I avui, un clàssic de la cuina tradicional catalana... que no deixa de ser deliciós. ;) Aquest plat abans era típic de tardor, però com avui en dia es troben molts productes durant tot l'any, això ens permet gaudir-ne quan ens vingui de gust. I com ja sabeu que malgrat que aquí de conills en tenim per donar i per vendre (pels jardins), no és una carn massa fàcil de trobar als establiments comercials... i el seu preu tampoc és d'allò més assequible. ;) Així doncs, quan en mengem esdevé tot un plat de festa!

Es sala el conill i en una cassola amb un raig d'oli, s'enrosseix a foc viu.
Quan sigui daurat, s'hi afegeixen les cebes pelades i els alls sense pelar, la fulla de llorer, i es cou a foc mig.
Quan la ceba està cuita, es flameja amb el brandy.

S'abaixa a foc lent, i es deixa coure tapat fins que estigui tou, remenant de tant en tant.

Per altra banda, en una paella amb un raig d'oli, es saltegen els ceps.

Quan estiguin cuits i faltin pocs minuts perquè el conill estigui cuit, s'hi afegeixen i es deixa acabar de coure tot el conjunt durant 5-10 minuts més.

S'hi afegeixen les prunes, orellons i pinyons i es deixa coure tapat, a foc lent.

Bon profit!

Tal com diu la Carme, aquest plat es pot adaptar a cada temporada amb les verdures fresques del temps.

En una olla, es bullen durant 30 minuts 2 litres d'aigua mineral havent-hi incorporat abans les verdures tallades molt fines: 2 pastanagues, 2 porros, una ceba, 2 grans d'all i una branqueta d'api. Es corregeix de sal i pebre.

Passat el temps de cocció, es cola i es reserva.

Es tallen els alls tendres i s'escalden en abundant aigua amb un pols de sal.

Immediatament, es refresquen i es reserven.

Per altra banda, s'escalden els pèsols i les faven en aigua abundant amb un pols de sal.

Tot seguit, es refresquen i es reserven.

Es talla el carbassó a tires fines (només la part verda) i es reserva.

Es tallen les mongetes tendres fent bastonets ben fins i es reserven.

Es netegen els espinacs i se'ls retiren les cues (si són molt llargues) i es tallen també a tires ben fines.

En una paella amb un bon raig d'oli, s'hi enrosseixen els fideus.

A la mateixa paella, s'hi sofregeix el carbassó i les mongetes. Quan comencin a coure's, s'hi afegeixen els espinacs, els alls tendres, els pèsols i les favetes.

A continuació, es cobreix fins al capdamunt de tot amb el brou vegetal ben calent de forma que ho cobreixi tot.

Es deixa coure la paella 1 minut al foc, que es cogui amb força.

S'empolsima amb el parmesà ratllat i s'acaba de coure al forn 5 minuts a 190ºC (375ºF) fins que els fideus quedin ben drets.

I ja està llesta per servir.

Bon profit!

La botifarra de perol és una botifarra de carn de porc cuita típica de les comarques gironines i del Maresme. El seu nom fa referència al recipient on antigament es coïen les carns que la composen (la carn del cap, espatlla, cansalada, papada, sal, pebre negre i sang). Per aquells qui no l'hàgiu tastat, la botifarra de perol és molt gustosa i de textura melosa. I una de les formes més típiques de menjar-la és esparracada amb un plat de fesols. Un plat senzill i de-li-ciós! ;)

Aquest plat era típic menjar-lo després de la matança del porc cap allí mitjans de Novembre. És a dir, és més aviat un plat d'hivern o d'inici de primavera, quan encara fa fred.

Primer de tot, es remullen els fesols en aigua abundant durant un mínim de 8 hores.

Es posa a bullir una olla amb aigua.

Quan arrenqui el bull, s'hi tiren els fesols escorreguts i un pols de sal.

Es deixen coure durant 15-20 minuts.

Mentrestant, en una paella amb un raig d'oli o una culleradeta de llard de porc, es passen les botifarres de perol fins que quedin rosses de cada banda.

Se'ls fa un tall de dalt a baix per a què s'esparrequi.

Per a muntar el plat, es posa un llit de fesols i al damunt la botifarra esparracada, i s'amaneix amb un raig d'oli.

Bon profit!

Peix a la cassola. Així és com anomenem aquest plat a casa. Un plat senzill i ràpid de preparar, i si es fa amb un peix ben fresc i producte de qualitat, un plat per sucar-hi pa!! ;)

Com ja sabeu aquí és impossible trobar escamarlans i gambes amb cap, ni lluç ni un rap fresc. Així que com us podeu imaginar, aquest és un altre plat del recopilatori d'aquestes passades festes. :p

Primer de tot es prepara el brou de peix amb el cap del rap.

