postres
Missió la lluna i pastís de fruites
El post d'avui és una mica diferent a tots els que he fet fins ara. :p Però inclou una altra vessant que m'agrada molt i que m'ocupa la major part del temps: la ciència i la tecnologia.
I no passa en gaires ocasions, que hom tingui l'honor d'escoltar una classe magistral del Dr. Buzz Aldrin, austronauta de la missió Apollo 11 que juntament amb Neil Armstrong va ser el segon home en trepitjar la lluna. I no només això, sinó que vam aconseguir fer-nos una foto amb ell!! :)
Per cert, sabíeu que la seva mare de cognom es deia Moon (lluna en anglès)? Doncs sí! Curiós, oi?
Per cert, sabíeu que la seva mare de cognom es deia Moon (lluna en anglès)? Doncs sí! Curiós, oi?
I ara anem a la recepta d'avui. Es tracta d'un pastís molt refrescant de la Carme Ruscalleda. A més, es pot preparar tranquilament sense base, i això el fa menys pesat.
Tal com diu la Carme, un pastís molt agradable i lleuger! I que ens ha encantat!! A més, permet mil presentacions segons la fruita del moment. :)
Tal com diu la Carme, un pastís molt agradable i lleuger! I que ens ha encantat!! A més, permet mil presentacions segons la fruita del moment. :)
Ingredients:
- 100 g de sucre
- 3 rovells d'ou
- 50 mL d'aigua mineral
- 50 mL de suc de llimona
- 250 g de formatge fresc tipus Quark
- 400 g de nata muntada amb 60 g de sucre
- 6 fulles de gelatina
- fruita fresca del moment (en aquest cas, albercocs, maduixes i cireres)
Preparació:
En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5 minuts. Quan ja estigui hidratada, es retira l'aigua i s'escalfa la gelatina al microones durant 15 segons per tal que es desfaci. (Si no es desfà, s'hi pot posar 5 segons més, però vigileu no se us cremi!).
Es fa una crema amb el sucre, els rovells, l'aigua i el suc de llimona. Quan arrenqui el bull, es retira del foc.
S'incorpora la gelatina desfeta a la crema, i es barreja bé. S'hi afegeix el formatge fresc i es mescla.
Es munta la nata amb el sucre, i s'incorpora a la barreja anterior, tot remenant-ho amb molta cura.
S'aboca en un motlle, folrat amb paper sulfuritzat, i es posa a la nevera perquè qualli, unes 4 hores.
Abans de servir el pastís, es decora amb fruites del moment.
Bon profit!
En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5 minuts. Quan ja estigui hidratada, es retira l'aigua i s'escalfa la gelatina al microones durant 15 segons per tal que es desfaci. (Si no es desfà, s'hi pot posar 5 segons més, però vigileu no se us cremi!).
Es fa una crema amb el sucre, els rovells, l'aigua i el suc de llimona. Quan arrenqui el bull, es retira del foc.
S'incorpora la gelatina desfeta a la crema, i es barreja bé. S'hi afegeix el formatge fresc i es mescla.
Es munta la nata amb el sucre, i s'incorpora a la barreja anterior, tot remenant-ho amb molta cura.
S'aboca en un motlle, folrat amb paper sulfuritzat, i es posa a la nevera perquè qualli, unes 4 hores.
Abans de servir el pastís, es decora amb fruites del moment.
Bon profit!
28 comentaris:
Ostres!!! aquesta si que es una missio aconseguida!!! :D
Com es que jo mai m'entero d'aquestes coses?? :(
El pastis, pero, te una pinta estupenda!!
Anna, veig que has canviat la tinkerbell del teu perfil!! :)
Doncs això era el "HSSoE Annual Award banquet", i hi vam anar a través d'una invitació que li van fer a l'Alfred a l'empresa on treballa. ;) En Buzz Aldrin va fer una xerrada de més d'una hora fent un recorregut per la seva vida... molt interessant!!
I aquest pastís, és ideal per ara que fa calor! Entra sense enterar-te'n! ;)
Petons!
Ostres!! doncs quina sort!! Bueno sort de l'Alfred, que ja sabem tots que se l'estimen molt a l'empresa!! :)
Felicitats per aquest moment tan especial que has viscut! Quants anys deu tenir ja aquest senyor?
Això del cognom és per flipar, je je je...
El pastís, sent de la Rusca, ha de ser un 10! El va tastar en Buzz Aldrin? ;)
Gemma, doncs aquest senyor ja té 79 anys!! Però el veus i tal com parlava, i físicament com està (encara fa reportatges per National Geographic!), n'hi posava 60 i pico!
jeje No, d'aquest pastís no en va tastar. :)
Petons!
Enhorabona!. No es pot negar que et va fer il·lusió la foto amb el Buzz Aldrin. Fas una cara de satisfacció... El cognom de la mare seria una premonició? qui ho sap!. Ah i llàstima que Mr. Aldrin no hagués tastat el teu pastís, s'ho va perdre!.
