dijous, 7 de maig de 2009

Pastís mousse de xocolata

Després d'un dia d'eufòria com avui, un pastís a l'alçada!! ;) Es tracta d'un pastís mousse de xocolata que vaig fer la setmana passada per celebrar l'aniversari d'un company de laboratori.
Com sé que és un dels seus pastissos favorits, doncs la decisió va ser ràpida. ;) I el resultat, doncs deliciós!! És un pastís no massa complicat de fer, i el resultat ja el veieu! ;)
Els companys no es creien que l'hagués fet jo, i no en va quedar ni una engruna!! :)
I en un dia com avui, espero que em permeteu un: Visca el Barçaaaaaaaaaaa!!!! :)


La recepta de la glaça de xocolata la vaig treure del blog i-recetas.

Ingredients:

- Per a la base de pa de pessic:
  • 2 ous
  • 40 g de farina
  • 40 g de sucre
  • 25 g de cacau en pols
- Per a la mousse de xocolata:
  • 150 g de xocolata de cobertura negra
  • 500 mL de nata líquida
  • 4 fulles de gelatina
  • 2 clares d'ou
  • 1 cullerada gran de sucre
- Per a la glaça de xocolata:
  • 2 fulles de gelatina
  • 80 g de nata líquida
  • 120 g de sucre
  • 90 g d'aigua mineral
  • 40 g de cacau pur en pols
Preparació:

- Per a la base:

Es baten els ous amb el sucre fins que quedi una mescla espumosa i blanquinosa. S'afegeix la farina tamisada i el cacau en pols. I es barreja amb compte per tal de no desmuntar els ous. S'aboca la massa dins un motlle desmuntable de 23 cm de diàmetre (si és de silicona, millor), i es reparteix uniformement. Es cou al forn, prèviament escalfat, durant 10 min a 180ºC (350ºF). Es deixa refredar a temperatura ambient.

- Per a la mousse:

En un bol amb aigua freda, s'hidraten les fulles de gelatina durant 5 minuts. Tot seguit, es retira l'aigua (i sense escórrer-les) es desfan al microones durant 15 segons.
Es munta la nata fins que quedi semi-muntada, no molt dura.
Es munten les clares juntament amb el sucre a punt de neu.
Es fon la xocolata al microones o a foc baix i s'hi afegeix la gelatina dissolta.
S'afegeix un terç de la nata muntada a la mescla de la xocolata i es barreja energèticament. A continuació, es va afegint a poc a poc la resta de la nata tot remenant de forma delicada per tal de no desmuntar la nata. I quan s'hagi incorporat la nata, s'hi barregen les clares a punt de neu, ies remena delicadament.
S'aboca la mousse al damunt de la base de pa de pessic ja freda. I es reserva a la nevera.

- Per a la glaça de xocolata:

En un bol amb aigua freda s'hidraten les fulles de gelatina durant 5 minuts.
En un cassó, s'hi barreja el sucre i la nata, i s'escalfa fins que el sucre quedi ben dissolt.
S'hi incorpora el cacau i es segueix escalfant a foc alt fins que arribi a 103ºC (217 ºF), tot remenant constantment amb una espàtula. I es deixa bullir un parell de minuts a foc viu.
Es retira del foc i es deixa refredar fins a una temperatura de 60ºC (140ºF). S'hi afegeix la gelatina hidratada i assecada amb paper de cuina, i es remena fins aconseguir que s'hagi incorporat completament.
En aquest punt es pot deixar refredar fins a temperatura ambient i reservar-la a la nevera o bé, es cobreix el pastís.
Si la glaça l'heu preparat el dia abans, s'escalfa fins arribar a uns 38ºC (100ºF), i si prosseguiu amb la cobertura del pastís, doncs es deixa refredar fins a aquesta temperatura (38ºC) i es cobreix la mousse ja quallada.
Es reserva a la nevera fins que agafi consistència, unes 24 hores.
I just abans de servir, es decora al vostre gust. En aquest cas, vaig fer unes roses amb xocolata blanca seguint el mateix procediment que aquí.

Bon profit!

P.D.: Aquests pastissos és d'aquells que és millor preparar-lo el dia abans. ;)

37 comentaris:

Anna ha dit...

¡Te ha quedado un pastel precioso! Me encanta como lo has presentado, es muy elegante y seguro que está delicioso. Bj.

menu ha dit...

Hola Mercè.
T'a quedat super xulo, "Quina poca fe" tenen els teus companys saben lo bé que se us dóna la cuina.
VISCA EL BARÇA i a per la COPA DEL REY.
Petons

Dolors ha dit...

Quina passada nena!!! I com no es poden creure que l'has fet tu? Han entrat al blog?

Marta ha dit...

Ostes, no m'estranya que no en quedés ni una engruna...i de xocolata...que bo!
Ptnts
(motllo de silicona?...)

Ivana ha dit...