A continuació, en un cassó o olla petita tapada, s'obren les cloïsses al vapor amb mig dit d'aigua o vi blanc i un cop obertes es reserven. (Retirar aquelles que no s'hagin obert).

Es pica la ceba i l'all ben petits.

En una cassola amb un bon raig d'oli, s'hi confita la ceba i l'all picats.

Quan siguin cuits, s'hi afegeix la tomata i es corregeix de sal i es deixa coure. Si queda sense suc, se n'hi afegeix una mica del brou de peix.

Quan la tomata ja sigui cuita, s'hi afegeix el julivert picat ben petit, i tot seguit s'hi afegeix el lluç i el rap. Es cou a foc fort durant 2-3 minuts tapat i procurant que no s'enganxi tot sacsejant la cassola.

Es gira el peix, s'hi afegeixen les cloïsses reservades anteriorment amb el seu suc i es deixa 2-3 minuts més. Es corregeix de sal.

Finalment, s'hi incorporen les gambes i els escamarlans, prèviament passats per la paella amb un rajolí d'oli, i es tanca el foc. Es deixa reposar tot el conjunt durant 10 minuts abans de servir-lo.

Bon profit!

Avui us presento un altre clàssic que ens va fer la meva mare aquestes festes. :) Un mar i muntanya protagonitzat per aquest crustaci ataronjat, l'escamarlà.

L'escamarlà per desgràcia aquí als Estats Units no arriba ja que només es troba a la zona nord-oriental de l'oceà atlàntic. Així que ja us podeu imaginar les ganes que teníem de menjar-ne!! ;)

No cal dir que era un plat per llepar-se'n els dits!! Literal!! Sobretot per poder escurar bé els caps dels escamarlans. :p

Us transcric la recepta per a 4-6 persones, però si penséssiu en reproduir la foto de la cassola de més amunt, aleshores hauríeu de multiplicar les quantitats per tres. ;)

Aquesta pregunta la fa sovint molta gent que desconeix què són els salsafins. El salsafí és un tubercle molt similar al nap, molt típic de les comarques gironines. És una arrel allargada d'una mida semblant a la pastanaga, de color marronós a l'exterior, amb una textura tova i un gust exquisit. Si correu una mica, potser encara en trobeu al mercat ja que està a final de temporada (doncs es cull de juliol a febrer).

Aquesta recepta em feia molta il·lusió posar-la al blog. Primer, perquè és una recepta molt de la meva terra i perquè molta gent desconeix els salsafins, i la segona i molt important, és perquè a casa ens encanta i és que aquest guisat de la meva mare és exquisit!! ;)

Un plat d'aquells per sucar-hi pa!! :)

Les verdures i el suc de la cocció, es passen pel túrmix fins que quedi un salsa fina.

Es reparteix la vedella per la cassola, i es reparteixen la salsa i els salsafins que havíem reservat pel damunt de la vedella.

Es prepara una picada amb les ametlles i pinyons (o només ametlles) i s'hi incorpora.

Es deixa que el conjunt faci la "xup-xup" mitja hora més a foc baix.

Bon profit!

Quan estàs fora de casa, el sentiment d'identitat s'accentua. I a la nostra cultura, on la gastronomia n'és una part molt important, doncs fa que es trobin a faltar molts ingredients i plats (tal com ja he comentat d'altres vegades).

La raó del títol d'avui es deu a què no és una lassanya tradicional amb les capes de pasta, sinó que la vaig fer amb albergínia en el seu lloc. I potser alguns direu: però si això és una moussaka! Però per ser com la grega, crec que hi falten espècies com el clau i la canyella. Així que si ho preferiu, la podeu batejar com moussaka a la nostra manera. ;)



Ingredients: (per a 4 persones)

Preparació:

