Llenties estofades

Les llenties són les meves llegums preferides. A casa, la meva mare me'n feia sovint. Sobretot a l'hivern. Quina delícia!!! I jo, lògicament les faig seguint la seva recepta. :) Així que sense més introduccions, aquí us deixo la recepta:

Ingredients: (per a 2 persones)
  • 1/2 kg de vedella tallada a cubs petits
  • 250 g de llenties (de Salamanca)
  • 2 pastanagues
  • 1 ceba gran
  • 2 porros
  • 2 tomates
  • sal i oli
  • aigua mineral
Preparació:

Es posen les llenties en remull en aigua abundant durant un mínim de 12 hores.
En una cassola, amb un raig d'oli es rosseja la vedella i es retira. Amb l'oli de rossejar la carn, s'hi sofregeix la ceba i els porros tallats ben finament fins que agafi color. Es ratllen les tomates i es couen juntament amb la ceba i els porros.

Per altra banda, en un cassó es bullen les pastanagues.

Es passa tot pel túrmix (les pastanagues, la ceba, les tomates i els porros). Es torna tot a la cassola i s'hi afegeix l'aigua on hem bullit les pastanagues. S'hi afegeixen les llenties i es deixa bullir durant unes dues hores o tres tot fent xup-xup (a foc ben baix). I a l'última mitja hora, s'hi afegeix la vedella i es corregeix de sal.
Si preferiu fer unes llenties més gustoses, s'hi pot afegir xoriç i botifarra negre. En aquest cas, ho passeu per la cassola juntament amb la carn, i quan afegiu les llenties, també hi afegiu el xoriç i la botifarra negra.


Bon profit!

10 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Les llenties és un plat que l'he començat a apreciar ara que sóc gran, i penso que és una menja exquisida. La recepta de la mare genial! petons reina... Una pregunta, trobes llenties de Salamanca a Califòrnia???

Mercè ha dit...

Parelleta! :) No, no en trobo... les llenties vénen dins la maleta. ;) Petons!

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè, les llenties tb són les meves llegums preferides i ara a l'hivern venen molt de gust!!! Quina risa que les portis a la maleta!!! A l'aeroport deuen flipar amb tu...jejeje!!!
Petunets,
Eva.

Glòria ha dit...

Les llenties també són les meves llegums preferides. Jo no tinc massa costum de fer-les estofades i no en sé gaire de remullar llegum. Ho hauré de provar.

Fins aviat

María José ha dit...

Yo nunca entendí el refrán de "si quieres la tomas y si no las dejas " porque yo siempre las comería. Me encnatan.
Que tengas una buena semana,
María José.

Mercè ha dit...

Eva, si ho sabéssin! Les maletes van plenes d'ingredients increïbles! ;) Petons!

Glòria, segur que t'han de sortir bé amb lo bé que cuines!! Petons!

María José, pues ni idea! Pero yo igual que tu! Igualmente! Saludos!

Eva Flores ha dit...

Hola Mercè!
A mi em passa com a tu, m'encanten le llenties. Però fins fa poc no he aconseguit cuinar-les de manera decent.
Les teves tenen una pinta deliciosa.
pt!

xaro ha dit...

Una altre fan de les llenties, a casa quan en feia la meva mare casi que hi havia bofetades per repetir!!!!!

Margarida ha dit...

Noia, fas uns plats que vénen molt de gust, ara que fa fred! A mi m'agraden molt les llenties, sempre que no portin xoriço!
La meva àvia les feia amb arròs, però jo no sóc gaire amiga de les barreges!

Anna ha dit...

no soc massa de llegums, però en tot cas, les llenties són l'únic que m'agrada i en menjo molt de tant en tant, però mai les he tastat estofades amb vedella. Me l'anoto perquè sempre em dic...Anna, has de menjar llenties...que sempre estàs baixa de ferro... ;)