dimarts, 17 de març de 2009

Mona de Pasqua I

Si, ja sé que encara no és Pasqua. Però com hi ha gent que m'ha demanat si podia fer alguna recepta de mona per poder-la fer per Pasqua, doncs aquí en teniu una! :)
Bàsicament consisteix en fer un pa de pessic, que després es parteix amb 3 capes. I entre les tres capes s'hi pot posar nata, trufa, crema, melmelada... el que més us vingui de gust! I la cobertura tant es pot fer amb melmelada i unes ametlles filetejades com amb nata, trufa, o glaça de xocolata.
En aquest cas, hi he fet la famosa glaça de xocolata, que des que la vaig veure als blogs del Cafè de nit, Com a casa, res! i a La cuina de casa tenia ganes de provar-la. Moltes gràcies a tots per la recepta! I confirmo que realment queda com un mirall! I de fet, quan la vaig portar a un sopar divendres passat, la gent em preguntava... aquest també l'has fet tu? És comprat oi? :)
Una mona que va agradar moltíssim!!! :)




Així doncs, aquí us deixo tal i com la vaig fer jo:

Nota: tant el pa de pessic, la trufa cuita com la glaça de xocolata s'han de preparar el dia abans.

Ingredients:

- Per al pa de pessic:
  • 4 ous
  • 125 g de sucre
  • 125 g de farina
  • 1 cullerada petita de llevat en pols (tipus Royal)
  • ratlladura de mitja llimona
- Per al farcit de trufa cuita:
  • 100 g d'aigua mineral
  • 100 g de sucre
  • suc de mitja taronja
  • 50 g de cobertura de xocolata negra
  • 50 g de nata líquida
  • 20 g d'avellanes torrades
  • 100 g de melmelada de taronja
  • ametlles filetejades
- Per a la glaça de xocolata:
  • 66 g d'aigua mineral
  • 480 g de sucre
  • 320 g de nata líquida per muntar
  • 100 g de cacau amarg en pols
  • 3.5 fulles de gelatina
Preparació:

- Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol, es baten els quatre ous juntament amb el sucre, fins que quedi una massa blanquinosa i espumosa. A continuació, s'afegeix poc a poc, la farina tamisada, el llevat, i la raspadura de llimona tot barrejant-ho amb cura per tal que no es desmuntin els ous. S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 20 cm de diàmetre). Es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).

- Per a la trufa cuita:

En un cassó, es posa a bullir la nata i quan sigui calenta s'afegeix la cobertura de xocolata i es remena fins aconseguir una mescla homogènia. Es deixa refredar i s'hi barregen les avellanes torrades i ben triturades (com un puré). Es reserva a la nevera 12 hores.

- Per a la glaça de xocolata:

En un bol, s'hidraten les fulles de gelatina amb aigua freda.
En un cassó, es bull l'aigua amb la nata líquida i el sucre. Es retira del foc i s'hi afegeix el cacau en pols. S'hi passa el túrmix a velocitat baixa (per tal de no introduir bombolles d'aire) fins que quedi una mescla homogènia.
A la mescla anterior, s'hi afegeix la gelatina ben escorreguda i es barreja fins que es dissolgui completament.
Es passa la glaça per un colador xinès per evitar cap grumoll.
Es deixa reposar un mínim de 6 hores a la nevera.

- Muntatge:

S'elabora un almívar amb l'aigua i el sucre i el suc de taronja. En un cassó s'escalfa i es va remenant fins que s'aconsegueixi una textura de xarop. Es retira del foc i es reserva.
Es talla el pa de pessic de forma que al final s'obtinguin 3 pisos iguals.
Amb l'ajuda d'un pinzell, s'unta la base amb l'almívar. Es farceix amb la trufa cuita (distribuint-la uniformement).
S'unta el segon pis igual que la base, i es farceix amb la melmelada de taronja.
Es col·loca el tercer pis i s'unta tot el pastís amb l'almívar.
Per a la glaça, es retira de la nevera i s'escalfa al microones a baixa potència, fins que arribi a 40ºC (104ºF).
Es col·loca el pastís al damunt d'una reixeta amb una safata a sota (per recollir la glaça que regalimi). S'aboca la glaça pel damunt del pastís, procurant que el cobreixi completament. (Si veiéssiu que amb una capa no queda uniforme, hi podeu fer una o dues capes més).
A continuació, s'hi enganxen unes ametlles filetejades i torrades a la base.
Es deixa endurir la glaça i ja podeu decorar al vostre gust (amb els ous, plumes i pollets).