Fantastic! Té una pinta deliciosa i de professional!! segur que els teus companys es van llepar els dits i visca el Barça!!
petons

María Lunarillos ha dit...

Te ha quedado preciosa. Yo uso mucho esa glasa de Pierre Hermé, queda un brillo espectacular. A la vista está. :-)

Un beso.

Eva ha dit...

Hola! No m'extranya que no en quedés ni una engruna, es veu boníssim!!!
pt!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Preciós, delicat, elegant, espectacular i... de xocolata! què més es pot demanar!

Un 10 Mercè!

Un petó! Beth

marilu perez ha dit...

Y dices que no es complicado! Pero mercè, si te ha quedado de pastelería! Que bonito! (Me lo apunto para quedar bien con los padres de mi chico en su próximo cumple... je je...)

El cullerot Festuc ha dit...

T'ha qeudat fantàstic!!! M'encanta!!! Que bo que ha d'estar!! Me l'apunto al capdamunt de la llista! estas feta una artista!
Petunets,
Eva.

TROTAMUNDOS ha dit...

Absolutamente preciosa esta tarta y además debía de estar extraordinaria, a mi me encantan este tipo de tartas son suaves y faciles de hacer, además que la presencia dice mucho, verdad??

Un besote guapa.

Martí ha dit...

Sempre he tingut en ment això dels pastissos de mousses i demès però not tinc motlles desmuntables... se que no són cars però la vida d'estudiant prioritza altres coses...

Que perfecte aquest pastís, sembla comprat al forn del costat de casa ;)


Una abraçada

Margarida ha dit...

A aquests companys incrèduls els has d'ensenyar el teu bloc, Mercè!
És molt fàcil, encara que no ho sembla, però també és veritat que s'han de tenir unes bones mans, com les teves!, per fer una presentació tan maca.

Miel ha dit...

Mercè!!! és preciós!!! la decoració minimalista el fa molt elegant i ja m'imagino el gust que deu tenir!!! tens unes mans increíbles!!

Petonassos

Miel

María José ha dit...

Si un compañero me trae una tarta como esta....vamos, me rindo a sus pies.
Yo no soy muy chocolatera pero la textura de la mouse me vuelve loca.
Te ha quedado de lujo.
Un abrazo,
María José,

Eva ha dit...

Quina salivera!!
M'en guardes una mica???
Té una pinta genial.
Me l'apunto.
Eva

Maria ha dit...

Noia, maco com tot el que fas... Quines galetes et vaig veure, quines piruletes, tottttt, m'estic tornant una envejosa de tu...
Petons bonica..

Elena ha dit...

nena quina cobertura t'quedat esta per llepar la pantalla ,i aquesta hora mes un peto .

josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
josep ha dit...

Mercè,
Quina passada aquest pastís!
T'ha quedat b-r-u-t-a-l!
Una abraçada

PILAR ha dit...

Hola Mercè. Un pastis excel.lent. El teu company deu estar molt content del detall tan xul.lo i bo que vas tindre per el seu aniversari. Un regal amb éxit asegurat.
Petons.

Laura ha dit...

Noia!! no saps que aquests pastissos estan prohibits per llei?? no pots fer pastissos tant bons perquè després tinc enveja i n'haig de fer un. I els kilos pesen!!
Ara en serio, t'ha quedat genial! i la decoració sembla de pastisseria.
petonets!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels comentaris!! :)

La raó per la qual al principi no es creien que l'hagués fet jo és perquè a banda de la safata dorada, hi vaig posar film d'acetat a tot volt perquè no embrutés el paper amb el que el vaig embolicar i la gent es va pensar que això era només de pastisseries. ;)
Si, si... el meu blog l'han vist.

Martí, jo també sóc estudiant. ;)
Però sempre es pot posar a la llista d'idees per a què et regalin per l'aniversari o Nadal. ;)

Petons!! :)

La cuina vermella ha dit...

Em penso, que si el fes d'un dia per l'altre no arribaria... perquè el primer dia ja ens l'hauríem menjat tot! t'ha quedat estupendu!

Eulàlia ha dit...

Hola Mercè!

Acabo de fer aquest SUPER pastís! Demà només he de fer la glaça, però tinc un dubte...

Jo ho he fet en un motlle desmontable d'acer. Hi haurà problema per desmuntar-lo demà?? Si porta gelatina en principi agafa consistència oi... Ara seria una llàstima que no lluís!

Moltes gràcies i mil felicitats pels reconeixements, te'l mereixes tots!

Eulàlia

Mercè ha dit...

Hola Eulàlia! :)
Si ho has fet en un motlle desmuntable, aleshores és com el que vaig fer servir jo, i es va desmuntar bé. Simplement, que abans de desmuntar-lo, pots passar-hi la punta d'un ganivet humit amb aigua per tota la vora de dalt, per a què es comenci a "desenganxar".
Ah! I si el pastís el vols per demà, millor que facis la glaça avui, quan ja hagin passat unes 3 horetes, així la glaça la tindràs quallada demà. I es desmuntarà millor.
A veure si et surt un pastís ben lluït! :)
Petons!