Primer de tot, es tallen les albergínies pel llarg formant làmines d'un gruix de 0.5 cm. Es salen, i es deixen que treguin el suc amarg.
En una paella gran amb un raig d'oli, es sofregeix la ceba picada ben petita. I quan sigui transparent, s'hi afegeix la carn picada. Es corregeix de sal i pebre. Amb una cullera de fusta, es remena fins aconseguir que la carn quedi separada. I quan comenci a agafar color, s'hi afegeix la tomata en conserva triturada amb el túrmix.
Es deixa coure a foc baix durant 20 minuts tot fent xup-xup.
Mentrestant, amb l'ajuda de paper de cuina, s'assequen les làmines d'albergínia, i es couen en una paella amb oli abundant i ben calent fins que siguin ben rosses. I es reserven.
Tot seguit es prepara la salsa beixamel.
Per a fer la salsa beixamel, en un bol es mesclen tots els ingredients i es barregen amb l'ajuda d'una batedora de barnilles. Es col·loca al foc, tot remenant, fins que espesseixi.
Per a muntar la lassanya, primer s'escampa una cullerada de salsa beixamel al fons de la plata, al damunt s'hi col·loquen les làmines d'albergínia, seguida d'una capa de carn, un pols de formatge parmesà i es cobreix amb beixamel, i de nou es repeteix el procés. I la última capa, simplement s'hi posa l'albergínia amb la salsa beixamel i el parmesà al damunt.
Es gratina al forn fins que agafi el punt de ros que us agradi i ja està llesta per servir.

Bon profit!

Quan fa calor, normalment vénen de gust plats lleugers i frescos. Malgrat que aquest no sigui un plat fresc, sí que és un plat tradicional que amb la variant de peix, fa que sigui molt més lleuger a l'estómac. ;)



Ingredients: (per a 4 persones)

Preparació:

En una cassola amb un raig d'oli, es sofregeix la ceba tallada ben fina juntament amb la tomata triturada.
Mentrestant, s'esmicola el peix (podeu fer-los de lluç o el peix que més us agradi) i es tallen les gambes a trossets.
Quan el sofregit estigui fet, s'hi afegeix el peix i les gambes, i es passa per la paella fins que sigui cuit.
Mentrestant es prepara la beixamel.
Per a fer la salsa beixamel, en un bol es mesclen tots els ingredients i es barregen amb l'ajuda d'una batedora de barnilles. Es col·loca al foc, tot remenant, fins que espesseixi.
Quan ja estigui al vostre gust d'espessa, es retira del foc.
Quan el peix estigui cuit, s'hi afegeix una cullerada de beixamel per lligar-ho tot.
Per coure la pasta, en una olla gran, es posa aigua a bullir juntament amb un pols de sal i un raig d'oli. Quan bulli, s'hi tiren les plaques de canelons d'una en una sense que deixi de bullir. I es remena de tant en tant.
Es deixen bullir seguint les instruccions del paquet.
Quan siguin cuites, s'escorren i es passen dins un bol amb aigua ben freda per tal d'aturar-ne la cocció.
S'assequen amb paper de cuina i es col·loquen damunt de la superfície de treball. Al damunt, s'hi van col·locant petits pilons de peix. (Si el peix no quedés prou desfet, sempre es pot passar una mica pel túrmix per tal que quedi una pasta més fina). S'enrotllen i es col·loquen dins una safata de forn prèviament untada amb una mica de mantega (sense apretar-los).
Es cobreixen els canelons amb la salsa beixamel.
S'empolsimen amb formatge parmesà i es gratinen durant uns minuts fins que siguin ben rossos.

Bon profit!

Ja he comentat d'altres vegades, que el blog m'ha proporcionat moltes alegries i m'ha ajudat molt a evadir-me de problemes. I molts potser pensareu, i aquesta ha d'anar escampant als quatre vents els seus problemes? Bé, jo sóc més aviat d'aquelles persones que prefereixen mantenir-ho pel seu entorn, però escriure i exposar les preocupacions amb raonaments justificats, ajuda i molt, a relativitzar situacions complicades.
Tot això per donar-vos les gràcies a aquells qui em deixeu comentaris, o m'escriviu directament. Quan hom passa per situacions difícils, com a la que em trobo actualment, una frase com les que m'escriviu, apuja els ànims ni que sigui momentàniament. En certa forma, es converteix en una mena de teràpia. Gràcies! :)
Aquest plat que us presento avui, és àmpliament conegut, així que no calen massa introduccions. Degut a què el meu estat anímic està per terra, i no tenia ganes de res, aquest arròs l'ha cuinat l'Alfred. :) Deliciós!!



I no només era deliciós, sinó que menjar-lo també m'ha ajudat a pujar la moral i a animar-me a escriure al blog.

