altres dolços
Napolitanes
Després de l'èxit dels primers croissants, vaig animar-me a provar noves receptes, a veure si al final trobem la definitiva! :p
Aquesta la vaig adaptar del magnífic blog, i-Recetas. I haig de dir, que de gust, ens ha agradat més! Però el laminat, ens va agradar més l'anterior.
També us diré, per aquells a qui vaig espantar, que com tot, és qüestió de pràctica. I aquesta vegada, el procés es va fer menys complicat. ;) A més a més, les quantitats són menors, i la massa es pot treballar més fàcilment.
El resultat, aquí el teniu:
Ingredients: (per a 8 unitats)
Aquesta la vaig adaptar del magnífic blog, i-Recetas. I haig de dir, que de gust, ens ha agradat més! Però el laminat, ens va agradar més l'anterior.
També us diré, per aquells a qui vaig espantar, que com tot, és qüestió de pràctica. I aquesta vegada, el procés es va fer menys complicat. ;) A més a més, les quantitats són menors, i la massa es pot treballar més fàcilment.
El resultat, aquí el teniu:
Ingredients: (per a 8 unitats)
- 250 g de farina de força
- 5 g de llet en pols.
- 5 g de sucre avainillat
- 30 g de sucre blanc
- 1 cullerada petita de sal
- 50 g de mantega textura pomada
- 10 g de llevat fresc de flequer
- 5 mL de extracte de vainilla
- 60 mL d'aigua freda
- 50 mL de llet sencera freda
- 125 g de mantega (per fer els plecs)
- 1 ou per pintar
Preparació:
Sobre la superfície de treball, s'hi col·loca la farina tamisada, la llet en pols, els sucres, la sal i el llevat prèviament dissolt amb una mica d'aigua tèbia. Es barreja i s'afegeixen els líquids (aigua, llet i extracte de vainilla).
S'amassa durant uns minuts fins obtenir una massa homogènia.
S'afegeix la mantega a temperatura ambient i prèviament estovada amb les mans. Es segueix amassant fins que quedi una massa una mica enganxosa (jo vaig afegir un pèl de farina).
S'embolica la massa amb paper film i es reserva tota la nit a la nevera (per aturar el procés de llevat).
El dia següent, es treu la mantega de la nevera amb una mica d'antelació per tal que sigui més senzill treballar-la. I sobre un paper de forn, s'extén formant un rectangle de 18 cm x 28 cm. Es reserva a la nevera durant una mitja hora perquè s'endureixi.
A continuació, s'extèn la massa amb l'ajuda del corró formant un rectangle de 20 cm x 60 cm i un gruix de 0.5 cm. I tot seguit, es col·loca el bloc de mantega al damunt d'una meitat del rectangle. I amb l'altra meitat, es cobreix (volta simple).
Es col·loca la massa amb el llom a l'esquerra i s'extén de nou formant un rectangle de les mateixes dimensions que l'anterior. I ara es plega en 3 parts: primer l'extrem superior doblegat cap a nosaltres, i l'extrem inferior cobrint la resta de la massa (volta senzilla). Es cobreix amb paper film i es deixa reposar 2 hores a la nevera.
Passat el temps de repòs, es repeteix el procés dues vegades més: fent una volta simple i una de senzilla cada vegada (col·locant sempre el llom a l'esquerra). Es cobreix amb paper film i es deixa reposar 2 hores a la nevera.
Finalment, s'extén la massa formant un rectangle de 36 cm x 26 cm i 4 mm de gruix.
Amb un talla-pizzes, es retallen 8 rectangles de 9 cm x 13 cm (com els de la fotografia). I com podeu veure, es pot apreciar el laminat.
Per farcir-les, es col·loca el farcit que desitgeu (en aquest cas vaig fer-les de xocolata, com no! ;)) en un extrem i s'enrotllen. Es col·loquen al damunt de paper de forn o el Silpat en una safata pel forn.
Es deixen llevar en un lloc aïllat de corrents d'aire fins que hagin duplicat el seu volum.
A continuació es pinten amb un ou batut i es couen al forn, prèviament escalfat a 180ºC (350ºF), fins que siguin rosses, uns 10-12 minuts.
Es deixen refredar a temperatura ambient i ja estan llestes per gaudir-ne.
