divendres, 4 de juny de 2010

Conill rostit amb ceps

I avui, un clàssic de la cuina tradicional catalana... que no deixa de ser deliciós. ;) Aquest plat abans era típic de tardor, però com avui en dia es troben molts productes durant tot l'any, això ens permet gaudir-ne quan ens vingui de gust. I com ja sabeu que malgrat que aquí de conills en tenim per donar i per vendre (pels jardins), no és una carn massa fàcil de trobar als establiments comercials... i el seu preu tampoc és d'allò més assequible. ;) Així doncs, quan en mengem esdevé tot un plat de festa!

Conill rostit amb ceps


Conill rostit amb ceps


Ingredients: (per a 4 persones)
  • 1 conill d'1.5 kg
  • 2 cebes mitjanes
  • 1 cabeça d'alls
  • 1 copa de brandy
  • oli d'oliva
  • sal
  • 1 fulla de llorer
  • 200 g de ceps frescos o secs
Preparació:

Es sala el conill i en una cassola amb un raig d'oli, s'enrosseix a foc viu.
Quan sigui daurat, s'hi afegeixen les cebes pelades i els alls sense pelar, la fulla de llorer, i es cou a foc mig.
Quan la ceba està cuita, es flameja amb el brandy.
S'abaixa a foc lent, i es deixa coure tapat fins que estigui tou, remenant de tant en tant.
Per altra banda, en una paella amb un raig d'oli, es saltegen els ceps.
Quan estiguin cuits i faltin pocs minuts perquè el conill estigui cuit, s'hi afegeixen i es deixa acabar de coure tot el conjunt durant 5-10 minuts més.
S'hi afegeixen les prunes, orellons i pinyons i es deixa coure tapat, a foc lent.

Bon profit!

25 comentaris:

Glòria ha dit...

Un plat de bosc per gaudir-lo qualsevol època de l'any i per sucar-hi pa!

Miriam ha dit...

Pues sí, sencillo y qué rico tiene que estar...

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Un plat molt facilet i gustos!

Una abraçada,

Maduixa ha dit...

que bons son els rostits i que senzills de fer! :-)

no em pensava pas que havent-ne tants com dius fossin cars, potser la gent no hi te tirada, tinc la impressió que allí on hi ha caçadors sembla que hagi d'agradar el conill, oi?.

un petó bonica :-)

Visc a la Cuina ha dit...

Quin rostit més suculent, els clàssics m'agraden!

mercè ha dit...

El conill: sa, gustós, lleuger.. una recepta que vé mooooooolt de gust!

StHilari ha dit...

A casa,com que això del conill té opinions dividides, sempre que surt a taula, és per a mi un plat de festa.. o sigui que encara que aquest sigui un plat de tardor no em faria res tenir-ho a taula per l'estiu...
Una abraçada

Cristina ha dit...

Nosaltres mengem molt poc conill, això d'escurar no és el que més ens agrada, però rostit així ha d'estar boníssim.

fina ha dit...

Fa uns dies que a la radio estan promocionant la carn de conill, és baixa en greix..acompanyada de bolets... que bo...¡¡¡
Els americans els hi fa molta pena xq ho associen als bugs bunny¡¡ això m'han dit¡ ???

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Pots creure que mai he menjat conill? la meva mare no en feia mai i jo tampoc tinc la costum...és més em dona com "grima" però tinc que dir que el teu si el tastaria, així rostit ha de ser ben bo...un petonàs

Pikerita ha dit...

Yo tengo un problema.. tengo un conejito en casa y cualquiera se atreve a cocinar conejo.. jajaaaa... Bueno.. les digo que es pollo y arreglado el asunto. No sabía que es típica esta receta es tradicional catalana.
Besotes.

Elisabet Figueras ha dit...

Tens rao amb aixo dels conills, aqui a Florida encara no n'he trobat a cap botiga.
El conill que has fet amb ceps te una pinta estupenda.
Petons!

mesilda ha dit...

Bona vesprada Mercè
Una carn deliciosa i que podem gaudir
tot l'any,ja que no és gens pesada,i encara que faça esta calor així, rostideta,apetix molt.
Besets.

GURMET ha dit...

Jo crec que amb fredolics te que estar també molt bo!

Maria Dolores ha dit...

El conill a molta gent no li agrada a mi m'encanta i així bén rostit o amb alls és el meu preferit.

Quo ha dit...

Mira tu por donde yo nunca lo he asado... lo hago de mil maneras, pero asado no... bueno, la verdad es que nosotros tenemos conejos de monte, por los cazadores de la familia, y esos, aunque tienen mucho más sabor, son un poco más duros para el asado, pero ya me has picado la curiosidad.... voy a comprar uno de granja para probar...
Mil besos

MaryLou ha dit...

Qué bona recepta!!! de les de tota la vida! El conill de qualsevol manera ens agrada molt!

Petonets

ANNAFS ha dit...

Amb el gust dels ceps... que bo!. A casa ens agrada molt el conill i a més no porta colesterol, no saben què es perden aquests americans..

a peu coix ha dit...

Un plat exel·lent. Em recorda el que feia la meva àvia!

TROTAMUNDOS ha dit...

Hola Mercé¡¡, que tal todo? veo que disfrutando a lo grande de los platos de tu tierra. Estos platos sencillos y tan ricos son de mis preferidos, para mí la carne así guisada es deliciosa ..., me encanta.

La foto es totalmente sugerente.

Besotes guapa.

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris! :)

Maduixa, aquí n'hi ha molts però no pas pels caçadors... més aviat són com mascotes salvatges protegides.

Fina, pot ser. I de fet, crec que molta gent tenen conills de mascota. Així que impensable menjar-ne. ;)

Petons a tots/es!

Gurmet, benvingut a la meva cuina! Tota la raó!



Maria José, doncs l'hauries de tastar perquè és una carn taaaaan bona!!!

Ly ha dit...

Creo q el conejo no lo he vuelto a probar desde que soy "mayor", recuerdo q de pequeña mi madre siempre lo hacía pero no me ha dado nunca por comprarlo.
Ayyy esas fotos!! que bonicas te quedan siempre.
Bss guapa

Dolça ha dit...

caram, que abandonada que t'he tingut i quina pila de receptes i coses bones m'he perdut!!! Aquest conill es veu espectacular!
PTNTS
Dolça

Maria ha dit...

Jo en aquest plat t'hi sucu pa i em
menjo els ceps... Però el conillet a correr pels jardins!!

maia ha dit...

Cuina casolana, senzilla i exquisit a. Me'l apunto, una abraçada.