divendres, 2 abril de 2010

Mona de Pasqua tradicional

Aquests dies de ben segur que tots deveu estar farts de veure mones amb les figures i ous de xocolata als aparadors de les pastisseries. L'any passat en el blog d'en Joan Mª, Avui menjarem ..., hi vaig veure la Mona de Pasqua tradicional. A les terres de l'Ebre encara es conserva la tradició de fer la mona tradicional a casa. Així doncs, antigament, les mones consistien en un semblant al tortell però amb una massa més tirant a un pa d'ou, farcides amb cabell d'àngel i ous durs per a decorar.
Com l'any passat ja vaig fer dues versiones de les mones actuals: aquesta i aquesta, doncs aquest any per variar una mica m'he decidit a preparar la tradicional.

Mona de Pasqua tradicional


Mona de Pasqua tradicional


Mona de Pasqua tradicional

Com que les quantitats que proposa en Joan M. són bastant grans, doncs he reduit les proporcions i he fet algunes variacions, com per exemple fer-la amb massa mare que ajuda a què quedi més esponjosa. Així és tal com l'he feta jo:

Ingredients:

- Per a la massa mare:
  • 175 g de farina de força
  • 90 g d'aigua
  • 10 g de llevat fresc de flequer
- Per a la mona:
  • 250 g de farina de força
  • 2 ous
  • 65 g de sucre
  • 30-40 ml d'aigua mineral
  • ratlladura de llimona
  • 25 g d'oli
  • massa mare
  • cabell d'àngel, massapà, xocolata pel farcit
  • 2 ous durs per a decorar
  • un ou batut per a pintar
  • fideus de colors
Preparació:

- Per a la massa mare:

Es dissol el llevat amb l'aigua un xic tèbia, i s'hi afegeix la farina. S'amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa llevar durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d'aire (per exemple, dins el forn) cobert amb un drap de cuina.

- Per a la mona:

En un bol gran, s'hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts (com si féssim una truita), el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.
S'amassa i mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d'aigua per a què quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s'enganxi a les mans).
Quan la massa sigui homogènia, s'hi afegeix l'oli i s'amassa uns 10 minuts fins que la massa l'absorbeixi tot (costa una mica).
Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa llevar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d'aire cobert amb un drap de cuina.
Passat el temps de fermentació, s'estira al damunt d'una superfície enfarinada, amb l'ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui un xic més ample d'un extrem. Aleshores, es col·loca el cabell d'àngel a l'extrem més estret, i es va enrotllant cap a l'extrem més ample.
S'acaba d'estirar i s'uneixen els extrems (per a què us quedi més clar, mireu aquest vídeo) i se li dóna forma de corona.
Es col·loquen un o dos ous durs al damunt de la mona, i amb dues tires primes de massa, es forma una creu al damunt de cada ou.
Es pinta amb un ou batut i es deixa reposar durant mitja hora.
Passat el temps de repòs, es torna a pintar amb l'ou batut i es decora amb fideus de colors.
S'enforna a 180ºC (350ºF), dins el forn prèviament escalfat, durant 20-30 minuts fins que sigui ben rossa.

Bon profit!

37 comentaris:

Sonia - L'Exquisit ha dit...

T'ha quedat perfecte...a mi les de xocolata no m'agraden, pero ara q no les veig als aparadors (a Holanda nomes hi han ous, sense pastis) les trobo a faltar...m'apunto la teva, q encara q sigui fora de "temporada" la faré...

Una abraçada,

xisca ha dit...

Ostres Mercè, aquesta si que es sembla el nostre " rollo" que et vaig dir que feiem a Mallorca.

És molt curiós. Encara que ahir em vàrem comentar que a Manacor ( un poble del llevant de Mallorca) el fan en forma d'ensaïmada però està fet per ensaïmades peites unides i sembla una gran rosa.

El teu fa molt bona pinta.

Una abraçada

CocinArte ha dit...

Nena, tant lluny que estàs de casa...i no et passa per alt cap de les tradicions...Tens temps de tot!! jajaja. Està genial aquesta mona de pasqua...jo vull fer mona..però no sé si tindré temps de fer alguna...tinc tots els ingredients per fer alguna i encara no sé quina faré..

Petons
Núria

Pikerita ha dit...

Tengo a mi madre conmigo y como ella ha estado varios años en Barcelona su expresión ha sido.... aaaahhhh... mona de pascua. La ha traído ternura y buenos recuerdos.
Besotes.

ANNAFS ha dit...

Que maca! Jo no n' he fet ni menjat mai d' aquesta mona tradicional, aquí les mones que hi ha a totes les pastisseries són els pastissos de sempre amb els pollets i els ous de xocolata. Aquesta segur que no atipa ni engreixa tant.
ptns.

Núria ha dit...

Mercè això si que es una mona i no les que fan ara...que tenen de tot menys del que tenia la mona original, no dic que siguin dolentes però em quedo amb la teva.
petons artista.

