Brioix de Richard Bertinet

Últimament em ve molt de gust picar alguna cosa dolça (no excessivament) a l'hora de berenar... així ajuda fins arribar al sopar. I després de descobrir el llibre Dough de Richard Bertinet, i quedar maravellada amb la forma d'amassar d'aquest mestre i experimentar-ne el resultat amb un simple pa blanc, em vaig animar a provar la seva massa dolça.

Un cop vaig tenir la massa a punt, em vaig inspirar en aquest brioix de l'Elvira de Los cerezos en flor per donar-li aquesta forma.

Com podeu veure va quedar un brioix molt esponjós amb aquesta textura enreixada tan característica. De-li-ciós!!!

Per cert, us recomano aquest vídeo que va trobar l'Eva de Ma Petite Boulangerie perquè veieu com cal amassar segons aquest mestre. Es tracta de treballar la massa i anar-hi atrapant aire, i això la farà més elàstica i activa.

Us puc assegurar que és un mètode antiestrès infalible!! ;)

Ingredients:

• 255 g de llet sencera
• 14 g de llevat fresc de flequer
• 500 g de farina de força
• 57 g de mantega sense sal
• 42 g de sucre
• 5 g de sal
• 2 ous grans
• 1 ou batut per pintar
• sucre granulat per decorar

Preparació:

Primer de tot, s'escalfa la llet fins que sigui a uns 37ºC.

En un bol gran, s'hi barreja la farina i el llevat.

Amb la punta dels dits es frega el llevat amb la farina fins que es formin grumolls.

S'incorpora la mantega, el sucre, la sal, els ous i la llet.

Amb l'ajuda d'una rasqueta, es barregen tots els ingredients fins que es formi una massa homogènia (i molt enganxosa).

Tot seguit, es passa a treballar la massa al damunt d'un superfície SENSE farina.

Aleshores, es procedeix a amassar. L'amassat que proposa el mestre Bertinet consisteix en passar els dits per sota de la massa, s'aixeca la massa cap amunt formant un arc per atrapar aire i es deixa caure al damunt de la taula tot donant-li un cop. S'estira la massa cap a tu, s'aixeca amb els dits formant un arc, i anar repetint el procés durant uns 10-15 minuts fins que la massa no s'enganxi a la taula. (Perquè us quedi ben clar, millor mireu el vídeo).

Quan tinguem la massa ben amassada, s'enfarina lleugerament la superfície i es forma una bola.

Es transfereix la massa en un bol enfarinat i es deixa reposar en un lloc aïllat de corrents d'aire durant una hora o fins que dobli el seu volum.

A continuació, es divideix la massa en 12 porcions iguals. Si hi voleu afegir una mica de xocolata al mig, simplement s'aplana cada porció de massa, es col·loca un tros de xocolata, es tanca i es forma una bola ben arrodonida.

Es col·loquen les boles en un motlle ben untat amb mantega, i es deixen reposar fins que doblin el volum.

Es pinten amb un ou batut diluït amb una cullerada d'aigua i s'empolsimen amb sucre granulat.

Es cou dins el forn prèviament escalfat a 180ºC (350ºF) durant uns 25-30 minuts fins que sigui ben ros.

Bon profit!

Cooking challenge: pasta fresca

Avui és dia 10, i tal com vam fer el mes passat, les Cooking challenge hem tornat a l'acció o millor dit hem continuat, perquè si una cosa hem fet és superar el miler d'e-mails intercanviats! Si és que som una colla de cotorres!!! I hem rigut fins la sacietat. :D I també hem après... Com ho fas perquè les fotos et surtin més grans al blog? Es pot congelar la massa de la pasta? La massa em queda tota enganxada a la màquina!! Ai que se'm crema el sofregit!...

En definitiva, un lloc de tertúlia virtual on compartim el nostre dia a dia. :)

En aquesta ocasió l'Elvira de Los cerezos en flor ens va proposar de fer pasta fresca a casa. Ella ens va enviar unes quantes receptes de les quals jo vaig triar la d'en Karlos Arguiñano.

