segons
Peix a la cassola
Peix a la cassola. Així és com anomenem aquest plat a casa. Un plat senzill i ràpid de preparar, i si es fa amb un peix ben fresc i producte de qualitat, un plat per sucar-hi pa!! ;)
Com ja sabeu aquí és impossible trobar escamarlans i gambes amb cap, ni lluç ni un rap fresc. Així que com us podeu imaginar, aquest és un altre plat del recopilatori d'aquestes passades festes. :p
Ingredients: (per a 4 persones)
- lluç
- rap
- 8 escamarlans
- 10 gambes
- 20 cloïsses
- 1 ceba
- 1 cullerada sopera de tomata en conserva
- sal
- pebre
- brou de peix (del cap del rap, per exemple)
- oli d'oliva
- all i julivert
Preparació:
Primer de tot es prepara el brou de peix amb el cap del rap.
A continuació, en un cassó o olla petita tapada, s'obren les cloïsses al vapor amb mig dit d'aigua o vi blanc i un cop obertes es reserven. (Retirar aquelles que no s'hagin obert).
Es pica la ceba i l'all ben petits.
En una cassola amb un bon raig d'oli, s'hi confita la ceba i l'all picats.
Quan siguin cuits, s'hi afegeix la tomata i es corregeix de sal i es deixa coure. Si queda sense suc, se n'hi afegeix una mica del brou de peix.
Quan la tomata ja sigui cuita, s'hi afegeix el julivert picat ben petit, i tot seguit s'hi afegeix el lluç i el rap. Es cou a foc fort durant 2-3 minuts tapat i procurant que no s'enganxi tot sacsejant la cassola.
Es gira el peix, s'hi afegeixen les cloïsses reservades anteriorment amb el seu suc i es deixa 2-3 minuts més. Es corregeix de sal.
Finalment, s'hi incorporen les gambes i els escamarlans, prèviament passats per la paella amb un rajolí d'oli, i es tanca el foc. Es deixa reposar tot el conjunt durant 10 minuts abans de servir-lo.
Bon profit!
31 comentaris:
Boníssim i ideal per sucar pa, que ara és el que ve més de gust.
Si el peix és bo, poques coses necessita...
Quina llàstima que aquí no puguis trobar escamarlans... deus arribar a casa amb mono de marisc del bo!
Tot i que és més hora d'esmorzar que de dinar, veure la foto m'han fet venir ganes de menjar-me ara mateix aquest peix a la cassola. Ha d'estar boníssim i com diu la Gemma ideal per menjar amb un bon pa.
Petons
Realment amb productes de qualitat ja hi tens molt de guanyat, com aquest peix, una meravella. Petons
La Gemma ha obert la capsa dels trons: jo també m'apunto a sucar pa ràpid!
peix a la cassola o cassola de peix, tan se va? amb uns bons ingredients, com és el cas... boníssim i cim ja han dit en anteriors comentaris, unes bones llesques de pa i apa, anem per feina!
PTNTS
DOlça
la verdad es que es un plato riquisimo :)
Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Que bó Mercè. Com m´agraden aquests plats per sucar-hi pà.
Petons!
Mercè estic totalment d'acord amb tu, és un plat per sucar-hi pa!
llàstima que no puguis trobar els ingredientes allà.
pt i bon cap de setmana!
Merçè aquests són els plats que no em cansaria mai de menjar....te una pinta genial.
petons
hola Mercè, jo també m'en dic de mercè, i fa dies que miro el teu blog a partir del Cafè de nit.Presentes uns plats realment exquisits.Aquesta recepta l'apunto JA!, m'agrada molt el peix...A reveure,Mercè(destapant cassoles).
M'ENCANTAAAAAAAAAAAAAAAAA
de tots els plats que fa ma mare, i en fa molts de molt bons, es el meu preferit... ma mare li diu 'suquet de peix', jejeje... senyor quina pinta... m'agrada tantissim que quan era ben menuda i als altres nens no els agradava el peix, jo anava dient com m'agradava menjar peix nomes perque m'encanta aquest plat...
ara m'han agafat ganes de fer-lo...
ummm!! un plat ben bo! d'aquestes que no pares de sucar pa i més pa! i si a més és amb un peix frecs de la costa encara millor!!
