dilluns, 2 de febrer de 2009

Fideuà

Aquesta és d'aquelles receptes que cadascú té la seva manera de fer-la. Però jo l'explicaré tal com la faig jo i tal com l'he après de la meva mare.
A més, aquest és un plat d'aquells que fa diumenge i molt més! M'explico. Com ja he comentat en altres ocasions, trobar peix fresc aquí no és tasca fàcil. Però sempre es pot fer un fumet amb peces petites de peixos varis, el que aquí anomenen chowder pieces. I ingredients com les nyores o més important encara, els fideus, van dins la maleta. ;) Així que per aconseguir fer aquest plat, ja us podeu imaginar tota la odissea. Per tant, quan el pots assaborir a taula, esdevé una efemèrida ben celebrada pels comensals. I tot i que no és com la que prepara la meva mare, s'hi apropa força. ;)


Ingredients: (per a 2 persones)
  • 300 g d'espines o caps de peix (el de rap hi dóna molt bon gust)
  • 1 ceba
  • 2 grans d'all
  • 2 nyores
  • 2-3 tomates
  • gambes, escamarlans, sépia
  • musclos, cloïsses
  • aigua mineral
  • 200 g de fideus del número 2
  • allioli
  • sal, sucre i oli
Preparació:

Primer es prepara el fumet de peix. Per això, en un cassó es posen els caps de peix amb 3/4 de litre d'aigua i la sal al gust. Quan comenci a bullir es tapa i es deixa coure durant 20 minuts lentament.
Per altra banda, en un cassó tapat amb un pèl d'aigua, s'obren els musclos i les cloïsses.
En una paella, amb un raig d'oli es fregeixen les gambes, els escamarlans i la sépia tallada a rodanxes petites. Quan és cuit, es retira del foc.
A continuació, es fa un sofregit (a foc lent) amb la ceba picada, l'all, les tomates ratllades i les nyores (prèviament remullades i sense la pell; normalment, amb una cullera, es rasquen les parets interiors de les nyores per treure'n tota la part molsuda). Es corregeix de sal i s'hi afegeix un pèl de sucre per contrarestar l'acidesa de les tomates. Quan està fet, es passa pel túrmix i s'afegeix al fumet de peix. I es deixa bullir 1 hora més. Passat aquest temps, es passa pel colador xino.
A la paella on hem fet el sofregit, es rossegen els fideus. Quan són rossos, llavors es cobreixen amb el fumet colat. I es deixen coure a foc lent. Quan ja són cuits, s'hi afegeixex el marisc al damunt i un allioli negat.

Bon profit!

16 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Doncs quina alegria poder menjar una fideuà a Califòrnia, ja us imagino assaborint-la, tancant els ulls i fent: mmmmmmm, que bona!!!
Et felicito per no perdre la constància en elaborar les receptes més nostrades a l'altra banda del món.
petons.

TERESA ha dit...

Noia realment un plat aixís a California té molt de merit, mira que són complicats aquesta gent, tan bò que és el peix i que no tinguin varietat. T'ha quedat una fideua cassolana per xupar-se els dits. Petonets.

cocina con sabor ha dit...

Deliciosa aquesta fideuà, és uns dels plats que més m'agraden...

Petonets

manel ha dit...

cada dia m'admira més la teva capacitat per mantenir a califòrnia l'esperit de casa; malgrat les dificultats evidents, aquesta fideuada té una pinta excel·lent.
aquest és un plat que m'encanta i en faig sovint, tot i ser de terra endins; però la faig força diferent de la teva. ahir mateix en vaig una versió similar a l'arròs 'de senyoret' i segurament la penjaré demà

Margarida ha dit...

Si sembla que el peix salti de la paella!
És un dels plats favorits de la meva filla gran, però no l'acostumo a fer perquè m'agrada més el gust de l'arròs (ser la cuinera de casa té això de bo!)
Ara, com diu tothom, ja té mèrit, ja, fer aquests plats a Califòrnia!

