Pastís de te matcha

Ahir teníem un sopar, d'aquests on tothom porta algun plat cuinat de casa, a casa d'un amic que no és gens de dolços. Així que ho tenia difícil per aconseguir que tastés les meves postres. ;) Però una de les coses que li agrada molt és el te verd. I d'aquesta manera, vaig aconseguir que caigués a la temptació! :D
La combinació del te amb la xocolata és perfecte, i el resultat és un pastís amb un gust intens de te, però sense l'amargor característica del te verd, i a la vegada gens dolç.

Al te verd se li atribueixen molt bones propietats, recollides aquí. I el matcha és una varietat de te verd japonès, utilitzat des de temps ancestrals en la cerimònia del te al Japó. És fàcilment reconeixible pel seu intens color verd, i la seva textura en forma de pols fina.


Per fer aquest pastís em vaig inspirar en aquest i en aquest del magnífic blog de la María Tartas provocativas. :)

Ingredients:

- Per a la base de pa de pessic:
  • 2 ous
  • 40 g de farina
  • 40 g de sucre
  • 25 g de cacau en pols
- Per al farcit de te matcha:
  • 6 fulls de gelatina
  • 200 g de llet
  • 20 g de te matcha (en pols)
  • 2 ous
  • 180 g de sucre
  • 160 g de nata líquida
Preparació:

- Per a la base:

Es baten els ous amb el sucre fins que quedi una mescla espumosa i blanquinosa. S'afegeix la farina tamisada i el cacau en pols. I es barreja amb compte per tal de no desmuntar els ous. S'aboca la massa dins un motlle desmuntable o un cèrcol de 18 cm de diàmetre, i es reparteix uniformement. Es cou al forn, prèviament escalfat, durant 10 min a 180ºC (350ºF).

- Per al farcit de te matcha:

En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant 5-7 minuts.
Mentrestant, en un cassó s'hi barreja el te tamisat, la nata líquida i la llet.
Es munten les clares, i quan comencin a guanyar volum i consistència s'afegeix el sucre poc a poc (sense parar de batre).
Per altra banda, en un bol es baten els rovells d'ou.
La mescla del te amb la llet i la nata, s'escalfa a foc suau i s'hi afegeixen els rovells batuts sense deixar de remenar. Es continua la cocció fins que espesseixi, i es retira del foc.
S'escorre la gelatina, i s'incorpora a la mescla encara calenta per tal que es dissolgui completament.
Es deixa refredar fins a temperatura ambient, i s'hi afegeixen les clares muntades amb el sucre, tot removent.
S'aboca la preparació al damunt de la base de pa de pessic i es deixa quallar a la nevera un mínim de dues hores.
Per desemmotllar-lo, s'humiteja un ganivet i es passa per tot volt.
Per a la decoració de xocolata, s'agafen 50 g de xocolata Le Noir Valrhona i es desfà al bany Maria. S'aboca la xocolata desfeta entre dues làmines d'acetat (o de separadors de plàstic) i amb cura, s'allisa la superfície fins aconseguir el gruix de xocolata desitjat (uns 2 mm). Es reserva a la nevera durant 5 minuts. Tot seguit amb l'ajuda d'un ganivet, i quan la xocolata sigui presa però no completament sòlida, es retira l'acetat superior i es ressegueix la decoració que es vulgui. Es torna a cobrir i es deixa a la nevera fins que solidifiqui completament. Just abans de servir, s'enretira l'acetat i es col·loca al damunt del pastís (millor ajudar-se d'una espàtula per tal que l'escalfor de les mans no desfaci la xocolata).

Bon profit!

26 comentaris:

Dolors ha dit...

Jajaja es devia quedar molt sorprès no? Quina bona pinta nena!
Però jo amagaria les perletes no fos cas que te les vinguessin a buscar a casa per perilloses. ;-)

TinkerBell ha dit...

Mira Dolo te m'has avanc,at, jeje, anava a dir algo de les perletes tb, jajaja.

La veritat que ningu esperava aquest pastis, pero com sempre la Merce va encertar de ple!! Dono fe de que l'amfitrio el va tastar i li va agradar molt! La combinacio verd-marro molt exotica i encertada!

Gemma ha dit...

Quin color verd més preciós... aquest pastís entra pels ulls!
No m'imagino gaire quin gust deu tenir... la setmana que ve haig de fer un pastís per l'aniversari del meu germà i estic buscant idees, aquest em fa molt el pes. O algunde cafè... no sé, no sé... alguna idea?

Dolorss ha dit...

Mare meva, sols puc dir que ets Genial!!! Un pastis de te... genial.

Petons

MAR ha dit...

Ara si que el vas atrapar bé al teu amic ... !!! li va agradar oi que si??? ara li faràs canviar les creençes ..ja ja ja

molt xulo el pastis i molta imaginació la teva ... felicitats

petunets

PILAR ha dit...

Un pastis molt i molt vistós. Entra per els ulls! Com la Gemma, no imagino el gust que deu tenir. Serà qüestió de provar-ho.
Petons!

surfzone ha dit...