Eulàlia ha dit...

Moltíssimes gràcies per respondre tan ràpid!

Ara hi he posat la glaça i d'aquí unes hores desmotllaré a veure que tal...

M'agradaria enviar-te fotos dels pastissos perquè puguis veure els fruits dels teus alumnes!

Així com també, a vegades he fet receptes i m'he dit: a la Mercè segur que li agradaria... No sé si ho puc fer a través d'aquí, sinó, tens algun contacte on te les pugui enviar??

Moltes gràcies de nou!

Eulàlia

Mercè ha dit...

Eulàlia, ho pots fer a cuinaperllaminers@gmail.com. :)
Ostres, això de fer-me sentir com la profe... si jo només sóc pura aficionada! ;)
Gràcies i bon profit! ;)
Petons!

xuta ha dit...

Hola Mercé!
M'agradaria saber si amb motlles de silicona tindria algun problema. El desmontable es possible que el pugui aconseguir, però de siliciona son els que jo tinc a casa.
Moltes gràcies i enhorabona!!!
Per cert. Aguanta temps fora de la nevera? Pq si es així, els meus companys de feina ja me l'estàn reclamant!!!
ABA

xuta ha dit...

aix, Mercé, perdona... es que estic a la feina i ho he llegit tot en diagonal! Lo del motlle no cal que responguis, millor de silicona, però lo si arriba en condicions a la feina si!
Gràcies!
ABA

Mercè ha dit...

ABA, gràcies pel vostre comentari! Doncs pel que fa al motlle, hauria de ser desmuntable (tant va bé d'acer com de silicona), però que sigui desmuntable per poder desemmotllar-lo!
Pel que fa a si aguanta temps fora de la nevera, et diria que si és a l'estiu, no. Si és a l'hivern que ja faci fresqueta, aguantarà més. Però de totes maneres, és un pastís que no pot estar massa estona fora de la nevera ja que la nata perdrà consistència i es podria desfer. Tot i així, podries provar de fer-lo i afegir-hi més gelatina. D'aquesta manera t'assegures que quedi més quallat, però aleshores potser quedarà amb menys textura de mousse. ;)
Bon profit!
Petons!

Angels ha dit...

Hola Merce,
Primer de tot, felicitats pel blog!
De tant en tant busco receptes amb tota la intencio de fer-les, pero mai acabo de trobar el moment. La setmana passada vaig descobrir aquest blog, buscant un postre especial pel cap de setmana...i em va encantar la pinta que feia el pastis. Vaig prendre el ferm proposit de fer-lo, tot i no tenir molta idea de cuina... practicament gens.
Be, el cas es que per la familia va ser tot un exit. Pero la glaça no em va acabar de sortir be:
Crec que el sucre no es va fondre del tot (perque al menjar es notaven els granets) i aixo va fer que el "xarop" quedes espes i en poca quantitat... insuficient per cobrir la superficie sencera del pastis. Creus que aquesta podria ser la rao?
A part d'aixo, potser vaig cobrir-ho abans d'hora perque la xocolata de la mousse es va fondre una mica. Com controles el moment de vessar-lo? I la temperatura?
M'agradaria millorar-lo.
Gracies!

Mercè ha dit...

Àngels, benvinguda i gràcies pel teu comentari! :)
Doncs la raó per la qual no et quedés bé la glaça poden ser diverses. Si dius que s'hi notaven els granets del sucre, aleshores és que no es va acabar de dissoldre. I quan es treballa amb xocolata, és molt important respectar les temperatures de la recepta ja que pot fer que una glaça quedi ben brillant com un mirall, o no. Aleshores, per controlar la temperatura et cal un termòmetre per poder fer cada instrucció al seu moment.
Ah, i quan es cobreix amb la glaça, la mousse hauria d'estar ben quallada.
Així que pot ser una combinació de totes aquestes coses.
A veure si a la propera et surt perfecte! ;)

Oscar ha dit...

Hola, només agrair la teva feina amb aquest blog. He fet aquest pastis diverses vegades i és infernalment bo. una salutació (he fet més receptes teves ets una crack.

Maria ha dit...

Hola acabo de fer-lo i tot genial excepte la cobertura dons si la deixava arrefredar quedava molt sòlida i no es repartia be pel pastís això que l'he recollida i l'he tornat a desfer i en contacta amb la mousse aquel s'ha desfer una mica hi ha pujat... En definitiva la cobertura una desastre... No se que he fet malament.
Per cert l'aigua que dius a la recepta entenc que es per desfer la gelatina... Perque sinó aquí està l'error

Mercè ha dit...

Maria, no! L'aigua és per la cobertura, no per hidratar la gelatina!! Segurament sigui aquesta la raó per la qual no et va sortir.