dilluns, 25 gener de 2010

Ànec amb peres

Quan estàs fora de casa, el sentiment d'identitat s'accentua. I a la nostra cultura, on la gastronomia n'és una part molt important, doncs fa que es trobin a faltar molts ingredients i plats (tal com ja he comentat d'altres vegades).
La nostra mare, previsora i servicial, abans de marxar ja ens va preguntar quins plats ens venien més de gust menjar aquests dies. Aleshores, la llista es va omplir ràpidament amb aquells plats/aliments que més trobem a faltar. No cal dir que la nostra mare ens tracta a cos de reis, i els nostres desitjos va fer realitat. :D Una realitat que va quedar gravada en instantànies, que encara ara quan les repasso fan venir una salivera... i un pensament de "qui pogués (menjar-ne)!!". ;)
Així avui, amb aquest sentiment de "ai qui pogués menjar-ne!" us presento un clàssic de la nostra cuina que ens va preparar la meva mare. :)

Ànec amb peres

Un plat d'aquells d'anar fent xup-xup... i el seu resultat és ex-qui-sit! ;)

Ànec amb peres


Ànec amb peres

Ingredients: (per a 4 persones)
  • 1 ànec de 2 kg
  • 4-5 peres
  • 2 cebes
  • 1 tomata petita
  • 3/4 l de brou (o aigua)
  • 50 g de barreja de pinyons, avellanes, ametlles i nous
  • 1 galeta Maria
  • 1 copa de brandy
  • sal
  • pebre
  • oli d'oliva
Preparació:

Demaneu a la carnisseria que us tallin l'ànec a trossos petits.
Primer de tot, es salpebren i s'enfarinen lleugerament (espolsant-ne la farina sobrant).
En una cassola amb un bon raig d'oli, es fregeixen fins que quedin ben rossos.
A continuació s'hi afegeix una copa d'un bon brandy, es flameja i es deixa reduir.
Tot seguit, es retiren els trossos d'ànec i es reserven. Es retira l'excés de greix de la cassola.
Aleshores, es prepara el sofregit amb la ceba tallada ben petita i la tomata. Es corregeix de sal (i un pols de sucre per eliminar l'acidesa de la tomata).
Quan el sofregit estigui al punt, es passa pel túrmix fins que quedi ben fi.
Es torna el sofregit a la cassola, i s'incorpora el brou (o aigua) bullint, diluint-ho bé fins que quedi una salsa ben fina.
A continuació, s'afegeix l'ànec procurant que quedi cobert per la salsa. I es deixa coure 10 minuts a foc fort, i després es redueix el foc al mínim per a què vagi fent "xup-xup" fins que l'ànec sigui tendre. (Unes dues hores aproximadament).
Mentrestant, es prepara una picada amb la barreja de fruits secs, i la galeta. (Si cal, per lligar-la una mica, afegir-hi alguna cullerada del brou).
S'afegeix la picada i les peres senceres (sense pelar) a la cassola, i es deixa coure a foc baix fins que estiguin fetes (una mitja hora més).

Bon profit!

23 comentaris:

Marta ha dit...

Quina meravellla! Aquest cap de setmana a caigut a les meves mans un llibre de la Cuina amb ànec...i després de veure aquesta recepta...alguna cosa caurà ben aviat!
(la picada genial!)
Ptnts

Gemma ha dit...

Aquesta recepta és una de les altres que me mare també fa excel·lents... a veure si haurem de presentar les nostres mares, je je je...
Ja veig que aquestes vacances han estat inoblidables, t'han cuidat a cos de rei! Realment, les fotos fan justícia al plat, ha quedat un ànec espectacular, d'aquells de sucar pa i repetir!

Francesc ha dit...

Aquesta recepta no l'he feta mai. Per les explicacions que hi dones i el comentari de la Gemma, m'estan entrant moltes ganes de preparar-la. El que tinc una mica difícil és aconseguir ànec així, però a veure si hi tinc sort i m'hi anime. Salutacions

*Eva* ha dit...

es veu exquisit! l'ànec és la carn que més m'agrada. No sabia que no se'n podien trobar als Estats Units.
La teva mare és una cuinera magnífica!
pt!

Dolorss ha dit...

És normal que la teva mare us mimi molt, ella aprofita a fer-vos contents els pocs dies que us te al seu costat!!!
Una mare meravellosa és lo que tens, ve a ser com el geni de la llantia vosaltres demaneu els vostres desitjos i ella els fa realitat.
Aquest ànec amb peres .... sensacional.
Petons

surfzone ha dit...

Per 4 persones 1 ànec de 2 kg!!!???
I després, croquetes, suposo XDDD

Per cert, tot i ser un plat típic català, no n'he menjat mai!!!

Carme - cocina con sabor ha dit...

Que bó aquest ànec amb peres, una recepta deliciosa. M'han entrat ganes de menjar-ne ;)

Serà una de les pròximes receptes que faci...

Petonets guapa!

Pepin ha dit...

Un dels clàssics que tinc pendent. A tu t'ha quedat fantàstic, les fotos molt bones.
Salut,
Pepin

Maria ha dit...

Quina fila que fa aquest ànec... Mira que dona joc aquest animal, tan gustós.
Un plat de festa, sens dubte i per afalagar a qui ho menja.
Petons bonica.