Bon profit!

32 comentaris:

Gemma ha dit...

ESPECTACULAR!
T'ha quedat de pastisseria, no m'estranya que et preguntessis si l'havies fet tu :)
T'ha quedat com un mirall, o un espill que diria en Francesc ;)
A casa ens agrada la Mona de yema de manera que sempre faig la mateixa...
Aquest cop t'has avançat molt, eh? Ja m'ha fet agafar nervis, je je je...

La Llibreta Viatgera ha dit...

Ostres Mercè, com diu la Gemma, t' ha quedat de pastisseria! Quina passada noia!!

Un petó!
Beth

Eva ha dit...

Quina canya de mona!!!! T'ha quedat... ummm... quines ganes de ficar-hi el dit!!!
pt!

Maria ha dit...

De cine t'ha quedat. M'encantaria ser veina teva per veure de prop tot el que fas i sobre tot, la cara dels teus convidats amb aquestes cosetes que els prepares..
I la corona.. que és? Un adorno de xocolata?

Miss Nono ha dit...

Quina pinta!! Mercè no pares de fer coses bones!
Per cert, el div.27 vaig a fer mones amb la Mireia Carbó ^^

ARA ha dit...

Wouh, quina xulada de mona, t'ha quedat genial. Ja te l'has menjat? jajajaja, que encar no es el diaaaaaaaaaaaaaaa

Eva ha dit...

Que bonica!!
No n'haura sobrat ni una engruna.
Si m'han donat ganes de llepar la pantalla.
Un 10,
Petons
Eva

Dolorss ha dit...

Oh, oh, oh...i mes ohhhh!!!!
Si sembla un vidre aquesta cobertura de xocolata, també t’ha quedat meravellosa.
No paris, eh? Que et suten molt i molt be.
Petons

El cullerot Festuc ha dit...

Quin estréeeeees!!!!! Encara faré tard amb la mona...jajaja!!! t'ha quedat perfecte la glasa de xocolata...jo també tinc moltes ganes de fer-la!!! Et falten els pollets i les plomes!!! ;)
Petunets,
Eva.

Dolça ha dit...

Mercè, que bonica t'ha quedat!!! M'has començat a posar les dents llargues i a fer-me pensar en que jo n'he de fer un parell de mones i una pot ser aquesta!
gràcies per la recepta
PTNTS
Dolça

ANNAFS ha dit...

Quina passada de mona! Amb la glaça de xocolata...mmmm.
M' has fet venir ganes de menjar-ne. I suposo que abans de Pasqua ens faràs altres mones , no?.
Ptns.

menu ha dit...

SUPER SUPER SUPER.`
Jo també la faig coberta de xocolata, però no em queda així de brillant, aquest any procuraré de fer aquesta, passa't pel meu blog que hi ha un regalet per a tu.
Petons

Margarida ha dit...

Quin ensurt! Quan he vist que ja penjaves una mona, he pensat "Quin dia som?" Ai, ai,noia, que nosaltres no tenim l'energia que tens tu. No pares de cuinar i de publicar. No sé com t'ho fas! I lo bo del cas és que no fas qualsevol cosa, no. Del teu bloc només surten coses fantàstiques.
Au, ja estem impacients per veure la teva Mona de Pasqua II.

mesilda ha dit...

¡Ya enpieza la pascua¡ostras que ganas de comer mona y mas despues de ver la que nos presentas,te ha quedado de escaparate,a mi nunca se me queda la capa de chocolate tan fina ?hay algun truco?.....me gusta como la has decorado.
Besos.

CocinArte ha dit...

Nena, t'ha quedat espectacular!! De veritat que tens la mà trencada, nena...PEtonets
Núria

TERESA ha dit...

Noia, felicitats, quina mona més bonica, penso que haurem de treballar molt per superar-te.
Petonets.

josep ha dit...

