Pastís de maduixes i crema

Fa pocs dies, un amic em va comentar que tenia una màquina de fer pa que li havien donat de segona mà, però que no la feia servir gairebé mai. I va pensar que jo en podria fer un bon ús. :) Així que vam fer el tracte que ell em regalava la màquina a canvi d'unes postres que portéssin crema. I pensant què podia fer-li, em va venir al cap aquest pastís que he fet un munt de vegades i encara no l'havia publicat. És un pastís entretingut de fer, però val la pena. El resultat és esplèndid. I pel que m'ha dit, els hi va encantar!! :)

La base es podria fer amb massa brisa o pasta de full. Però la galeta sablée, m'hi agrada molt. És cruixent i hi lliga a la perfecció.

Ingredients:

- Per a la massa sablée:
  • 130 g de mantega
  • 80 g de sucre llustre
  • un pols de sal
  • 1 cullerada petita de vainilla líquida
  • 25 g d'ametlles mòltes
  • 1 ou
  • 200 g de farina
  • xocolata negra
- Per a la crema pastissera:
  • 400 mL de llet sencera
  • 2 rovells d'ou
  • 40 g de midó
  • 75 g de sucre
  • pell d'una llimona
  • una branca de canyella
Preparació:

- Base de massa sablée:

Es barreja la mantega, el sucre llustre, la sal i la vainilla fins obtenir una massa homogènia. S'afegeixen les ametlles mòltes, l'ou i la farina tamisada. Es treballa fins obtenir una massa ben llisa i es deixa reposar a la nevera durant mitja hora com a mínim.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Passat el temps de repòs, es folre un motlle de tarta de 24 cm de diàmetre amb la massa sablée. S'enforna durant 20 minuts. Es retira del forn, i en el microones es fon una mica de xocolata negra amb la que pintarem les parets interiors de la base. (D'aquesta manera, s'evita que la galeta es vagi mullant amb el contacte de la crema).

- Crema pastissera:

Es posa a bullir la llet amb la pela de la llimona i una branca de canyella, a foc baix perquè es vagi aromatitzant. Un cop arribi a ebullició, es retira del foc i es deixa refredar fins a temperatura ambient. Per altra banda, es baten els ous amb el sucre, la Maizena i una mica de llet aromatitzada. I s'afegeix a la resta de la llet. Es torna a posar de nou al foc fins que espessi. Es retira del foc i es deixa refredar tapada amb un film transparent per tal d'evitar que es formi un tel.

Per muntar el pastís, s'omple la base sablée amb la crema pastissera i es decora amb les maduixes ben col·locades al damunt. Es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

P.D.: Al final, el tracte no em va sortir massa bé. Doncs la màquina no funciona. :(

24 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Ostres, quin rotllo que no funcioni la màquina del pa. El teu amic deu estar encantat de la vida amb aquest pastís tan preciós, és com si hagués arribat la primavera!
T'ha quedat molt ben decorat, bonica.

Eva Flores ha dit...

D'entre totes les fruites les maduixes són, sense cap mena de dubte, les meves preferides, i així en aquest postre... quina temptació!!! Qué bo!!!!
Llàstima que la màquina no et funcioni.
Pt!

Gemma ha dit...

Mercè, vas fer un mal tracte: aquest pastís ha de ser bonísism, a part de tota la feinada de fer-lo. A canvi, tu has guanyat un trasto vell que no funciona... El teu amic encara deu riure ara, je je je... El proper cop, li fas la crema amb sal enlloc de sucre ;)

La Llibreta Viatgera ha dit...

aquesta pastis me l' apunto per la propera trobada familiar...té molt presència!!

Beth

ARA ha dit...

T'ha quedat preciosa aquesta tarta, el teu amic ja sap el que fà eh? listo el hombre.

enric ha dit...

Estic fent una “repassada” pels blocs gastronòmics, i el teu és un no parar! Aquest pastís de maduixes té una presència impressionant!, i em sembla una idea magnífica impermeabilitzar la pasta amb unes pinzellades de xocolata.

Francesc ha dit...

Nena, quin pastís! T'ha quedat de pastisseria!! Boníssim!!! Aquest dissabte, si el meu sogre no s'avança a fer algun dolç, potser m'hi atreviré i el faré. Salutacions

Margarida ha dit...

Ai, Mercè, que això no és un amic!
Si ho és de veritat, després de menjar-se aquest pastís que li has fet, t'hauria de regalar una màquina de pa NOVA!!! (A veure si llegeix això i reacciona...)
Has fet un acabat fantàstic amb les maduixes! Que bonic!

El cullerot Festuc ha dit...

mercè, segur que el teu amic ja ho sabia que no funcionava...però era l'excusa pq li fessis aquest fantàstic pastís!!! ;)
Petunets,
Eva.

La cuina vermella ha dit...

ei, reina... que hem fet un video, a veure si coneixes a algú...

Núria ha dit...

Ohhhh!!! A mi si alguna vegada saps com fer-me contenta, fes-me un pastís d'aquest...quin pecat!!!

I segur que aprofitaràs la panificador, no tinc cap dubte!!