Cuinetes ha dit...

Hola Mercè!

Sí que té mèrit fer una fideuà a California! Et felicito, té una pinta espectacular!

Una abraçada!

Francesc ha dit...

Això de fer cuina de casa a l'altra punta del món... quina feinada i quina constància!!! Bé, no et diré res més del mèrit, saps de sobres que en té. T'ha quedat genial! Estic segur que, a Gandia, que són uns llepafils amb això de la fideuà, et posarien molt bona nota. Besades

xaro ha dit...

No t'han obert mai la maleta al aeroport????jajaja...quedarien flipant!!!!!
Increible aquesta Fideuà, amb el seu allioli negat i tot!!!

El cullerot Festuc ha dit...

Reina, vau tocar a varies gambes per cap, eh??? jejeje!!!! Torno a repetir que els teus amics americans deuen flipar amb la bona cuinera que ets!!!!
Petunets,
Eva.

angels ha dit...

Quina bona pinta te aquesta fideua, i a sobre a Califòrnia, els teus amics deuen estar encantada amb la teva cuina i a mes fent país. Petons

Maria ha dit...

Oh, oh, oh... si semblen aquestes gambes que ballin una sardana... això és fer pais fora de casa. M'ha agradat la decoració així i la copiarè... A veure si se m'aguanten tant i tant be com les teves..
(La setmana que ve faré el briox port. i li posaré el llevat aquell perquè quedi be. Ja et diré.. )

Cristina ha dit...

Ummmmmmmmmmmmmmm!!!!!!!!!!! M'encanta la fideuà, és un dels meus plats preferits, però no sóc capaç de fer-la com deu mana. Seguiré la teva recepta al peu de la lletra, espero que aquest cop tingui sort i pugui gaudir d'una excel.lent fideuà a la teva salut.

Mercè ha dit...

Parelleta, vosaltres sí que ens enteneu! ;) Gràcies! :) Allà on vaig intento fer país, i una bona manera és a través de l'estómac. ;) Petons!

Teresa, tota la raó! No saben el que es perden! Petons! :)

Carme, per mi també és dels que més m'agraden! Petons! :)

Manel, un elogi venint de tu és una satisfacció immensa! :) Ara em miro la teva! Petons!

Margarida, doncs veus jo sóc al revés que tu! Prefereixo la fideuada que l'arròs! :p Petons!

Nuni, gràcies! :) Petons!

Francesc, moltes gràcies! Home, tu que ets d'eixes terres, m'ho prenc amb una gran satisfacció! :) Petons!

Xaro, toquem fusta i que no passi! Sinó em moriré! :S Petons!

Eva, jejeje... home, quan es fa es fa bé! ;) Petons!

Àngels, si la gent ho aprecia i de fet plats espectaculars com la fideuà fa que sempre se'n recordin i te'l reclamin! Petons!

Maria, el "truc" perquè s'aguantin així, doncs és que gairebé no hi cabien a la paella de tants fideus, cloïsses, i calamars que hi havia!! Ja em diràs com t'ha sortit el brioix! Petons!!

Cristina, clar que sí! Si la proves espero que et surti com la meva! :)

Marc ha dit...

Ep Merce!

Molt bona pinta!
De nyores, en pots trobar a l'Espanyola... tot i que venen en bosses forca grans. De fet, jo en vaig comprar fa un parell d'anys, i encara me'n queden :)
De fideus, de vegades se'n troben a l'Albertson's, pero no sempre... aixo si que es mes complicat. :)

Mercè ha dit...

Marc, merci per la informació! :) Jo a la Española no hi vaig gairebé mai. Trobo que ho tenen tot caríssim!!

Alba de Santiago ha dit...

Holaaa!!
Avui hem comprat peix, i demà faré la fideuà al teu estil Mercè! m'encanten les teves receptes! S'aprecien molt aqui a l'altre punta del món.
Una abraçada d'una gironina a Canadà!!!