Pastís de moniato

Aquesta recepta la vaig veure ahir al blog de l'Anna del Kiwi blau. I com a una servidora li encanta el moniato i de fet ja en tenia de cuits... va ser arribar al vespre i posar-m'hi! Tal com diu l'Anna és un pastís que es pot servir acompanyat de moltes maneres. Com jo no sóc massa amant dels gelats, l'he acompanyat d'una mica de xocolata desfeta i avellanes. El resultat... si us agrada el moniato, us encantarà!! :)


Ingredients: (per 6 persones)
  • 500 g de moniato
  • 60 g de sucre morè
  • 100 g de farina
  • 2 ous
  • 6 cullerades grans d'oli d'oliva (de gust suau)
  • 6 cullerades grans de nata líquida
  • 1 cullerada petita de vainilla líquida
Preparació:

Es couen els moniatos al forn. Es deixen refredar i se'ls retira la pell.
S'aixafen amb una forquilla i s'afegeixen tota la resta d'ingredients. Es passa la mescla pel túrmix fins que quedi una pasta ben fina. S'aboca en un motlle prèviament untat amb mantega i es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 40 minuts (fins que surti l'escuradents net).
Es serveix acompanyat del que es vulgui.

Bon profit!

15 comentaris:

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Que reboníssim. L'apunto a la meva llibreta de pendents.
Salut!!!!

El cullerot Festuc ha dit...

A mi el moniato no és que m'encanti...encara que haig de reconeixer que la pinta és excel.lent!!
Petunets,
Eva.

Glòria ha dit...

Aquesta no és per a mi, no m'agraden els moniatos, però sí que m'agraden la presentació i la foto, t'ha quedat molt xulallya!.

Fins aviat

Glòria ha dit...

Ai, que he copiat la comprovació de paraules a continuació del comentari, ja, ja. No es pot anar tan depressa!.

Cuinagenerosa ha dit...

a mi tampoc no m'agraden gaire els moniatos, però m'encanta veure la teva rapidesa. les receptes de l'anna del kiwi sempre queden molt bones, és una bona inspiració.
a mi m'agrada més la tarta sufé de xocolata, a veure si m'animo i em surt aquest cop.

Gemma ha dit...

M'has passat al davant! A nosaltres també ens agraden els moniatos i tinc pendents unes quantes receptes... cal aprofitar ara que és temporada ;)

Anna S. ha dit...

A mí el moniato no em fa gens el pes, però al meu home si, tal vegada n'hi faré un quan el volgui tenir molt content...jejeje.

Anna ha dit...

mmm! t'ha quedat molt bé ;D i amb la xoco ha d'estar de muerte!!!!!!!!

xaro ha dit...

A mi els moniatos tampoc m'agraden, però el pastís de xocolata a passat a pendents directament i no trigarè gaire en fer-lo!!
Ets de Cassà? Coneixo gent d'allà..de fet ahir vaig estar sopant amb una bona amiga que ho és.
Ptnts

Mercè ha dit...

Olles i somriures, és molt senzill de preparar! Mooooolt recomanable sempre i quan us agradi el moniato ;)

Eva, bé aquest tipus de pastissos ofereixen moltes variants... així que de ben segur que el podries adaptar al teu gust ;)

Glòria, gràcies. :) Et dic el mateix que a l'Eva... adaptació!

Manel, la tarta soufflé porta molta mantega ;) hehehe Anima't-hi!

Gemma, hehe... a mi m'encanten els moniatos. I per sort, els d'aquí són boníssims!!

Anna S., hehe... ja saps fer feliços als homes no costa massa ;) I conquistar-los per l'estómac és una bona estratègia. :)

Anna, gràcies. :) La veritat que la combinació amb la xocolata i les avellanes... quedava suuuuuper bo!!

Xaro, el pastís de xocolata és senzill; la tarta soufflé, en canvi, porta una mica de feina. El món és ben petit! :) Petons!

josep ha dit...

Noia, es que no t'atures ni un moment!, hi deu haver cua per anar a sopar a casa teva. Per cert, vàreu participar en el simulacre de terratrèmol, o potser on vius tu no es va fer?.
Una abraçada

Mercè ha dit...

Josep, hehe... doncs sí, estic a Southern California, així que estic de ple a la zona perillosa. I sí, vam participar en el simulacre... que va ser tal simulacre que no es va notar res!! Una manera de fer perdre el temps a la gent! Perquè després de viure el terratrèmol més fort que he viscut fins ara aquest agost passat (i només era de 5.4), quan és l'hora de la veritat... el teu cervell no pensa amb lògica. Per tant, toquem fusta i esperem que no passi!!

Alba ha dit...

Té molt bona pinta!! a més molt bona presentació amb la salsa de xocolata i les avellanes!! et felicito noia. tu em dius professional pero em sembla que ho ets més tu, de veritat!! molts petons!! aquesta me l'apunto!! m'encanten els moniatos

Núria ha dit...

estava buscant receptes amb moniatos i aquesta m'ha cridat l'atenció i avui mateix la faré i amb xocolata negra desfeta....m que bo serà.
Jo també soc una amant dels moniatos.....a veure si em queda be.
fins aviat

Mercè ha dit...

Núria, a veure si us agrada doncs! :)