Quan us vaig presentar les croquetes de bolets, alguns de vosaltres em vau preguntar què n'havíem fet de tants bolets. Bé, una de les coses que la meva mare va fer és omplir el rebost amb pots de conserva de bolets per així poder-ne gaudir la resta de l'any. ;) Però evidentment, també n'hem menjat molts i una de les maneres com més m'agraden, són saltejats a la paella amb una mica d'all i julivert.

Primer de tot, es netegen els bolets. Es tallen a trossos i s'escalden en una olla amb aigua bullint.

S'escorren tot reservant-ne l'aigua on els hem escaldat.

S'omplen els pots amb els bolets escaldats i una cullerada petita però generosa de sal.

S'omplen els pots amb l'aigua d'escaldar els bolets.

Es tanquen i es bullen els pots durant 10 minuts per tal d'esterilitzar-los.

Primer, es netegen els bolets.

En una paella, amb un raig d'oli es saltegen els bolets a foc mig. Es corregeixen de sal.

Quan els bolets estan a mig coure, s'hi tira l'all picat ben petit. (La quantitat d'all va al gust de cadascú, així com també la de julivert).

S'acaben de coure i als dos últims minuts finals s'hi tira el julivert picat ben petit.

Per altra banda, en una olla amb aigua bullint i sal, es bull la pasta fresca durant 5 minuts.

S'escorre la pasta i s'aboca a la paella amb els bolets saltejats. Es barreja bé i es deixa reposar tot plegat un parell de minuts abans de servir.

Bon profit!

Avui us porto l'últim entrant que faltava per presentar-vos, un joc de colors per a la vista: uns gots de crema de ceba i de carbassa acompanyats d'unes galetes salades de pernil.

No cal dir-vos que els gustos de les cremes les podeu canviar per aquells ingredients que més us agradin, carxofes, pèsols... ;) I jugant amb la densitat de les dues cremes podeu combinar els colors segons us agradi més.

Aquests gots de crema de ceba i de carbassa, vaig decidir acompanyar-los d'unes galetes salades de pernil. Una recepta d'Aran Goyoaga per al programa de David de Jorge, Robinfood. Una autèntica delícia com totes les receptes de l'Aran. A més a més, podeu veure el vídeo de l'Aran en acció on mostra com fer-les!

En un bol, s'hi posa la farina i el llevat i amb les puntes dels dits, es va fregant el llevat juntament amb la farina.

Tot seguit, s'hi afegeix la sal i l'aigua. Es barreja tot amb l'ajuda d'una espàtula i quan la mescla sigui homogènia es col·loca al damunt d'una superfície de treball (sense farina).

Aleshores, es procedeix a amassar. L'amassat que proposa el mestre Bertinet consisteix en passar els dits per sota de la massa, s'aixeca la massa cap amunt formant un arc per atrapar aire i es deixa caure al damunt de la taula tot donant-li un cop. S'estira la massa cap a tu, s'aixeca amb els dits formant un arc, i anar repetint el procés durant uns 10-15 minuts fins que la massa no s'enganxi a la taula. (Perquè us quedi ben clar, millor mireu el vídeo).

Es forma una bola i es col·loca dins un bol enfarinat. Es cobreix amb un drap de cuina i es deixa llevar durant 1 hora.

Passat el temps de fermentació, es divideix la massa en dues porcions. S'agafa una meitat i amb l'ajuda del corró s'estira de la mida del motlle (en aquest cas de 26 cm de diàmetre).

Es col·loca la massa dins el motlle prèviament untat amb un xic d'oli, i se li dóna forma de cassoleta per tal que quan hi aboquem el farcit no surti per les vores.

En una paella amb un raig d'oli, s'hi salteja el bacon fins que comenci a agafar color.

Es retira de la paella i es reserva.

A la mateixa paella, s'hi cou el porro tallat ben fi fins que comenci a agafar color.

Per altra banda, en un bol, s'hi barreja la crème fraîche amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada (al gust).

Aleshores, s'hi afegeix el bacon i els porros cuits i s'aboca al damunt de la massa. I si es desitja, s'empolsima amb una mica de gruyère ratllat.

S'enforna tot plegat a 230ºC (450ºF) durant uns 15-20 minuts fins que sigui rossa. (Quan porti 10 minuts al forn, girar-la per tal que quedi rossa de tots els costats).

Es deixa refredar i ja està llesta per servir.

Bon profit!

