Flamiche

No sé per quina raó, però últimament només em vénen al cap receptes de tartes tant dolces com salades. Així doncs, avui us porto aquesta flamiche de Richard Bertinet del seu llibre Crust. La flamiche és una especialitat de la França oriental, concretament de les zones de Champagne i Lorraine. La típica és la que us presento aquí, però també hi podeu afegir espinacs si us ve de gust. A més a més, com està feta amb crème fraîche, queda com una mena de quiche al damunt d'una base de coca de pa molt fina de gust. Deliciosa! ;)


Flamiche


Flamiche


Flamiche


Ingredients:

- Per a la massa: (per a dues flamiche de 26 cm de diàmetre)
  • 10 g de llevat fresc de flequer
  • 500 g de farina de força
  • 10 g de sal
  • 350 g d'aigua
- Per al farcit: (per a una flamiche)
  • 100 g de bacon
  • 2 porros
  • 2 ous
  • 300 g de crème fraîche
  • sal, pebre i nou moscada
  • (opcional: gruyère ratllat)
Preparació:

- Per a la massa:

En un bol, s'hi posa la farina i el llevat i amb les puntes dels dits, es va fregant el llevat juntament amb la farina.
Tot seguit, s'hi afegeix la sal i l'aigua. Es barreja tot amb l'ajuda d'una espàtula i quan la mescla sigui homogènia es col·loca al damunt d'una superfície de treball (sense farina).
Aleshores, es procedeix a amassar. L'amassat que proposa el mestre Bertinet consisteix en passar els dits per sota de la massa, s'aixeca la massa cap amunt formant un arc per atrapar aire i es deixa caure al damunt de la taula tot donant-li un cop. S'estira la massa cap a tu, s'aixeca amb els dits formant un arc, i anar repetint el procés durant uns 10-15 minuts fins que la massa no s'enganxi a la taula. (Perquè us quedi ben clar, millor mireu el vídeo).
Es forma una bola i es col·loca dins un bol enfarinat. Es cobreix amb un drap de cuina i es deixa llevar durant 1 hora.
Passat el temps de fermentació, es divideix la massa en dues porcions. S'agafa una meitat i amb l'ajuda del corró s'estira de la mida del motlle (en aquest cas de 26 cm de diàmetre).
Es col·loca la massa dins el motlle prèviament untat amb un xic d'oli, i se li dóna forma de cassoleta per tal que quan hi aboquem el farcit no surti per les vores.

- Per al farcit:

En una paella amb un raig d'oli, s'hi salteja el bacon fins que comenci a agafar color.
Es retira de la paella i es reserva.
A la mateixa paella, s'hi cou el porro tallat ben fi fins que comenci a agafar color.
Per altra banda, en un bol, s'hi barreja la crème fraîche amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada (al gust).
Aleshores, s'hi afegeix el bacon i els porros cuits i s'aboca al damunt de la massa. I si es desitja, s'empolsima amb una mica de gruyère ratllat.

S'enforna tot plegat a 230ºC (450ºF) durant uns 15-20 minuts fins que sigui rossa. (Quan porti 10 minuts al forn, girar-la per tal que quedi rossa de tots els costats).
Es deixa refredar i ja està llesta per servir.

Bon profit!

40 comentaris:

Adriana ha dit...

jo tambe soc tota tarts ultimament... son facils de preparar, pots posar tants farcits com vulguis i son facils de portar a festes, sopars i d'altres... i aquesta fa una pinta deliciosa... sembla tant suau i toveta! s'haura de provar!

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Ai, Merce, q encara tinc l'altre pendent de fer i em poses aquesta....no se quina tastar primer!

Una abraçada,

Sara Maria ha dit...

A la zona d'Alsàcia en fan una molt semblant però amb la base molt més prima, la Flammkuchen:
http://delicies.blogspot.com/2007/09/flammkuchen.html

Paula ha dit...

tiene una pinta estupenda, creo que me voy a animar a hacerla este fin de semana ;)

Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

Miriam ha dit...

Maravillosa! Y tengo el libro, pero aún no he hecho ninguna receta...

Núria ha dit...

M'agrada la Flamiche, es una espècie de quix??? Aquest Bertinet veig que en sap....
M'agrada perquè no es veu gens empalagosa, vull dir d'aquelles que em un mini tall ja quedes retipa...
molts petons

Francesc ha dit...

Boníssima, aquesta Flamiche. Entre tu i la Sara Maria m'heu fet vindre una gana de por!!! Salutacions

Laura ha dit...

Sembla com una pizza amb la massa molt esponjosa!! bé, sembli el que sembli té una pinta espectacular! ummmm!!
Petonets!!

Gemma ha dit...

És la versió frencesa d'una pizza... mmm... boníssima per un sopar de divendres mirant una peli en DVD, je je j...

Dolorss ha dit...

Nena, cada dia es una delicia entrar ala teva cuina!!!

Petons

Acabatdefer ha dit...

apa! això és totalment desconegut per mi, deu ser com una pizza ben llevadeta no? s'ha de veure l k arribo a aprendre per aquests blogs, sou com un llibre.

Aquesta recepta ha de ser bonissima, el porro i bacon.... aixs..

*Eva* ha dit...

