divendres, 10 de juliol de 2009

Pasta fresca a la carbonara

"L'ordinador ha dit que prou! Que me'n vagi a fer punyetes i que n'està fart que l'esclavitzi." ;)
Heus aquí la raó per la qual aquests últims dies no he publicat cap recepta! :( Gràcies a aquells que m'heu escrit interessant-vos per mi! :)

La recepta que us presento avui és una recepta senzilla, però feta a partir d'aliments base com són la farina, els ous i la sal. Així de senzilla és la pasta fresca! I a més a més, haig de dir que l'ha fet l'Alfred (amb la meva ajuda quan va ser necessari). ;) I com tot el que es fa a casa, molt millor que la de compra! És veritat que estem acostumats a obrir els paquets de pasta, bullir-la i com a molt fer-hi una salsa. Però si us hi animeu, el resultat és boníssim!!! :)

La salsa carbonara és una recepta de la Mireia Carbó del seu llibre La cuina que no amoïna.

Ingredients: (per a 4 persones)

- Per a la pasta fresca:
  • 500 g de farina
  • 5 ous
  • 5 g de sal
- Per a la salsa carbonara:
  • 3 ous
  • 200 g de cansalada
  • 40 g de formatge parmesà
  • 50 mL d'oli d'oliva
  • sal
  • pebre negre mòlt
Preparació:

- Per a la pasta fresca:

En un bol, es barreja la farina amb els ous i la sal. S'amassa fins aconseguir una massa homogènia i que no s'enganxi als dits. (Si s'enganxés, s'hi afegeix una mica de farina).
Es tapa amb un drap de cuina i es deixa reposar durant un mínim de 30 minuts.
Passat el temps de repòs, es divideix la massa en 8 parts iguals.
S'agafa cadascuna de les porcions de massa i s'aplana amb el corró fins aconseguir un gruix d'1 cm (i l'amplada, ha de ser menor a l'amplada de la màquina).
S'enfarina bé, la massa allisada, per les dues bandes. I es passa primer per l'accessori llis, i de més gruixut a més prim. Per exemple, primer dues vegades pel número 2, després una pel 4 i finalment, per fer spaguetti, una pel 8. (Comproveu les instruccions del fabricant). I per tal que no se us enganxi la massa a la màquina, cal enfarinar-la bé cada vegada!
Quan la massa està estirada ben fina, s'enfarina bé de nou i es passa per l'accessori dels spaguettis.
I un cop tallats, es pengen al secador de pasta. (No la deixeu assecar més d'una hora!).
I en aquest punt, es pot bullir, o es pot reservar en pots hermètics a la nevera o al congelador tot formant nius.

- Per a la salsa carbonara:

Es talla la cansalada a tiretes.
En una paella petita amb un raig d'oli, es fregeix la cansalada a foc suau.
A part, en un bol gran, es baten els ous amb un polsim de sal, el formatge i el pebre negre.
Es bull la pasta al punt. S'escorre i seguidament s'aboca al bol dels ous. Es remena bé i s'hi afegeix la cansalada amb l'oli bullent. (L'escalfor de la pasta, l'oli i la cansalada couran l'ou).
Es serveix immediatament.

Bon profit!

14 comentaris:

Marta ha dit...

En un Descobrir cuina vaig veure com es feia la pasta fresca...i m'han van venir ganes...però sense l'aparell d'allisar i el d'assecar...ho vaig deixar còrrer...i tinc ganes per poder fer raviolis farcits del que jo vulgui!! Però estic segura que aquests a la carbonara...de luxe!!!
Ptnts

La cuina vermella ha dit...

Quin divertimento fer pasta fresca!!!a més és tan gratificant!!! Un petó i bon cap de setmana.

La Cuina de Cal Pepin ha dit...

Si senyora, una carbonara com ha de ser, sense crema de llet. Ja fa molts anys un company italià em va explicar que la original no en porta i que posar crema de llet és un pecat. Jo la faig exactament igual que tu però també li poso una ceba sofregideta.

Salut,
Pepin

CocinArte ha dit...

Mercé, a mi m'extranyava no veure comentaris al meu blog, però com que no puc visitar gaire els blocs amics...no savía que havíes estat absent.

Espero que arreglis aviat el tema de l'ordinador....

La pasta feta a casa una meravella..jo tinc nova maquineta, però només l'he feta servir una vegada!!


Núria

Laura ha dit...

Ei, quina bona pinta la pasta fresca!! A veure si algún dia em decideixo i en faig!
Petonets!

Martí ha dit...

Ai la pasta fresca...

N'he fet dues vegades i, la primera va quedar genial però la segona.... clar que aquesta vegada no tenia màquina per estirar-la i no vaig calcular bé el gruix i tenia uns tagliatellis més gruixuts que els altres, quin merder

M'estàs fent entrar ganes de tornar-ho a provar, ja veure'm!


Una abraçada!

MaryLou ha dit...

M'encanta la pasta fresca. Jo la faig amb semolina. Com que no tinc assecador de pasta, per assecar-la monto uns ciris a la cuina...!!!

Petonets

la vella carmanyola ha dit...

Si si que guapo!! nosaltres també en fem!! la maquina me la van portar els reis de l'Andreu l'any passat i ens agrada molt. Un d'aquells dies grisots i tapadots com diu el "Molina" ens encanta tancans a la cuina i fer pasta o alguna cosa d'aquests més laborioses.

Genial recepta aquesta d'avui Mercè i felicitats pel teu ajudant, no saps la sort que tens!! jejeje.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Una clàssica que no ha de faltar mai. Salut!!!!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Una carbonara com deu mana sense crema de llet, m' encanta!! I fer-se la pasta un mateix, encara no ho he provat, però a la que pugui m' hi poso!! Deu ser bonissima!!

Un petó! Beth

Cristina ha dit...

Jo tinc la màquina de fer pasta i n'he fet ben poques vegades, a veure si una tarda d'aquestes en tornem a fer amb els nens i provem de fer la salsa, als meus fills els hi encanta la carbonara!!!

surfzone ha dit...

Com molt bé dius, la pasta feta a casa és un món apart; l'estona dedicada a fer-la paga la pena. Has mirat per algun lloc si trobes alguna màquina per tallar pasta?
Jo en tinc un parell (macarrons / "coses rodones" i espaguetis / tallarines, encara per comentar) i la veritat és que accelera molt la part de donar-li forma, per mi la més llarga.

Anònim ha dit...

Bon dia,

a mi no sé que em passa que ja he fet pasta dos cops i nomès em té gust a farina, sempre faig 1 ou per 100 gr. de farina, y després per estirar una mica més.. el que faig un cop tallada es espolvorejar amb farina i taparla 30 minuts, no la seco.. no sé si serà per això.. que pot ser?

Mercè ha dit...

Anònim, doncs podria ser el fet que no la deixis assecar.