dimecres, 11 de febrer de 2009

Panets de ceba i orenga

Ja vaig comentar quan vaig fer el meu primer pa de ceba aquí, que no era com el que feia a casa. Doncs aquí no vaig poder trobar ceba deshidratada. I com ara ja en tinc ;), he pogut fer el pa de ceba com déu mana. :) Oh, i que bo és!!! I sucats amb tomata.... mmmmmmm!! :)


Ingredients:
(per unes 12 unitats)
  • 150 mL d'aigua mineral
  • 7 g de llevat sec per pa (active dry yeast) o 15 g de llevat fresc de panaderia
  • 300 g de farina de força
  • 50 mL d'oli d'oliva
  • 8 g de sal
  • ceba deshidratada
  • orenga
Preparació:

En un bol, es barreja l'aigua tèbia amb el llevat. S'hi afegeix l'oli, la farina i la sal.
S'amassa durant 5 minuts i es deixa en repòs 5 minuts. A continuació, es torna a amassar durant 20 minuts i s'hi afegeix un pols d'orenga i un grapadet de ceba deshidratada. Quan la ceba s'hagi incorporat a la massa, la podeu olorar i si us sembla que fa poca olor a ceba, n'hi podeu afegir més.
Es deixa llevar tapat amb un drap de cuina i en un ambient sense corrents d'aire (dins el forn) durant 1 hora.
Damunt una superfície enfarinada, es formen boles d'uns 50 g. Es col·loquen a una safata de forn prèviament untada amb oli i es tornen a tapar amb un drap de cuina i es deixen llevar fins que hagin doblat el seu volum.
Es polvoritzen amb aigua salada per tal que la crosta quedi més cruixent.
S'enfornen a 180ºC (350ºF) amb el forn prèviament escalfat, durant 12-15 minuts amb només l'escalfor de baix.

Bon profit!

P.D.: La ceba deshidratada la podeu trobar en herbolaris.

15 comentaris:

Gent jove pa tou ha dit...

Fan molt bona pinta!!

Gemma ha dit...

Llàstima que a Califòrnia no deus trobar un bon pernil ibèric per acompanyar aquests panets... perquè tenen una pinta deliciosa!

Mercè ha dit...

Gent jove, merci! :)

Gemma, jejeje... a Califòrnia no en trobo. Però tinc la sort que tinc una família que em mima molt i cada mes arriba un paquetet. ;) Van ser vist i no vist!

Maria ha dit...

Sento donar-te enveja... pero ja saps que els faré amb la meva super pani .... Però els menjarem a la teva salut, reina..

Sara Maria ha dit...

Tinc assignatura pendent amb aixo dels pans... Aquest els poso a la llista

Marta ha dit...

Hauré de buscar la ceba deshidratada i provar de fer-los...m'agraden!
Ptnts

CocinArte ha dit...

Mercé...uhmmm...amb ceba i orenga han d'estar boníssims!!

TERESA ha dit...

No he fet mai pans, no tinc pani...però per el que veig no és necesaria, tenen una pinta deliciosa. La combinació ha d'estar boníssime ja que m'encanta l'oregan.
Fins aviat.

mesilda ha dit...

Hola Merce,una de las cosas que mas me gusta hacer es pan,y me encuentro con un buenisimo pan de cebolla que no conocia,tomo nota enseguida porque tiene que estar muy sabroso.
Gracias por tu visita y hasta pronto.

Maria Jose ha dit...

Ostres quina cosa mé booonaaaa!!!! i estava pensant mentres llegia la recepta on podia trobara la ceba deshidratada i com ho has posat al final demà penso anar a buscar-ne

Glòria ha dit...

Mercè,

Ja veig que la ceba deshidratada també va viatjar de Catalunya a Califòrnia.

Aquesta massa podria ser la base d'altres varietats de panets, com de nous, o d'olives, per fer un assortit, oi?.

Gràcies pel suggeriment de deixar la massa reposar dins del forn, sense corrent d'aire.

Cuinetes ha dit...

Hola Mercè!! Han de ser molt bons! Hauré de buscar ceba deshidratada i posar-me mans a l'obrador! Ja posats també faré cas a la Glòria i provaré de fer-ne de nous, d'olives...
Moltes gràcies per la recepta guapa!

Mercè ha dit...

Maria, hehehe... sí que em fas enveja, sí! ;) I no ho saps prou! Doncs que tingueu un bon profit! Petons!

Sara Maria, doncs no té massa misteri... qüestió de posar-s'hi. Fa una mica de manda, perquè això d'amassar és cansat. Però ho pots mirar des d'una altra perspectiva... una forma de fer una mica d'exercici de braços! ;)

Marta, doncs la ceba tal com he posat, la pots trobar en diatètiques com herbolaris. Si no en trobes, en pots encarregar perquè no en tenen a tot arreu.

Núria, ceba i orenga i sucats amb tomata... un vici!! ;)

Teresa, tenir pani és un plus perquè sinó acabes amb els braços fets pols! ;)

Mesilda, igualment! Gràcies i benvinguda al meu blog! :)

Maria José, aquests panets es desfan a la boca!! Ja ho veuràs!

Glòria, hehe... doncs sí! I sí, aquesta massa pot servir de base per a qualsevol variant. De fet, et recomano que facis un cop d'ull a les xapates d'olives que vaig fer ja fa uns mesos... perquè eren delicioses!!

Hola Nuni! si, si... bons bons! I a casa, els d'olives negres també tenen molt d'èxit. Sobretot les xapates tal com li he dit a la Glòria.

Eva ha dit...

Hola Mercè!
Prenc nota de la teva recepta, quina pinta què tenen els panets!!!
Ara només em falta comprar la ceba...
pt dsd bcn!

La cuina vermella ha dit...

Mercè ets una campiona, t'atreveixes amb tot. cada dia et superes més. Petons.