Catànies

Com us vaig dir abans d'ahir, aquest Nadal vam celebrar una trobada familiar amb tots els cosins, cosinets, oncles i tietes... A banda del Tortell, volia portar alguna altra coseta que tothom en pogués picar... i donant-hi voltes al final vaig pensar amb les catànies de Vilafranca del Penedès! :) De ben segur que agradarien tant a grans com a petits! ;) Aleshores vaig començar a buscar receptes, i al final em vaig decidir per fer la recepta de la parelleta de La cuina vermella. :)

Catànies

Haig de dir que van tenir un èxit aclaparador. Mal està el dir-ho, però són bru-tals!! (Millor que les de compra! ;)) I tothom em preguntava com es feien. Així que aquí la teniu! ;)

Catànies

Per aquells qui no ho sàpiguen, la catània és un dolç fet amb una ametlla marcona caramelitzada i envoltada per xocolata blanca o praliné de xocolata blanca i recobertes de cacau en pols.
Com que seguint les proporcions dels cuiners vermells, em va faltar praliné per recobrir totes les ametlles, us poso les proporcions com crec que haurien de ser per a què es puguin recobrir totes. :)

Ingredients:
  • 400 g d'ametlla marcona pelada
  • 300 g de sucre
  • 250 g de xocolata blanca
  • 50 g de mantega
  • cacau en pols
Preparació:

Primer de tot, escampeu les ametlles pel damunt d'una safata, i poseu-la al forn a 150ºC, i de tant en tant anar-les remenant perquè quedin torrades de les dues bandes.
En un cassó mitjà-gran, s'hi fonen 200 g de sucre fins fer-ne un caramel (com el dels flams). Tot seguit, es retira el cassó del foc i s'hi aboquen 200 g d'ametlles. Es remenen per tal que totes quedin caramelitzades i tot seguit s'aboquen al damunt d'un Silpat o paper sulfuritzat. I de seguida, amb l'ajuda d'una forquilla les anem separant per tal que no quedin enganxades les unes amb les altres quan el caramel es refredi.
Mentrestant, es prepara el praliné.
Es trituren 200 g d'ametlles torrades.
Per altra banda, es fon la xocolata blanca juntament amb la mantega i 100 g de sucre al bany Maria.
Quan la barreja de la xocolata estigui líquida, s'hi mesclen les ametlles torrades triturades.
Es remena bé, i aleshores es recobreixen les ametlles caramelitzades i ja refredades amb el praliné.
Si costa una mica donar-los-hi forma arrodonida, les poseu 10-15 minuts al congelador per a què el praliné s'endureixi una mica, i aleshores amb l'ajuda de les mans les acabeu d'arrodonir.
Tot seguit, les arrebosseu amb cacau en pols i ja estan llestes!

Bon profit!

Tortell de Reis

Tortell de Reis? Però si som a finals de gener!! Sí, ja ho sé. Però com estava de vacances i la recepta del Tortell de Reis d'enguany encara no l'havia posat, doncs, voilà! ;)

Tortell de Reis

Com mana la tradició, un Tortell pel dia de Reis! Tot i que enguany, em vaig avançar i el vaig fer un parell de dies abans per una celebració familiar. :p
Ah! I no us oblideu d'incorporar el poema "Feliç Tortell de Reis"! ;)

Si la fava tu hi has trobat,
paga el tortell sense recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.

I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.


Tortell de Reis

Per fer el Tortell de Reis d'enguany m'he basat en la recepta del Tortell de Rams de l'any passat que ens va agradar moltíssim i l'he retocat una mica. I com no tenia l'altre Tortell al costat per comparar-los, doncs no sabria dir quin és millor. La única cosa que puc dir és que va agradar moltíssim! ;)
I com sovint m'heu comentat que us agrada veure alguna foto de la preparació, doncs aquí en teniu una just abans d'entrar al forn.

