divendres, 27 de febrer de 2009

Risotto de formatges

Ahir, em va pujar la mosca al nas. Doncs vaig veure un altre blog que publicava una recepta de la Cuina per llaminers amb la meva foto. :( Després de comentar-li a l'autor/a, s'ha disculpat i l'ha treta. Tot i així, no esmenta que la recepta l'ha extreta d'aquest blog.
Així doncs, a partir d'ara tindré més feina, per si no era poca: cuinar, fer la foto, i escriure la recepta, doncs ara hi hauré d'afegir la signatura al damunt de la foto. Això és una actitud que m'ha molestat i molt! Primer, s'està violant el copyright de l'autor i segon, em pregunto quin sentit té tenir un blog per anar publicant receptes amb fotos d'altri sense haver-les fet un mateix? Bé, no sóc la primera a qui li passen aquesta mena de coses, ni la última tampoc. Però des d'aquí, vull aprofitar per posar-ho de manifest públicament.
Dit això, anem a la recepta que és l'essència d'aquest post!
Aquesta és una recepta que apareix al Descobrir CUINA d'aquest mes. Quan la vaig veure vaig pensar que com ens agrada el risotto i ens agraden els formatges, doncs la combinació segurament no ens deixaria indiferents. I així va ser! Molt bo!! :)



Ingredients: (per a 2 persones)
  • 320 g d'arròs Arborio
  • formatge brie
  • formatge gorgonzola
  • formatge manxego tendre
  • 1 ceba
  • xampinyons
  • 1 copa de vi blanc
  • brou de verdura
  • formatge parmesà ratllat
Preparació:

En una paella fonda o en una olla, amb un raig d'oli s'hi rosseja la ceba picada ben petita. I quan la cebi agafi color, s'hi afegeixen els xampinyons també tallats ben petits. Es deixa que es vagi fregint.
Després s'afegeix l'arròs i es rosseja durant 2 minuts. A continuació s'hi afegeix el got de vi blanc. I es va remenant per evitar que s'enganxi, ja que aquest tipus d'arròs va desprenent el midó poc a poc i ajuda a què quedi lligat. Quan el vi ja s'ha evaporat, s'hi afegeix un culleró del brou de verdura. I es va remenant fins que s'ha "begut" tot el brou. I així anar fent fins que l'arròs estigui cuit.
Per altra banda, s'agafen els formatges (el pes total era de 260 g; les proporcions les podeu fer al vostre gust) i es posen en un bol al microones perquè es desfacin una mica.
Aleshores, quan l'arròs està fet s'hi afegeixen els formatges i es remena fins que quedin ben integrats. Si us hi agrada la mantega, n'hi podeu afegir una bona cullerada i remenar-ho. (Nosaltres no n'hi vam posar).
Es retira del foc i es deixa reposar 5 minuts abans de servir-lo.

Bon profit!

20 comentaris:

Patricia Puentes Gonzalez ha dit...

Doncs sí que no té gaire sentit això que agafin la teva foto per a un altre blog...
En tot cas el risotto té una pinta genial!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Ostres Mercè, quina ràbia, perquè com tu dius, hi ha molta feina a pensar quin plat fas, escriure la recepta de tal manera que s' entengui, fer la presentació del plat pq la foto surti ben xula, i després la feina de publicar-ho...

Com li dic sempre en el Manel de Cuinar és generós, no dic mai que no a un plat d' arròs, i menys si és un risotto, té una pinta fantàstica!!

Un petó!
Beth

Maria ha dit...

Jo també ho trobo de molt mal gust però ja saps que hi ha gent de tot.
De moment, ens ensumarem aquest bon risotto per treure'ns aquest mal sabor de boca que t'ha deixat el tràngol..
Petons

Eva ha dit...

El risotto es veu deliciós!
Quina barra que tenen alguns! A més a més no se n'adonen que violen la llicència que tenim la majoria dels blogs del creative commons, i això és molt més seriós del que pot semblar en un principi.
pt!

Sara Maria ha dit...

Bé, per això es promocina el Codi Cuina... Per cert, quin bloc era?? Potser l'haurem de vigilar més d'un...

La cuina vermella ha dit...

Et volia fer la mateixa pregunta que la Sara Maria, ens pots enviar un correu amb l'esmentat bloc? No fa pas massa a la Nuni de Cuinetes també li van robar el seu logo (fet per una dissenyadora on el dibuix hi surt ella i els seus dos fills)... en fi, entenc perfectament com et sents, fa molta ràbia.
en fi, el risotto té molt bona pinta, però a mi no em diuen massa res, en Kike, però li encanten.
salut,

Roser ha dit...

Mercè, amb aquest rissotto m´has mort!!! M´encanten el formatge i l´arròs i no n´he fet cap mai. Ja comença a ser hora, aquest té una pinta esplèndida.
El que dius que t´han robat la foto, entenc com et sents, amb la feinada que porta buscar la foto adequada, etc. No t´hi capfiquis, hi ha de tot pel món!!

Una abraçada! Roser.

Gemma ha dit...

No m'estranya que t'hagi pujat la mosca al nas... crec que això ens ha passat a més d'un, i seguirà passant a més d'un altre... Una opció és posar la marca d'aigua amb le nom, però és trist que s'hagi de fer...
El risotto t'ha quedat fenomenal, el de formatges és un clàssic que agrada a tothom, i si és del descobrir CUINA, la garantia d'èxit ja és total!

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè, quina ràbia per favor!!! Sempre que llegeixo en algún bloc amic que els hi ha passat m'emprenyo i molt!!! Ja que crec que la gent no té cap mena de consideració, ja sigui realitzant una recepta teva sense citar la font i encara més fort si tenen la barra d'agafar-te la foto i fer-la passar per seva...Estic d'acord amb la Sara Maria i la Txell...hauries de dir quin bloc és per què se li caigui la cara de vergonya!!!! :(
Pel que fa al risotto, boníssim!!!! A casa agrada molt!!!
Petunets i ànims amb el disgust!!!
Eva.

ANNAFS ha dit...

Mercè,
Ja m' havia fixat que molts blocaires signen les fotos, però no se m' havia acudit que ho fessin per evitar el que t' ha passat a tu. Ja ho entenc que ha d' empipar molt...
No he fet mai risotto. Em fan venir ganes de provar-lo, a veure si me'n surto.

Mercè ha dit...

Hola a tots/es!
Gràcies per les vostres mostres de suport! :)
No faré públic el nom del blog en qüestió. Doncs ja he comentat que va retirar la foto i va demanar-me disculpes. Així que ja em dono per satisfeta. I a més, no crec que es mereixi que li faci propaganda gratuïta! ;)
Pel que fa al codi cuina... no m'ho he mirat massa. Però si només es tracta d'adherir-s'hi i no hi ha cap organisme regulador (i si hi és, doncs no funciona massa bé perquè hi ha blogs adherits que han "copiat" fotos d'altres autors i no n'esmenten l'origen), no serveix de massa.
Crec que la gent hauria de ser més honesta, però al món hi ha de tot i per més codis i més regulacions això continuarà passant.
Gràcies! :)

Glòria ha dit...

Mercè,

Et dic el que ja he dit a altres blocaires que s'han trobat com tu: que una persona hagi de recórrer a pispar les receptes d'un altre bloc, diu molt poc en favor seu i si més no, confirma que el que tu fas val la pena.

Aquest risotto té una pinta boníssima i suposo que no només en té la pinta!!.

Fins aviat

la vella carmanyola ha dit...

Déu ni do!! a mi també em fa por que em passi això! es que després com li dius aquella persona que la foto era teva! aiiii! es que a mi sempre em pasen coses ja per massa "boba". Es que fa ràbia, eh!!

Bueno tot i el parcal al rissoto et deu haver enternit, no?

Records Mercè!!

Margarida ha dit...

Jo crec que es tracta d'un cas d'enveja. Algú que voldria fer el que fas tu i no té prou capacitat per aconseguir-ho. Solució ràpida: prendre-ho, robar-ho. I si ho ha fet una vegada, qui diu que no ho tornarà a fer?
Jo crec que sí hauries de dir qui és, perquè el poguéssim tenir en observació. Però ets lliure de fer el que creguis més convenient.
Esperem que no torni a passar.

I ara parlem de coses més agradables. Quin risotto! Quina pinta que té! Ara bé, el dia que el faci em tocarà fer dos plats diferents: més del 50% de la família no és gens formatgera. En fi, ningú és perfecte, oi?

Maria Jose ha dit...

Quina ràbia!! per això és important donar a aquests actes la màxima publicitat...el risotto deliciós...

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Que bo aquest risotto, demà en faré jo,segons el formatge que tingui. Salut!!!!

Mª Jesús ha dit...

Éste risotto está divino de la muerte y lo digo con conocimiento de causa, yo también lo hice,-www.saboresalados.blogspot.com- es la receta perfecta para los amantes del arroz y del queso,estoy escribiendo y se me hace la boca agua.Riquísimo.
Me uno a la opinion de tod@s,no entiendo la motivación de tener un blog de cocina que el unico trabajo es llenarlo con las fotos de otros blogs... a los que nos gusta éste mundo lo que satisface es experimentar con la receta y enseñar el resultado de tu trabajo,esfuerzo y creatividad.

manel ha dit...

mercè, he estat uns dies sense poder navegar pels blocs amics, però no podia deixar passar aquest magnífic risotto, que ja saps que em perden, ni mostrar-te la teva solidaritat pel 'robatori' de les receptes.
jo també m'hi he trobat fa poc i la tipa ho va negar tot (era un 'montadito') i va tenir la barra de dir-me que si no coneixia l'esperit dels blocs, que es fan per compartir. home, és clar que són per compartir, però que cadascú comparteixi el que és seu, i no el que és dels altres!
en fi, no t'hi capfiquis que ho fas molt bé i el bloc, amb aquesta barreja de dolç i salat, cada dia va millor.
un petó!

Cristina ha dit...

Em sap greu això que t'ha passat, hi ha gent que no té vergonya!!!
Jo avui he fet una versió molt semblant del teu risotto i m'ha quedat molt bo.

Mercè ha dit...

Cristina, benvinguda i gràcies pel teu comentari!! :) Ara vaig a visitar-te, que veig que tens blog i no et coneixia!! :)