Com ja havia fet pasta fresca en d'altres ocasions, aquesta vegada vaig aprofitar per provar de fer una versió farcida, que porta un xic més de feina, però fer pasta fresca és una d'aquelles receptes que serveix perquè tota la família hi col·labori!! ;)

Per no fer els típics raviolis quadrats, vaig optar per fer-los arrodonits. :p

El farcit el vaig treure del llibre Pâtes de tous les jours de Giada De Laurentiis: albergínia, brie, ricotta i orenga. Molt fi! Boníssim!

Aquí podreu trobar les altres 9 versions de pasta fresca. ;)

• De l'Elvira de Los cerezos en flor
• De la Glutoniana de Las recetas de glutoniana
• De la Kako de En Guete!
• De la Ly de El olor del café
• De la Mai de Hierbas y especias
• De la Maragda de La Quinta de Luculus
• De la Maria José de Dit i fet
• De la Núria de CocinArte
• De la Pikerita de La cocina de Pikerita
• De la Quo de Quocinando

I una vegada més, remarcaré la diferència de gust que té la pasta fresca feta a casa!! I sinó proveu-la que de ben segur no us decebrà. ;) Boníiiissima!!

Alguns de vosaltres m'heu preguntat sobre quins llibres de fotografia he llegit. Així que aquí us deixo la meva selecció. De tots aquests, us recomanaria aquest i aquest de fotografia, i aquest, de composició de plats de menjar. I a més a més, podeu trobar tutorials molt ben fets i explicats com aquest o aquest, per exemple. O aquest blog de fotografia de menjar que explica infinitat de trucs!

I anant a la recepta d'avui...

Ingredients:

- Per a la pasta:

• 500 g de farina
• 5 ous
• 5 g de sal
• 30 ml d'oli d'oliva verge extra

- Per al farcit:

• 2 albergínies
• 1 ceba gran
• 2 grans d'all
• orenga
• 60 g de formatge brie
• 100 g de ricotta fresca
• sal
• oli d'oliva verge extra

Preparació:

- Per a la pasta:

En un bol, es barreja la farina amb els ous i la sal. S'amassa fins aconseguir una massa homogènia i que no s'enganxi als dits. (Si s'enganxés, s'hi afegeix una mica de farina).
Es tapa amb film transparent i es deixa reposar durant tota la nit dins la nevera.
L'endemà, es divideix la massa en 8 parts iguals.
S'agafa cadascuna de les porcions de massa i s'aplana amb el corró fins aconseguir un gruix d'1 cm (i l'amplada, ha de ser menor a l'amplada de la màquina).
S'enfarina bé, la massa allisada, per les dues bandes per tal que no s'enganxi a la màquina. I es passa primer per l'accessori llis, i de més gruixut a més prim. Per exemple, primer dues vegades pel número 2, després una pel 4 i finalment, una pel 5. (Comproveu les instruccions del fabricant). I per tal que no se us enganxi la massa a la màquina, cal enfarinar-la bé cada vegada!
Quan la massa està estirada ben fina, es col·loca al damunt d'una superfície llisa i es van tallant els raviolis amb un tallador.

(Sobretot, no deixeu assecar la pasta més d'una hora! Ja que després s'esquerda i es fa difícil poder tancar els raviolis).

A continuació, es farceixen amb una culleradeta del farcit, es pinta la vora amb aigua, i es tanquen tot prement amb els dits.

En aquest punt, es poden guardar dins un recipient hermètic a la nevera (ben enfarinats perquè no s'enganxin entre ells) o al congelador.

- Per al farcit:

En una paella amb un raig d'oli, es cou la ceba tallada ben petita a foc mig durant uns 3 minuts.

A continuació, s'hi afegeix l'albergínia tallada a daus petits, l'all tallat ben petit i un pols d'orenga, i es continua la cocció fins que l'albergínia sigui tendra, uns 12 minuts. Es corregeix de sal.

Quan sigui cuit, s'aboca dins un bol i es deixa refredar una mica.

Tot seguit, s'hi afegeixen els formatges esmicolats i si cal es corregeix de sal.

I ja es poden farcir els raviolis tal com he explicat més amunt.

Per coure'ls, es posa a bullir una olla gran amb aigua i sal i un raig d'oli, i quan arrenqui el bull, s'hi afegeixen els raviolis. Es deixen coure uns 3 minuts, s'escorren i s'emplaten amb un bon raig d'oli d'oliva i un pols d'orenga o si ho preferiu, els podeu acompanyar de la salsa que més us vingui de gust.