Tortell de Reis

I parlant dels Reis, doncs avui també us afegeixo una foto d'un regal que em van fer uns bons amics i em va fer moltíssima il·lusió. Moltíssimes gràcies nois!!!! :)

Tortell de Reis

Ingredients:

- Per a la primera massa:
  • 20 g de llevat premsat de flequer
  • 35 g de llet sencera tèbia
  • 75 g de farina de força
- Per a la segona massa:
  • 50 ml de llet sencera
  • 125 g de sucre
  • 2 ous
  • 70 g de mantega freda
  • 400 g de farina de força
  • 5 g de sal
  • 15 g de llet en pols
  • ratlladura de mitja llimona
  • ratlladura d'una taronja
  • vainilla en pols
  • canyella en pols
- Per a la decoració:
  • 1 ou batut
  • fruita confitada
  • sucre
  • 1 figureta
  • 1 fava
  • 1 corona
Preparació:

- Primera massa:

En un bol, es desfà (amb les mans) el llevat premsat amb la llet tèbia. Es deixa reposar 10 minuts.
S'hi afegeix la farina i es remena fins que la massa sigui homogènia i elàstica. (Cal treballar-la una mica amb les mans).
Es tapa la massa amb un drap de cuina i es deixa a uns 22ºC en un lloc sense corrents d'aire (per exemple dins el forn). I es deixa llevar fins que dobli el seu volum (jo un cop doblada, la vaig guardar a la nevera tapada amb paper film fins al dia següent. I llavors, una hora abans de treballar-la la vaig treure de la nevera perquè recuperés temperatura).

- Segona massa:

En un bol o a la màquina d'amassar, s'hi posa: la farina, la llet en pols, el sucre, la sal, la canyella, la vainilla, les ratlladures, la mantega freda i els ous batuts lleugerament (com si féssim una truita).
Es comença a amassar, i es va afegint la llet tèbia de mica en mica fins aconseguir una mescla homogènia i elàstica.
S'hi afegeix la primera massa i es treballa de nou. (Cal amassar uns 10 minuts). Si veiéssiu que la massa se us enganxa a les mans, llavors cal afegir-hi una mica de farina.
Es deixa dins un bol enfarinat i tapat amb un drap de cuina i dins un lloc aïllat de corrents d'aire, com per exemple el forn, fins que tripliqui de volum (a mi em va trigar unes 5 hores).
Passat el temps de llevat, es treballa la massa lleugerament (2 minuts). Es fa un forat al mig, i es treballa la corona per tal que la massa quedi uniformement distribuïda.
Es col·loca al damunt d'una safata folrada amb paper de forn, prèviament untat, i es pinta amb un ou batut. Jo a més, per evitar que mentre llevi el tortell s'anés tancant el forat, doncs hi vaig col·locar un pot, tot untat i enfarinat, al centre.
Llavors, es deixa llevar fins que dobli el seu volum dins un lloc aïllat de corrents d'aire i a temperatura ambient. (Jo l'he deixat tota la nit dins el forn sense temperatura).
Quan ja ha doblat el volum, es torna a pintar amb ou batut, i es decora amb la fruita confitada i el sucre.
Es cou al forn, prèviament escalfat, a 180ºC (350ºF) fins que sigui ros (uns 20-25 minuts). (Jo hi he posat només l'escalfor de baix).
Quan ja està cuit, es retira del forn i es deixa refredar a temperatura ambient.
I si ho desitgeu, un cop fred el podeu partir per la meitat i farcir-lo del que vulgueu. Com a casa ens agrada la crema pastissera, doncs l'he farcit així.

Bon profit!

Ànec amb peres

Quan estàs fora de casa, el sentiment d'identitat s'accentua. I a la nostra cultura, on la gastronomia n'és una part molt important, doncs fa que es trobin a faltar molts ingredients i plats (tal com ja he comentat d'altres vegades).
La nostra mare, previsora i servicial, abans de marxar ja ens va preguntar quins plats ens venien més de gust menjar aquests dies. Aleshores, la llista es va omplir ràpidament amb aquells plats/aliments que més trobem a faltar. No cal dir que la nostra mare ens tracta a cos de reis, i els nostres desitjos va fer realitat. :D Una realitat que va quedar gravada en instantànies, que encara ara quan les repasso fan venir una salivera... i un pensament de "qui pogués (menjar-ne)!!". ;)
Així avui, amb aquest sentiment de "ai qui pogués menjar-ne!" us presento un clàssic de la nostra cuina que ens va preparar la meva mare. :)