Ingredients: (per a 4 persones)

• 400 g d'arròs
• 8 escamarlans o gambes
• 8 musclos
• 8 cloïsses
• 200 g de sipiones
• 1 ceba
• 200 g de tomates
• 2 grans d'all
• caps de rap o peix de roca
• 1 pebrot vermell
• safrà

Preparació:

Primer es prepara el fumet de peix. Per això, en un cassó es posen els caps de peix amb 3/4 de litre d'aigua i la sal al gust. Quan comenci a bullir es tapa i es deixa coure durant 20 minuts lentament.
Per altra banda, en un cassó tapat amb un dit d'aigua, s'obren els musclos i les cloïsses al vapor.
En una paella, amb un raig d'oli es fregeixen les gambes, els escamarlans i la sépia tallada a rodanxes petites. Quan és cuit, es retira del foc.
A continuació, es fa un sofregit (a foc lent) amb la ceba picada, l'all, el pebrot vermell, i les tomates ratllades. Es corregeix de sal i s'hi afegeix un pèl de sucre per contrarestar l'acidesa de les tomates. Es sofregeix bé fins que la tomata quedi ben confitada.
Tot seguit, s'hi afegeix l'arròs, barrejant-ho bé.
S'hi aboca el fumet de peix i el suc colat d'obrir els musclos i les cloïsses.
Es corregeix de sal, s'amaneix amb un xic de safrà i es deixa coure a foc mig-alt durant uns 8-10 minuts. A continuació, s'abaixa a foc baix i s'acaba de coure 15 minuts més.
Quan l'arròs estigui ja gairebé cuit, s'hi afegeixen al damunt les gambes, els musclos i les cloïsses. Es deixa coure un parell de minuts més i s'apaga el foc; es tapa i es deixa reposar 5 minuts abans de servir.

Bon profit!

Ahir per dinar vaig fer aquest peix al forn. El nom en anglès: sea bass, i segons el diccionari és el llobarro, però us asseguro que no és llobarro ni de gust ni d'aspecte. Però fet així el forn, encara va quedar prou bo. :) (Ja he comentat alguna vegada que trobar peix fresc aquí és impossible!)
La recepta és ben senzilla de fer i prou ràpida. I si la feu amb un bon peix acabat de pescar, és una delícia! ;)


Ingredients: (per a 2 persones)

Preparació:

Es talla la patata a rodanxes primes (de mig centímetre) i la ceba, ben finament. En una paella amb l'oli calent, s'hi fregeixen la patata i les cebes.
A continuació, es col·loquen al fons de la plata d'anar al forn amb els llobarros salpebrats al damunt.
S'afegeixen un parell de fulles de llorer, i dues tomates partides per la meitat amb un pols de sal i d'orenga.
Es reguen els peixos amb el vi blanc i un xic d'oli que hem utilitzat per coure la patata i la ceba.
Es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant 25-30 minuts.

Bon profit!

Quan li vaig preguntar a l'Alfred què li agradaria que fes com a plat principal pel seu aniversari, no va dubtar un moment, i em va dir: canelons!!
Així que, la setmana passada em va tocar treballar una mica i fer uns quants canelons. Normalment, quan en faig com porten una mica de feina, en faig uns quants i llavors els congelo. Així podem gaudir-ne més vegades. ;)
I després de fer-los, em vaig adonar que encara no tenia la recepta penjada al blog! Així que aquí teniu els canelons tal i com els fem a casa.


Ingredients: (per unes 40 unitats)

Preparació:

En una cassola amb un raig d'oli, es rosteix la carn tallada a trossets amb la ceba picada ben fina, i la cabeça d'alls sencera. Es salpebra al gust.
Quan la ceba comenci a daurar-se, s'hi tira un raig de brandy, i es continua la cocció durant dues hores a foc ben baix, tot remenant de tant en tant.
Quan estigui cuita, es passa per una màquina de trinxar juntament amb la molla de dues llesques de pa ben remullades de llet perquè quedi una carn picada molt fina i ben lligada (i traient la pell als alls).
En una olla gran, es posa aigua a bullir juntament amb un pols de sal i un raig d'oli. Quan bulli, s'hi tiren les plaques de canelons d'una en una sense que deixi de bullir. I es remena de tant en tant.
Es deixen bullir seguint les instruccions del paquet.
Quan siguin cuites, s'escorren i es passen dins un bol amb aigua ben freda per tal d'aturar-ne la cocció.
S'assequen amb paper de cuina i es col·loquen damunt de la superfície de treball. Al damunt, s'hi van col·locant petits pilons de la carn trinxada. S'enrotllen i es col·loquen dins una safata de forn prèviament untada amb una mica de mantega (sense apretar-los). Es reserven a la nevera.
Per a fer la salsa beixamel, en un bol es mesclen tots els ingredients i es barregen amb l'ajuda d'una batedora de barnilles. Es col·loca al foc, tot remenant, fins que espesseixi.
Quan ja estigui al vostre gust d'espessa, es reparteix pel damunt dels canelons.
S'empolsimen amb formatge parmesà i es gratinen durant uns minuts fins que siguin ben rossos.

Bon profit!