dissabte, 16 de maig de 2009

Clafoutis de cireres

I aprofitant que ja tenim les cireres aquí, una altra recepta per gaudir d'aquesta fruita de primavera.
El clafoutis és un pastís típic de França i es pot fer amb tota mena de fruita. El més conegut és aquest de cireres.
I com totes les receptes tradicionals n'hi ha tantes versions com gairebé cases hi ha. Així que pot ser que alguns l'hàgiu fet un pèl diferent. ;)


Ingredients:
  • 50 g de mantega desfeta
  • 50 g de farina
  • 50 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • 100 g de sucre
  • 4 ous
  • 1/4 L de llet
  • 1 cullerada petita d'essència de vainilla
  • cireres
  • sucre llustre
Preparació:

Preescalfar el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol es baten els ous amb la llet, l'essència de vainilla i la mantega fosa a temperatura ambient.
A la barreja anterior, s'incorpora la farina, la Maizena i el sucre.
I es bat fins obtenir una mescla homogènia.
S'aboca la mescla anterior a un motlle untat.
Es treuen els pinyols de les cireres i es col·loquen al damunt de la massa.
S'enforna durant 30-45 minuts fins que quedi ben daurada.
Tant es pot servir freda com tèbia.

Bon profit!

17 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Ja porto uns quants blogs que estic trobant postres dels que a mi m'agraden. Osti me'n menjaria un trosset :)

Rosa ha dit...

A ver si este año la hago, hasta ahora me he limitado a babear con las vuestras jajajaa, y este año no quiero babear, quiero comerla jajajaja.
Un besito y buen fin de semana

MAR ha dit...

A mi m'encanten les cireres i la meva sogre té un cirerer que va farcit i cada any tenim bosses i més bosses de cireres a les que li hem donar sortida ho sigui que bona opció la teva.

Petonets
mar

Maria ha dit...

De temps de maduixes a temps de cireres.. No l'he fet mai. El que ja em vaig comprar un estri per treure-hi els pinyols..
( Cada cop que llegeixo la clafoutis, la relaciono amb que no fotis.. )

enric ha dit...

http://sahara-mili.nireblog.com/post/2008/09/29/les-deixalles-de-la-cuina-del-bir



Mercè: Et dic de debò que no sé com t’ho fas amb tanta activitat culinària. Ets una màquina no solament de fer feina sinó també, i sobretot, d’enginy i de bon gust i encomanadissa, ja que que cada vegada que llegeixes una recepta teva provoca que et diguis: “Això ha de ser boníssim, i segur que em sortirà bé a la primera”. La meva més sincera enhorabona.

Quina idea més bona, això d’anar a collir fruita, com ara les maduixes. Estic segur que si ho posessin en pràctica aquí, tindria molt d’èxit. El meu pare que, com et vaig dir, és fill de Llagostera, sempre ha sigut un home molt poc “menjador”. La meva mare, pobra!, es desesperava amb ell, no obstant i això, el meu pare sempre diu que no hi ha menja millor al món que agafar un préssec madurat al mateix presseguer per trobar-hi tots els gustos bons del món.

Una forta abraçada!

P.S. Que bo, el teu comentari, Maria!!! :))

Josepb. ha dit...

Mercé; -cuina per llaminers- Doncs sí Mercé, s'acaben les maduixes i començen arribar les cireres... -i com el joc de l'oca- de vermell a vermell ja en tenim un parell. Que vaigi de gust Mercé Josepb -menja de bacallà-

mesilda ha dit...

Hola Mercè.
Sempre m'han agradat els bescuits amb fruites, encara que l'espinyolar les cireres no és sant de la meua devoció.
He de dir que estarà boníssima.
M'han impressionat els mossets núvol,el nom li ve al pèl per com es veuen de tendres.
Un beset.

Dolorss ha dit...

Avui al mercat he carregat de fruita, quin goig que feia: albercocs, maduixes, meló síndria, pinya.. i també cireres.. penso provar aquest pastis, mai l’he fet i es veu tan apetitós, que no puc dir que no.

Margarida ha dit...

Mercè! avui també he fet un clafoutis per dinar! Pensava que ens menjaríem la meitat, i l'altra seria per demà i .... demà tocarà fer més postres, perquè no ha quedat res de res!
La recepta és una mica diferent de la teva, però suposo que tots dos deuen ser iguals de bons.
Un petó

PILAR ha dit...

Quina delicia de pastis. Mai he fet pastis amb cireres i aixó que m´agraden molt (potser es per això,duren poc a casa) Aquest el provaré perque, a més, trobo que es molt sencillet.
Petons!

El cullerot Festuc ha dit...

mmmmmm...cada estiu el faig tants cops...a casa ens encanta!!! I que boniques que son les cireres...
Petunets,
Eva,

la vella carmanyola ha dit...

Ara es una passada pq hi ha un munt de fruita. Jo sempre les compro a caixes, a casa de la meva amiga Elena que són de collita pròpia i no ens duren res.

Records

P.D: ara ja es comencen a veure els primers prèssecs i les nectaries que també estan mmmmmmm!!!

La cuina vermella ha dit...

t'ha quedat de cine! és tant i tant bo el cafloutis que en menjaríem tot l'any!!! muac

María Lunarillos ha dit...

¿Ya empezamos? :-) La de tiempo que llevo queriendo hacer uno de éstos. Cada vez que llega la temporada, todas os lanzáis a enseñarnos estas maravillas. Y yo aún sin probarlo. Qué bien se ve.

Un beso.

Gemma ha dit...

Ahir vaig comprar cireres per primer cop aquesta temporada! Fins ara encara em semblaven massa cares, però ahir ja em van semblar a un preu més assequible :)
Les d'ahir ja ens les hem menjat, naturals, que teníem ganes de tastar-les totes soles i assaborir-les bé. Però a partir d'ara queda oficialment ianugurada la temporada de cireres i una clafoutís segur que també caurà!
M'apunto la teva recepta per comparar-la amb les que tinc jo ;)

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Aquesta l'apunto per fer-la. Salut!!!

La Llibreta Viatgera ha dit...

MMhhh q bones les cireres, i son tan maques, a veure si m' animo i m' estreno amb el clafoutis!

Un petó! Beth