Xuixos

Fa molt temps que anava buscant una recepta per fer xuixos a casa. Coses d'estar a fora i no tenir-ne d'assequibles. ;) Quan vaig fer els xuixos de plàtan, em vaig quedar amb la recança de fer xuixos com els de Girona. ;)
Quan vaig descobrir el blog i-recetas, vaig veure que tenia una recepta de xuixos entre totes les delícies. Així que vaig dir-me: una estona haig de provar-la!!
I aquí en teniu el resultat! Si us agraden els xuixos, doncs aquí teniu la recepta! Deliciosos!!! Això sí, a mi em va sobrar l'olor de fregit que va quedar per tota la cuina. :s


Ingredients: (per a 8 unitats)
  • 250 g de farina de força
  • 1/2 cullerada petita de sal
  • 1 1/2 cullerada petita de llevat sec de panaderia (active dry yeast)
  • 9 g de sucre avainillat
  • 45 g de sucre
  • 1 ou
  • 90 mL llet sencera tèbia
  • 15 g de mantega
  • farcit: crema pastissera
  • oli per fregir
Preparació:

En un bol gran, es barreja la farina tamisada, la sal, els sucres i el llevat. Es forma un volcà, i al centre s'hi posa l'ou batut (com si féssim una truita) i es barreja. A continuació es va afegint la llet tèbia mica en mica, tot amassant. Al final ha de quedar una massa tova.
Sense deixar d'amassar, s'afegeix la mantega a temperatura ambient (que sigui fàcilment manejable). S'amassa fins que la massa es desenganxi de les parets del bol. Es forma una bola i es deixa reposar en el bol enfarinat. Es tapa amb un drap de cuina i es deixa llevar fins que hagi doblat el seu volum en un lloc tebi (25ºC) i sense corrents d'aire (dins el forn, per exemple).
Quan hagi llevat, s'estira amb el corró formant un rectangle ben prim (d'un gruix de 1/2 cm). Es talla formant triangles com si féssim croissants. Es col·loca una mica de crema pastissera a la base del triangle i s'enrotlla cap a la punta. Es tanquen els extrems. Es deixa llevar sobre una safata de forn untada amb oli fins que hagin doblat el seu volum (una hora aproximadament).
Quan ja han llevat, es fregeixen amb l'oli ben calent i girant-los sovint per evitar que es cremin. Es deixen escórrer sobre paper de cuina i s'arrebossen amb sucre.

Bon profit!

27 comentaris:

angels ha dit...

Quina bona pinta Mercè tenen aquest xuxos, però per la meva dieta això està prohibit sinó al final en tantes sortides i sopars ....

Ester ha dit...

M'encanten els xuixos, a Badalona en diem tornemis, me'n menajaria un parell per esmorzar amb l¡aspecte deliciós que tenen
Una abraçada
Ester

Laia ha dit...

Mercè aquests xuixos són de pecat! No sé si m'atreviré a fer-los, segur que no em queden tan bé com a tu.
Petons

Anònim ha dit...

Nena , com et passes, encara no he esmorzat, ara aniré a la panederia a comprar un xuxo que no tindrà rés a veure, però m'has fet vindre tantes ganes...
Felicitats...

El cullerot Festuc ha dit...

Quina pinta que fan aquests xuixos!!!! No m'estranya que t'animessis a fer-ne!!! A mi em passa quan faig bunyols...que després m'haig de tornar a dutxar i tot de l'olor a "fritanga" que faig...jajaja!!!
Petunets,
Eva.

Eva Flores ha dit...

Quins xuixos!!! T'han quedat per llepar-se els dits.
pt!

Mai ha dit...

El pare era un fanàtic dels xuixos, per aquí en diem"xuts",cada vegada que baixaba a Reus el primer que feia era anar a esmorzar un cafè amb llet i dos o tres xuixos ,m´encanten però fa tant de temps que no en menjo.
Ara qualsevol día m´arrisco a cagar-la i en faig,sóc mala pastissera.
una abraçada, maca.

la divina ha dit...

Mare meva, xuixos fets a casa, han de ser la perdició! Espero que el meu company no vegi aquesta recepta, perquè la mínima dieta que intento fer se n'anirà en orris. T'han quedat espectaculars!

Aurora ha dit...

Hola, des que no visc a Girona que no n'he menjat de tan bons...
Crec que m'animaré a fer aquesta recepta.

Francesc ha dit...

Aquests "xuixos" han de ser boníssims. Quina paciència tens de fer coses tan de casa nostra allà tan lluny on vius. Això sí que és fer país. Salutacions

La cuina vermella ha dit...

Estimada, bravo per aquests xuixos tan deliciosos, al meu pare li pirren, a veure si el sorprenc!
Aquest llevat sec d'on l'has tret, he d'anar a les amèriques a comprar-lo? (t'imagines, si és que sí, ja tinc excusa per venir-te a veure!!). petons

xaro ha dit...

Apa Mercè, t'han quedat com els de les pastisseries de Girona!!!!!
Llàstima de la flaire de fregit :((
Ptnts

Gemma ha dit...

Uaua, t'han quedat de pastisseria de veritat!!!!!
Es veu una recepta força complicada, oi? No sé pas si a mi em quedarien així... :(
Els xuixos de plàtan no tenen res a veure amb aquests, eh? je je je..

Margarida ha dit...

Ai, quins records que em porten aquests xuixos!
Quan jo anava a l'institut, era el meu esmorzar preferit! En aquella època no hi havia ni bollicaos ni coses per l'estil, només ensaïmades, croissants, ulleres i... els xuixos! I com t'ha dit l'Ester, a Badalona en diuen "tornem-hi". Deu ser que són tan bons que no pots resistir la temptació de tornar-ne a menjar!