Adriana ha dit...

bonissima aquesta mona! jo aquest cap de setmana en fare una forca semblant, es la que em feia la meva tieta quan era petita, tipica del pais valencia... per cert! on compres el llevat de flequer? jo aqui a boston no se on trobar-lo...

petonets!

Adriana ha dit...

nevermind! ara que llegeixo be, la meva recepta es practicament igual que la teva! pero la meva tieta no hi posa aigua... provare sense i si veig que no lliga li posare aigua.

petonets!

josep ha dit...

Mercè,

Una autèntica "monada" aquesta mona tradicional. De fet és "tan" tradicional que gairebé no és veu, ja que la majoria de les que és venen son de xocolata, de fruites o "Sares". Està molt bé, de tant en tant recordar els origens de les coses ja que a força de veure'l d'una manera diferent l'acabem oblidant.
Una abraçada

mesilda ha dit...

Bona vesprada Mercè
T'ha quedat preciosa!I el detall dels ous...(encara que sone malament,jajaja),m'ha agradat un muntó.En cada zona les fem d'una manera i,encara que les variacions no són molt grans si que es nota en les textures.Tampoc tenim costum d'farcir-les,les mengem amb xocolate o amb embotit.
Besets i bones pasqües per a tu també.

Maria ha dit...

Mercè t'ha quedat la mar de bé!! Jo tb tinc la intenció de fer-ne una el diumenge... miraré d'aprop la teva recepta!!
Un petonet i bona pasqua!!!

mercè ha dit...

ja no se'n veuen gaires d'aquestes mones. Has fet una mona tradicional amb una delicadesa increïble.A reveure, mercè-dest.cass.

Marta ha dit...

I tot va venir per un excès d'ous...i manca de neveres!!!...i d'ous n'havies de posar tants com anys del fillol/a...
(a veure si en versiono alguna amb espelta.....i així en menjo...)
ptnts

El cullerot Festuc ha dit...

Que xula t'ha quedat Mercè!!!! Això dels ous durs sempre m'ha cridat l'atenció i em pregunto si la gents se'ls menja o no...jejeje!!!
Estas feta una artista!!!
Petunets,
Eva.

Cristina ha dit...

Fa un parell d'anys que el meu fill va tenir una mona així. La meva mare la feia de xocolata amb els ous durs pintats.

Quo ha dit...

Sabes, aquí lo de la mona de Pascua ni se conoce, pero es una tradición que estoy dispuesta a implantar, al menos en mi casa... si me queda algo parecido a la tuya me apunto, sea pascua, verano o Navidad.. que pintaza!!! te ha quedado genial y las fotos, bueno, eso ya no necesita comentarios.
Un besazo enorme guapetona

Paula ha dit...

Aquí en Zaragoza no hay mucha tradición, pero al año que viene prometo hacerla. Menuda pinta tiene la tuya!!!

Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

Xavier ha dit...

Aquestes són les mones que jo conec. Al País Valencià no se'n fan d'altres.

A la meua vila, de vegades és fan mones individuals (amb un ou dur cadascuna) amb una forma d'animal per als infants!

Quina recepta més bona!

Gemma ha dit...

Mercè, t'ha quedat de pastisseria professional!
L'any passat vam estar a Vinaròs al forn Ca Massita de l'Olleta de Verdures i vam veure en directe com feien les Mones d'allà, amb l'ou dur i la base de brioix. Va ser una passada!

Irmina Díaz-Frois Martín ha dit...

Muy guapas y ricas estas monas.
un beso.

Maite (Mai) ha dit...

Que guapa la mona Mercè! Y rica, no? si es que estas rocas quedan siempre muy ricas verdad. Las monas de antes también apetecen lo suyo,
besos guapa!

ARA ha dit...

Aquesta es la que m'agrada a mi, la veritat es que les altres no m'agraden massa, pero aquesta, encara que no l'he probat mai, em fà l'efecte que si que m'agradarà. Serà questió de probarla, encara estic a temps no?

petonets guapa.

Ara.

Les oblees em va costar una mica l'acabat per que volia decorar els voltants amb glassa, pero no l'hi acabava d'agafar el punt a la consistència. Al final no ha quedat tan malament no?

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris! :)

Sònia, doncs si les de xocolata no t'agraden, aquesta segur que sí. ;)

Xisca, a veure si l'any vinent ens poses la recepta al teu blog. ;)

Marta, tota la raó!! Gràcies per l'apunt. :)

Irmina, bienvenida a mi cocina y gracias por tu comentario! :)

Ara, jo crec que sí que hi ets a temps! Molta gent la menja el dilluns de Pasqua. ;)

Petons a tots/es!!

La Quinta de Luculus ha dit...

Aquesta! aquesta! és la que deia jo que menjava a Gandesa, però la teva es veu tan esponjosa i amb aquests fideuets tan llaminers que me la començaré a mirar d'una altra manera, promès!
Petons guapis!

glutoniana ha dit...

Ja t'ho confirmo jo que allà baix molta gent se les fa a casa :)

A casa nostra per això mai les hem fet, però sempre trobaves a algú que s'havia posat tota la nit a fer-ne i al dia següent te'n regalava alguna. Enguany i l'altre com ningú s'atreveix amb la meva farina, pos m'he quedat sense mona! jajaja. L'any que ve me'n faré una ho tinc pendent.

