dijous, 12 de març de 2009

Pastís de mousse de llimona amb cobertura de maduixes

Aquest cap de setmana vam estar de celebració. Dos bons amics celebraven l'aniversari dilluns. Així que diumenge els hi vam preparar un dinar sorpresa i on tothom va portar un plat cuinat de casa. Com ja va sent tradició, jo vaig portar un pastís. I pensant què podia fer, doncs recordava aquest pastís de mousse de la Mireia Carbó al seu llibre "La cuina salvavides". I com sempre les receptes de la Mireia són garantia d'èxit, cap a la cuina hi falta gent! ;)



Aquest pastís va tenir un èxit rotund!!! No en va quedar ni una engruna! I amb el gustet de llimona, era molt refrescant!! Una delícia!

Ingredients:

- Per a la base:
  • 2 ous
  • 40 g de farina
  • 40 g de sucre
  • opcional: ratlladura de llimona
- Per a la mousse:
  • 4 llimones
  • 400 mL de nata líquida
  • 100 g de sucre
  • 5 fulls de gelatina
- Per a la cobertura:
  • 1 pot de confitura de maduixa
  • 50 mL d'aigua
  • 2 fulls de gelatina
Preparació:

- Per a la base:

Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Es baten els ous amb el sucre fins que quedi una mescla espumosa i blanquinosa. S'afegeix la farina tamisada i la ratlladura de llimona. I es barreja amb compte per tal de no desmuntar els ous. S'aboca la massa dins un motlle desmuntable de 23 cm de diàmetre (si és de silicona, millor), i es reparteix uniformement. Es cou al forn durant 10 min. Es deixa refredar a temperatura ambient i es reserva.

- Per a la mousse:

S'hidraten els fulls de gelatina amb aigua freda.
Mentrestant, s'espremen les llimones i s'escalfa el suc juntament amb el sucre. Quan sigui ben calent, es retira del foc i s'hi dissolt la gelatina escorreguda. Es deixa refredar a temperatura ambient i es reserva.
En un bol, es munta la nata (freda de la nevera) amb l'ajuda de la batedora elèctrica, fins que adquireixi consistència. (Sense que quedi molt muntada, simplement que agafi volum).
S'afegeix la nata al suc de llimona (en dues vegades). Sobretot que el suc no sigui calent, com a molt tebi!
S'omple el motlle i es reserva a la nevera fins que qualli (1 hora aproximadament).

- Per a la cobertura:

Per a la cobertura, la Mireia proposa:
En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina.
S'escalfa l'aigua en un cassó i fora del foc, s'hi dissolt la gelatina i la confitura. Es cola i es reparteix al damunt de la mousse ja quallada.
Es reserva a la nevera durant 30 minuts més.

Jo la cobertura la vaig fer lleugerament diferent:
Primer, s'hidrata la gelatina amb aigua freda.
Mentrestant, amb el túrmix es trituren unes maduixes fins obtenir 200 mL. S'hi afegeix el suc de mitja llimona i un parell de cullerades de sucre (al vostre gust). Es posa al foc baix, i es va remenant fins que espesseixi. Es cola i quan encara és calent s'hi dissolt la gelatina. I finalment, es reparteix pel damunt de la mousse. Es reserva a la nevera fins que qualli. (Uns 30 minuts).

Just abans de servir, amb l'ajuda d'un ganivet fi i humit, es repassa tota la vora i es desemmotlla.

Bon profit!

25 comentaris:

Anna ha dit...

Un pastel de mus, delicioso. M e ha gustado mucho la presentación. Besos.

Margarida ha dit...

La mousse de llimona ens agrada molt,i els pastissos sempre queden lleugers,gens pesats. I amb aquesta presentació que has fet queda molt bonic. Visca el temps de les maduixes!Poques fruites donen tant de joc a l'hora de preparar postres.
Petonets.

Glòria ha dit...

Aquest pastís ja el conec, que bo que és!!!!. La propera vegada, faré la cobertura com la teva, trobo que queda molt bé aquesta capa una mica gruixudeta i sòlida.

Fins aviat

Sara Maria ha dit...

No m'estranya que no en quedés ni una engruna...

gemma ha dit...

Tens raó: les receptes de la Mireia no fallen mai! T'ha quedat preciós i segur que boníssim!

bajoqueta ha dit...

Fa molt bona pinta! Vaja dinarets més bons que feu!

Maria ha dit...

Mercè, quina cosa més maca t'ha quedat.. i aquests maduixots són supersize, com les hamburgueses dels americans, veritat?
Nena, em despisto un dia i ni t'havia vist el millfulles. A mi no em quadra el teu bon tipus amb tanta cosa bona que et menges ...Mmmmm, n'haurém de parlar d'aquest misteri de l'univers...

Miss Nono ha dit...

Mercè no pares de fer coses bones!!
quines ganes de que arribi el cap de setmana i poder fer alguna coseta ;)

TERESA ha dit...

