Pastís de crema catalana

Dijous passat va ser l'aniversari de l'Alfred. I pensant quin pastís li podia fer perquè pogués bufar les espelmes al seu dia, vaig pensar que havia de ser un pastís amb crema catalana ja que li encanta. I justament, quan buscava si hi havia alguna recepta per alguna banda, la Miel, com si m'hagués llegit el pensament, justament aquell dia va publicar una recepta de pastís de crema catalana! :)
Així doncs, un pastís ben senzill de fer per aquells a qui us agradi la crema catalana!
I tal com era d'esperar, a l'homenetjat li va encantar! :)


Així doncs, vaig agafar la idea del pastís de la Miel, però el vaig fer seguint la meva recepta de crema catalana i hi vaig afegir una fulla més de gelatina.

Ingredients:

- Per a la base de pa de pessic:
  • 2 ous
  • 40 g de farina
  • 40 g de sucre
- Per al farcit de crema catalana:
  • 1 L de llet
  • 8 rovells d'ou
  • 125 g de sucre
  • 50 g de midó
  • 1 branca de canyella
  • 1 pela de llimona
  • 5 fulls de gelatina
Preparació:

- Per a la base:

Es baten els ous amb el sucre fins que quedi una mescla espumosa i blanquinosa.
S'afegeix la farina tamisada. I es barreja amb compte per tal de no desmuntar els ous.
S'aboca la massa dins un motlle desmuntable de 22 cm de diàmetre, i es reparteix uniformement.
Es cou al forn, prèviament escalfat, durant 10 min a 180ºC (350ºF).
Quan sigui cuita, es retira del forn i es deixa refredar.

- Per a la crema catalana:

En un bol amb aigua freda, s'hidraten els fulls de gelatina durant 5-7 minuts.
En un cassó, es bull la llet amb la canyella i la pell de llimona.
Es deixa refredar completament i es cola. Es separa la llet en dues parts iguals.
En un cassó, es posa una part de llet amb el sucre i el midó ben dissolt.
Es posa el cassó al foc i es remena fins que comenci a bullir.
Fora del foc, s'aboca l'altra part de llet freda dins el cassó. S'hi afegeixen els rovells d'ou i es passa pel túrmix fins aconseguir una mescla homogènia.
De nou, es posa el cassó al foc fins que espesseixi.
Es passa per un colador xinès i s'hi afegeixen els fulls de gelatina prèviament hidratats.
Es remena fins aconseguir que la gelatina es dissolgui completament i quedi uniformement barrejat.
S'aboca al damunt de la base de pa de pessic, i es deixa refredar i es reserva a la nevera un mínim de 6 hores (millor d'un dia per l'altre).
Just abans de servir, s'hi escampa sucre pel damunt i amb l'ajuda d'una pala roent o bé un cremador es crema.

Bon profit!

P.D.: Aquest pastís és d'aquells que s'ha de fer el dia anterior per tal que quedi ben quallat.

26 comentaris:

Ivana ha dit...

Alucino amb la traça que tens per fer aquests pastissos!
Xapo!!
quina pinta!
petons

Núria ha dit...

Nena, impresionant!!Et queden sempre perfectes..

Petons
Núria

El cullerot Festuc ha dit...

L'Alfred deuria estar encantat amb aquest pastís!!! Fa una pinta brutal i la presentació excel.lent com sempre!
Petunets,
Eva.

Mesilda ha dit...

Bon día Mercè.
Segur que Alfred haurà quedat satisfet amb eixe pastís, i a més de crema catalana, i fet per una catalana.
A mi també m'agradaria que em regalaren un pastís com eixe, però com no tinc a ningú que m' el preprare m'ho regalaré jo mateix.
Un beset.

Eva ha dit...

M'encanta.
No tinc més paraules.
Petonets,
Eva

bajoqueta ha dit...

Felicitats a Alfred. Devia quedar content amb lo bonic que te va quedar :)

Ester ha dit...

