dimarts, 2 de juny de 2009

Faves a la catalana

I avui, us presento una de les receptes que més trobo a faltar. Les faves són de les meves llegums preferides, i aquí a California, no n'hi ha! :(
Aprofitant la temporada de les faves, que gairebé s'acaba, us presento tal i com les fa la meva mare, que per cert, li queden boníssimes!!! :)


Ingredients: (per a 4 persones)
  • 800 g de faves desgranades molt tendres
  • 350 g de pèsols desgranats i molt tendres
  • 100 g de botifarra negra
  • 50 g de botifarra dolça (curada)
  • 200 g de ceba (de temporada)
  • 6 alls tendres
  • 50 mL de moscatell
  • 50 mL d'anís
  • 300 mL d'aigua mineral
  • 1 farcellet d'herbes aromàtiques (julivert, menta, marduix)
  • oli d'oliva verge extra
  • sal
Preparació:

En una cassola fonda amb un raig d'oli, s'hi salteja ràpidament (1 minut aproximadament) a foc viu la botifarra negra tallada a daus i la dolça, tallada a rodanxes d'1.5 cm de gruix.
Seguidament, s'hi tira la ceba tallada ben petita. I es sofregeix sense enrossir, i quan sigui transparent (a punt d'agafar color), s'hi tiren les faves i els pèsols.
S'hi afegeixen els líquids: el moscatell, l'anís, l'aigua, juntament amb el farcellet d'herbes aromàtiques i els alls tallats a trossets d'1 cm de llarg.
Es cou a foc viu fins que arrenqui el bull. Tot seguit, es continua la cocció al mínim i es corregeix de sal. Es tapa perquè vagi fent xup-xup durant 1.5 hores aproximadament.
S'ha d'anar sacsejant-remenant, cada quart d'hora.
És preferible que reposi una estona abans de servir, així els sabors es potencien.

Bon profit!

21 comentaris:

Eva ha dit...

Què bones!!! Com per no trobar-les a faltar!!! pt!

manel ha dit...

que bones que deuen quedar tanta estona al foc estofant-se amb l'anís i el moscatell. potser no t'ho hauria de dir perquè tu no en trobes, però ahir vaig fer-me faves per sopar, de l'hort del meu pare, i estan en el seu millor moment.
segur que la teva mare te'n guarda al congelador per quan tornis :)

Mercè ha dit...

Eva, ja ho crec que són bones!! ;)
Petons!

Manel, queden boníssimes!!
Tu, com el meu pare, que em diu que han anat a buscar les faves de l'hort de casa la meva tia, m'envia la recepta i les fotos, i em diu bon profit! I jo aquí salivant veient les fotos. ;)
Petons!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Ohhh Mercè, acabo de publicar una recepta amb faves, a mi no m' agraden gaire, però cuinar-les és tot un plaer, prometo enviar-te un tupper amb servei urgent el dia que en faci ;)

Podries provar de plantar-ne a Irvine, tot es començar ;)

Un petó! Beth

MAR ha dit...

Ara riureu quans ens vam conèixer el meu marit i jo d'aquelles converses que tens de què t'agrada? queè no t'agrada? el teu plat preferit? color .. en fin .. èrem joves i amb molt de temps per perdre, doncs bé l'única cosa que no ens agrada als dos són les faves, la meva mare les fa estofades i tambe tothom li encanten i jo nomès la olor ..mira ... alguna cosa em tenia que fer arrufar el nas.ç

Segur que si m'agradessin les teves m'encantarien !!!


petonets

Margarida ha dit...

Amb el moscatell i l'anís, és clar que han de quedar bones aquestes faves! Les meves no són tan alegres!!!
A mi m'agraden molt les faves però només en menjo a començament de temporada, després m'estimo més no menjar-ne perquè si ja estan una mica granades sóc incapaç de tastar-les!
(Suposo que d'aquestes tan tendretes te n'hauran guardat per quan passis per casa dels pares, no?)

lourdes ha dit...

