Pasta de full amb crema i fruites

Ahir vam anar a sopar a casa de l'ex-tutor de l'Alfred. I pensant què podia portar de postres, se'm va acudir portar aquesta tarta de pasta de full amb crema i fruita variada, que normalment sol agradar a tothom. I no va fallar! ;)


Ingredients: (per 6 persones)
  • 250 g de pasta de full
  • ou batut
  • 500 mL de llet
  • 100 g de sucre
  • canyella
  • pela d'una llimona
  • 2 cullerades de midó o farina de blat de moro (tipus Maizena)
  • 1 ou i un rovell
Preparació:

S'estira una base quadrada de pasta de full de 20 cm per banda. Es tallen unes tires d'1.5 cm d'ample i es col·loquen a tota vora (per evitar que la cremi surti pels costats). Es pinta amb un ou batut i s'enforna a 200ºC (400ºF) durant 20 minuts. I es deixa refredar.
Per altra banda, es prepara la crema pastissera tal com vaig explicar aquí.
Es munta la tarta amb la crema i les fruites que es vulguin al damunt. En aquest cas, he fet servir maduixes, mandarines i nabius. Es pinta amb confitura d'albercoc diluïda amb aigua i passada per un colador perquè sigui ben fina. Es guarda a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

14 comentaris:

Gemma ha dit...

Mercè, no dono l'abast amb tantes receptes ;)
T'ha quedat molt ben presentada, amb totes les fruites tan ben posades... i és veritat que aquestes tartes agraden a tothom, oi? Són boníssimes!

Glòria ha dit...

Mercè, no pares, com pots fer tanta feina!!!!. Segur que amb aquesta tarta has triomfat, té una presentació excel·lent.

Fins aviat

manel ha dit...

mercè, estic com la gemma, no dono l'abast. aquest estiu baig començar a fer postres amb pasta de full i també vaig fer aquesta, lògicament amb una altra presentació, i trobo que és, tal i com dius, un pastís que agrada tothom i que sempre et fa quedar bé.
per cert, avui la lara i jo hem fet el pastís de xocolata que vas publicar dijous i la veritat és que no hem triomfat gaire.
suposo que és perquè he reduït la quantitat de mantega, que em semblava massa, i n'hi he posat només la meitat, però el resultat ens ha quedat molt eixut, fins al punt que he hagut d'improvitzar una nata mig muntada per acompanyar el pastís i amorosir-lo i que ens el puguéssim menjar.
la pròxima vegada no em desviaré de les instruccions.

CocinArte ha dit...

Mercé t'ha quedat expectacular...quina enveja, unes postres sempre impecables!!

Núria

La cuina vermella ha dit...

noia, quina afició pastissera!!! aquesta pasta de full és llaminera i saludable a més no poder!!!
petons.

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè...que a California hi ha més hores??? Pq portes una activitat exemplar!!! jejeje!!!
Aquests pastissos son molt lluïts, i a més molt més bons que a la pastisseria i els diners que t'estalvies, pq són caríssims si els compres!!!!
Petunets,
Eva.

Maria ha dit...

Mercè, que no tinc temps ni a llegir-te de tantes bones receptes... Si, no ho dubto que tindras un munt de voluntaris per menjar-s'ho tot...
Ei, que bonica t'ha quedat la presentació de la mousse de iogurt i formatge.. Genial.

Mercè ha dit...

Gemma, gràcies! Si, tens raó... aquestes tartes no solen fallar mai! ;)

Glòria, doncs va triomfar tant per l'aspecte com pel gust! :)

Manel, sento que la feinada pel dinar del diumenge no sortís bé. :( Però a la cuina no sempre tot surt a la primera!

Núria, gràcies! Tu tampoc et pots queixar de com et surten, eh?! ;)

Parella vermella, aquestes postres són d'aquelles que ens agraden perquè no són excessivament dolces ni embafen.

Eva, tens raó en el tema preu. De totes maneres, aquí no he trobat cap pastisseria que faci alguna cosa semblant... així que si en vull menjar, l'haig de fer a casa per força! ;)

Maria, tant la mousse de iogurt i formatge com aquesta pasta de full amb crema i fruita són bastant lleugeres i senzilles de fer!

Anna ha dit...

Aquest pastís de pasta de full i fruites és un dels meus preferits (i de la meva sogra, que darrerament s'hi ha aficionat). Jo l'he fet a casa alguna vegada, però cal paciència i temps, així que a vegades queiema en la temptació de la pastisseria...
Enhorabona per aquest resultat tan professional!

Mercè ha dit...

Anna, si que és veritat que cal paciència per tallar la fruita ben talladeta i col·locar-la bé. Però la recompensa de veure el resultat final, encara fa que la disfrutis més! ;)

Pebbles ha dit...

Mercè, no pares quina màquina i quina cosa més bona.
T'ha quedat molt bé aquesta tarta. No m'he atrevit mai a fer-les perquè em semblava una mica complicada.
Hauré d'esperar-me a tenir una mica més de temps. Però si que la faré, sí.
Petonets,

Mercè ha dit...

Pebbles, gràcies! :) Aquestes tartes, no són tan complicades ara que podem trobar pasta de full als supermercats. Únicament cal una mica de paciència a tallar la fruita i col·locar-la bé. ;)

Núria ha dit...

Mercè!! moltes felicitats! m'encante el teu blog!!! tu estàs a Califòrnia i promous la cuina catalana? jo la promoc a Finlàndia! ;) sóc una noia de 21 anys d'erasmus a vaasa, Finlàndia. des que estic aquí i que no tinc la mare que cuina(...) jeje m'he adonat que m'encanta fer reposteria més que res (encara que també han provat les meves paelles) i si estic invitada a un sopar, dinar o el faig a mitges acabo fent alguna coseta dolça... aquest milfulls amb fruites ja l'he fet dos vegades, i tant al sopar dels italians i francesos com al aniversari d'un amic (com a tarta d'aniversari, de postres) amb eslovacs i polacs va fer furor!!!
l'únic problema és que la crema pastissera em continua quedant massa líquida i quan agafes la porció les fruites rellisquen i cauen... pero em diuen que no passa res, que està boníssim!! :P

http://photos-b.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc1/hs005.snc1/2814_74115704430_827184430_1512889_6914218_n.jpg

http://photos-a.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc1/hs005.snc1/2814_74115739430_827184430_1512896_6530102_n.jpg

aquí hi han dos fotos de l'últim que vam fer, de maduixes confitades, plàtan i blueberries!!
i la mà sense anell és la d'un noi eslovac ajudant-me a posar les fruites! ;)

bé, gràcies! he après molt llegint per aquí i la majoria de receptes són fàcils en quant a dificultat i ingredients!!! :D mésmésméees!!
un petó des de Finlàndia!
Núria

Mercè ha dit...

Núria, benvinguda i mooltes gràcies pel teu comentari!! :)
Estem una mica lluny l'una de l'altra, eh? ;)
Una experiència així és molt recomanable i enriquidora! Que bé!
Doncs me n'alegro que tinguis tant d'èxit amb els teus plats!! :) Senyal que ets bona cuinera!! ;)
Per fer la crema més espessa, prova d'afegir-hi una cullerada petita (o dues) més de Maizena o midó, a veure si et surt millor.
Petons des de Califòrnia! ;)