Quin pastis més delicat i la presentació molt bonica.
Petons

Dolorss ha dit...

Perdona, però a mi emporten un pastís així de preciós i no deixo que el toqui ningú!!! Tot per a mi. Je, je, ..

Anònim ha dit...

Mercè, si ja entra per la vista, no et dic per la boca...!!! me'l reservo per ara que be el bon temps, ben fresquet amb una copeta de cava... uf!
Teresa (comacasa-res)

Gemma ha dit...

Si és de la Mireia, segur que estava boníssim!
Acabo de fer el pastís amb danoninos i he fet la cobertura idèntica a la de la Mireia! Je je je, quina casualitat, oi? La teva cobertura, amb les maduixes naturals, encara deu ser més bona ;)

mesilda ha dit...

No me extraña nada que no sobrara,como para dejar pasar semejante manjar,el limon le dara un sabor delicioso y de vista es precioso.
Besos.

ANNAFS ha dit...

Mercè,
Molt bona idea per a la cobertura, me l' apunto per a la propera vegada que faci mouse de llimona.
M' agadria tenir temps per a fer totes aquestes receptes fantàstiques que publiques.
ptns

TinkerBell ha dit...

Les postres del potluck bonissimes, com sempre! Tant el pastis de poma de la Dolo com el teu eren impressionants!!

RUBEN ha dit...

Deliciós Mercè!! El fet de pensar en la llimona ja em va venir salivera. A més veig que no és gaire complicat!! Se m'acumulen les receptes a la llista de pendents!!!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!!! :)
Aquest pastís de mousse va agradar moltíiiissim! De fet, ja hi va haver qui volia la recepta per fer-lo per la mona de Pasqua. :)
I la veritat és que és senzill de preparar, i molt refrescant i bo!
Petons!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Ostres Mercè quina presència aquest pastís, segur que era deliciós!!

Un petó!
Beth

Maria Jose ha dit...

No me extranya que no en quedés res, però si deu ser una passada poder tastar aquest pastís...ummm...et copio la recepta..petonets

xuta ha dit...

HOla!
Ahir el vaig fer, i avui ens l'hem menjat per l'aniversari de la meva filla. He quedat molt bé!!! I a la Laia li ha fet molta ilusió pq l'he decorat amb uns lacasitos petitets, que li donaven un toc infantil! El gust, per tots nosaltres massa àcid, així que la propera vegada posaré menys llimona.
Una pregunta. La cobertura de maduixes no ha quedat enganxada, queia... Saps a qué pot deure's?
T'haig de dir, que envers de deixar-la 1h a la nevera, la vem posar al congelador menys estona... No se si pot ser degut a això!
Moltes gràcies!!!
Xuta.

Mercè ha dit...

Hola Xuta!
Gràcies pel teu comentari.
Per molts anys a la Laia!

Si l'heu trobat massa àcid, l'altra opció és posar-hi més sucre també. Jo normalment, abans no hi afegeixo la nata, ho tasto per si m'agrada de gust. D'aquesta manera, si trobo que hi falta sucre, sempre se n'hi pot afegir.
Pel que fa a la cobertura, el millor és abocar-la quan la mousse estigui una mica quallada. Per tant si el vau posar al congelador, podria ser que estigués massa quallada i aleshores, al abocar-hi la cobertura de maduixes al damunt ja no s'agafés a la capa de mousse. Per tant, li hauríeu d'haver deixat menys temps, crec.

Anònim ha dit...

Hola!!

Perdona, que em podries assessorar?
Es que l'altre dia vaig fer aquest pastís per un aniversari i em va quedar tot bé però , en el moment de tastar-lo, tenia massa gust de llimona, massa àcid.I hi vam coincidir tots. Jo vaig fer servir 4 llimones com deia a la recepta. Que es el que vaig fer malament ?, perquè m'agradaria tornar-lo a fer. Moltes gràcies!!

Mercè ha dit...

Anònim, tal com li vaig dir a la Xuta, si l'heu trobat massa àcid, la solució és afegir-hi més sucre. Jo normalment, abans no hi afegeixo la nata, ho tasto per si m'agrada de gust. D'aquesta manera, si trobo que hi falta sucre, sempre se n'hi pot afegir. ;)

Elvira Prado ha dit...

Hola Mercè, volia preguntar-te com són els fulls de gelatina que fas servir. Són molt llargs? Els que he comprat són una mica més grans d'un pam. Has fet servir mai agar-agar per fer una mousse?

Mercè ha dit...

Elvira, els que jo faig servir són de 2 g cadascun de la marca Gelita.
El tema de les gelatines és un xic complexe... poden tenir la mateixa mida, però el seu poder gelificant pot ser diferent (diferent número bloom). Però resulta que no totes les gelatines que podem trobar als supermercats ens indiquen el número bloom, per tant es fa complicat poder comparar-les. Per això et dic la marca.