segons
Conill amb cireres
A la revista Descobrir CUINA del passat mes d'abril, la Carme Ruscalleda proposava de segon plat aquest deliciós conill amb cireres. I només diré que l'adjectiu deliciós es queda curt per descriure aquest plat!! Ens ha encantat!! :)
Entre aquesta recepta i la del conill a la cervesa, no sé amb quina de les dues ens quedem. La única cosa que puc dir és que el resultat de les receptes de la Ruscalleda, és assegurat!!
Entre aquesta recepta i la del conill a la cervesa, no sé amb quina de les dues ens quedem. La única cosa que puc dir és que el resultat de les receptes de la Ruscalleda, és assegurat!!
- 1 conill tendre de 1.1 kg tallat a trossets ben petits
- 100 g de cansalada del gorgil tallada a daus petits
- 1 branqueta de farigola llimonera
- oli d'oliva verge extra
- 150 mL de kirsch
- 600 mL d'aigua mineral
- 400 g de cireres
- sal
- 50 mL de vinagre de Forum Cabernet
- 50 g de sucre morè de canya
- 100 mL d'aigua mineral
Preparació:
En una cassola gran, s'hi posen els talls de conill amb un raig d'oli, la cansalada i la farigola. Es salpebra i es remena fins que la carn perdi el color de cru (no ha de quedar daurada).
S'hi tira el kirsch i els 600 mL d'aigua mineral, i es deixa coure a foc mig. De tant en tant, cal remenar, fins que el líquid s'hagi evaporat totalment (a la recepta diu 40 minuts, però a mi em va trigar el doble).
En un cassó, es prepara l'agredolç de cireres. S'hi posa el vinagre (en aquest cas com aquí no hi ha el vinagre de Forum, vaig fer servir un vinagre de vi negre de Bordeaux) i el sucre, i es deixa coure a foc molt lent fins aconseguir un caramel (uns 15 min). S'hi afegeixen els 100 mL d'aigua i les cireres, i es deixa que només arrenqui el bull.
Es tira la salsa del cassó amb les cireres a la cassola, i es remena bé.
S'enforna 8 min a 170ºC (340ºF).
I el plat ja està llest per servir.
Bon profit!
En una cassola gran, s'hi posen els talls de conill amb un raig d'oli, la cansalada i la farigola. Es salpebra i es remena fins que la carn perdi el color de cru (no ha de quedar daurada).
S'hi tira el kirsch i els 600 mL d'aigua mineral, i es deixa coure a foc mig. De tant en tant, cal remenar, fins que el líquid s'hagi evaporat totalment (a la recepta diu 40 minuts, però a mi em va trigar el doble).
En un cassó, es prepara l'agredolç de cireres. S'hi posa el vinagre (en aquest cas com aquí no hi ha el vinagre de Forum, vaig fer servir un vinagre de vi negre de Bordeaux) i el sucre, i es deixa coure a foc molt lent fins aconseguir un caramel (uns 15 min). S'hi afegeixen els 100 mL d'aigua i les cireres, i es deixa que només arrenqui el bull.
Es tira la salsa del cassó amb les cireres a la cassola, i es remena bé.
S'enforna 8 min a 170ºC (340ºF).
I el plat ja està llest per servir.
Bon profit!
18 comentaris:
A en Kike el conill no li agrada pas massa, però a mi em xifla. Com que les cireres si que les frueix, li faré la teva recepta, a veure si camuflo el conill amb elles. Em sembla genial Mercè.
Per cert, com t'ho fas per tenir la revista la trobés aquí on vius, o bé te l'envia la mare??? es que sempre que dius lo del descobrir cuina em faig la mateixa pregunta.
Molts petons bonica
Pensé que eran tomates cherry.No conozco esta receta pero desde luego tiene un aspecto prometedor.
Un abrazo,
María José.
Quina combinació!!! segur que estava molt bo!!!
petons! 8des de comacasa-res)
Mercè,
Tensa raó, les receptes de la Rusqui sempre donen molt bon resultat. La prova, aquest magnífic conill contrastat amb les cireres.
Una abraçada
Que recepta mes bona, és que no pares, cada vegada que et visite em trobe amb alguna sorpresa.Mai hi havia oïda això de conill amb cireres, però segur que ens agrada,ja que jo ho prepare de diferents formes i mai sobra res.