Bon profit!

Fotografia i galetes de llimona

El post d'avui és un xic diferent. No pel fet del què parlaré avui no tingui res a veure amb aquest blog, tot el contrari. Però sí que és una temàtica diferent de la qual aquí encara no havia parlat. I alguns de vosaltres m'heu preguntat al respecte.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. I així és.

Quan vaig començar el blog, a mesura que ha anat passant el temps, he anat visitant d'altres blogs i webs, i hom es vas fixant i aprenent en formes de presentar els plats, decorar-los i fer les fotografies; en definitiva, el que capta la vostra atenció.

Així doncs, esdevé tot un procés d'aprenentatge, que fins ara, haig de dir he sigut autodidacte... simplement llegint articles, llibres, etc.

I ahir vaig tenir el goig de gaudir d'un taller de fotografia a la Academy of Culinary Education de Los Angeles impartit per la Helen del blog Tartelette, de qui ja he parlat en ocasions anteriors, però si encara no heu visitat el seu blog, us el recomano de totes totes. ;)

La Helen és d'allò més xerraire i oberta, disposada a ajudar-te en qualsevol cosa, així que va ser molt amè i interessant. I no es va estar d'explicar-nos tots els detalls de com ella fa les fotografies.

Ella és autodidacte, així que el seu lema és: practica, practica i practica! I sobretot gaudeix i passa-t'ho bé mentre ho facis!

Abans de començar, primer de tot cal pensar com fer el quadre, quins elements el formaran, i la seva ubicació. En definitiva, quina història volem explicar. I en aquest aspecte, és important jugar amb els contrastos de colors.

També ens va comentar l'aspecte més tècnic per fer una fotografia, des de la llum (natural en el seu cas), passant per l'obertura, la profunditat de camp, la ISO, balanç de blancs, la compensació d'exposició, etc.

I després vam passar a la pràctica, tal com podeu veure aquí:

Quin gust donava veure-la en acció! :)

En definitiva, un taller de ben segur molt interessant i profitós! Sobretot pels que tenim blog de cuina. ;)

I seguint els seus consells, avui he començat a practicar amb aquestes galetes de llimona. :p

Que per cert, són delicioses!! Són un semblant de les galetes de mantega, però amb el toc d'aquest cítric que les fa molt més digestives i fresques al paladar.

La recepta la vaig extreure de la revista 47 de Donna Hay.

Nota: Aquestes galetes les vaig fer amb una varietat anomenada Meyer que és més dolça que la llimona tradicional. Així doncs, si feu la recepta amb llimones normals, segurament haureu de rectificar la quantitat de sucre. Una vegada tingueu la massa feta, sempre la podeu tastar i afegir-ne més si ho creieu convenient.

Ingredients: (per a 24 galetes)

• 150 g de mantega a temperatura ambient
• 55 g de sucre glaç
• 60 ml de suc de llimona (de la varietat Meyer)
• ratlladura de llimona
• 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
• 255 g de farina fluixa tamisada
• 20 g de farina de blat de moro (tipus Maizena)

Preparació:

En un bol gran, s'hi barreja la mantega amb el sucre glaç, i amb l'ajuda del batedor de barnilles elèctric, es bat durant 8 minuts fins aconseguir una mescla cremosa i pàlida.

A continuació, s'afegeix el suc de llimona, la ratlladura i la vainilla, i es remena fins que s'hagi incorporat bé.

Tot seguit, s'afegeix la farina i la Maizena tamisades, i es bat fins que es formi una massa que es desenganxa de les parets del bol.

S'aboca la massa al damunt d'una superfície enfarinada i es divideix per la meitat.

Es formen dos cilindres d'uns 5 cm de diàmetre. S'emboliquen amb film transparent i es reserven a la nevera un mínim de 2 hores.

Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).

Passat el temps de repòs, es tallen els cilindres en cercles d'1 cm de gruix aproximadament.

Es col·loquen al damunt d'una safata de forn folrada amb paper de forn, separats uns 5 cm entre ells.

S'enfornen uns 15 minuts fins que comencin a agafar color.

Es deixen refredar a temperatura ambient i seguidament s'arrebossen amb sucre glaç.

Bon profit!