Llenguado a la meunière

Aquesta recepta que us presento avui, segur que la majoria ja la coneixeu. És un plat que m'agrada per la seva senzillesa, la rapidesa en preparar-lo i sobretot el resultat final! :) Tot i que com no som massa de fregits, el vaig arrebossar amb farina amb la pell inclosa i a l'hora d'emplatar li vaig enretirar la pell i així es treu l'arrebossat. :p


Ingredients: (per a 2 persones)
  • 2 llenguados de 200 g cadascun
  • llimona
  • 25 g de mantega
  • llet
  • farina
  • oli
  • sal
  • Guarnició: xampinyons, patates, albergínia
Preparació:

Demaneu al peixater que us netegi els llenguados i hi retiri la pell.
Un cop nets, es salen, es passen lleugerament per la llet, i després per la farina. Es fregeixen en una paella amb oli calent i abundant.
Quan siguin daurats, es retiren del foc i s'emplaten.
A la mateixa paella, i havent tret l'oli, s'hi posa la mantega i es cou a la noisette, és a dir, que agafi un color daurat vigilant que no s'ennegreixi.
Es reguen els llenguados amb suc de llimona i s'hi tira la mantega ben calenta al damunt.
Si es desitja, es poden empolsimar amb julivert i es poden acompanyar amb xampinyons saltats, albergínies fregides o patates daurades, el que us vingui de gust.

Bon profit!

14 comentaris:

La Llibreta Viatgera ha dit...

Mercè, el llenguado, és el meu peix preferit, així que el plat d' avui me l' has encertat de ple. M' agrada de totes les maneres!

Un petó!
Beth

Eva Flores ha dit...

Un plat senzill però ben deliciós!
pt!

dolorss ha dit...

Que bona aquesta recepta, és el que tu dius , senzilla... però molt deliciosa!!!

Vanesuky ha dit...

Quina carona més bona que fa aquest llenguado!!!
El gust que fa la llimona al peix és deliciosa.

Petons maca.

Margarida ha dit...

Senzill i tan bo... Amb aquesta recepta m'has recordat que fa molt de temps que no el faig, i potser cau un dia d'aquests.
Petonets.

Maria ha dit...

Una recepta fina per un peix també molt fi. Amb tanta modernitat i prova de noves receptes, una mica oblidat i l'hauriem de fer més..

ANNAFS ha dit...

El llenguado és bo de totes maneres. I aixó d' enretirar la pell abans de servir-lo per teure el arrebossat... és molt bona idea, no se m' havia acudit.
ptns.

Anna ha dit...

Mercè un plat senzill però ben deliciós!el llenguado és bo de totes maneres. Petonets.

Mesilda ha dit...

El lenguado es muy sabroso y me gusta de todas las maneras y si es facil de preparar mejor me lo pones.
Besos.

RUBEN ha dit...

Mercè! Ets una no parar...
M'apunto aquesta recepta, de fet ja has vist que jo també tinc ara una recepta de peix en el bloc!

Francesc ha dit...

No coneixia aquesta recepta. Pel nom supose que deu ser francesa. A mi no em senten massa bé els fregits. Només els tolere fins al dinar. Per la vesprada o la nit em fan mal d'estòmac. Per tant, no en solc menjar quasi mai. Ara, aquesta recepta m'ha semblat curiosa amb eixa mescla de mantega i suc de llima.
P.S. Tens un bloc/blog que m'agrada molt.

La cuina vermella ha dit...

Tot i que l'hem sentit anomenar moltes vegades, a la meunière no l'hem tastat mai, serà qüestió de fer-lo perquè té una pinta espectacular.

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris! :)

El llenguado és un peix molt fi i fet d'aquesta manera, queda també molt fi. ;)

Francesc, sí la recepta ve de França.

Petons!

Unknown ha dit...

mmm què bó el llenguado a la meunière! m'encanta amb aquest toc àcid de la llimona.
Jo li afegeixo a més unes ametlles torrades picades a trossos grans.