altres dolços
Confitura de maduixes
Ara que és època de maduixes, que són bones i estan bé de preu, vaig decidir fer confitura casolana. D'aquesta manera podrem gaudir-ne tot l'any. Ja sé que avui en dia es poden trobar maduixes tot l'any, però estic segura que coincidim en què no tenen el mateix gust. ;)
- 2 kg de maduixes
- 1 kg de sucre
- suc de 4 llimones
Preparació:
Es renten les maduixes submergint-les en un bol gran amb aigua, senceres i sense treure'n els capolls.
Es retiren de l'aigua, se'ls hi tallen els capolls i es parteixen a quarts.
En una cassola o olla d'acer inoxidable, s'hi barregen les maduixes amb el sucre i el suc de llimona.
Es deixen macerar durant 2 hores per tal que treguin suc.
Es posa la barreja al foc, i quan arrenqui el bull es continua la cocció a foc mig durant 30 minuts. De tant en tant, cal remenar.
Abans de treure-la del foc, per saber si té la densitat desitjada, es pot posar una cullerada al centre d'un plat, s'inclina i es comprova com cau la llàgrima de la confitura. Si ja és al vostre gust de densitat, es retira del foc.
Pel meu gust, hi havia massa suc, així que en vaig retirar la meitat i el vaig reservar.
S'omplen els pots tan bon punt la confitura surt del foc, ben bullent. S'omplen fins dalt de tot i ràpidament es tapen i es capgiren de manera que la tapa quedi a la base. (D'aquesta manera, es fa el buit).
Quan ja són freds, s'etiqueten amb el nom de la fruita i la data.
Es guarden en un lloc fresc, sense humitat i fosc. (D'aquesta manera es guarden bé per espai d'un any).
Bon profit!
P.D.: Properament, explicaré una forma d'aprofitar el suc que vaig reservar de la confitura. ;)
Es renten les maduixes submergint-les en un bol gran amb aigua, senceres i sense treure'n els capolls.
Es retiren de l'aigua, se'ls hi tallen els capolls i es parteixen a quarts.
En una cassola o olla d'acer inoxidable, s'hi barregen les maduixes amb el sucre i el suc de llimona.
Es deixen macerar durant 2 hores per tal que treguin suc.
Es posa la barreja al foc, i quan arrenqui el bull es continua la cocció a foc mig durant 30 minuts. De tant en tant, cal remenar.
Abans de treure-la del foc, per saber si té la densitat desitjada, es pot posar una cullerada al centre d'un plat, s'inclina i es comprova com cau la llàgrima de la confitura. Si ja és al vostre gust de densitat, es retira del foc.
Pel meu gust, hi havia massa suc, així que en vaig retirar la meitat i el vaig reservar.
S'omplen els pots tan bon punt la confitura surt del foc, ben bullent. S'omplen fins dalt de tot i ràpidament es tapen i es capgiren de manera que la tapa quedi a la base. (D'aquesta manera, es fa el buit).
Quan ja són freds, s'etiqueten amb el nom de la fruita i la data.
Es guarden en un lloc fresc, sense humitat i fosc. (D'aquesta manera es guarden bé per espai d'un any).
Bon profit!
P.D.: Properament, explicaré una forma d'aprofitar el suc que vaig reservar de la confitura. ;)
16 comentaris:
El que m'agrada més de la confitura casolana és que en pots reduir la proporció de sucre... Segurament no es guarda tant temps però de totes maneres, tampoc duraria gaire sent tan bona, oi? Je je je...
Ja tinc ganes de saber què vas fer amb el suquet deliciós que et va quedar ;)
Que bona la confitura de maduixes cassolana!!! A mi m'encanta!
pt!
Mmmm a mi m'encanten les confitures formen part, tristament, de l'esmorçar de dissabte i diumenge que es quan ens sentem tota la familia a taula com Deu mana ... i dic tristament pq entre setmana em prenc el cafè amb llet corrents entre habitacions, saleta, bany, vestidor i ascensor ..... un dia d'aquets agafaré la moto amb la tassa ... en fin ... a veure si m'animo a fer confitura ...
petonets
mar
Que bona la confitura m'agrada. pt.
Boníssima! jo sóc de confitures, procuro fer-ne de gairebé totes les fruites nostres de temporada, no és que en mengem tanta, la majoria les regalo, sempre hi ha un bon moment per fer un detall.
Ja ens diràs què fas amb el suquet sobrant! abraçada!
Ah mira-la ella que aprofitadora, com les dones d'abans. No té res a vore lo gust de la fruita segons l'època :)
Res a veure la confitura de casa amb la de compra, almenys per a mi. Jo també si puc la faig.
L’any pasat en vaig fer una amb maduixes i vinagre de Mòdena que va volar, en tindré de fer mes.
Espero per veure com aprofites el suc de les maduixes
petons
Hola Mercè, felicitats per les receptes anteriors, m' ha estat impossible deixar cap comentari!
M' encanten les receptes de melmelades i confitures, fan de cuina d' abans, de cuina de l' àvia!!
Un petó! Beth
PD: per cert, un pastís preciós el de l' HEMC!!
No hi ha res com la confitura casolana. Jo en faig molt sovint i és molt més bona perquè la pots adaptar al teu gust. I és una bona maera d' aprofitar la fruita quan n'hi ha molta.
ptns.
Nena, t'atreveixes amb tot, ets una tot terreny en tots els camps..
Molt be amb aquesta melmelada..
Jo també en vaig fer la setmana passada. En necessitava de maduixes per al pastís de Sant Jordi i no volia comprar-ne. Jo també sóc de les que fan melmelada amb la fruita de temporada. Però a casa només en menjo jo, perquè sóc la més llaminera. Pràcticament en menjo cada dia.
Estem esperant impacients la recepta d'aprofitament del suc.
Una abraçada.
M'agrada com l'has fet. La provaré de fer aquest cap de setmana llarg.
Que bona la confitura casolana. Cal bullir els pots primer, per esterilitzar-los o no cal?. Veig que tampoc els bulls una vegada feta la confitura. Posant-los cap per avall ja n'hi ha prou?.
No hi ha res com les coses fetes a casa!!!
Gràcies pels vostres comentaris!! :)
A peu coix, benvinguda a la meva cuina i gràcies pel comentari!! Ja em diràs què tal ha sortit! ;)
Glòria, jo no els vaig esterilitzar, els vaig rentar ben nets i els vaig assecar. I capgirant-los, es fa el buit i no cal bullir-los. Ben fàcil! ;)
Petons a tots/es!! :)
Mercé, jo avui em tornaré a fer de confitura de maduixes...perque n'he fet i com que tothon em demana...se m'acaba de seguida. A mi es la melmelada que més m'agrada. Pero de les que he fet al portar menys quantitat de fructosa, em queda líquida encara que li poso pectina...així que faré lo mateix que tú...
Petons
Núria
Publica un comentari a l'entrada