Núria

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Ara que comença la temporada de maduixes i maduixots, comencen les postres i els pastissos de maduixa. Aquest teu, crec que és insuperable, com molts dels que fas. Salut!!!!

Maria ha dit...

Nena... que bonic t'ha quedat, una explossió de colors.
Les maduixes donen molt de joc als plats.
Petons reina.

josep ha dit...

Mercè,

Jo no soc gaire amic de les maduixes (soc aixì de raret), a la Glòria li encanten. Dit això, aquest pastis t'ha quedat de mort, te una pinta fenomenal. Felicitats!

María ha dit...

Vaya presentación bonita!! Está preciosa. Te felicito.

Un beso

Anònim ha dit...

Apa! Quina presentació més xula! Quina feinada no? Però el resultat és preciós i el gust ha de ser deliciós! Llàstima que el tracte no t'hagi sortit gaire bé... a veure si es pot arreglar la màquina! Petons!

xaro ha dit...

Vaja quin amic, no??? Però el pastís t'ha quedat impressionant, a pesar de la feinada el resultat s'ho val!!!
Ptnts

CRIS ha dit...

Espectacular aquest pastís i el bavarois del post d'abans, s'em posen els pels de punta de vuerel i imaginarme quin gust te.
Ptnts

Cuinagenerosa ha dit...

mercè, el teu amic és un 'jeta' que et coneix, jo també et canviaria moltes coses per aquest pastisset. per cert, molt bo el truc de la xocolata per evitar que s'estovi la base.
un petó

Mercè ha dit...

Parelleta, gràcies! :) La veritat és que li va encantar aquest pastís. :)

Eva, a nosaltres també ens agraden molt i aquest pastís sempre triomfa! :) Petons!

Gemma, si feina en porta bastanta. Ara l'intentarà arreglar... a veure si funciona! Perquè jo ja m'havia fet il·lusions! :(

Beth, és un pastís que dóna molt de joc. El pots fer amb fruita del temps. I jo, a vegades, hi poso les maduixes partides per la meitat i col·locades al damunt (de forma que l'interior de la maduixa toqui la crema) i llavors hi faig una mica de caramel o gelatina de salsa de maduixa. Diferents presentacions d'un mateix pastís! ;)

Ara, gràcies! :)

Enric, gràcies! :) La idea d'impermeabilitzar em va venir ja fa anys quan menjant una tartaleta de crema d'una pastisseria, vaig veure la pinzellada de xocolata a sota. ;)

Francesc, gràcies! Aquest pastís no és complicat... sinó entretingut. I sobretot, col·locant les maduixes d'aquesta forma. ;)

Margarida, gràcies! :) Bé, ara l'intentarà arreglar... a veure si funciona! jeje... Ja m'agradaria, ja! Però crec que no serà així! ;)

Eva, jeje... ahir, uns amics em van fer aquesta broma. Estan pensant què em poden donar (que no funcioni) perquè a canvi els hi faci alguna cosa. :) Petons!

Parelleta, si si... ja l'he vist!! Que guai!! Gràcies per recordar-vos de tots nosaltres!! Quina passada!! :)

Núria, jejeje... aquest pastís és un dels favorits de molta gent! ;)

Olles, gràcies! :) De fet, aquí a CA ja fa força setmanes que en tenim!!! I que bones que són!!

Maria, gràcies! Si, la maduixa i el seu vermell sempre donen un toc de color molt bonic als plats! Petons!

Josep, gràcies! :) Doncs si a la Glòria li encanten... ja saps què et toca!! ;) jejeje

María, muchas gracias! :) Y viniendo de ti, con esas tartas que haces, qué ilusión! :)

Nuni, gràcies! És un pastís d'aquells que fa "patxoca", a banda de ser boníssim!! Si, a veure... però com és força vella ho veig complicat.

Xaro, gràcies! :) A veure si la pot arreglar... Petons!

Cris, gràcies! :) No cal que t'ho imaginis! Simplement l'has de fer! ;) Petons!

Manel, :)... després d'aquesta anècdota, ara no paro de rebre bromes d'aquesta mena. ;) Esperem que la pugui arreglar i sinó, a la propera s'haurà de provar la màquina abans de tancar el tracte. ;) Petons!

dolorss ha dit...

Vols dir que no et va fer la proposta sabent que la màquina no funcinava???? mira , que per un pastis teu és pot fer cuansevol cosa!!!!

El pastis, el que tu dius, entretingut pero noia, val la pena.
petons

Kelly Savin ha dit...

Merce! Thank you so much for this delicious tarte - Julius and I enjoyed it very much!! The pâte sablé was amaaaaazing! Thanks again!

Julius ha dit...

Jo sóc el de la màquina de fer pa. Aquest cap de setmana miraré d'arreglar el motor. Efectivament, el pastís estavaboníssim. La fina pel·lícula de xocolata damunt la massa li donava un contrast de gust i color fantàstic. Mmmmmmmmmmmmm...

Mercè ha dit...

Dolors, si... porta una mica de feina, però és deliciós!!! Petons!

Kelly, I'm glad you liked it! :)

Julius, merci! :) A veure si es pot arreglar... i si no, no et preocupis!!