I avui, un clàssic de la cuina tradicional catalana... que no deixa de ser deliciós. ;) Aquest plat abans era típic de tardor, però com avui en dia es troben molts productes durant tot l'any, això ens permet gaudir-ne quan ens vingui de gust. I com ja sabeu que malgrat que aquí de conills en tenim per donar i per vendre (pels jardins), no és una carn massa fàcil de trobar als establiments comercials... i el seu preu tampoc és d'allò més assequible. ;) Així doncs, quan en mengem esdevé tot un plat de festa!

Es sala el conill i en una cassola amb un raig d'oli, s'enrosseix a foc viu.
Quan sigui daurat, s'hi afegeixen les cebes pelades i els alls sense pelar, la fulla de llorer, i es cou a foc mig.
Quan la ceba està cuita, es flameja amb el brandy.

S'abaixa a foc lent, i es deixa coure tapat fins que estigui tou, remenant de tant en tant.

Per altra banda, en una paella amb un raig d'oli, es saltegen els ceps.

Quan estiguin cuits i faltin pocs minuts perquè el conill estigui cuit, s'hi afegeixen i es deixa acabar de coure tot el conjunt durant 5-10 minuts més.

S'hi afegeixen les prunes, orellons i pinyons i es deixa coure tapat, a foc lent.

Bon profit!

Tal com diu la Carme, aquest plat es pot adaptar a cada temporada amb les verdures fresques del temps.

En una olla, es bullen durant 30 minuts 2 litres d'aigua mineral havent-hi incorporat abans les verdures tallades molt fines: 2 pastanagues, 2 porros, una ceba, 2 grans d'all i una branqueta d'api. Es corregeix de sal i pebre.

Passat el temps de cocció, es cola i es reserva.

Es tallen els alls tendres i s'escalden en abundant aigua amb un pols de sal.

Immediatament, es refresquen i es reserven.

Per altra banda, s'escalden els pèsols i les faven en aigua abundant amb un pols de sal.

Tot seguit, es refresquen i es reserven.

Es talla el carbassó a tires fines (només la part verda) i es reserva.

Es tallen les mongetes tendres fent bastonets ben fins i es reserven.

Es netegen els espinacs i se'ls retiren les cues (si són molt llargues) i es tallen també a tires ben fines.

En una paella amb un bon raig d'oli, s'hi enrosseixen els fideus.

A la mateixa paella, s'hi sofregeix el carbassó i les mongetes. Quan comencin a coure's, s'hi afegeixen els espinacs, els alls tendres, els pèsols i les favetes.

A continuació, es cobreix fins al capdamunt de tot amb el brou vegetal ben calent de forma que ho cobreixi tot.

Es deixa coure la paella 1 minut al foc, que es cogui amb força.

S'empolsima amb el parmesà ratllat i s'acaba de coure al forn 5 minuts a 190ºC (375ºF) fins que els fideus quedin ben drets.

I ja està llesta per servir.

Bon profit!

La botifarra de perol és una botifarra de carn de porc cuita típica de les comarques gironines i del Maresme. El seu nom fa referència al recipient on antigament es coïen les carns que la composen (la carn del cap, espatlla, cansalada, papada, sal, pebre negre i sang). Per aquells qui no l'hàgiu tastat, la botifarra de perol és molt gustosa i de textura melosa. I una de les formes més típiques de menjar-la és esparracada amb un plat de fesols. Un plat senzill i de-li-ciós! ;)

Aquest plat era típic menjar-lo després de la matança del porc cap allí mitjans de Novembre. És a dir, és més aviat un plat d'hivern o d'inici de primavera, quan encara fa fred.

Primer de tot, es remullen els fesols en aigua abundant durant un mínim de 8 hores.

Es posa a bullir una olla amb aigua.

Quan arrenqui el bull, s'hi tiren els fesols escorreguts i un pols de sal.

Es deixen coure durant 15-20 minuts.

Mentrestant, en una paella amb un raig d'oli o una culleradeta de llard de porc, es passen les botifarres de perol fins que quedin rosses de cada banda.

Se'ls fa un tall de dalt a baix per a què s'esparrequi.

Per a muntar el plat, es posa un llit de fesols i al damunt la botifarra esparracada, i s'amaneix amb un raig d'oli.

Bon profit!