Bon dia Mercè
No es dels plats que més m'agraden...però en menjo. Una manera de fer-las ràpit (quan no es temporada), es, comprarles congelades (les mes petites), a la paella si sofregeixen les cebes tendres, quan tenen una mica de color, si posen les faves, i s'afegeix la butifarra negra tallada, es tapen que vagin cogent en el vapor que desprenen. Fetes així, també se'n poden menjar al hiver.
No son tan bones com fresques, però pot solucionar un dinar ràpit.
Una abraçada de de Girona, amb molta calor.

Dolorss ha dit...

Em sap greu que no puguis gaudir de les faves.
Pregunta, no es desfà la botifarra negra? veig que la poses al principi de tot i la deixes coure fins al final.
Bona pinta!!!! Ai la teva mare que en sap!!!!

marilu perez ha dit...

A mi abuelo le encantan, pero en casa se las cocinan solamente para el, a los demás no les gustan, así que todavía no he probado... Apunto la receta a ver si me animo.
Besetes!

Josepb. ha dit...

Mercé; -cuina per llaminers- No saben el que es perden aquí a California amb les faves... i a més a més a la catalana¡. Deliciós amb l'anís i el moscatell. Que vaigi de gust Mercé¡¡. Josepb -menja de bacallà-

josep ha dit...

Mercè,
D'entrada m'he quedat astorat, Després ja he vist que dius que és un dels plats que trobes a faltar. Ho comprenc, com les faves de la mama no n'hi ha enlloc, ... i menys a la solellada Califòrnia.
Visca la cuina tradicional!

Ivana ha dit...

que booooo!!!
petons

xocolata ha dit...

Són molt semblants a les que fa la meva mare.
Llàstima que a mi les faves no m'agraden gaire.
No us ha passat mai veure un plat i pensar: -que bo deu ser!, però quan el tastes no era allò que t'esperaves?...doncs és el que em passa amb les faves, però realment tenen un pinta increíble!
Mònica

mesilda ha dit...

Hola Mercè.
Abans que res felicitats pel triomf del Barcelona.T'has brillant amb el pastís, una bona forma de celebrar-ho, amb un bon dolç.
No hi havia sentit mai això del moscatell i l'anís, però si és així com les prepara la teua mare segur que estaran de mort.
Els que es perden els Californians¡
Besets.

El cullerot Festuc ha dit...

Ostres, a mi no m'agraden gens les faves...les baby en amanides encara...xo en guisats no massa...Pero si són de la teva mami les probaria! ;)
Petunets,
Eva.

La Cuina de Cal Pepin ha dit...

Oh, que bones. A mi les faves m'encanten però a casa no agraden així que quan anem a un restaurant de cuina catalana tradicional sempre en demano. La única cosa que no soporto és quan es passen de menta. Amb un parell de fulletes n'hi ha prou.

Salut
Pepin

Francesc ha dit...

M'encanten les faves!!! El meu sogre en conrea en un campet i són boníssimes acabades de collir. Jo me les menge crues i tot. A Beneixama hi ha eixe costum. A l'Alcúdia no i els meus sogres se'n fan creus.
Estic segur que aquesta recepta de ta mare ha de ser boníssima!! Fa una pinta!!!

PILAR ha dit...

De petita no m´agradaven gens les faves però a mida que pasen els anys..... MMmmm, cada vegada m´agraden més. Les faves a la catalana son d´aquelles receptes en que a cada casa es fan d´una manera diferent però que totes són bonissimes. Aquestes tenen una pinta sensacional!
Petons!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! :)

Beth, amb el temps potser arribarà. ;)

Lourdes, moltes gràcies per la teva recepta!! :) Crec que més d'un t'ho agraïrà! ;)

Dolors, la meva mare diu que si la botifarra és de qualitat (casolana) no es desfà, però normalment les de compra, sí que es desfan.

Petons!

Dolorss ha dit...

Mercè, deu de ser la classe de botifarra, jo la faig anar casolana, amb ceba, i no és massa compacta, per això a les faves que faig jo la poso al final.
Suposo que son diferents classes de fer-la .Gràcies a la teva mare per contestar-me.

Anna ha dit...

Què bones!!!
Petons