T'ha quedat xulíssima com no!

glutoniana ha dit...

Ah, i com Núria te dic que no s'et passa cap tradició, les celebres totes!

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Ostres Mercé, aquesta també t'ha quedat fantàstica. Jo no sabia que hi havien tants i tants tipus de mones. De fet, a casa quan era petita era més tradició el tortell de rams i de mona no me n'havien fet mai.
Una abraçada

PILAR ha dit...

Aquesta era la mona que sempre em portava el meu padrí de petita! A més de la dolça de pastisseria. :)Ell era valencìa i el farcit de la mona era salat: llonganissa, xoriç, carn salada. T´ha quedat fabulossa!
Petons!

Anònim ha dit...

dubto que ho llegeixis, ja que es una entrada antiga, pero aprofitant que s'acosten les mones i soc llaminer l'he fet i versionat: l'aigua que uses l'he canviat per almendrina (llet d'atmetlla) i com que estava calent la massa mare m'ha fet més via. la barreja seguent hi he posat una cullarada d'oli i un "xupito" d'anis. suposo que els ous q uso son mes grans q els teus ja q no he hagut de afegir aigua sino farina i sucre.
trobo que expliques b la recepta i esta ben estructurada, gracies

Mercè ha dit...

Anònim, gràcies pel teu comentari. Molt bona idea afegir les espècies i aromes que més us agradin! Me n'alegro que la recepta t'hagi servit. :)

Pepet ha dit...

Moltes gràcies Mercè... estava buscant una recepta de la mona de pasqua que fem al País Valencià amb les mesures exactes per fer-la jo també.
Ací la fem així excepte pel farcit, que no en porta, i la forma, la fem individual, un brioix menut i damunt un ou dur només i sovint amb forma d'animalets, com cocodrils, per als xicotets de la casa :)

Mini-cuinera cheff 2000 amb 11 12 2000 ha dit...

La dona del germà del meu avi ens en donava per pasqua i a mi des de ben petita que m'han agradat. He trobat el teu blog buscant al Google : mones de pasqua tradicionals i m'ha sortit aquesta entrada http://www.petitchef.es/recetas/mona-de-pasqua-tradicional-fid-751353
que crec que has fet tu Mercè, i llavors m'he anat al blog d'en Joan Mª
http://avuimenjarem.blogspot.com.es/2009/04/mona-de-pasqua.html?showComment=1333473828299
on he trobat el teu link clicat a sobre i voilà !! Per fi les he pogut trobar !!! Encara que tingui 11 anys (a punt de fer-ne 12 =D) soc una fanàtica de la cuina així que.. si saps alguna recepta prou fàcil per a mi (i qualsevol !) si us plau, PUBLICA-LA !!!!! T'ho agraïria moltíssim Mercè!!!
Ja les faré jo soleta (o amb la meva mare) fijo !!
Ja les provaré de fer per què tenen una pintaaa.... BUFFF me les menjaria totes senceres !!!!!!!

Anònim ha dit...

Hola Mercè:

Voldria que expliquessis pel blog com es fan les mones de les pastisseries i la coca de les viudes per a un treball de l'institut que haig de fer. Per aqui Barcelona (on estic passant les vacances) no m'han pogut dir res de profit i espero que tu si que em puguis resoldre el dubte. Ho necesito pel dia 10 de maig. Igualment intentaré buscar coses per aquí Sant Sadurní d'Anoia (on visc) en les pastisseries i xocolateries que tenim: Cal Rossell,Cal Aerseni, Cal Simón, Cal CArafí...


Una abraçada,


Laura

Mercè ha dit...

Hola Laura,
Les mones de les pastisseries, aquí hi tens totes les que he fet fins ara:
http://www.cuinaperllaminers.com/2012/04/coulant-amb-sorpresa-de-praline.html

I pel que fa a les coques de les viudes, doncs no en tinc ni idea! No l'havia sentit anomenar mai! Així que em sap greu que en aquest sentit no et puc ajudar.

Sort!

Marina ha dit...

Hola Mercè! Vaig fer servir la teva recepta de mona tradicional i va quedar... boníssima! No n'ha quedat ni una engruna. Gràcies per compartir-la, m'ha fet molt servei! Petons

glutoniana ha dit...

Ara veig que vaig posar-te un comentari fa temps quan l'inici del diagnóstic.

Encara no he menjat cap des de llavors. Tinc la massa mare al forn, a veure que passa i si aconsegueixo fer-la amb farina sense gluten seguint la teva recepta.

Ja et contaré!

glutoniana ha dit...

Així es com va quedar sense gluten:

http://glutoniana.wordpress.com/2013/03/28/mona-de-pascua-tradicional-i/

Anit boníssima! Aquesta tarde ja no valia gaire, ha sigut un gran canvi!

Així que si la torno a fer és per al mateix dia. Però amb les nostres farines sense gluten és molt difícil que una massa així dure tova molt.

Gràcies per la recepta!