Mercè,
No m'estranya gens ni mica que els teus amics al·lucinin amb els pastissos que fas, i amb aquesta "monassa" en particular.
És nota que estàs prop de Hollywood (al menys més que nosaltres).
Una abraçada

manel ha dit...

mercè, una mona perfecta, i en la data ideal perquè ens anem preparant tots pel que s'acosta.

Mercè ha dit...

Gemma, aquesta recepta de la glaça és genial per un gran triomf, oi? :)
Si, la propera serà la tradicional de yema amb els ous fets a casa! Que aquí només tenen conills de xocolata!! ;)
Petons!

Beth, doncs si segueixes els passos tal com diu la recepta, et sortirà aquest mirall de xocolata! És espectacular! Prova-la!
Petons!

Eva, jejeje... és que és per ficar-hi el dit! Però al bol on va sobrar tota la reta de cobertura! ;)
Petons!

Maria, no és una corona... és una espècie d'enreixat de xocolata. Com encara no era Pasqua, no la volia fer-la tradicional... ja vindrà! ;)
Petons!

Miss Nono, oh, oh, oh... ja estic impacient perquè publiquis les receptes, trucs i demés de la Mireia!! ;)
Petons!

Ara, si que ens la vam menjar! Però tranquila, el dia de Pasqua hi haurà una altra mona!! ;) Aquesta era per la gent que m'ha demanat una recepta per fer-la.
Petons!

Eva, jajaja... doncs realment jo vaig ficar-hi al dit a la resta de cobertura que va sobrar! Perquè n'hi ha per cobrir un altre pastís i potser més i tot! ;)
Petons!

Dolors, aquesta recepta de cobertura és immillorable! I no falla! :)
Petons!

Eva, la mona no tindrà ni pollets ni plomes. Aquí no n'hi posen. Només trobo conills i ous petits com els que hi vaig posar. Però tu tranquila, el tema dels ous ja l'he sol·lucionat fent-los jo. :p jeje
Petons!

Dolça, la veritat és que pel pastís de la mona tant pot ser aquest pa de pessic com qualsevol coca que t'agradi, i llavors la farceixes del que més et vingui de gust. I amb aquesta glaça al damunt, farà molt de goig! ;)
Petons!

Anna, clar que sí! Pel ram toca el tortell, i per Pasqua, una mona! ;)
Petons!

Menu, doncs prova aquesta recepta de cobertura, perquè és espectacular!! I moltes gràcies per pensar amb mi pel premi!!! :) Quina il·lusió!!! :) A veure si demà hi penso i l'afegeixo a la recepta. ;)
Petons!

Margarida, tens un bon ull, eh! ;) Doncs la Mona II vindrà després de Pasqua. ;) jeje
Petons!

Mesilda, no té cap truc especial. Simplement vaig seguir la recepta tal com la van publicar els altres i queda així de bé! Prova-la! I si veus que la primera capa no et queda uniforma, n'hi pots fer una o dues més. I tranquila perquè no augmenta massa el gruix de la cobertura, perquè llisca molt i molt bé.
Petons!

Núria, segur que si tu la proves de fer també et sortirà igual de bé! Perquè mira qui parla, eh... ? ;)
Petons!

Teresa, i ara! La recepta no té cap misteri. Simplement, cal meticulositat per seguir-la i au, anar fent amb paciència! ;)
Petons!

Josep, l'heu provat de fer la glaça? Perquè és fantàstica! Ja l'he fet servir a la mona i als donuts! ;)
Petons!

Manel, per això la vaig fer perquè hi havia gent que m'havia escrit demanant-me si en podia fer una i penjar-la. I espero que la gent s'hi animi i no s'espanti. Que no té cap misteri!
Petons!

bajoqueta ha dit...

Ha causat furor esta cobertura jajaja. Te va quedar molt bé.

Carlota ha dit...

Moltes gràcies per totes les receptes...M'encanta cuinar i agraeixo molt trobar receptes d'aquest nivell...de debó.

Mercè ha dit...