En un bol es barreja la llet tèbia juntament amb el llevat. Es deixa reposar 5-10 minuts.

Tot seguit, s'hi afegeix la farina i amb l'ajuda d'una espàtula de fusta, es barreja fins que la massa sigui homogènia.

Es tapa amb un drap de cuina i es deixa reposar 1 hora.

En un bol, es barreja la massa mare juntament amb el llevat.

Quan el llevat estigui completament integrat a la massa, s'hi afegeixen els ous d'un en un.

A continuació, s'hi afegeix la meitat de la llet i la farina, el sucre i la sal.

S'amassa fins aconseguir una massa homogènia, i es va afegint la resta de la llet.

Es torna a amassar fins obtenir una massa elàstica.

Es deixa reposar la massa tapada amb un drap de cuina durant uns 20 minuts.

Mentrestant, es treballa la mantega amb una forquilla per tal que s'estovi una mica.

Tot seguit, s'incorpora la mantega a la massa i amb l'ajuda dels dits es va desfent fins que quedi totalment incorporada a la massa.

S'agafa la meitat de la massa de brioix (uns 350 g) i al damunt d'una superfície enfarinada amb l'ajuda del corró, se li dóna forma arrodonida de la mida del motlle (26 cm de diàmetre).

Es pinta el motlle amb oli d'oliva.

Es col·loca la massa de brioix a l'interior del motlle i es tapa amb un drap de cuina.

Mentrestant, es cou la ceba. Per això, en una paella amb un raig d'oli, s'hi cou la ceba tallada ben fina amb un pols de sal fins que comenci a enrossir-se.

Aleshores, es pinta el brioix amb un rovell d'ou batut diluït amb un xic d'aigua.

Al damunt s'hi reparteix la ceba cuita, les olives negres tallades, la farigola, les tomates cherry (s'hi n'hi poseu), i els filets d'anxova al damunt.

S'amaneix amb un raig d'oli i s'enforna a 180ºC (350ºF) durant uns 15-20 minuts fins que sigui ben daurada.

Es deixa refredar un xic i ja està llesta per servir.

Bon profit!

Últimament no disposo de massa temps per cuinar. Així que avui, tot pensant què podia fer per dinar, se m'ha acudit fer una variant de la tarta de verdures. Però encara més senzilla. Així doncs és un plat que es prepara amb un plis. I tant el podeu servir de plat únic com d'entrant. I si el serviu fred, doncs ideal pel bon temps que tenim. ;)

Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
S'agafa la làmina de pasta de full i amb l'ajuda del corró s'extén.
S'unta un motlle amb mantega i es folra amb la pasta de full. Es cobreix amb paper de forn i al damunt s'hi col·loquen pesos de ceràmica o llegums.

S'enforna durant 15 minuts i tot seguit es deixa refredar.

Mentrestant, amb l'ajuda del túrmix es barreja la llet amb l'ou, un pols de sal i el formatge de cabra.

S'aboca la mescla dins la tarta de pasta de full i s'enforna uns 20 minuts.

Es deixa refredar a temperatura ambient i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Just abans de servir, es col·loca un llit d'amanida verda al damunt (prèviament amanida amb oli), amb els filets d'anxova tallats petits, tomates cherry i un xic de formatge de cabra engrunat.

Bon profit!

A més a més, l'hornazo de Salamanca té llegenda. I quina història!! ;) Us l'explico tal com ens la va explicar la Quo.

Situeu-vos en la Salamanca de fa segles, concretament al segle XVII, farcida d'estudiants, les tunes, embotits, fred... i on molts estudiants passaven les nits de festa, jugant a daus o a cartes... La llegenda explica que el rei Felip II va dictar una ordre perquè durant la Quaresma es complís l'abstinència tant de la carn animal com carnal. Segons aquest decret, durant la Quaresma les prostitutes eren expulsades fora de la ciutat a l'altra banda del riu Tormes, a Tejares. La llegenda diu que hi havia un capellà amb el sobrenom de "Pare Putes". Quan arribava la Passió i vuit dies després, el Lunes de Aguas, es celebrava una festa perquè el Pare Putes s'encarregava d'anar a buscar les prostitutes amb barca acompanyat dels estudiants. I quan tornaven, a l'altra banda del riu Tormes, els esperaven la resta d'estudiants amb els hornazos llestos per berenar enmig d'una gran festa amb molta gresca i xerinola. :)

I aquesta festa es continua celebrant avui en dia.