Una abraçada
Ostras quina sort haber conegut a una persona que a estat més allà dels núvols. ¿Encara surava?. ja ja ja.
Petons
¡¡Preciosaaaa!! la verdad es que es una tarta sencilla de hacer, y muy fresquita.
Te ha quedado preciosa.
Me ha encantado leer la cabecera de esta entrada, y si que es curioso el apellido de la madre, parece que estaba predestinado desde antes de nacer de ser parte de la historia.
Un besito
Ostres què curiós no lo del cognom .... i super interessant escoltar una xerrada dels que van estar a primera línia ... quin gust ...
El pastís per cert de l'alçada de la lluna perfecte com sempre ..
petonets.
Mercè, aquestes històries, sempre fa il·lusió de compartir-les, enhorabona, pq se't veu molt contenta! I enhorabona pel pastís, t' ha quedat genial!
Un petó! Beth
Felicitats!!!
Aquestes ocasions és presenten poques vegades i és bo aprofitar-les, me’n alegro molt per vosaltres. Moment per recordar, moment per no oblidar.
El pastís, nena, jo si que em quedaria mes allà dels núvols si el pogués tastar!!!!
Petons
Podem vore lo guapa que ets, la gent tant interessant que coneixes i, com no, los postres tant ben presentats que fas.
3 en uno, veus que bé :)
Mercè, quina sort!!! aquesta foto farà història! i d'altra banda ja poso cara al teu nom, ja ens coneixem!
petó i FELICITATS per la foto i el pastís!
(des de comacasa-res)
M´agradat molt l´entrada! Moltes felicitats per haver gaudit d´aquest moment i compartir-ho amb nosaltres. Se´t veu una cara radiant! I el pastís.... una maravella. Vam estar uns dies fora i m´he possat al corrent de tot el que has fet.. quina màquina! I tot bonissim!
Petons
Mercé, aquest pastissos m'agradan molt i més arrivant la calor...jeje. Boníssim..
I una oportunita única, compartir aquest moment i foto amb aquesta persona tan rel.levant.
Núria
Felicitats per la foto i el pastisset, la próxima vegada li portes una mica!
petons
La decoración con frutas te ha quedado genial.Tien un aspecto maravilloso.Me encantan este tipo de tartas.
Un abrazo,
María José
Ostres Mercè!! Quin honor poder assistir a aquesta classe i haver-t'hi pogut fotografiar!!
El pastís, com sempre, té una presentació espectacular i ha de ser d'allò més refrescant! Com en sap la Rusqui i com en saps tu!! Petons!
Jo et seré sincera, no en tenia ni idea!
Però el pastís t'ha quedat espectacular, sembla de pastisseria refinada!!
Un petonet maca.
Carai! Quina sort anar a una xerada d' aquest astronauta i a més fer-s' hi una fotografia...
El pastís... deliciós, segur.I amb aquest guarniment de fruites... que ara vénen tan de gust.
Noia, quin gust una conferència així.. Ets de la rosa ? em sembles diferent que quan et vaig veure..
I el pastís el trobo super bo. Tinc que fer un sopar dintre de poc... me'l recomanes (la Rusca és garantia) o quin altre de les mousses que has fet? Ho faré en motlles individuals. M'agraden de sabor natós i suau de gust.
Em contestes al mail? Petons reina.
Mercè, quin privilegi, no??? Jo haig de reconèixer la meva incultura pero pel nom ni idea de qui era...jejeje!!! El pastís fantàstic...si és de la Rusca sempre triunfa, oi?
Petunets,
Eva.
Molt be Mercè!!!: per poder anar a una conferència així com pel pastis.
Jo vaig fer el de nisprus i va ser un èxit.
Moltes gràcies.
Qué perfección, por favor. PRECIOSA.
Mercè!!! és molt gratificant aprendre de les persones que han viscut experiències tan impressionants com la d'anar a la lluna!!!
I què dir-te del pastís, a part que, com sempre...la seva presentació és increíble!!!!...segur que està boníssim!!! mai no he provat un pastís amb formatge quark... però realment a les imatges es veu espectacular!!!
Petonassos
Miel
Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)
Doncs sí, em va fer molta il·lusió!! Crec que és d'aquells moments que recordes tota la vida. ;)
I pel que fa al pastís, doncs res que ja no hagi dit!! Ultra-recomanat com totes les receptes de la Ruscalleda!!!
Maria, ja t'he contestat per e-mail. Però crec que aquest és el que busques! ;)
Sílvia, me n'alegro que us agradés el pastís de nespres d'en Roca!! :)
Petons a tots/es!! :)
Enhorabona Mercè i Alfred!!!!
Primer de tot, si que ha de ser un honor poder rebre una classe d'una persona tan singular, ets una privilegiada!!
El pastís ja l'havia provat, és molt fi. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada