Pastís de pinya

Avui hem anat a dinar a casa d'uns amics. Que per cert, ens han fet un xai al forn boníssim! :) I per postres, he portat aquest pastís de pinya que vaig veure als blogs d'en Carlos Valencia i de la Gemma Clofent de La cuina de casa. Com el meu motlle era més petit (22cm), he retocat les quantitats que ells proposen.
Aquest pastís ja el vaig provar de fer dies enrera, i a la cuina no sempre tot surt a la primera! Doncs vaig fer servir pinya natural ja que tant en Carlos com la Gemma comenten que es pot utilitzar. A més a més, en Carlos explica que la pinya natural conté un enzim proteolític anomenat bromeleïna que hidrolitza les proteïnes, i la gelatina és una proteïna! Per tant, si feu servir pinya natural, malgrat que en Carlos aconselli afegir més quantitat de gelatina (jo ho vaig fer i no va quallar), aconsello utilitzar altres espessants com el agar-agar. De tot se n'aprèn!!
A banda d'això, dir que és un pastís molt digestiu i fàcil de fer!! Molt bo!! :)


Ingredients:
(per 6-8 persones)
  • 700 g de pinya de llauna escorreguda (no en almívar)
  • 150 g de sucre
  • 1 llimona
  • 12 fulls de gelatina
  • 150 g de nata líquida (sense muntar)
Preparació:

Es prepara una base de galetes o de pa de pessic. Es deixa refredar.
Es deixa escórrer la pinya i es trosseja a trossos petits. Es tritura (amb el túrmix) la pinya amb el sucre i el suc d'una llimona fins que quedi un puré ben fi.
Per altra banda, s'escalfa el suc de la pinya i s'hi dissolen les fulles de gelatina prèviament hidratades. S'afegeix al puré de pinya i es barreja. Finalment, s'afegeix la nata líquida i s'aboca sobre la base de galetes o de pa de pessic. Es deixa quallar a la nevera.
Per adornar-lo, he seguit el consell de la Gemma. Però com en aquest país no existeix el suc de pinya sol (sinó que ha d'anar barrejat amb suc de taronja i de raïm), doncs vaig reservar 250mL del suc de la pinya per la decoració. Llavors, s'escalfa el suc i s'hi dissolen 3 fulles de gelatina prèviament hidratades. I es deixa quallar a la nevera.
Aquest pastís és d'aquells que és millor fer-lo el dia abans.

Bon profit!

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Amb la pinya natural la gelatina costa més de quallar... Jo sempre utilitzo la del llauna i així t'assegures el tanto ;)
A casa, aquest tipus de pastissos fresquets, àcids i poc dolços són els que ens agraden més... Sobretot si són per postres d'un dinar amb xai al forn, je je je...

josep ha dit...

Mercè,
No se com t'ho muntes, però ets una màquina!!.
Aquest pastís de pinya és extraordinari, d'on treus el temps per fer aquestes meravelles? Per menjar-los sempre n'hi ha de temps però per fer-los ....
Una abraçada

xaro ha dit...

Acabo de descobrir el teu blog, i m'agrada molt!!
Aquest pastís de pinya fa temps que el tinc a pendents, a veure si em decideixo aviat a fer-lo!!

CocinArte ha dit...

Boníssim, aquests pastissos amb gelatina m'agraden molt.

Núria

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè, no pares!!! Aquests pastissos sempre fan quedar bé, ja que solen agradar a tothom, oi?T'ha quedat preciós!
Petunets,
Eva.

manel ha dit...

mercè, no m'estranya que els americans estiguin astorats amb la teva afició a la cuina, és que no pares, com diuen el josep i l'eva. m'ha agradat molt la presentació i el guarniment amb la pell.

Mercè ha dit...

Gemma, aquests tipus de pastissos són deliciosos, no es fan gens pesats i són molt refrescants!

Josep, jeje... doncs quan hi ha ganes el temps surt d'on sigui. :) Però haig de confessar que sóc molt eficient fent diverses coses en paral·lel.

Xaro, benvinguda! Doncs prova'l que surt fantàstic!

Núria, a nosaltres també. Són molt lleugers.

Eva i Manel, gràcies. :) Com li he dit a en Josep, el temps surt tot sol ;)

imma ha dit...

Jo le fet 2 vegades , la segona amb la nata muntada.
A mi m'agrada més amb la nata montada en lloc de liquida, i una
mica més de quantitat.
Crec que queda millor.