Bon profit!
Sobre la superfície de treball, s'hi col·loca la farina tamisada, la llet en pols, els sucres, la sal i el llevat prèviament dissolt amb una mica d'aigua tèbia. Es barreja i s'afegeixen els líquids (aigua, llet i extracte de vainilla).
S'amassa durant uns minuts fins obtenir una massa homogènia.
S'afegeix la mantega a temperatura ambient i prèviament estovada amb les mans. Es segueix amassant fins que quedi una massa una mica enganxosa (jo vaig afegir un pèl de farina).
S'embolica la massa amb paper film i es reserva tota la nit a la nevera (per aturar el procés de llevat).
El dia següent, es treu la mantega de la nevera amb una mica d'antelació per tal que sigui més senzill treballar-la. I sobre un paper de forn, s'extén formant un rectangle de 18 cm x 28 cm. Es reserva a la nevera durant una mitja hora perquè s'endureixi.
A continuació, s'extèn la massa amb l'ajuda del corró formant un rectangle de 20 cm x 60 cm i un gruix de 0.5 cm. I tot seguit, es col·loca el bloc de mantega al damunt d'una meitat del rectangle. I amb l'altra meitat, es cobreix (volta simple).
Es col·loca la massa amb el llom a l'esquerra i s'extén de nou formant un rectangle de les mateixes dimensions que l'anterior. I ara es plega en 3 parts: primer l'extrem superior doblegat cap a nosaltres, i l'extrem inferior cobrint la resta de la massa (volta senzilla). Es cobreix amb paper film i es deixa reposar 2 hores a la nevera.
Passat el temps de repòs, es repeteix el procés dues vegades més: fent una volta simple i una de senzilla cada vegada (col·locant sempre el llom a l'esquerra). Es cobreix amb paper film i es deixa reposar 2 hores a la nevera.
Finalment, s'extén la massa formant un rectangle de 36 cm x 26 cm i 4 mm de gruix.
Amb un talla-pizzes, es retallen 8 rectangles de 9 cm x 13 cm (com els de la fotografia). I com podeu veure, es pot apreciar el laminat.
Per farcir-les, es col·loca el farcit que desitgeu (en aquest cas vaig fer-les de xocolata, com no! ;)) en un extrem i s'enrotllen. Es col·loquen al damunt de paper de forn o el Silpat en una safata pel forn.
Es deixen llevar en un lloc aïllat de corrents d'aire fins que hagin duplicat el seu volum.
A continuació es pinten amb un ou batut i es couen al forn, prèviament escalfat a 180ºC (350ºF), fins que siguin rosses, uns 10-12 minuts.
Es deixen refredar a temperatura ambient i ja estan llestes per gaudir-ne.
Bon profit!
25 comentaris:
Wow! quina piiiinta!!
M'han encantat les fotos del proces!! ;)
Mercé, se ven bárbaros. Qué buen hojaldrado. ¡Chapó!
Aix Mercè! Vols venir a viure a casa?!?!?! :-) Genials. Nosaltres de moment ens haurem de conformar amb els del Trader!
però quina pinta!!!! i quina gana només de veure'ls!!! reconec que algun dia m'hi haig de posar amb aquestes masses... tot arribarà.
pt!
oooooooooooooooooohhhhh! quina gana m'has fet agafar!! jo que només me portat un iogurt per esmorzar!! com que sempre surto de casa a les 8 menys 2 sempre tinc de correr!!
Quina passada!! nyam nyam
Arf, arf!
Amb aquestes, sí que m'hi animo... algun cop he provat de fer croissants, però sempre em surten xurros. Avui a la tarda-vespre això passa pel forn, segur :-D
Tenen una pinta d'escàndol!
MErcè em pensava que ja no et podies superar més desprès dels croissants però ja veig que si ... realment no has pensat en dedicar-t'hi ....
petonetsssssss
Bon dia Mercè1 la pasta de full és la meva assignatura pendent! però caurà! això té una pinta irresistible!!!
petons!
Nena, t'has superat, felicitats per que aquestes napolitanes tenen un aspecte meravellós.
Quina passada, són perfectes!!!
Les faré segur, però no sé quan...em falta temps per fer totes les receptes que vaig veient aquests dies i que tenen una pinta fantàstica.
Mònica
Ains porque me haces esto!! ara mateix vull jo una mapolitan.....i no puc!! Quina pena...
núria
Boníssimes!!!! Fan del xocolate!!!!
Maques t'han quedat.I de sabor, només tu saps el que va ser millor. Jo les tinc fetes amb una altra recepta. Ja la penjaré també.
Petons
mercè, me les apunto per fer-les amb pasta de full comprada :(( i farcides de nutella :))
Si, si qüestió de pràctica...i de paciència...puc fer servir la pasta de full ja feta???
Ptnts
Crec que a l'agost no podré fer vacances... vull aprofitar el temps per fer receptes i visitant el teu blog la llista s'està fent llaaaaaaargaaaaaa!!! Com sempre tenen una pinta guapíssima, i de xoco, que bones! El silpat és un gran invent no? Em recomanes que el compri? Molts petons!!!
Mercè,
Magnífiques les explicacions i les fotos, ara només falta una "tarantella" com a música de fons i a gaudir!. Una abraçada
Ara explica'm el secret per mantenir la línea amb totes aquestes coses que ens poses!!!
M'encanten les napolitanes...t'han quedat perfectes!!
Petunets,
Eva.
Han quedat maravellosas! No tinc paraules..... Sempre em sorpren la bona mà que tens!
Petons!
Molt be Mercè: quan vaig anar a classes de cuina la pasta de full sempre era un tema casi intocable, però veig que per tu no.
Felicitats
Quina delícia ens has preparat!
A veure quin dia em decideixo a fer-les, que m'estic tornant mandrosa!(Jo m'hi posaria crema en lloc de xocolata)
Un petó!
Mitjançant el meu amic Manel de Cuinar és generós he arribat fa uns dies al teu blog que em sembla sencillament impresionant. Aquestes napolitanes me les apunto per fer-les un dia d'aquests. Felicitats pel blog i obviament estás convidada a visitar el meu quan vulguis.
Seràs benvinguda sempre.
Jose Oliva
Moltes gràcies pels vostres comentaris!! :)
Dolors, jeje... crec que l'Alfred no em deixa! ;)
Marta, he vist molta gent que fa els croissants amb pasta de full comprada, però crec que no és el mateix. De fet, la massa per fer els croissants es diu pâte levée feuilletée, per tant el seu nom ja diu que la diferència amb la pasta de full és el llevat. ;)
Nuni, jo sóc una gran fan de la silicona. Però conec molta gent que no li agrada i no li va bé. Jo personalment, penso que com tot hi ha moltes qualitats de silicona, per tant pot ser que si no és de bona qualitat s'enganxi. Jo el Silpat (marca silpat) el tinc, no se m'hi ha enganxat res fins ara, i em va genial!! :)
Eva, però si amb el tiparro que tens a tu no et cal seguir cap dieta ni línia ni res!! ;)
El meu secret, doncs imagino que el meu metabolisme. ;)
Margarida, l'opció amb crema també m'encanta! I crec que cauran ben aviat! ;)
Jose, gràcies i benvingut a la meva cuina!! :) Me n'alegro que t'agradi. Així que pugui et faig una visita! :)
Petons i gràcies a tots/es!!
Ostres quina pinta.... MMmmm jo voldria saber si agafo i un cop preparades abans de deixar-les "pujar" les congelo, quan de temps les puc guardar al congelador... esq m'encantaria fer-ne... i he pensat que com q d'aqui un temps pariré deixar-ne al congelador aixi pels esmorzars només hi hauré de treure del congelador la nit i apa al mati al forn i MIAM MIAM!!!
Espero que em puguis contestar o algú altre sino!!+
Moltes gracies i endavant amb les receptes MMMMmmm
Angelina, un cop enrotllades i abans de deixar-les llevar les pots congelar. Jo no ho he provat encara, perquè des que vaig començar a fer-ne en faig cada cap de setmana, però no arriben al congelador! ;) Però he llegit que fins a un mes es conserven bé. I segurament també es conserven més, però llavors trigarien més a llevar.
Ànims i molta sort en el part! Què serà, nen o nena? :)
Petons!
Publica un comentari a l'entrada