Carlota, gràcies pel teu comentari i benvinguda a la meva cuina! :)
Jo no sóc cap professional de la cuina, simplement cuino per afició. I el blog, a banda de servir-me de receptari, una de les missions és demostrar a aquelles persones que creuen que la cuina és complicada, doncs que no ho és tant. Simplement, qüestió de paciència, i anar seguint la recepta amb cura. I al final, es poden obtenir resultats espectaculars com el d'aquesta mona. ;)
Gràcies de nou pel teu comentari, m'afalaga! :)

manel ha dit...

mercè, em disposo a fer el pa de pessic per la mona de dilluns i provaré aquest teu perquè veig que no porta mantega i deu ser més lleuger. suposo que és així i no és pas un oblid, oi?
gràcies per haver penjat tan abans la recepta i així poder preparar-la amb temps (encara que com sempre he esperat al final)

Mercè ha dit...

Manel, no, no és un oblit. És la típica recepta del bescuit Genovès, com l'anomena molta gent i no porta mantega. Bona Pasqua!

manel ha dit...

mercè, ja hem fet la mona, moltes gràcies. la veritat és que el pa de pessic no ens va pujar gaire, però va quedar molt bo. i per farcir-ho, vaig fer servir melmelada de taronja amb les pells i una nata trufada que ha quedat molt bona.
amb la glassa vaig tenir una mica de problemes, perquè quedava molt líquida i la vaig haver de tirar per sobre quatre o cinc vegades perquè tot i ser freda seguia regalimant pels costats, i això que vaig fer servir les mides exactes.

Mercè ha dit...

Manel, el problema va ser que va pujar i després es va desinflar o senzillament no va pujar?
Si és el primer cas, el "secret" perquè pugi bé és muntar els rovells fins que siguin blanquinosos i les clares ben muntades a punt de neu (que quan gires cap per avall el bol, no cauen). I llavors treballar-les molt poc quan ho barreges. I també és important tenir el forn ben calent!
I si és el segon, doncs a la propera deixa refredar el pa de pessic dins el forn amb la porta entreoberta. Així no experimenta un canvi tan brusc de temperatura.
Pel que fa a la glaça, recordo que era líquida a 40ºC, però quan es refredava quedava "presa" i no seguia regalimant. Quan deixaves que regalimés, la vas deixar força estona (20 minuts o així)? Jo vaig fer-hi un parell de capes i va quedar tal com la veus. La vas preparar el dia anterior (la glaça)?
Bé, me n'alegro que us agradés! :)

manel ha dit...

moltes gràcies, mercè. ja sé per què no va pujar el pa de pessic. no en faig sovint, però no era pas la primera vegada que en feia, doncs vaig agafar la teva recepta, la vaig seguir al peu de la lletra sense pensar... i resulta que diu que barregis els ous amb el sucre i no només els rovells, i falta muntar la clara a banda.
és un error involuntari a la recepta que jo hauria d'haver vist, però en estar amb la nena i tot això, li anava llegint què havia de fer i no m'hi vaig fixar gens.
ja em quedat que dissabte farem un pastís amb la base ben feta i cobert tot amb la nata trufada, que ens ha agradat molt.
un petonàs!

Mercè ha dit...

Ostres, Manel! Doncs ara me n'acabo d'adonar!! Doncs ahir quan t'ho vaig dir t'ho vaig dir malament!! La recepta està bé! Em vaig fer un embolic entre la que acabava de fer i aquesta!!
Aquesta la vaig fer muntant els ous sencers amb el sucre. Perdona per la confusió!!

Anònim ha dit...

ESPECTACULAR!
Aquest any la vull provar de fer.Si us plau, quan parles d'aigua mineral, és amb gas?
Pilar

Mercè ha dit...

Hola Pilar, gràcies! :)
Quan parlo d'aigua mineral, em refereixo a aigua sense gas embotellada.
Bona cuina!

Fins a l'infinit ha dit...

Hola! He tingut exactament el mateix problema que el Manel que comentava aquí a sobre: no ens ha pujat quasi bé gens. Com es suposa que es munten els ous sencers? també han de quedar com quan muntes les clares que gires el recipient i no cauen? ho fas a mà o amb les varilles?

gràcies!

Mercè ha dit...

Fins a l'infinit, doncs segurament es tracta que o bé no vau muntar prou bé els ous (han de triplicar el seu volum inicial i quedar esblanqueïts) o bé vau remenar massa per barrejar els ingredients i tot l'aire que havíeu incorporat el vau perdre per remenar massa.