Hi ha alguna cosa que no lligui amb xocolata?
La pinta, excel·lent!

Ivana ha dit...

ñam! ñam!! quina gana!!
SEgur que li va agradar, no va quedar un troçet per mi??
petonets

El cullerot Festuc ha dit...

Quin color tan bonic!!! Mira que est detallista que busques quin pastís pot agradar al amfitrió de la casa...No m'imagino pas el gust...
Petuents,
Eva.

Margarida ha dit...

A mi també se'm fa difícil pensar quin gust deu tenir, però per la pinta que fa...
La teva imaginació no té límits!

Marta ha dit...

...anirà a la llista de les receptes pendents! Quina virgueria!!!
Ptnts

Glòria ha dit...

De gust, no sé com deu ser, però d'aspecte és fantàstic!

Fins aviat

Mercè ha dit...

Dolo, li va fer molta gràcia i crec que li va agradar molt perquè ho va dir més d'una vegada! ;)
jejeje Si noia, no entenc perquè les perles platejades són prohibides a California si són comestibles!! Al final la meva mare me'n va aconseguir i aquesta setmana em van arribar. ;)
Petons!

Anna, jeje com la perleta no la vaig enganxar, al final per portar-lo vaig decidir posar-hi un gerd que també hi feia bonic i així es mantenia a lloc. ;)
El color verd intens que té és molt vistós. I d'aquest no en va poder dir que no!! :D jeje
Petons!

Gemma, el gust és de te verd. És un pastís molt fi, gens dolç. Va agradar molt a tothom! :) Per l'aniversari del teu germà, segur que algun se t'acudeix! ;)
Petons!

Dolors, :) gràcies!
Petons!

Mar, doncs tota la raó!! Aquesta vegada no va poder dir que no!! ;)
Petons!

Pilar, el gust és de te verd. És un pastís amb textura a mousse, gust de te verd i poc dolç. Molt bo! ;)
Petons!

Surfzone, jejeje... home jo crec que sí que trobaríem alguna cosa que no hi lliga, no? Tot i que ara mateix no se m'acut què! :p
Petons!

Ivana, jeje mira tu com l'Alfred. Ell tenia feina i no va poder venir, però només de veure'n l'aspecte em va demanar que n'hi guardés un trosset. ;)
Petons!

Eva, doncs com l'amfitrió es cuida molt, normalment s'absté dels meus dolços. Però bé que l'havia de fer caure a la temptació!! ;) El gust, tal com he dit és de te verd, però sense l'amargor del te (poc dolç).
Petons!

Margarida, si proves el te verd amb una mica de sucre, sabràs el gust d'aquest pastís! ;)
Petons!

Marta, jeje Prova'l i ja em diràs què tal!
Petons!

Glòria, gràcies! :) El gust... a te verd (sense ser amargant), i poc dolç.
Molt fi! ;)
Petons!

Dolça ha dit...

Quin color més bonic i diferent per a unes postres!!!
PTNTS
Dolça

La cuina vermella ha dit...

Hola guapa!!! Vam veure el pastís a ca la Marilu i vam quedar sorpresos. Ara ens sorprens tu amb la teva meravellosa versió. Sembla de vici.

la vella carmanyola ha dit...

Mercè ja l'havia vist i em va cridar l'atenció!!

Te un color i una pinta genials, molt temptador de fer-lo rapidet rapidet.

Tons

Cristina ha dit...

Quin color més maco, t'ha quedat preciós!! Llàstima que a mi no m'agrada el té :(

marilu perez ha dit...

Mercè,
Oye esta tarta tiene que estar increíble. Alucino con la presentación, no podría ser más bonita.
Besos!

xocolata ha dit...

Mercè, és genial aquest pastís. No havia sentit mai a parlar del te matcha i en pocs dies ha estat com una revolució. ja l'he vist en diferents blogs. L'haurem de provar, no?.
Una abraçada!
Mònica

María Lunarillos ha dit...

Mercè, te ha quedado preciosa. Vaya verde más bonito y brillante has conseguido. Felicidades. Está pa comérsela con los ojos. Y después, con la boca. :-)

Un abrazo

La Llibreta Viatgera ha dit...

Mercè, és preciós, original i poc dolç, m' encanta, una gran anfitriona!!

Un petó! Beth

ViTo ha dit...

Dono fe que el pastís estava molt bo...
Era curiós, perquè tenia el gust del te verd, però sense el toc amarg que el caracteritza.

Realment vaig quedar impressionat :-)

Mercè ha dit...

ViTo, em complau que t'agradés! ;) I gràcies pel comentari! :)

RM ha dit...

Hola, jo també he entrat al blog de la Maria i no sabia el que és el te matcha, podries dir-me a on comprar-lo siusplau?
Moltes gràcies

Mercè ha dit...

RM, jo el vaig comprar per internet (a Amazon). ;)
A Barcelona sé que en tenen a Sans&sans al carrer Argenteria 59. Pots provar també en botigues especialitzades amb te.
Espero que et serveixi d'ajuda! :)

RM ha dit...

moltes gràcies, ja ho probaré