Ànec amb peres

Un plat d'aquells d'anar fent xup-xup... i el seu resultat és ex-qui-sit! ;)

Ànec amb peres


Ànec amb peres

Ingredients: (per a 4 persones)
  • 1 ànec de 2 kg
  • 4-5 peres
  • 2 cebes
  • 1 tomata petita
  • 3/4 l de brou (o aigua)
  • 50 g de barreja de pinyons, avellanes, ametlles i nous
  • 1 galeta Maria
  • 1 copa de brandy
  • sal
  • pebre
  • oli d'oliva
Preparació:

Demaneu a la carnisseria que us tallin l'ànec a trossos petits.
Primer de tot, es salpebren i s'enfarinen lleugerament (espolsant-ne la farina sobrant).
En una cassola amb un bon raig d'oli, es fregeixen fins que quedin ben rossos.
A continuació s'hi afegeix una copa d'un bon brandy, es flameja i es deixa reduir.
Tot seguit, es retiren els trossos d'ànec i es reserven. Es retira l'excés de greix de la cassola.
Aleshores, es prepara el sofregit amb la ceba tallada ben petita i la tomata. Es corregeix de sal (i un pols de sucre per eliminar l'acidesa de la tomata).
Quan el sofregit estigui al punt, es passa pel túrmix fins que quedi ben fi.
Es torna el sofregit a la cassola, i s'incorpora el brou (o aigua) bullint, diluint-ho bé fins que quedi una salsa ben fina.
A continuació, s'afegeix l'ànec procurant que quedi cobert per la salsa. I es deixa coure 10 minuts a foc fort, i després es redueix el foc al mínim per a què vagi fent "xup-xup" fins que l'ànec sigui tendre. (Unes dues hores aproximadament).
Mentrestant, es prepara una picada amb la barreja de fruits secs, i la galeta. (Si cal, per lligar-la una mica, afegir-hi alguna cullerada del brou).
S'afegeix la picada i les peres senceres (sense pelar) a la cassola, i es deixa coure a foc baix fins que estiguin fetes (una mitja hora més).

Bon profit!

Croquetes de la meva mare

Ja he comentat en d'altres ocasions que a casa tenim la sort de gaudir d'una molt bona cuina gràcies a la meva mare. I la recepta que avui us presento ens la va ensenyar ella. Croquetes com aquestes no n'hem menjat enlloc. I és que són boníssimes!!! I no exagero. Tothom qui ha tingut el privilegi de tastar-les conclou el mateix. I també haig de confessar que a ningú li surten com a ella!!

Croquetes de la meva mare

Amb aquesta recepta, aprofito per participar a l'HEMC d'aquest mes que està dedicat a plats fets amb sobres. I és que inicialment, aquestes croquetes van sorgir amb la idea d'aprofitar la carn rostida i triturada que sobrava de fer els canelons. Ara ja, amb la requesta que tenen, el fet que sobri carn per fer les croquetes es fa expressament. ;) Ja ho diuen, els plats fets amb sobres poden superar-ne molts d'altres, tal com és aquest cas.

Croquetes de la meva mare

hemc #40 - platos con sobras

Aquestes són les proporcions a seguir, que haureu de modificar segons la quantitat de carn rostida dels canelons que tingueu.

Ingredients:
  • 1/2 kg de carn rostida i triturada
  • 1 l de llet
  • 200 g de farina
  • 50 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 10 g de sal
  • 60 g de mantega
  • pa ratllat
  • 1 ou batut
  • oli d'oliva suau per fregir
Preparació:

En una cassola gran, s'hi posa la carn juntament amb la mantega.
A foc mig, es va remenant fins que la mantega es fongui.
En el vas de la batedora, s'hi barreja la llet amb la sal, la farina i la maizena. Es bat amb el túrmix fins que la mescla sigui homogènia.
S'incorpora la mescla anterior a la barreja de la carn i la mantega, i es remena enèrgicament a foc mig-alt fins obtenir una massa compacta que es desenganxi de les parets de la cassola.
A continuació, s'aboca la massa al damunt d'un tros de film transparent, i s'extén tot formant una superfície llisa d'uns 2-3 cm de gruix. Es cobreix amb film transparent i es deixa refredar a temperatura ambient.
Quan ja sigui freda, es formen les croquetes, es passen per les clares o ou batut i s'arrebossen amb pa ratllat.
I en aquest punt, les podeu congelar o bé fregir-les amb oli d'oliva ben calent fins que quedin ben rossetes.

