Tiramisú

Avui hem anat a dinar a casa d'en Quimi i l'Anna per acabar d'organitzar les vacances del pròxim cap de setmana llarg de Thanksgiving. Com sabem que a en Quimi li encanta el tiramisú, hem decidit portar-ne per postres. :) A més a més, és una de les preferides de l'Alfred... fins al punt, que s'ha convertit en l'expert de casa del tiramisú. Per tant, aquesta recepta es converteix en la primera que penjo que no he cuinat jo. :p
De receptes de tiramisú n'hi ha infinites variants, cadascú té la seva pròpia versió... aquesta prové d'en Xavi i la Patri, que molt pacientment van instruir-lo de com fer-lo. ;) A banda, d'incorporar algun consell del seu ex-tutor, que és italià, i li va explicar com el fa. Realment, li queda boníssim!! :)


Ingredients:
  • 1 tassa de cafè
  • 1 gotet de licor d'Amaretto
  • 15-20 melindros (dependrà de l'amplada)
  • 500 g de formatge mascarpone
  • 2 ous
  • 100 g de sucre glaç
  • cacau en pols
Preparació:

S'agafa un motlle quadrat de 20 cm per banda.
Es prepara el cafè i es deixa refredar. S'hi afegeix l'amaretto. (Aquesta vegada no n'hi ha posat perquè no en teníem).
Es separen els rovells de les clares. I es barregen els rovells d'ou amb la meitat del sucre i el mascarpone fins aconseguir una pasta amb una textura ben cremosa i fina.
Es baten les clares amb la resta de sucre i s'incorporen a la mescla anterior, tot remenant amb cura per tal que no es desmuntin.
Es col·loca una capa de melindros al fons del motlle de forma que cobreixin completament el fons i es reguen amb la meitat del cafè-ameretto. A sobre dels melindros, s'hi reparteix la meitat de la crema de mascarpone uniformement. Es torna a repetir una segona capa de melindros i de crema de mascarpone al damunt. Es reserva a la nevera un mínim de 6 hores (sempre és millor fer-lo el dia abans). En el moment de servir, es fa una capa de cacau en pols al damunt.

Bon profit!

P.D.: Si no us agrada tant el cafè o l'amaretto, sempre podeu variar les quantitats al vostre gust.

20 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Mercè, felicita l'Afred. Provarem de fer questa recepta (sempre se'ns resisteix i mai m'acaba d'agradar com em queda). A veure si amb la vostra recepta tant ben eplicada ho aconseguim).

CocinArte ha dit...

El tiramisú m'encanta!! I aquest té una pinta d'estar realment bó...Felicita'l de la meva part..

Núria

Gemma ha dit...

Així també el faig jo, amb les clares muntades a punt de neu i sense nata... Ara, deixar-se l'amaretto és imperdonable, eh? :)
Ja s'acosta la festa més important als EUA... fareu gall d'indi? I de postres, què es fa normalment?

xaro ha dit...

Jo també el faig així i queda boníssim. Fins que vaig començar amb el blog era l'únic postre que feia perquè tothom m'el demanava.
Ptnts

TERESA ha dit...

M'encanta el tiramisú i no sabía com es feia, gràcies per la recepta, quand tingui invitats ja sé quin postre fer.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Molt bones postres, no és el que més m'agrada però haig de reconèixer que t'ha quedat molt bé. Salud!!!!

Mercè ha dit...

Parella vermella, un cop explicat com es fa, és senzill de preparar. I sobretot, moooolt millor preparar-lo el dia abans. Així agafa més consistència i els melindros queden ben impregnats.

Núria, no és de les meves postres preferides. Però li surt realment bo!

Gemma, doncs saps que els italians no hi posen amaretto?? O almenys amb els que he comentat el tema, no n'hi posen! Doncs aquest any no farem gall dindi, marxarem uns dies de vacances. :p I normalment, per postres de Thanksgiving es fa la pumpkin pie o variants.

Xaro, resulta una recepta ben senzilla, oi?

Teresa, doncs prova'l i ja ens ho diràs!

Olles i somriures, el mèrit és tot de l'Alfred aquesta vegada! ;)

Maria ha dit...

Doncs jo acabo la tanda de comentaris... Res, a mi no m'agrada el tiramisú perquè no m'agrada el cafe ni tampoc els postres que porten ou sense coure.
Petonets i que us ho passeu molt be.

Mercè ha dit...

Maria, tu ets com la meva mare! Res cru! T'haurien de fer com li vaig fer una vegada, no dir-li què porta fins que s'ho hagi menjat! :p

Maria ha dit...

No guapa, si no és això. A mi m'agrada bairebe tot. Es que un dia vaig fer un gelat de bescuit, que ja l'havia fet d'altres cops, delicios, ous i sucre, tot ben muntat , en cru, i barrejat amb nata i... ens va agafar una salmonellosi a tota la familia. Ni t'explico com ho vam passar. Per això li tinc manies a l'ou cru.
Em fa iuiu...

Mercè ha dit...

Ostres Maria. Perdona! Així no m'extranya que no vulguis menjar ou cru!

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè, ja pots felicitar a l'Alfred pq li ha quedat genial!!! Jo faig una altra versió...a veure si provo la vostra!!!! Encara que sóc tb una mica reacia a l'ou cru... :(
Petunets,
Eva.

Delicias ha dit...

Ha quedat boníssim aquest tiramisú. Fa una pinta........ De veritat felicitats. La recepta és diferent a la nostra, però la teva ens ha agradat molt, ens l'apuntem.
Un petonàs!!!

Mercè ha dit...

Eva, amb tots aquests comentaris està que no hi cap! ;) Com és la teva versió?

Delicias, quina il·lusió que visiteu la meva cuina!! :) Doncs la veritat és que li surt boníssim!! Petons!

El cullerot Festuc ha dit...

Jo faig una recepta que seria una versió, pq queda un pastís (per presentar queda més bonic). Jo pasteuritzo els rovells fent una crema afegint tb sucre, nata i mascarpone. Dp faig un bescuit i afegeixo aquesta mescla i entremig bescuits xopats amb cafè...A veure si el faig i el penjo...
Petunets,
Eva.

Mercè ha dit...

Eva, ja tinc ganes de veure la teva versió i provar-la! ;) Com els pastauritzes els rovells?

Eva ha dit...

Hola!
He arribat al teu blog per casualitat i tens unes receptes boníssimes!
Aquest tiramisú té una pinta estupenda!
Felicitats!
Eva

Mercè ha dit...

Hola Eva! Benvinguda a la meva cuina! Aquest tiramisú és molt fàcil i boníssim! Ara et faig una visita!

montse ha dit...

Hola Mercè, moltes gràcies pel blog. Sóc fan incondicional des de fa molt temps. Només volia preguntar-te què és per tú la mida "tassa"... és que no em decanto per la mida. I imagino que got de licor et refereixes a got de xupito? Moltes gràcies per les teves receptes. A veure com em surt el tiramisu!
Ah! Una altra coseta, he comprat une melindros especials per tiramisu que són durs. Els hauré de sucar millor oi??
Gràcies altra vegada!!

Mercè ha dit...

Hola Montse! Gràcies pel teu comentari!
La tassa és una mida d'un volum de 250ml i una copa de licor, doncs sí, un gotet de xupito... una mica al gust de cadascú. ;)
Pel que fa als melindros, crec que si els suques un xic t'anirà millor per amotllar-los dins la safata.