Maria ha dit...

Apa, si semblen de compra... segur que no hi ha una xurreria a les Amèriques, d'aquestes amb xurros i patates fregides, que també en venen? T'han quedat perfectes.. Hi ha xuxos on estas?

Sara Maria ha dit...

Quina cara!!! Mmmmm...

Dolors ha dit...

Ostres no em puc ni imaginar la cara de l'Alfred quan els va veure.....tenen una pinta boníssima.

Mercè ha dit...

Àngels, jeje... sempre pots provar fer alguna adaptació del mètode Montignac com fa la Núria. ;) Petons!

Ester, veus que bé! M'encanten aquestes receptes que a cada contrada tenen un nom! I aquest no el sabia! Gràcies! :) Una abraçada!

Laia, jijiji... no són complicats de fer. Per mi, el més empipat és l'olor de fregit! :( Petons!

Teresa, malgrat que aquestes vacances jo en vaig menjar, l'Alfred me'n demanava... i al final van caure. ;) Petons!

Eva! Jo vaig fer el mateix! De caps a la dutxa i tota la roba a la rentadora! jajaja Petons!

Eva, gràcies! :) Petons!

Mai, mira un altre nom a la llista! Que bé! :) Tot és qüestió d'anar amb calma i no són res impossible! Petons!

la divina, realment són deliciosos! Això sí, no apte per a dietes! ;) Petons!

Aurora, benvinguda al meu blog! Aquesta recepta és d'aquelles que se n'han de tenir moltes ganes de fer-la perquè amb l'olor de fregit que queda... ;)

Francesc, més que paciència tinc desig de tot el que no tinc a l'abast! ;) I això és el que motiva més! Petons!

Txell, jeje.. el llevat l'he comprat al supermercat. Però tu pots fer servir 10 g de llevat fresc o bé, 1 1/2 cullerada petita de llevat sec de panaderia tipus el de Vahiné o Maizena també hauria d'anar bé. Petons!

Xaro, gràcies! :) Tu ho has dit, és el contrapunt d'aquesta recepta. Petons!

Gemma, no és complicada. Simplement cal anar seguint-la pas a pas i anar fent. ;) I amb la de coses que arribes a fer tu! No hauries de tenir ni un problema per fer-los!! ;) Petons!

Margarida, aquest nom m'encanta! Perquè és ben veritat! Després de menjar-ne un, en menjaries un altre! :) Petons!

Maria, xurreria no ho sé pas. I t'asseguro que si en trobés en alguna banda, no els hauria fet!! ;) Petons!

Sara Maria, si si... és d'aquelles coses que tanques els ulls... i mmmm!! :) Petons!

Dolo, l'Alfred feia dies que els demanava! I quan els va veure... ja te'l pots imaginar! Se'ls hauria menjat tots en un tres i no res! ;) Petons!

María ha dit...

Oooooh, se ven deliciosos!!! Por Jaén a esto se le llama "pepitos". ¡Hace tanto que no los como! Un receta estupenda.

Un beso.

Marta Padenous ha dit...

Quin vici...no?
Ptnts

OLLES I SOMRIURES ha dit...

M'encanten. Gràcies per la recepta. Salut!!!!!!!

Mercè ha dit...

María! :) Gracias por tu aportación! Ya veo que en cada rinconcito se llaman de una forma distinta! Pues ahora ya tienes la receta para hacerlos tu misma! ;)

Marta, i tant! jeje... si no fos per l'olor de fregit crec que en faria més sovint! ;)

Olles, tu... com jo! ;) De res!

enric ha dit...

T’han quedat esplèndids. Com molt bé et va dir l’Ester, a Badalona en diem “tornemis”, i tan arrelada tenim aquesta paraula que quan n’he demanat, per exemple, a Barcelona (m’encanten!!!), em fa com certa cosa dir-ne xuixos i no “tornemis”.

No sé per què, però manasses com sóc, tot i que m'encantaria fer-ne a casa, em fa l'efecte que no me'n sortiria.

De debò que t'han quedat preciosos!

Mercè ha dit...

Enric, gràcies! :) Doncs no són complicats de fer! Jo, el dia que tingui una cuina amb un bon extractor (no com les cuines americanes) els repetiré!!

xavi ha dit...

Hola Mercè,

Sóc un gran aficionat a la cuina de Vilanova i la Geltrú. Últimament m'ha donat per dedicar els esforços a trobar bones receptes de reposteria i buscant, buscant, he anat a petar al teu bloc. Em sembla que és un lloc genial, molt ben fet. Et felicito.

Jo provaré de fer els xuixos, però primer provaré una recepta que he trobat al Corpus de la Cuina Catalana que s'assembla molt a la que tu has penjat. Si la vols consultar la pots trobar a la gastroteca.cat.

En fi, ja saps que en aquest món d'internet hi ha gent amb molta barra que es fa passar per experts en qualsevol cosa. A mi, com a tu, m'agrada experimentar fins a trobar la mesura justa.

Apa, res més. Un petó.

Mercè ha dit...

Hola Xavi. Gràcies pel teu comentari! :)
Espero que els xuixos et sortissin d'allò més bons! ;)
Per internet hi ha de tot, i a vegades trobes receptes que són impossibles de fer. Però t'asseguro que totes les receptes que trobaràs en aquest bloc, les he fet jo i el seu resultat està visible a les fotos.
Fins aviat!

joana08 ha dit...

Aquest cap de setmana, els faré. Tenen una pinta ummmmm.
Gràcies per la recepta.
Petonets i bon cap de setmana