Carmen (Dulces bocados) ha dit...

Una recepta que no s'ha de deixar perdre mai. Felicitats per tenir una mare que et cuida tant i tant be. Petons

Josepb. ha dit...

Mercé; Un plat de Festa Major... i mai millor dit, doncs eren aquets dies tant senyalats en els pobles -i les cases de pagés, Llagostera i Cassà, per exemple- que hi feien plats tant suqülents, com aquets ánec amb peres que tu ens presentes.
Que vagi de gust Mercé¡¡

mesilda ha dit...

Bona nit Mercé
Ja veig com t'ha cuidat ta mare estos dies,EN SAFATA DE PLATA T'HAURÀ PORTAT,SEGUR!...jajaja...
Jo ho dic per experiència,perquè quan vénen els meus fills a casa els prepare el que mes els agrada.Les mares pensem que fóra de casa no mengen bé,que no és el teu cas,per cert,que ja veig d'on et ve este art que tu tens.Hi ha que felicitar a la teua mare:per la seua cuina i per l'escola que està deixant.
Besets a les dos.

glutoniana ha dit...

Mira-ho per la part bona, així quan veniu ho assoboriu tot molt més :)

La Quinta de Luculus ha dit...

I com són les mares! vaja una recepta d'aquelles de tota la vida, i tan de festa!
Les fotos són espectaculars.
Un petó ben fort!

josep ha dit...

La cuina tradicional magnífica, si està feta per la mama, única.
Una abraçada

lourdes ha dit...

Quina pinta més bona te. Hem de procurar no perdra plats com aquest, tan de la nostre terra!!!!
Arxivo la recepta, i aviat el faré, veurem com queda.
Una abraçada des de Girona

Jose ha dit...

Mercè, Ho trobo molt gustós. No sabia que no hi havia peres al Estats Units. Ells s'ho perdren. Bueno, tu també quan ets allà.

dolçosdesdecasa ha dit...

Ja diuen que de mare només n'hi ha una!!! segur que estava per llepar-se els dits! té molt bona pinta!
Petó

Ly ha dit...

bueno yo o entiendo ni papa pero buena pinta tiene un rato, tienes traductor en el blog? lo digo pa enterarme de algo, para poder copiarte alguna cosita je.
Bs guapa ya veo que estás muy lejos.

Ly ha dit...

Ehh ya vi el traductor gracias....

Maite (Mai) ha dit...

Yo tengo o un ojo más grande que Ly o mis gafas son de un culo e vaso más tocho porque lo he localizado rápido. En catalán pillo poco así que tiro de traductor que están de lo más majos y me hacen pasar por una chica que controla idiomas;-P

El pato está de lujo y esas peras me llaman a gritos... si si, es mi nombre, ahora lo oigo alto y claro! Este pato me lo tengo que llevar a mi mesa.
Petons!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)

Marta, llàstima que aquí sigui difícil trobar-ne i quan el trobes no és de pagès com el que mengem a casa que sinó... ja tinc ganes de veure què prepares! ;)

Gemma, a veure si a la propera trobada també s'anima a venir i la coneixem! ;) Aquest plat realment és espectacular! :)

Francesc, doncs guarda la recepta pel dia que aconsegueixis un bon ànec! I ja m'ho diràs! ;)

Eva, i tant que ho és! Aquí sí que se'n troba, però a preu d'or i no té ni de lluny el gust d'un bon ànec de pagès! ;)

Dolorss, l'has clavat!! ;) I realment va fer tot el que li vam posar a la llista! :D

Surfzone, bé com és d'aquells plats per repetir no arriba per fer-ne croquetes! ;)

Carme, doncs prova-la perquè és deliciosa!!

Pepin, un clàssic espectacular! ;)

Maria, i tant! Un plat de festa major!!

Carmen, per això també faig servir el bloc per recopilar totes aquelles receptes que si no ho faig així es perdrien! ;)

Josepb, tota la raó!! :)

Mesilda, com tant la meva germana com jo vivim a l'estranger, ens porta en safata a les dues!! ;)

Glutoniana, quin remei! ;) Cada mossegada val per mil! :)

Maragda, i tant! Gràcies! :)

Josep, jeje... i és que de mare només n'hi ha una! ;)

Lourdes, i aquesta és una de les missions d'aquest bloc! Procuro posar també totes aquelles receptes tan nostres de la terra i tan bones! A veure si t'agrada!

Jose, peres sí que n'hi ha!! El que passa és que costa de trobar ànec. I quan en trobes va a preu d'or i no s'assembla ni de lluny a un bon ànec de pagès! ;)

Teresa, i tant! :) Per sucar-hi pa! ;)

Ly, el traductor está a la derecha. ;) jeje

Maite, pues es un plato muy típico y está de muerte!! ;)

Petons a tots/es!!

Assur ha dit...

A casa, a l'estiu, la meva sogra fa un pollastre amb peres (amb peres de les dites de Sant Joan) que als meus fills els torna bojos. Prometo aquest estiu que ve posar-ne la recepta!. De tota manera, aquest ànec amb peres de la teva mare no crec que esperi a l'estiu a fer-lo, ja que l'ànec m'encanta -i sé on trobar-lo molt bo- i m'imagino que amb les peres conference resultarà deliciós. Quin platillo, Mercè!!!