Cooking challenge: Hornazo de Salamanca

I com cada dia 10 de mes, avui toca nou repte de les Cooking challenge. Aquesta vegada va ser la Quo de Quocinando qui ens va proposar fer un hornazo de Salamanca. I molts de vosaltres us preguntareu, i què és? (Tal com em va passar a mi). Doncs bé, l'hornazo consisteix en una mena d'empanada farcida d'embotit (xoriç, pernil i llom) i que es menja per berenar el dilluns següent al de Pasqua o sigui aquest any és dilluns vinent dia 12 d'abril. Per tant, encara hi sou a temps a preparar-lo!! ;) Perquè realment és una delícia pel paladar!!
A més a més, l'hornazo de Salamanca té llegenda. I quina història!! ;) Us l'explico tal com ens la va explicar la Quo.
Situeu-vos en la Salamanca de fa segles, concretament al segle XVII, farcida d'estudiants, les tunes, embotits, fred... i on molts estudiants passaven les nits de festa, jugant a daus o a cartes... La llegenda explica que el rei Felip II va dictar una ordre perquè durant la Quaresma es complís l'abstinència tant de la carn animal com carnal. Segons aquest decret, durant la Quaresma les prostitutes eren expulsades fora de la ciutat a l'altra banda del riu Tormes, a Tejares. La llegenda diu que hi havia un capellà amb el sobrenom de "Pare Putes". Quan arribava la Passió i vuit dies després, el Lunes de Aguas, es celebrava una festa perquè el Pare Putes s'encarregava d'anar a buscar les prostitutes amb barca acompanyat dels estudiants. I quan tornaven, a l'altra banda del riu Tormes, els esperaven la resta d'estudiants amb els hornazos llestos per berenar enmig d'una gran festa amb molta gresca i xerinola. :)
I aquesta festa es continua celebrant avui en dia.


Hornazo de Salamanca


Hornazo de Salamanca


Hornazo de Salamanca


Cooking challenge
Aquí podreu trobar les altres 8 versions de hornazo de Salamanca. ;)
Ingredients: (per a 8 persones)
  • 550 g de farina de força
  • 20 g de llevat fresc de flequer
  • 75 g de llard de porc
  • 225 ml d'aigua
  • 5 g de sal
  • 100 g de llom de porc ibèric fresc o adobat tallat a rodanxes
  • 1 xoriç de porc ibèric
  • 100 g de pernil ibèric
  • 1 ou
Preparació:

Primer de tot es prepara una primera massa tot dissolent el llevat amb 125 ml d'aigua tèbia i 250 g de farina de força.
Es treballa fins aconseguir una massa que no s'enganxi als dits.
Es forma una bola i es col·loca dins un bol empolsimat amb farina i tapat amb un drap de cotó.
Es deixa llevar en un lloc aïllat de corrents d'aire fins que dobli el seu volum.
Quan la massa hagi fermentat, en un bol gran hi posarem la resta de farina, la sal, i al centre el llard de porc i la massa fermentada. A mesura que es va treballant, es va afegint la resta d'aigua tèbia de mica en mica.
S'amassa tot el conjunt durant uns 10 minuts fins obtenir una massa elàstica i suau que no s'enganxi als dits.
Es cobreix amb un drap de cotó i es deixa llevar en un lloc aïllat de corrents d'aire fins que dobli el seu volum.
Mentrestant, s'enretira la pell del xoriç i es talla a rodanxes.
Quan la massa hagi fermentat, es treballa durant un minut i es divideix en dues porcions iguals.
S'agafa una meitat de la massa, i al damunt d'una superfície enfarinada s'extén amb l'ajuda del corró fins donar-li la forma que desitgeu.
Al damunt, s'hi col·loquen capes de xoriç, pernil i el llom.
S'agafa l'altra meitat de massa i s'extén donant-li la mateixa forma que l'anterior i es col·loca al damunt.
Amb l'ajuda d'una forquilla es segella a tot volt.
Es decora al gust (la decoració més típica és l'enreixat).
Es deixa reposar durant 1 hora en un lloc aïllat de corrents d'aire.
Passat el temps de repòs, es perfora la superfície superior amb l'ajuda d'una forquilla o un escuradents per tal d'evitar que es formin bombolles d'aire.
Es pinta tota la superfície amb un ou batut.
S'enforna a 180ºC (350ºF) dins el forn prèviament escalfat durant uns 20-30 minuts fins que sigui ben ros.
Es deixa refredar a temperatura ambient i ja està llest per servir.

Bon profit!

41 comentaris:

Núria ha dit...

jaja...al final tú si has explicat la història, jo només l'he deixat caure..jajaja.
El teu hornazo espectacular, el meu ha quedat una mica cutre, falta de temps...!!

Petons

Núria

Unknown ha dit...

