Fideus a la cassola

Feia molt temps que no menjava aquests fideus. I després de la provisió d'aquest Nadal, doncs ens ha permès poder-ne fer. :) Els he fet tal com la meva mare ens els feia a casa, i pel que he vist són iguals que els de la Montserrat Seguí que han fet l'Eva del Cullerot Festuc i la Glòria i en Josep del Cafè de nit. Així que no calen més presentacions. ;)


Ingredients: (per a 2 persones)
  • 250 g de fideus gruixuts
  • 1 ceba
  • 150 g de costella de porc
  • 50 g de salsitxes
  • 750 mL de brou
  • 2 tomates
  • 1 gra d'all
  • sal i oli
Preparació:

En una cassola, es fregeix la costella i les salsitxes tallades a trossets amb una mica d'oli, i quan estigui daurat, es retira del foc.
En el mateix oli anterior, s'hi sofregeix la ceba trinxada ben petita. S'hi afegeixen les tomates fetes puré i el gra d'all ben picat, i es deixa coure una mica.

Quan el sofregit estigui fet, s'hi tira el brou calent, i quan bulli, s'hi tiren els fideus. S'hi afegeix la carn enrossida, i es corregeix de sal. Es deixen coure tapats i a foc lent. Quan siguin cuits, es retira del foc i es deixen reposar durant 10 minuts abans de servir-los.


Bon profit!

10 comentaris:

La Llibreta Viatgera ha dit...

Mercè, tenen una pinta fantàstica aquests fideus tan casolans, ja sento la flaire des d' aquí.

Una abraçada!

Beth

El cullerot Festuc ha dit...

mmmmmm...per mi són els fideus de l'avia...que bons que estan!!!! I amb una mcia de formatge ratllat per sobre...Deliciosos!!!
Petunets,
Eva.

CRIS ha dit...

Sembkla que pugui sentir l'olor des d'aquí, m'agafa gana i tot.
¿Què tal per California?.
Ptnts

ANNAFS ha dit...

Hola Mercè,
Un plat molt bo, i senzill i econòmic... A casa també els fem així.
M' agrada molt el teu blg, i l' inclouré a la meva llista de blogs interesants, donçs realment ho és molt.
FINS AVIAT.

Anònim ha dit...

M'encanten aquests fideus i sobretot perqué no són caldosos. Tenen una pinta estupenda, m'entren ganes de menjar-los...
Petonets.

Maria ha dit...

Doncs sí, no hi ha res més a dir d'un classic de sempre i més, de la Seguí. I fet per tu.. oli en un llum..
Petons

Vanesuky ha dit...

Que bons que són els fideus a la cassola!!A casa de la mare menjavem molt sovint, però a la meva parella no li agraden molt, així que per mi sola..., però t'han quedat fantàstics!

Petonets.

Cuinagenerosa ha dit...

sí, senyora, uns fideus a la cassola com déu mana! veig que a cassà es fan pràcticament igual que a castellterçol, només que jo m'estimo més sofregir els fideus amb les carns, la ceba i el tomàquet, i quan li he donat unes voltes, hi tiro el brou.
definitivament m'agrada que vagis introduint recpetes salades!

Mercè ha dit...

Beth, van sortir bons, però encara hi poden sortir més! ;) Petons.

Eva, per mi són els de la meva mare! ;) Nosaltres no n'hi hem posat mai de formatge per sobre... Petons.

Cris, és que són molt bons! Petons.

Anna, benvinguda al meu blog! :) Me n'alegro que t'agradi. Jo ja et tinc fitxada així que ja et visitaré sovint. ;)

Teresa, els fideus a la cassola... em porten vells records! I que bons són! Petons!

Maria, si si... un clàssic per llepar-se'n els dits! ;) Petons!

Vane, això ho tens molt fàcil! Si tu ets la que cuina i t'agraden... doncs ja està fet! ;) Petons!

Manel, a la propera els provaré de fer com dius tu... a veure com m'agraden més! ;) Petons!

La cuina vermella ha dit...

Una de les millors receptes de la nostra gastronomia, per mi la millor. I a tu t'han quedat espaterrants!! petons.