Me l'apunto!
Petonets!
QUE BO!!! Ha d'estar per llepar-se els dits!!
I la salseta t'ha quedat ummm boníssim.
Jo el faig molt semblant, pero primer paso el peix per la paella.
Petonets i bon cap de setmana.
Noia... quin platillo !! Amb el nom pensava que era més senzill però és un plat de festa, amb tots aquests ingredients. Deliciós !!
Un bon peix a la cassola sempre ve de gust, i més ara que encara fa fred.
ptns.
M'apunte a la colla dels "sucapans", però amb barca i mitja de pa per a sucar-hi. Una recepta boníssima. M'ha fet molt curiós que allà on vius no hi pugues "trobar escamarlans i gambes amb cap, ni lluç ni un rap fresc". Què estrany, no? Salutacions
Disfrutaries molt de un bon plat de peix y de un pá propet.
Com us cuida la mama esl dies que esteu aqui, eh???? Aquesta cassola de peix esta dien menja'm!!!!
Mercè
pro que dius, que no hia peix fresc...ni gambes amb el caparró per xuclar-lo!!!, mare meva i que tindria que vendra jo, donç????.
Te una pinta de estar bonissim.
petons desde L'Empordà.
Que rico... un plato de los de toda la vida... nunca fallan.
Un beso
Delicious! Si hi afageixes al final una picada d'avellanes i atmetlles...mmmmmm!
Ptnts
Bona nit Mercé
Açò no te deixalla ! Estos suquets estan tan bons que deixes el plat escurat... i la barreta de pa desapareix.Tot un plaer.
Besets.
Tu deus estar esperant tot l'any que arribin les vacances per anar a casa a menjar peix, oi?
Tinc un germà que va viure uns anys a Anglaterra i gairebé es va tornar vegetarià: li encanta el peix i allà no en trobava, acostumat com estava a menjar peix fresc de la costa!
Un altre plat de fer xup-xup. Quin greu que no trobis peix fresc a Califòrnia, però mira, així quan el menges a casa, encara l'assaboreixes més, no et sembla?
Pedazo de pinta que tiene ese plato!
Bss
Aquest americans i suïssos son primos hermanos eh??jaja, aquí tampoc trovaràs un triste cap de lluç o rap per fer un bon brou de peix!!! ( jo faig contraband cada vegada que vinc de casa,jaja) No saben el que es bó!!!! Un gran plat, d'aquest de sucar pà sense parar. Mil petons bonica
Tanto tiempo sin poder pasarme por aquí y estoy disfrutanto como una tonta! La de cosas que me había perdido!
¡Besos!
Qué cosa más rica, tronquita! yo siempre he sido mucho de pescado y aquí estoy sufriendo lo mio; no hay oferta y la que hay muy cara y nada fiable (en fin, que he visto algún pescado con más edad que tutancamon) así que contemplar estas cosas es... sufrir, para que decir otra cosa... es sufrir y sufrir!
Sufridos besos y abrazos!
Tinc la sensació de sentir l'olor i tot. Només de veure la foto m'han agafat ganes de sucar pa!!!
Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)
Gemma, ja ho pots ben dir que això és peix del bo... i no saps com el trobo a faltar!! ;)
Mercè, benvinguda a la meva cuina!! :)
Adri, doncs mira una coincidència més perquè a mi també m'encanta!! I va ser un dels plats que li vaig demanar que fes ma mare aquests dies que estava per casa! :p
Marta, jo visc a Califòrnia i malauradament aquí peix fresc és impossible trobar-ne, i ja no parlem de gambes amb cap, rap amb cap, lluç, escamarlans... ;)
Margarida, l'has clavat! ;) jeje
Elvira, doncs sí! No saben el que es perden!! Encara bo que tu pots fer contraban d'això, que jo no! :(
Petons a tots/es!!
Que dius...no es pot trobar rap fresc...ni escamarlacs...amb cap...mare meva!!!
Bueno, no m'extranya que la mare et faci aquest plats quan vens, els deus enyorar..boníssim!!
Publica un comentari a l'entrada