Jooooooo quines fotos y quin hornazo que t'has marcat a la distància!!!!!!!!! Soc la teva fan n°1!!!!!!! Aquest xoriço que surt pel tall es per fer una bona caixalada a la pantalla,jajajajaja. Mil petons artista de tottttt!!!!!!

Lourdes ha dit...

¡¡Buenoooo!!.. Para estar donde estás veo unos ingredientes de insuperable calidad.. te cuida tu fami en sus envíos ¿eh?
Entran ganas de pegar un bocado.
Besotes.

glutoniana ha dit...

Lo teu si que té mèrit, que a milers de kms. hagis aconseguit els ingredients per poder fer este "hornazo".

Noia quina decoració més perfecteta ;)

M'han dit que del teu ja no queda, no? jajaja

Aprobada tu també i amb nota molt alta per aconseguir el farcit ;)

MaryLou ha dit...

Qué maco t'ha quedat!!! ha de ser ben bó! la història la vaig conèixer l'any passat, i el hornazo també però encara no ho he fet. A veure si m'animo ara que he vist tans i tan bonics.
Petonets

Maite (Mai) ha dit...

Maravilloso! Maria José y tú habéis elegido el modelo megaprofesional y super monísimo del hornazo... mira que contento se le ve! precioso!
Bssssssssss

Quo ha dit...

Hola Mercè, estoy pegada a la pantalla y no puedo quitar la vista de tu hornazo... es perfecto... te ha quedado de lujo, con el enrejado. Si no estuvieras tan lejos pensaría que lo has comprado en una pastelería jajaja... ya veo que el tráfico de embutidos funciona bien. Te ha quedado genial, me encanta...
Un besote

josep ha dit...

Mercè,
T'ha quedat espectacular. Per cert, vas tenir molts problemes per trobar els ingredients?
Una abraçada

ARA ha dit...

Nena, t'has surtit, es evident que els ingredients son meravellosos, pero t'ha quedat preciosa, fina i tot i q es un plat contundent, sembla el mes fí dels menjars.

moltes felicitats

petons

Ara

Sonia ha dit...

Si, jo tb em pregunto el mateix...aquest ingredients son de primera...quin pedazo hornazo q has fet!!!

Una abraçada,

Marina ha dit...

Hola Mercè,
Espectacular aquest hornazo que has preparat, felicitats! I quina gràcia conèixer la història! ;)

Petons,
Marina

Miriam ha dit...

Jaaarrrl, pero qué hornazo más elegante te ha quedado, con esa rejilla!

Unknown ha dit...

Hola! Soy una ferviente seguidora tuya y de tus recetas. Explicarte que vivo en Tarragona, pero que estuve viviendo en Salamanca por estudios durante 4 años. Los Lunes de Aguas eran unos días preciosos que se aprovechaban para ir al campo con los amigos y comer ese típico plato: el hornazo. He alucinado con el tuyo, con su tremenda perfección y con las fotos que has colgado... En dos palabras: IM-PREZIONANTE!! Sigue deleitándonos, por favor! Patricia

Mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Ja és el tercer hornazo que veig,
i això no et perdó de Deu!
Veure un darrere d'un altre i no poder fer un tastet... aixó no te nom.
La solució esta clara:És animar-me i fer-ne un.Es veu espectacular,
segur que no va sobrar ni una molleta.
La història molt curiosa.M'ha agradat molt
Besets.

mese ha dit...

Os habéis vuelto unas expertas en hornazos. Muy bueno.
Besos

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ostres nena quines fotos!!! fan entrar ganes d´agafar aquesta forquilla y començar a donar mossegades al teu hornazo, t´ha quedat perfecte!!! amb tots els foradets de la decoració ben iguals (aixeco acta de lo difícil que és això jajaja) petonassos

dolorss ha dit...

Apa, a menjar hornazo!!!!!!

fina ha dit...

Mercè, increible, t'ha quedat perfecte..ets una gran professional,
Gràcies¡¡¡
Fa poc em preguntava xq malgrat la crisi els restaurants estan plens¡¡
La cuina té un ingredient imprescindible:
EL TEMPS¡¡¡

PILAR ha dit...

Aixó ho he de fer!!!!!! Però que maco t´ha quedat! I lo bo que deu ser, ummmm.... tinc els sucs gastrics demanan un bon troç. De veritat, una maravella amb història i tot.
Petons!

Anònim ha dit...

Hola Mercè!
Avui he descobert el teu blog de cuina, i m'ha encantat!
Fa relativament poc que m'ha donat per la cuina (concretament pels postres i dolços) i en el teu blog he trobat un munt de receptes impressionants.
Moltes gràcies per compartir-ho!
Laia

Ly ha dit...

Bueno la perfección total, que pasada!! seguro que lo hiciste y no lo compraste???
Las fotos tan deliciosas como el hornazo, como molan!!
Bs guapa

Adriana ha dit...

escolta tu estas segura que no vols abandonar el mon de la quimica i dedicar-te al catering? jo crec que et guanyaries molt be la vida eh... quin tros d'hornazo...

petonets

Assur ha dit...

