Arròs a la marinera

Ja he comentat d'altres vegades, que el blog m'ha proporcionat moltes alegries i m'ha ajudat molt a evadir-me de problemes. I molts potser pensareu, i aquesta ha d'anar escampant als quatre vents els seus problemes? Bé, jo sóc més aviat d'aquelles persones que prefereixen mantenir-ho pel seu entorn, però escriure i exposar les preocupacions amb raonaments justificats, ajuda i molt, a relativitzar situacions complicades.
Tot això per donar-vos les gràcies a aquells qui em deixeu comentaris, o m'escriviu directament. Quan hom passa per situacions difícils, com a la que em trobo actualment, una frase com les que m'escriviu, apuja els ànims ni que sigui momentàniament. En certa forma, es converteix en una mena de teràpia. Gràcies! :)
Aquest plat que us presento avui, és àmpliament conegut, així que no calen massa introduccions. Degut a què el meu estat anímic està per terra, i no tenia ganes de res, aquest arròs l'ha cuinat l'Alfred. :) Deliciós!!



I no només era deliciós, sinó que menjar-lo també m'ha ajudat a pujar la moral i a animar-me a escriure al blog.

Ingredients: (per a 4 persones)
  • 400 g d'arròs
  • 8 escamarlans o gambes
  • 8 musclos
  • 8 cloïsses
  • 200 g de sipiones
  • 1 ceba
  • 200 g de tomates
  • 2 grans d'all
  • caps de rap o peix de roca
  • 1 pebrot vermell
  • safrà
Preparació:

Primer es prepara el fumet de peix. Per això, en un cassó es posen els caps de peix amb 3/4 de litre d'aigua i la sal al gust. Quan comenci a bullir es tapa i es deixa coure durant 20 minuts lentament.
Per altra banda, en un cassó tapat amb un dit d'aigua, s'obren els musclos i les cloïsses al vapor.
En una paella, amb un raig d'oli es fregeixen les gambes, els escamarlans i la sépia tallada a rodanxes petites. Quan és cuit, es retira del foc.
A continuació, es fa un sofregit (a foc lent) amb la ceba picada, l'all, el pebrot vermell, i les tomates ratllades. Es corregeix de sal i s'hi afegeix un pèl de sucre per contrarestar l'acidesa de les tomates. Es sofregeix bé fins que la tomata quedi ben confitada.
Tot seguit, s'hi afegeix l'arròs, barrejant-ho bé.
S'hi aboca el fumet de peix i el suc colat d'obrir els musclos i les cloïsses.
Es corregeix de sal, s'amaneix amb un xic de safrà i es deixa coure a foc mig-alt durant uns 8-10 minuts. A continuació, s'abaixa a foc baix i s'acaba de coure 15 minuts més.
Quan l'arròs estigui ja gairebé cuit, s'hi afegeixen al damunt les gambes, els musclos i les cloïsses. Es deixa coure un parell de minuts més i s'apaga el foc; es tapa i es deixa reposar 5 minuts abans de servir.

Bon profit!

20 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Ànims bonica! i molta alegria, tot i que a vegades costi una mica. Amb aquest arrosset, penso que els trànguls son més fàcils de passar, no?
Qualsevol cosa que puguem fer per tu ja ho saps. Un petó ben vermell.

Ivana ha dit...

Animat!! Si desanimada escrius cada dia, quan estiguis el reader em reventarà!! ja! ja!
es cert, que escriure fa veure les coses de forma diferent!
vinga a cuinar i no pensar!
petons

bajoqueta ha dit...

Pos ja pots animar-te que amb les receptes tan bones i amb unes fotos tant boniques segur que animes tu a més d'una familia.

Una abraçada!

Eva Flores ha dit...

des de barcelona t'envio un sac ben i ben gran d'energia positiva, i molt ànims!
pt!

A peu coix. N. Sagués ha dit...