Bon profit!

Pastís de torró i mascarpone

Vinga, som-hi!! Anem per feina i tornem al que toca: les receptes!! ;)
Us avanço que malgrat les vacances he cuinat i força. Així que tinc bastantes receptes per ensenyar-vos. :p
La que us presento avui és d'un pastís de torró i mascarpone que ens va ensenyar la Gemma de La cuina de casa. Haig de confessar, que abans de marxar ja tenia gairebé totes les receptes decidides per a cada ocasió. :p Tot i així, un dinar que no estava del tot previst em va fer improvitzar aquest pastís. Un pastís molt fàcil de fer, i la combinació del gelat de torró de Xixona amb el mascarpone i la cobertura de iogurt fa que resulti un pastís finíssim de gust! :)

Pastís de torró i mascarpone

Aquest pastís va tenir molt d'èxit entre els comensals, crec que gairebé tothom va repetir!! :)
Aquells qui no us agradi el torró de Xixona no us espanteu pas, perquè haig de confessar que jo no sóc massa fan dels torrons (massa dolços pel meu gust), i en canvi aquesta combinació amb el mascarpone i el iogurt queda molt suau, dolça al punt i amb una textura semblant a una mousse. Boníssim!

Pastís de torró i mascarpone

Ingredients: (per a 8-10 persones)
  • 1 base de massa brisa o sablée
  • 350 g de gelat de torró de Xixona
  • 250 g de mascarpone
  • 200 ml de nata líquida per muntar
  • 50 g de sucre
  • 5 fulles de gelatina
- Per a la cobertura de iogurt:
  • 2 iogurts grecs
  • sucre (al vostre gust)
  • 2 fulles de gelatina
Preparació:

Primer de tot es prepara la base de massa brisa, sablée o la que us agradi més, i es deixa refredar a temperatura ambient.
Mentrestant, es prepara el farcit.
En un bol amb aigua freda, s'hidraten les fulles de gelatina durant uns 5 minuts o fins que s'hagin estovat.
En un bol a part, es barreja amb l'ajuda del batedor manual de barnilles, el mascarpone a temperatura ambient, el gelat a temperatura ambient i el sucre.
Quan la gelatina estigui hidratada, s'enretira del bol d'aigua i es desfà al microones durant uns 10-15 segons (vigilant de no cremar-la).
Tot seguit, s'afegeix la gelatina desfeta a la barreja anterior.
A continuació, es semi munta la nata i s'incorpora a la mescla anterior amb cura (tot remenant suaument de baix cap amunt).
S'aboca dins la base i es deixa quallar a la nevera un mínim de 2 hores.

- Per a la cobertura de iogurt:

S'hidraten les dues fulles de gelatina en un bol amb aigua freda.
Un cop hidratades, es desfan al microones durant 10-15 segons juntament amb 2 cullerades soperes d'aigua.
En un bol, s'hi barregen els iogurts amb el sucre i la gelatina desfeta.
S'aboca la mescla al damunt del farcit de torró i es reserva a la nevera fins el moment de servir.
Just abans de servir, es decora al vostre gust.

Bon profit!

