dilluns, 16 de març de 2009

Conill a la cervesa amb compota de poma

Dinar de ministres. Així és com definim el plat principal que hem dinat avui. :p I és que per fi, vam trobar conill!!! :) I molts de vosaltres pensareu, conill? I què té d'extrany? Bé, aquí la carn de conill, no sé per quina raó, però no és gens popular. Així que trobar-ne no ha estat senzill. Feia tant temps que no en menjàvem, que cada mossegada que fèiem era... vaja, que no tenia preu! A més, tal i com l'he fet, seguint una recepta de la Carme Ruscalleda, ha quedat melós i amb un gustet i una olor impressionant!! :)


Ingredients: (per a 4 persones)
  • 1 conill (de bosc) d'1 kg aproximadament
  • 4 cebes
  • 4 grans d'all
  • 250 mL de cervesa
  • 250 mL d'aigua mineral
  • 1 ram lligat de romaní, llor i canyella
  • sal i pebre
  • oli d'oliva verge extra
  • 2 pomes golden
  • orellanes
  • panses
Preparació:

Primer de tot, es talla el conill en 4 trossos. (O li demaneu al carnisser/a que us el talli).
Es pica la ceba ben fina, i es pelen els alls i es tallen a làmines fines.
En una cassola amb l'oli calent, s'hi posa el conill salpebrat. Es cou uns 5 minuts fins que sigui ben ros i es retira.
A la mateixa cassola, s'hi tira la ceba i es deixa enrossir uns 20 minuts. S'hi afegeix l'all i es continua sofregint 5 minuts més.
Es torna a posar el conill a la cassola i s'hi afegeix la cervesa, l'aigua i el ramet d'herbes. Es tapa la cassola i es deixa coure molt lentament, perquè el conill quedi ben tou, durant 1 hora. Es comprova la cocció i si cal es corregeix de sal. (Si encara li faltés una mica, es deixa fins que quedi ben tendre).
Mentrestant, es tallen les pomes a quadrats petits. Es posen en un cassó amb un dit d'aigua mineral i dues cullerades de sucre. Quan sigui cuita, es retira del foc i es passa pel passapuré perquè quedi ben fina.
En una paella amb un rajolí d'oli, es saltegen les panses i els daus d'orellana, i el puré de poma. S'hi afegeix un pols de sal i es cou 2 minuts.
S'emplata el conjunt i a gaudir-ne!

Bon profit!

17 comentaris:

Dolors ha dit...

Nena que estic al·lucinant!!!! Conill?!?!?! El vau comprar o el vau treure dels jardinets de fora pq si és així he de dir que els que hi ha per casa nostra són dels més grans que hem vist per la zona. :-) Ostres quina super troballa!!! Només de pensar en la cuixeta i l'espatlla....aquesta entrada no me la tornaré a mirar fins d'aquí a moooooolts dies.

La cuina vermella ha dit...

Caram Mercè, no m'hagués pensat mai això dels conills a les amèriques. En fi, ells s'ho perden, oi?
Una recepta genial, aquest conill tan ben condimentat segur que va quedar tendre i gustós. Mmmm, a més és molt sa, oi?

Eva ha dit...

Segur que devia ser el millor conill que heu tastat en temps!
Es curiós com a cada país (lloc) els productes que es mengen són tant diferents.
El plat t'ha quedat de luxe!
pt!

MAR ha dit...

Hola Mercè quina deu ni dor el canvi de Cassà a California el meu marit va estar molts anys estudiant i va pasar de Girona a Virginia ... teniu tirada els gironins a anar cap allà ...ji ji
Que fort lo del conill, suposo que us deuria saber a gloria desprès de tant d'enrrenou per trobar-ne
Una abraçada i molt bona la recepta ...
mar

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè, és que el conill allà és com la seva mascota, no??' El Bugs Bunny!!! jejeje!!!
A mi m'agrada molt el conill, al riqui no, així que aquesta recepta la faré per mi soleta... ;)
Petunets,
Eva.

La Llibreta Viatgera ha dit...

Em sembla que als ministres ja els agradaria menjar així de bé!

Un petó!
Beth

ANNAFS ha dit...

Quan he vist que havies penjat una recepta de conill he pensat, com tots, Conill a California? I tant que devia ser bo tant de temps sense menjar-ne... I cuinat així, fantàstic.
ptns

Maria ha dit...

Clar dona, allí els conills els deuen gairebé venerar. A les pelis molts cops surten els nens que crien un conill dins una gàbia... pobre bèstia... i a l'Atracción Fatal del M.Douglas, la dolenta de la peli, l'escalda i la nena aquella fum uns crits... Res, tu a menjar-te'l però ben guisat o la planxa, que també es ben bo..
Petons

Margarida ha dit...

A mi el conill no m'agrada gaire, però en faig sovint perquè a casa els agrada a tots, i a més a més és una carn que gairebé no té gens de greix. Presentat d'aquesta manera sembla que hagi de quedar molt melós, oi?
Una pregunta: es nota el gust de la cervesa?

mesilda ha dit...

Pues no saben lo que se pierden¡con lo bueno que esta el conejo¡no me extraña que comierais como ministros,esta receta es de lujo¡
Besos.

TinkerBell ha dit...

Ostres!! I la gran pregunta es ... ON ho has trobat?? I no et van mirar malament per comprar-ho?? jajaja!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!!! :)

Dolo i Anna, el conill el vam comprar al Bristol Farms. Només en tenien quatre! Això sí en pagues les ganes. ;)

Mar, jeje... doncs sí, crec que ens va això de córrer món (bé, a tots els catalans en general) i aquí som una petita colla de gironins!! :)

Margarida, la teva preocupació també la tenia jo perquè no m'agrada la cervesa!! I no s'hi nota! :)

Petons a tots!

josep ha dit...

Mercè,

A Irvine, no és troba conill facilment, però el que no saben els americans és que quan a una de Cassà se li possa entre cella i cella fer conill, no tenen res a fer. El conill t'ha quedat ..... que l'ensumo des de Sants.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Acabo de fer el teu conill per dinar, i ha quedat boníssim!!! Només he canviat les orellanes (no en tenia) per prunes.

Mercè ha dit...

Anònim, me n'alegro que us hagi agradat!! Bé, com a acompanyament tampoc importa massa posar-hi orellanes, dàtils, panses o prunes, és per donar-li un toc de dolç, i de color. ;)

Ángel ha dit...

Estraordinaria receta.
¿Por que será que el conill tiene tan mala fama? es carne magra, sin grasas apenas y si se hace en una recta de estas, con cariño que es lo que necesita la cocina el resultado es sorprendente.
Leyendo tu recta me ha venido a la memoria quien me enseñó a guisar el conill, mi suegra, que era una de esas Donas catalanas de las de antes, supongo que estará en el cielo de los que creen en él, dando la vara a todo bicho viviente y alimentando a todos.Lo hacia a la Catalana decia ella, una receta que le enseñó su madre y ella se la enseñó al madrileño que tuvo la osadia de casarse con su hija, pero nos llevamos siempre bien, será porque yo le hacía justo cumplido a sus comidas y por que ademas soy del Barça.
Un dia que tenga tiempo y me des tu permiso publicaré aqui la receta, solo diré por delante que rallabamos media onza de chocolate encima del conejo, cosa que tambien me enseño a hacer con las albondigas.
Bueno pues eso recta de conill super.

Mercè ha dit...

Ángel, pues ya me pasarás la receta de tu suegra, que con chocolate seguro que debe de estar de muerte! ;)
Gracias por tu comentario!! :)