dimarts, 24 de febrer de 2009

Pollastre rostit amb prunes i pinyons

Aquest és un clàssic de la cuina tradicional catalana... i un dels meus plats preferits!! :) Tot i que el faig tot sovint, encara no l'havia publicat al blog. Així que aquí el teniu!
Segurament, cada casa té els seus detallets que difereixen d'aquesta recepta, però jo us el presento tal com l'he après de la meva mare!! :)


Evidentment, aquí es fa difícil trobar pollastre "de pagès". Però aquells qui pugueu aconseguir-ne, queda realment bo bo!!

Ingredients: (per a 4 persones)
  • 1 pollastre de pagès tallat a quarts
  • 1 cabeça d'alls
  • 4 cebetes petites
  • 1 copeta de brandy
  • prunes, orellons i pinyons
  • oli d'oliva
  • sal
Preparació:

Es sala el pollastre i en una cassola amb un raig d'oli, s'enrosseix a foc viu.
Quan sigui daurat, s'hi afegeixen les cebes pelades i els alls sense pelar, i es cou a foc lent.
Quan la ceba està cuita, es flameja amb el brandy. S'hi afegeixen les prunes, orellons i pinyons i es deixa coure tapat, a foc lent.

Bon profit!

17 comentaris:

menu ha dit...

Que bo, que bo, que bo, per sucari pa de payés ummmmmmmmmm.
Petons

Margarida ha dit...

Mercè: ahir en vam menjar per dinar! I justament l'Oriol em va preguntar: "Avui no fas una foto per posar al teu bloc?" (I és que sempre em veuen amb la càmera amunt i avall) I vaig dir que no, que total només era un pollastre rostit. I tots van afegir: "Però que no és boníssim? I sempre hi haurà qui no sap com es prepara"
Doncs mira, sembla que els haguessis escoltat! M'has tret una feina de sobre.
Ah, a casa sempre pollastre de pagès!

Eva ha dit...

Aquest pollastre és un clàssic per Nadal a casa meva, és deliciós!
pt!

la vella carmanyola ha dit...

Ei! Mercè!

Es un clàssic però es tant bó i sempre fa festa un bon pollastre amb prunes.

mmmmmmm que bé m'aniria avui arribar a casa i trobar-ne una cassoleta! jejejeje

Records

Maria ha dit...

Ei, que has canviat la capçalera o jo m'havia despistat i no te l'havia vist? Molt maca i jove...
Bo pollastre, noia !!

josep ha dit...

La cuina tradicional al poder!!.
Una abraçada

Pebbles ha dit...

Mercè que tenim telepatía, justament el vaig fer dilluns al vespre, i és el que he dinat avui, només que no li vaig fer la foto. Jajaja...
T'ha quedat molt bé.
Petonets,

ANNAFS ha dit...

Molt bo, Mercè... Sobretot si el pollastre és de pagès...A casa, sempre cuinem pollastres de pages. Aquí, al Berguedà és fàcil trobar-ne...

xaro ha dit...

El típic pollastre de Nadal, que està per sucar-hi pa i no parar!!!!!

Ja vaig veure la teva mare al Fòrum, al final montarà un blog ella i et farà la competencia jejeje

Vanesuky ha dit...

Filla,m'encanta el pollastre, és el que més menjo, i quan li poses prunes i pinyons, ¡Buaaa!, increible!!

Petonets maca!

La cuina vermella ha dit...

Iep!! que rebó, el rostit m'encanta i el que sobra per fer-ne croquetes... mmmm!!

Cuinetes ha dit...

Hola Mercè! Acabo d'arribar d'un Consell (per tant de treballar) sense sopar i el primer que veig al obrir l'ordinador és el teu rostit!!! Quina gana!! Que bo que deu estar ... En quan passi la setmana frenètica de feina penso dedicar el cap de setmana a la cuina casolana com la d'aquest rostit! Una abraçada!

Mercè ha dit...

Menu, jejeje... exacte per sucar-hi pa! :D Petons!

Margarida, això mateix que et va passar a tu, m'havia passat fa unes setmanes i diumenge, quan el vaig tornar a fer, vaig dir què coi! Si és una recepta tradicional catalana i no tothom té perquè saber fer-la! I menys els americans! ;) Així que vaig decidir penjar-la. :)

Eva, a casa és un dinar típic de molts diumenges! ;) Com m'agrada tant! :) Petons!

Anna, tota la raó! Un clàssic deliciós! I jo sempre en faig més així entre setmana me n'emporto amb la carmanyola! ;) Petons!

Maria, la capçalera nova la vaig canviar divendres! ;) A mi també m'agrada molt! I ja tinc un post escrit per ressaltar-ho! ;) Perquè va ser idea i feina d'una bona amiga! :) Que hi té molta traça! Petons!

Josep, oi tant!! I ben bona que és! Petons!

Eva, jejeje quina coincidència! Jo, tot i que el vaig penjar ahir, el vaig fer diumenge per dinar. :p És d'aquells plats senzills però deliciosos!! Petons!

Anna, és veritat! A casa, també en menjava sempre de pagès. Però aquí, no sé on l'hauria d'anar a buscar! ;)

Xaro, jejeje... ja m'ho va dir que us havia vist! Crec que no em farà la competència, sinó que m'ajudarà i em donarà idees de receptes que falten al blog! ;)

Vane, és un dels meus plats preferits! Amb les prunes, pinyons, orellons i a vegades, també hi poso poma! Quina delícia!!

Txell, el rostit quan en faig haig de pensar molt bé les quantitats per tenir en compte: repeticions, carmanyola, croquetes, etc! ;)

Nuni, jo faig igual. Els caps de setmana és quan aprofito per cuinar. Entre setmana anem prou de bòlit com per estar tanta estona a la cuina! Tot i que no diré que no ho faci algun dia! ;) Petons!

Dolors ha dit...

Doncs lo dit que m'ha quedat boníssim i més fent-lo el dia abans.
He vist que has firmat les fotos, això cada vegada va més en serio, la propera serà ajuntar-les totes per publicar-les no?!?!?!!?
Petons
Dolo

Mercè ha dit...

Dolo, molts plats cuinats el dia abans agafen més gust i són més bons! ;) Doncs demà explicaré perquè he passat a signar les fotos... Estic molt emprenyada!
Petons!

Stephen ha dit...

Mercè: Durant anys, després de venir-nos la meva dona (catalana) i jo (anglès) a viure a Barcelona, vam anar cada setembre, el dia de la festa de Sant Miquel, a casa d'una tia de la meva dona que vivia a Molins. Cada any menjavem lo mateix: de primer plat macarrons i de segón, pollastre amb prunes i pinyons (i poma!) - i m'encantava. Gràcies al teu blog (i al pollastre de pagès tan bo del mercat de la Llibertat) he aconseguit reproduir aquell plat tan memorable, i a més he descobert com és que la tia de Molins feia uns macarrons tan gustosos: afegint-hi una mica del suc d'aquell pollastre. Gràcies!

Mercè ha dit...

Stephen, gràcies pel teu comentari! :)
Me n'alegro que t'hagi servit per reproduir el rostit de la vostra tia de Molins! :) I tota la raó, els macarrons o els canelons, amb el suquet del rostit queden molt més gustosos! :)