La història de les prostitutes que eren expulsades durant la Quaresma, sí que l'havia sentit o llegit, però no en sabia la resta de la llegenda, i pel que fa a l'"hornazo" només puc dir que em quedo bocabadat davant l'espectacularitat del resultat. L'enhorabona, Mercè!

mercè ha dit...

Amb aquestes fotos i aquesta traça tots acabarem donant queixaledes a l'ordinador!,a reveure mercè.

Paula ha dit...

menudos hornazos que habeis preparado. El tuyo además me parece precioso ;)

SAlu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

maragda ha dit...

Mercè ets una crack! lo teu ja té mèrit! m'encanta tot i tot!
Diria que les autoritats dels USA veiessin i provessin aquest bé de deu deixarien l'entrada de productes alimenticis, ells s'ho perden...!
Petons guapa!

Anònim ha dit...

Bon dia Mercè,
No m'ho puc creure, no puc treure els ulls de sobre la pantalla! T'ha quedat perfecte aquest enreixat! Bé, tot perfecte i deu estar, com diuen, DE MUERTE! Vaig a visitar la resta.
Una abraçada

Núria ha dit...

Mercè, si si t'ha quedat de professional, les fotos molt maques i el hornazo te un aspecte que ja m'agradaria el tingues davant meu...
M'ha agradat l'historia del hornazo.
petons

Eva Flores ha dit...

Mercè, tant és que sigui dolç o salat, sempre et queda perfecte! quines mans!

dolçosdesdecasa ha dit...

Enhorabona Mercè! no hi ha repte que se't resisteixi!espectacular tot, el hornazo i les fotos!!!
petó

Maria ha dit...

Per favor Mercè!! Quin nivell!! Deu ni do com t'ho curres!!! No se d'on treus el temps...
I quines fotos, quina llum!!!
Ja he llegit la feinada que heu tingut per aconseguir els ingredients... dificultat afegida!!
Petonets

ANNAFS ha dit...

Tens algun aparell per fer aquest enreixat tan perfecte?.
Jo no sabia que eren els "hornazos" però ja me'n menjaria un tall, ja. Un berenar ben contundent!

Silvia ha dit...

ESPECTACULAR!!!te felicito es perfecto....una receta muy para mis padres y saborear en familia.Mil gracias ;))

Besos desde Barcelona.

Francesc ha dit...

T'ha quedat amb un aspecte deliciós!!! Quin riure la història!!! (He he!!!). Això de l'enreixat t'ha eixit perfecte!!! Ets una artistassa!!! Besades

xisca ha dit...

T'ha quedat molt bé i la història també m'ha agradat , carai amb el "Pare Putes" , no el devien cridar gaire les seves feligreses, he ,he.

Tu si que fas la feina ben feta i et deu ser fàcil trobar el farciment.

Enhorabona!!!!!

Una abraçada

Ivana ha dit...

guauu! quin hornazo amb més bona pinta!!!
i quantes mones, no sé amb quina quedarme! uff! encara tinc que fer els teus bunyols!
se me acumula la faena!
petonets

Judith ha dit...

Mercè, quina bona pinta aquest hornazo, la veritat és que estic donant voltes pel blogs i no sabrià quin triar per mi totes teniu un 10.

Alfons ha dit...

un plat contundent per deixar enrere totes les penúries de la Quaresma en un sol mos,amb una presentació que ni la de la confiteria "la Industrial" de Salamanca...
Una abraçada

Cuinetes ha dit...

Osti! Quina senyora "empanada"!!!!
Aquest Hornazo de Salamanca t'ha quedat impecable! M'imagino que amb un bocinet ja deus quedar ben tip! I els embotits boníssims!

Una abraçada!

El cullerot Festuc ha dit...

No coneixia aquesta empanada ni la història i m'ha encantat! T'ha quedat espectacular! Us supereu en cada repte! :)
Petunets,
Eva.

Mercè ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!! :)

Glutoniana, no ja no en queda. ;) Així que ja ho saps. L'hauràs de fer!

Quo, gracias por la receta!!! Ya te dije que estaba de muerte! ;)

Josep, diríem que vaig haver de fer una crida urgent perquè els embotits creuéssin l'Atlàntic. ;)

Patricia, bienvenida y gracias por tus palabras! :)

Laia, benvinguda i endavant! A veure si d'aquí poc em dius que també tens blog. ;)

Ly, creo que si lo tuviera que vender, lo haría a precio de oro... porque claro, aquí no venden chorizo ibérico, ni lomo ibérico, ni un jamón ibérico pata negra. :p jejeje

Anna, per fer l'enreixat vaig fer servir un tallador com aquest.

Xisca, a Estats Units diguem que no és gens fàcil trobar el farcit. ;)

Petons!!