diumenge, 12 d’abril de 2009

Menjablanc

Diumenge passat, tot fent la calçotada i xerrant dels dolços típics d'aquestes dates, l'Anna ens va comentar que al Baix Camp i a les Terres de l'Ebre, i per tant sobretot a Reus, hi ha un postre molt típic d'aquestes dates: el menjablanc o menjar blanc.
Jo no l'havia sentit anomenar mai ni l'havia fet mai. Però l'Anna em va explicar com es feia, i aquí us el presento jo. El gust d'ametlles li dóna un toc finíssim... En definitiva, ens ha agradat moltíssim!! :)
Gràcies Anna!!! :)


Ingredients: (per a 3 cassoletes)

  • 500 mL de llet d'ametlla (750 mL d'aigua mineral + 200 g d'ametlla crua)
  • 75 g de sucre
  • 25 g de midó
  • pell d'una llimona
  • una branca de canyella
Preparació:

Primer es tritura l'ametlla crua amb l'ajuda de la mà de morter o bé amb la picadora. Es posa en remull amb l'aigua tota una nit.
L'endemà, es cola i s'extreu tota la llet d'ametlla.
En un cassó, s'aromatitza la llet amb la pell d'una llimona i una branca de canyella.
Es retira del foc i es deixa refredar.
En un bol a part, amb una part de la llet aromatitzada, s'hi barreja el sucre i el midó, i es passa pel túrmix fins aconseguir una mescla homogènia.
S'aboca a la llet restant, i es porta al foc mig, tot remenant fins que espesseixi.
S'aboca a les cassoletes individuals o en una plàtera gran, i es deixa refredar.

Bon profit!

10 comentaris:

Josepb. ha dit...

Mercé; -Cuina per llaminers- La senzillesa dels seus ingredients, fa posible poder gaudi d'aquest menjablanc tant suau i bo. Que vaigui de gust Mercé¡, Josepb -menja de bacallà-

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Sí, aquestes són les postres típiques de Reus. Mira que són bones. Hi ha pastisseries de Reus que ja les estan fent aptes per a diabètics. I també són molt bones. Celebro que t'hagi agradat. Salut!!!!!

Martí ha dit...

La primera vegada que vaig sentir anomenar el menjar blanc (no fa pas gaire) em vaig quedar sorprès per que pensava que coneixia minimament els nostres postres més típics però m'equivocava.
Gracies a la recepta que comparteixes amb nosaltres podré provar aquest postre. Directament a la llista de receptes pendents.


Una abraçada

Gemma ha dit...

El meu pare és de Montblanc i de petits ens feia un menjablanc deliciós. És bo, oi? Amb el gustet d'ametlla... Fora de la Conca de Barberà no l'he vist mai, no m'estranya que no n'haguessis sentit a parlar :)

La cuina vermella ha dit...

Un postre boníssim, fidel a les tradicions del país. Una recepta excel·lent, per guardar-la com un tresor.

TERESA ha dit...

Jo no el coneixia, però amb lo senzill que es serà qüestió de probar-ho. Penso que m'agradarà molt, ja que la llet d'ametlla m'encanta.
Petonets.

Marta ha dit...

Aquest dies jo n'he menjat...i volia fer un post típic amb el menjar blanc i les orelletes...però t'has adelantat!
Ptnts

Glòria ha dit...

No les he tastat mai aquestes postres. Està bé això de recordar-nos les cosetes típiques dels diferents racons de Catalunya.

CocinArte ha dit...

Mercé, no l'havia sentir mai...però realment ha d'estar bó amb aquests ingredients...Només, tinc el problema del mídó que no li puc possar però la resta podria adaptar-ho...suposso que si li poso un rovell d'ou espessiria lo mateix....

bajoqueta ha dit...

Jo n'he menjat molt de menuda, encara que a les Terres de l'Ebre normalment se fa sense ametlla. A mi m'agrada molt i de tant en tant en menjo :)