Una recepta molt original.
I la tortada del Barça ja els haguera agradat provar-la als jugadors.
Besets.
Merce; -Cuina per llaminers- El cunill em si es força aixut, si l'hi posem les cireres, de segur que aquest cunill, té que està d'alló més i més bo. Que vaigi de gust Mercé¡. Josepb -menja de bacallà-
Ara que és temps de cireres, haurem de provar aquest plat!! Si dius que és tan i tan bo...no tenim excusa!!!
Petunets,
Eva.
Mercè jo una vegada ala Cerdanya en un poblet que es diu Aransa vaig menjar vedella amb cireres i em va agradar moltissim!!
El conill a mi no m'agrada però a l'Andreu li encanta. Però tinc de reconeixer que em costa una mica cuinar-lo i no en menja massa!! :((
Records
No és la primera vegada que veig aquesta combinació, però no l'he provada mai, i si tu ho recomanes, s'ha de tenir en compte!.
No sóc gens del conill, jo. Tanmateix, fa bon aspecte. Salutacions
Bona nit Mercè.
Ahir vaig penjar la meva recepta de conill rostit, quina casualitat!! Ara, amb cireres no l'he fet mai, algún moment tindrè que provarla.
Mercè, com es que sempre posses en els ingredients....aigua mineral..., que la de la aixeta no es bona???.
Una abraçada des de Girona
Txell, doncs a veure si li pots colar perquè és deliciós!! ;)
Doncs estic subscrita, i llavors els meus pares me l'envien. :p
Petons!
María José, jeje... Pruébalo! Las recetas de la Ruscalleda son impresionantes!! ;)
Besos!
Teresa, doncs és una combinació dolç salat amb una salsa agredolça deliciosa!! :)
Petons!
Josep, tota la raó! I és que la Rusqui és la Rusqui, oi? :)
Mesilda, només veure la foto a la revista va ser com amor a primera vista! L'havia de provar! I realment, ens ha encantat! :)
Petons!
Josep, doncs prova aquest o el que vaig fer fa un temps amb cervesa, perquè seguint les receptes de la Carme Ruscalleda, no queda gens eixut, tot el contrari, super melós!! Te'l recomano! ;)
Petons!
Eva, doncs si us agrada el conill i les cireres, ja ho crec que l'heu de provar!! És realment boníiiiissim!! ;)
Petons!
Anna, doncs prova de fer aquesta recepta, potser canvies d'opinió respecte al conill!! Perquè la Carme fa una recepta genial perquè el conill quedi molt tendre i melós... i combinat amb la salseta... és extraordinari!! ;)
Petons!
Glòria, doncs proveu-la. A nosaltres ens va encantar!! I les receptes de la Carme, ja en sabeu el seu resultat! ;)
Petons!
Francesc, gràcies! :) De totes maneres, encara que no siguis de conill t'animo a què el provis perquè queda tan melós i amb una combinació de sabors impressionant!!
Petons!
Lourdes, quina coincidència! Per cert, com es diu el teu blog? He intentat clickar al teu nom, però no apareix!
I la raó per la qual poso aigua mineral és perquè una és una mica maniàtica amb l'aigua. I quan cuino amb ingredients bons, m'agrada que l'aigua també sigui bona. ;)
Petons!
Mercè, aquest el provaré segur, amb cireres quina bones idees que te la Rusqui, m' encanta!
Un petó! Beth
Original a més no poder.
Apunto la recepta per provar-la.
Petons
Con cerezas! Que curioso! Y la verdad es que en la foto queda estupendo! Bueno, bueno, esta receta es de apuntar!
Bon dia Mercè
No tinc cap blogg, soc una usuaria de Club de Cuines de TV3, allà posem les nostres receptes...per saber com ho fem, tenim seguidors, o som seguidors d'altres usuaris.
Jo hi soc com a TERRESDELNORD.
Una abraçada des de Girona amb molta calor.!!!
Què bo! Les receptes de la Ruscalleda m'encantem.pt!
mercè, no coneixia aquesta recepta i em sembla que ha d'estar fantàstica, el conill lliga molt bé amb el vinagre (en escabetx, per exemple), i amb aquest agradolç de cireres, se'm fa la boca aigua.
trobes fàcilment conill aquí?
Publica un comentari a l'entrada