Trobada blocaire a Castellterçol

Hola de nou a tothom! :)
No, no us heu descomptat pas. Com vaig dir vam fer 3 setmanes de vacances i com tot lo bo s'acaba, diumenge passat vam tornar cap aquí després d'haver gaudit d'uns dies genials. Malgrat que la intenció era començar a reemprendre el blog fa una setmana, una grip de cavall i el canvi horari m'ho han impedit. :( De fet, encara continuo sense veu, i amb una bona tos.
Així doncs enceto l'any amb la crònica retrassada de la Trobada blocaire a Castellterçol que ens va organitzar en Manel de Cuinar és generós. Com d'això ja fa més d'una setmana, de ben segur que heu llegit les cròniques que han fet els blogs de: Apunts de cuina, Cuinar és generós, Cuinetes, Decuina, Delícies del rebost, El cafè de nit, Fem un mos, La cuina de casa, La cuina vermella, La quinta de Luculus, No tot són postres... a la cuina i Pa de nous. Però aquí hi afegeixo la meva, com a instigadora d'aquesta trobada que vaig ser. :p
Com ja he esmentat, en Manel B. va ser qui ens va proposar aquest programa tant interessant: al matí, visitar Conserves Coll i Comercial Artesana Sosa, dinar a l'Hostal Castellterçol, i a la tarda, elaboració de bombons a la planta d'Elies Miró.
En Manel, com a bon periodista, ens va posar al dia de cadascuna de les empreses que visitaríem per avançat (llegiu aquí, aquí i aquí).
Malgrat l'onada de fred i neu que havia passat per Catalunya un parell de dies abans i que va deixar bona part del territori emblanquinat no va impedir que poguéssim arribar a Castellterçol. De bon matí, ens trobàrem sota una temperatura gèlida a la Plaça dels Estudis i ens vam dividir en dos grups. Nosaltres visitàrem primer Conserves Coll, una empresa familiar dedicada a la conserva de bolets. En Manel i la Montse ens explicaren les diferents formes de conservar els bolets: en conserva (esterilitzats), amb salmorra, congelats o assecats. I també les varietats de bolet més adequades per a cada mètode. Ens ensenyaren la seva planta i com preparen els bolets des de la seva arribada fins a la sortida. I evidentment, també ens van parlar de la tòfona i les tres principals varietats: la blanca, la magenca i la negra (la més preuada). I també, com de difícil n'és la seva recol·lecta tot i l'ajuda de gossos ensinistrats.


Tot seguit, vam anar a Comercial Artesana Sosa. Una altra empresa familiar que començà dedicant-se a l'elaboració de neules i torrons, i en els últims anys ha expandit el negoci introduint nous ingredients per a la gastronomia moderna. Allí en Sergi i l'Òscar ens van ensenyar les aplicacions d'alguns dels seus productes estrella com són els gelificants, emulsionants, aromes potenciadores del gust, liofilitzats, metalls en pols o els "peta-zetas" de diferents gustos.

Sosa

En Sergi i l'Òscar ens van demostrar com fer una tartaleta especiada amb foie i caviar d'Oporto, una mousse de maduixa i Mòdena amb grills de mandarina i elàstic d'or, un ravioli líquid de mango amb pols de nata i peta-zetas de xocolata i finalment un sandvitx de xocolata blanca, roses i festucs i crispí de gerds.

Sosa


I al final, el Sr. Sosa i la seva filla Sònia ens van ensenyar les intal·lacions on elaboren tots aquests productes.

Després del superdinar a l'Hostal Castellterçol, vam visitar la nova fàbrica de bombons d'Elies Miró, successor de la pastisseria familiar que aquest any celebra el 90è aniversari.
L'Elies ens va explicar les característiques de la xocolata, com temperar-la, com encamisar els motlles per fer bombons, i també ens va comentar com n'és d'important no guardar mai els bombons ni la xocolata a la nevera! I ens va fer una demostració on ens va ensenyar a fer una ganache, un praliné, i com "pistolejar" els motlles amb una barreja de xocolata i mantega abans d'encamisar-los per tal que brillin.

Elies Miró

I amb moltíssima paciència ens va elaborar un bombó de gerds i un bombó contrast amb praliné d'ametlla i blat de moro torrat i salat que eren deliciosos!!! I la prova va ser la rapidesa amb la que van desaparèixer! ;)


Crec que de la trentena o més que érem el dissabte dia 9 a Castellterçol, tots vam gaudir d'allò més!! Així doncs des d'aquí dono les gràcies una vegada més al Manel B. per tota la feina de posar en solfa un dia tan fantàstic! :) Així com també, a tots aquests professionals pel temps que ens van dedicar!
I a més a més, sempre és un plaer conèixer aquelles persones que hi ha al darrera de cada blog que visito assíduament. :)
Així doncs, un dia rodó! :)