Mercè, amb aquestes fotos impossible resistir-se a agafar-hi un tros.
pt!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Pero nenaaaaa deixo d´entrar uns dies al teu bloc i mira totes les coses bones que m´he estat perdent!!!! per favor quina passada de coca!!!...per cert...i el model? jeje...petonetsssss

Pikerita ha dit...

¡¡Se me acumula el trabajo copiándote!!...¡¡que no te llego!!
Besotes.

Ly ha dit...

Te la copio, te la copio, te la copio. el otro día vi la creme ese q no es muy fácil de encontrar y compré dos, que igual hasta ya están caducadas, pero voy a mirar para hacerla pq me encanta este tipo de tartas.
Bss guapa

Teresa ha dit...

Ara mateix me'n menjaria un tallet!
aquesta versió no la coneixia, me l'apunto!
Bon cap de setmana!

Fem un mos ha dit...

Jo en bull un tros avui per sopar. Sembla una pizza esponjosa. Deu de ser boníssim
Molts petons

Quo ha dit...

Uy, esta no la tenía yo!!! como me gusta, y como la única masa que domino es la blanca de Bertinet pues nada, que te copio y te aguantas, porque eso tiene una pinta de muerteeee!!!! Besos guapetona!

mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Per al pròxim sopar d'amics cau esta tarta segur,
és veu boníssima!
I la de cireres i albercocs... maravellosa!El albercoc és una de les fruites que més m'agraden,però mai l'he provat amb dolç,aixì que m'enduc la recepta.
Cada dia et superes,i els fotos divines.
Besets i bàs cap de setmana.

ARA ha dit...

Com m'agrada aquest plat, i el llibre també, t'ha quedat magnífica.

petonets guapa.

Ara

Visc a la Cuina ha dit...

No coneixia el flamiche: t'ha quedat molt saborós, per agafar-ne un tall =)

mercè ha dit...

Sembla una pizza més suau...perfecte per aquest vespre de divendres!bon cap de setmana!

Maria ha dit...

Sembla una pizza tan toveta, que m'agafen ganes d'anar-la a fer ara mateix!!
Me l'haure d'apuntar!!

Maria Dolores ha dit...

Mercè esta recepta es una meravella cuant m'agrada.
Besets

Cristina ha dit...

Ja pots anar penjant coques dolces o salades, totes tenen un aspecte fantàstic! A les fotos només els hi falta l'olor són molt maques.

Glòria ha dit...

Ahir precisament varem anar a una classe del David Lienas i ens va ensenyar a fer diverses masses. Faltava aquesta teva!

Dolça ha dit...

Què mbona, i ara que s'acosta el temps dels sopars freds serà cosa de tenir-la apuntada!
PTNTS
Dolça

RUBEN ha dit...

Espectacular i facileta! queda apuntada... Una abraçada Mercè

Maduixa ha dit...

Que apetitosa que es veu, Mercè, aquesta no la coneixia però té un aspecte fabulós i no tardaré a provar-la.

Preciosa la presentació, com sempre :-)

un petó, bonica.

Elisabet Figueras ha dit...

A mi tambe m'agraden tot tipus de tartes. Aquesta te molt bona pinta, em recorda una pizza pero amb el toc frances de la crema de llet.

xisca ha dit...

Carai Mercè , atura una mica perquè a mi no em dóna temps de anar fent les receptes, je, je. Avui hem collit els primers albercoqs , enguany em du pocs però molt grossos i molt bons, així que tal vegada faci la tartaleta encara que crec que introduiré una altra fruita ja que cireres encaran no.

Aquesta flamiche sembla una pizza a la francesa ,no?

Una besada

dalila ha dit...

slt,hum quel délice j'adore merci,bizz

ANNAFS ha dit...

M' ha intrigat el nom. No sabia què era la "flamiche", però amb aquests ingredients i aquesta pinta que fa segur que és molt bona.

MAR ha dit...

mmm sembla una quiche pero no ... jo com que sóc una fan de les quiches aquesta flamiche l'haig de provar

ptonets

glutoniana ha dit...

Qué bo qué bo! Un trosset per mi!

Margarida ha dit...

Quines fotos! Ara t'agafaria el trosset que tens a la mà i me'l menjaria amb molt de gust!
Una flamiche deliciosa!
Una abraçada

La Quinta de Luculus ha dit...

Si es que l'oloreta m'arriba al despaitx, i mira que som lluny. Em sembla una idea curiosa això de crème fraîche, no l'he usada mai.
Petons!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris! :)

Sara Maria, gràcies per l'apunt i el link. :)

Núria, sí. És com una mena de quiche.

Acabatdefer, et diria que és més aviat com una quiche sobre una base de coca de pa, però et diré que potser el motlle que vaig fer servir era massa petit o en definitiva, que va quedar un pèl més gruixuda de com hauria. ;)

Maria José, jejeje... el model se la va cruspir amb molt de gust. ;)

Xisca, exactament!

Maragda, et diria que la crème fraîche és una barreja entre crema de llet i iogurt... perquè té un punt àcid.

Petons!!

mese ha dit...

La probaré porque se ve muy rica.
Besitos

surfzone ha dit...

Es veu un encreuament entre pizza, coca de recapte i quiche, tot barrejat. Ha de ser deliciós!