postres
És d'aquells pastissos que queden molt esponjosos i amb una textura molt lleugera. I quan l'hi claves queixalada sents aquell shhhhhhh que es produeix que fa que es desfaci a la boca!! ;)
Ingredients:
En un bol, es baten els 12 rovells amb la meitat del sucre (70 g) fins que quedi una pasta líquida espumosa i més blanquinosa.
Per altra banda, es baten les 9 clares amb l'altra meitat de sucre (70 g) amb l'ajuda de la batedora elèctrica.
En un pot al bany Maria, es desfà la xocolata fins que arribi a 40ºC (quan estigui gairebé tota desfeta).
Es mesclen els rovells amb un terç de les clares muntades, i s'hi afegeix la xocolata desfeta a 40ºC. S'incorpora el cacau en pols i per acabar la resta de les clares muntades. Es mescla tot remenant amb moviments de baix cap a dalt, procurant no treballar-ho gaire perquè no es desmuntin les clares.
S'aboca la mescla en motlles individuals o en un de gran de 20 cm de diàmetre, prèviament untat.
S'enforna a 170ºC (340ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Aquest pastís tant es pot servir tebi com fred. I de les dues maneres és boníssim!!
Bon profit!
Pastís de xocolata sense farina
Dies enrera vaig estar parlant amb la Bajoqueta de A la taula i al llit, al primer crit. I em va demanar a veure si podia participar a la seva proposta de recollir receptes aptes per a celíacs. I malgrat que encara no he adaptat una recepta típica, recordava haver vist aquest pastís de xocolata sense farina al llibre "Cuinar per ser feliç" de la Carme Ruscalleda. Així que avui, una recepta apte per a celíacs! :)
Hauríeu dit mai que amb ous, sucre i xocolata podríeu fer un pastís d'allò més bo? Doncs aquí el teniu! :)
Hauríeu dit mai que amb ous, sucre i xocolata podríeu fer un pastís d'allò més bo? Doncs aquí el teniu! :)
És d'aquells pastissos que queden molt esponjosos i amb una textura molt lleugera. I quan l'hi claves queixalada sents aquell shhhhhhh que es produeix que fa que es desfaci a la boca!! ;)
- 12 rovells d'ou
- 140 g de sucre
- 9 clares d'ou
- 135 g de xocolata cobertura
- 30 g de cacau pur en pols
En un bol, es baten els 12 rovells amb la meitat del sucre (70 g) fins que quedi una pasta líquida espumosa i més blanquinosa.
Per altra banda, es baten les 9 clares amb l'altra meitat de sucre (70 g) amb l'ajuda de la batedora elèctrica.
En un pot al bany Maria, es desfà la xocolata fins que arribi a 40ºC (quan estigui gairebé tota desfeta).
Es mesclen els rovells amb un terç de les clares muntades, i s'hi afegeix la xocolata desfeta a 40ºC. S'incorpora el cacau en pols i per acabar la resta de les clares muntades. Es mescla tot remenant amb moviments de baix cap a dalt, procurant no treballar-ho gaire perquè no es desmuntin les clares.
S'aboca la mescla en motlles individuals o en un de gran de 20 cm de diàmetre, prèviament untat.
S'enforna a 170ºC (340ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Aquest pastís tant es pot servir tebi com fred. I de les dues maneres és boníssim!!
Bon profit!
10 comentaris:
Des d'aquí sembla que senti aquest shhhhhh de la mossegada :) Sense farina ha de tenir per força una textura esponjosa, gairebé de merenga... deliciós! I amb molt gust de xocolata :)
A veure si també m'animo a participar amb una recepta per a celíacs, però jo tenia entès que havia de ser d'unes postres típiques d'on som, i com que a Sabadell hi ha poques coses típiques... :(
Pues a mí me pasó un poco como a tí. No me podía creer que sin harina fuese a salir esponjoso. Parece increible ¿ verdad?.
Me gusta mcuho como lo has decorado, sencillo, muy lindo.
un abrazo,
María José.
Sí que és veritat que sembla increible que pugui fer-se aquest pastís sense farina... però venint de tu tot és possible.
A les meves filles els encanta el pastís de xocolata. La propera vegada que en faci, el faré així.
Mare meua¡ como tiene que estar este bizcocho,ya me lo estoy imaginando ummmm.....tomo nota enseguida este hay que probarlo.
Un beso.
Quina casualitat!. Aquest és el pastís que hem escollit per celebrar el primer aniversari del nostre bloc!. L'hem tastat per berenar i encara que l'hem fet amb la meitat dels ingredients per no fer-lo massa gros, ha quedat força esponjós i cremós. Ummmmm! que bo!.
Fins aviat
S'haurà de probar, ja que si és de la Rusca i la Glòria i tu el recomaneu...s'haurà de fer!!!
Petunets,
Eva.
La descripció de la seva textura i esponjositat ha estat genial, com el pastís, molt bona aportació al sense gluten .
petons
Només amb la foto, ja sé que m' agradarà!
El poso a pendents!
Un petó!
Beth
Me'l copio i segur que les meues amigues celíaques estaran encantades jeje. Al final tornarem a repetir lo de postres típics perquè no hem tingut temps d'adaptar-ne alguns que volíem.
Moltes gràcies per pensar en natros :) I animat a participar que este mes que ve és molt facileta la proposta.
Proposta del mes d'abril
Gemma: al final ningú va fer un postre d'on vivia jajajaja. Jo vaig acabar fent una tarta de Santiago... i de moment postre típic de Tarragona no és ;)
Gràcies a tots/es pels vostres comentaris!!!! :)
Gemma, jo tampoc tenia recepta típica i no hi vaig participar. Però tot i així, vaig pensar de fer unes postres aptes per a celíacs. :)
Glòria, per molts anys!! Quina casualitat!! :) El vam trobar deliciós!
Bajoqueta, no sabia d'una recepta típica del meu poble. Però vist que tu hi has participat amb una Tarta de Santiago, potser a la propera hi participo amb un brownie sense farina que ja tinc a la llista de pendents. ;)
Petons a tots/es!
Publica un comentari a l'entrada