Un arròs que fa molt bona pinta. L'arròs és un dels meus plats preferits.
Tens un bloc molt complert

bloc pa amb oli i xocolata

ELS PEIXOS ha dit...

Que és això de esta trist?? Maca endavant , que tot te solució, tot, tot, fins i tot el que tu menys et penses..
Jo pensava que lo teu era cuina de llaminers però veig que també t´agrada l´arròs com a mi.Un arròs estupend!!Felicita al cuiner per l´arròs i per cuidar-te tan bé...
Animat guapa que la vida és prou complicada però si nosaltres volem , tenim forca per afronta tota classe de problemes . Pensa sempre de mirar enrere ....i tot seguit cap endavant.
Quin rotllo oi??? semblo la tieta..
Adéu maca i fins aviat.

Vanesuky ha dit...

Que bó que queda el arròs amb gustet a peix: sipies, musclos, cloïsses, hummmmm, s'em fa la boca aigua!!

Feliç setmana maca!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Animat guapa! amb arrosos com aquests les coses que no agraden desapareixen segur. Continua així, que nosaltres també hi serem. Salut!!!!

MaryLou ha dit...

Ei, Mercè!!! que no ens podem deprimir, que tenim molta feina per fer!!!!

Aquest arròs segur que t'ha aixecat l'ànim.

Tota la meva energia positiva i molts petons.

Marta Padenous ha dit...

Aquest si que és l'arròs que a mi m'agrada!!
I Mercè tots passem per moments difícils...i sempre és bo saber que tenim gent al voltanta, malgrat no voler preocupar, es preocupen!!!
Per tant una abraçada molt forta i ànims! Pel que vulguis!
Ptnts

Maria Dolores ha dit...

Noia assegurança que aquest arròs t'animaria una bona estona ja que
seria bé ric.
Animo i ja saps que per aquí tens molta gent que et llegeix.
Petons

Ruben ha dit...

Això de quedar desangelat i fer cuinar a l'home es deu encomanar... fa uns quants dies que per casa sóc gairebé l'únic que cuina!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Nena no sé què t´ha passat però el que siga anims!!! no deixis de cuinar perquè ens fas falta val? un petonàs

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè, reina, molts ànims!!! I quina joia que tens al costat que et fa aquests plats!!!
Petunets,
Eva.

Margarida ha dit...

Amunt els ànims, encara que costi! Fes-ho pels teus amics americans, als que tens tan ben acostumats a totes les delícies que prepares, i per tots nosaltres, que et seguim amb molt de gust.
Quin arròs més bo t'ha preparat l'Alfred. Com es nota que té una bona mestra a casa!
Molts petons, Mercè!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres ànims. :) Espero poder sortir d'aquest atzucac en el que em trobo de fa un temps i amb les energies positives que m'heu enviat, espero poder tirar a terra la paret que tinc al davant per poder seguir el meu camí.
Petons a tots/es! :)

Cuinagenerosa ha dit...

el bloc té un efecte terapèutic indubtable, almenys durant una estona, jo també ho comprovo cada dia, i tan de bo els teus mals es puguessin arreglar amb aquesta teràpia tan senzilla.
ara, sense envaïr competències, eh? que sinó jo em posaré a fer pastissos :))
un petó ben fort

Cristina ha dit...

Mercè, molts ànims des de Barcelona i felicitats pel cuiner, aquest arròs té una pinta fantàstica!!!

Anna ha dit...

Hola Mercè, t'envio una muntanya d'anims i bones vibracions. Amb empenta i optimisme sempre hi ha més opcions que les coses vagin bé. Sigui com sigui, sempre endavant!!!!!!!!!!!!!!!!

Isabel Vivet Rusiól ha dit...

Bon dia :)

La paella d'arròs és un plat que se'm resisteix... :( Sempre em queda dolent, però dolent de debò eh!! I he pensat "Segur que a la Cuina per llaminers hi ha una recepta que em sortirà" :P Així que quan tingui un diumenge (o qualsevol altre dia de la setmana) ho provaré :D