Fa temps que busco una recepta que m'agradi per a fer un pastís com el teu, moltes gràcies, segur que el faig ben aviat
Ester

Maria ha dit...

Va, confessa'ho ara que ningú ens sent.. tu li has dit a la mare que estas fent el master aquell tan rar i el que fas és de pastissera major per als mandamassos de per aquí... que no, que no tens temps a tan pastís per menjar, que no..

xaro ha dit...

Quina delicia!!!! Com t'ho fas perquè sempre et quedin tant bé ????
Ptnts

PILAR ha dit...

Ha quedat impresionant! Només de veurel s´em fa la boca aigua perque ha de ser bonossim. Quina mà que tens.
Petons!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Mercè, una passada, és q no tinc paraules, m' encanta!

Un petó! Beth

sílvia ha dit...

Espectacular! I devia ser boníssim! Me l'apunto ;)

MAR ha dit...

Ets una mestre del dolç realment, deu estar boníssim i deu ser finissim ...

petunets

marilu perez ha dit...

Mercè,
Que buena es la crema catalana! Y encima en pastel! Bueno, bueno, he desayunado hace nada y ya se me hace la boca agua!

besetes!

enric ha dit...

Doncs per molts anys a l'Alfred, i a tu per la traça i l'empenta. Ha de ser bonísim aquest pastís (jo sóc un "fan" de la crema), així com també m'apunto el flam de mató, senzillíssim i, com diria l'amic Francesc, abellidor.

L'enhorabona, Mercè!

Eva Flores ha dit...

boníssim!!! amb el que ens agrada la crema catalana als de casa!!!
pt!

ANNAFS ha dit...

Com el cuides a l' Alfred eh? Felicita'l de part meva. I a tu també t' he de felicitar per aquest fantàstic pastís.
Gràcies per la indicació del flam de mató. Ja el vaig fer i estava boníssim.
ptns.

Cuinagenerosa ha dit...

genial aquest pastís, però no sé pas quin triaria si tingués a mà també el flam de mató. segurament, tots dos ;)

La Taula d'en Bernat ha dit...

No m'extranya que a l'homenatjat li encantés, té una pinta fabulosa! A més sembla que hagi d'enfarfegar menys que un plat de crema catalana. M'agrada aquesta versió d'aquestes postres tan nostres! Felicitats a la cuinera!

Margarida ha dit...

Quin pastís més bonic i delicat has fet! L'Alfred devia quedar encantat! Una bona manera de menjar la nostra crema amb una presentació de celebració.
Felicitats a la cuinera, i Alfred, per molts anys!

la divina ha dit...

Quin pastís tan bo!
Ara, que el que em té enamorada són els teus croissants i les napolitanes, quina passada poder fer això a casa i que et quedin tan perfectes! No sé si m'atreviré mai a fer-ho...
Una abraçada!

Mercè ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!! :)

Si us agrada la crema catalana, aquest pastís us encantarà! ;)

Aquests pastissos són molt fàcils de fer i no tenen cap secret. Només cal desfer bé la gelatina i que la barreja quedi ben homogènia. I per desemmotllar-lo, es passa un ganivet humit per tot volt, i ja està! :p

Petons a tots/es! :)

dolorss ha dit...

A mi em fan un pastis així i ploro d’emoció!!!!!
Sense paraules es devia de quedar l’Alfred.

Felicitats artista!!!

Núria ha dit...

He fet el pastís i ha estat tot un èxit! Fa temps que et segueixo i ja he provat de fer algunes receptes teves... totes són boníssimes i amb l'èxit assegurat.
Moltes gràcies Mercè!
Petons

Mercè ha dit...

Núria, que bé que us hagi agradat!! :) Gràcies!
Petons!

Bruixes a la cuina ha dit...

Hola Mercè! Més d'una vegada he intentat fer un pastís vom aquest, seguint diferents receptes i sempre se m'acaba desmuntant... per més que segueixi la recepta al peu de la lletra... fa una ràbia!!!! Aquest cap de setmana seguiré la teva i a veure si tinc més sort!! :)
Grácies