divendres, 12 febrer de 2010

Panna cotta de litxis i gelatina de taronja sanguina

No m'agrada gens el color rosa. I el dia de Sant Valentí el trobo taaaaan cursi! Què voleu que us digui, jo em quedo amb el nostre Sant Jordi. ;) Molt més cultural i festiu.
Potser és perquè aquí em trobo inundada en un món consumista on ens fan creure que tot és de color rosa. Però el color rosa mai m'ha agradat, ves!
Malgrat tot, diumenge vinent, dia de Sant Valentí, és el dia dels enamorats. Així doncs aquí us proposo unes postres originals i el millor: moooooooolt fàcils de fer! ;)
Amb aquesta panna cotta, us asseguro que robareu el cor a més d'un, o millor dit! li guanyareu l'estómac. ;)

Panna cotta de lychees

I la gelatina de taronja sanguina, amb aquest vermell tan intens, li dóna un contrast visual i gustatiu fantàstic! ;)

Panna cotta de lychees

Panna cotta de lychees

In extremis
, però arribo!! :)
Sort que la Mònica ens ha allargat el plaç per poder participar a la convocatòria de Postres amb cullera (sense gluten)! Amb tantes receptes a punt per explicar, gairebé m'oblido de la dolça proposta dels Todos cocinamos sin gluten. ;)

Ingredients: (per a 6 unitats)

- Per a la panna cotta:
  • 400 g de litxis pelats
  • 250 ml de nata líquida sense gluten
  • 250 ml de llet sencera
  • 30 g (2 cullerades grans) de sucre
  • 6 g de gelatina en pols sense gluten
- Per a la gelatina de taronja sanguina:
  • 3 g de gelatina en pols sense gluten
  • 250 ml de suc de taronja sanguina
  • sucre al gust
Preparació:

- Per a la panna cotta:

En un bol, s'hidrata la gelatina en pols amb dues cullerades grans d'aigua freda.
En el vas del túrmix, s'hi barregen els litxis juntament amb la llet.
Es tritura fins que quedi una barreja ben fina.
Es passa per un colador per eliminar qualsevol resta de polpa.
En un cassó, s'hi barreja la nata, la llet, el sucre i els litxis fets puré.
S'escalfa tot remenant, fins que el sucre s'hagi dissolt i la mescla bulli.
Es retira del foc, i s'hi afegeix la gelatina hidratada.
Es remena fins que quedi completament dissolta.
S'aboca la mescla dins dels recipients i es reserven a la nevera un mínim de 2 hores per a què qualli.

- Per a la gelatina de taronja sanguina:

En un bol, s'hidrata la gelatina en pols amb dues cullerades grans d'aigua freda.
S'exprimeixen 4 o 5 taronges sanguines (250 ml).
En un cassó, s'hi barreja el suc de taronja amb el sucre al vostre gust.
S'escalfa fins que el sucre s'hagi dissolt.
Tot seguit, es retira del foc i s'hi incorpora la gelatina hidratada.
Es remena fins que s'hagi dissolt completament i s'aboca al damunt de la panna cotta ja quallada.
Es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

28 comentaris:

Gemma ha dit...

Jo també prefereixo sant Jordi, però entenc que a Irving es celebri més sant Valentí, je je je...
Unes postres romàntiques ideals per aquesta ocasió, fines i originalíssimes! M'imagino que la pannacotta de litxis ha de tenir un gust molt subtil...

Francesc ha dit...

Nosaltres celebrem dos dies dels enamorats: el 9 d'octubre (la Diada Nacional Valenciana i dia de "la mocadorada") i el 23 d'abril. Què et sembla? Dos a falta d'un!!! De tota manera, aquestes postres fan molt bona cara i, tot i no celebrar sant Valentí, doncs, potser les faré. Salutacions ;D

PILAR ha dit...

Quines postres més originals! I boniques. A mi tampoc m´agradat mai el rosa i a casa també preferim Sant Jordi, per nosaltres es un dia molt especial.
Petons!

guspires que viatgen amb el vent ha dit...

Bé, doncs a mi si, m'agrada el rosa!!! però mai he celebrat Sant Valentí, sempre el nostre estimable Sant Jordi, amb la seva rosa vermella.
Les postres, un 10!
Tinc a casa un pot de confitura de gerds i pètals de rosa que em van regalar per Nadal i tenia pensat fet alguna cosa semblant amb gelatina, com una mena de semifred amb una capa d'aquesta confitura i gelatina. Teniu alguna idea o recepta en el pot?
Bon cap de setmana!
Gemma

Joana ha dit...

Jo estic amb tú Merçé. Prefereixo Sant Jordi.
No he provat mai Panna cotta. Imagino que la textura sera, mes o menys, com un yogurth però més espés. No????
La veritat es que tenen molt bona pinta. Petonets.

Carmen (Dulces bocados) ha dit...

Com Sant Jordi, res!!
I d'aquesta panna cotta només puc dir extraordinari. Ptons

Quo ha dit...

Qué rico... me encantan las pannacotas y me gusta mucho probar sabores nuevos... lástima que aquí la naranja sanguínea sea casi imposible de encontrar... prometo buscarla y prepararlo.
besos congelados, pero besos

Margarida ha dit...

A casa, sempre Sant Jordi!
I el color rosa, a mi sí que m'agrada, però un rosa suau (tipus xiclet de quan jo era petita), no aquest tan cridaner que es veu a las anuncis de sant Valentí!

Aquests postres els faré quan el meu pare em porti taronges d'aquestes (té un taronger), perquè a les botigues no se'n veuen.
El contrast de colors (i de gust) d'aquesta panna cotta és original!
Petons

Dolorss ha dit...

San Valentí , per a mi, es una dia ficat al calendari per impulsar les compres, el consumis-me, é un dia de “pega” no m’agrada gens tampoc, santJordi, és Sat Jordi, però estaràs amb mi que no cal cap diada especial per dir t’estimo, cada dia ho pot ser.
Ohhhh que be m’ha quedat, je,je,je,..
Aquestes postres tenen d’estar bonísimes, a mes sense gluten.
La foto amb la cullereta plena és sensacional!!!

Petons

glutoniana ha dit...

Aquí també celebrem Sant Jordi, això d'esta festa és massa comercial...
Gràcies pel postre!

ARA ha dit...

Doncs a mi m'encanta el rosa, es el meu color preferit, els cors també, i per suposat aquesta panna cotta, que ha quedat preciosa. Pel cor m'agrada mes Sant Jordi.

petonets

Ara.

CocinArte ha dit...

Alucinant!! M'encanta, m'encanta i m'encanta!! Aquesta recepta la tinc que preparar, segur..
A mi tambè m'agrada Sant Jordi.

Maria ha dit...

Amb els litxis em sembla que no ho provaré.. ara, amb la sanguina, molt original i maco de vista.
Petons bonica.

Anna ha dit...

quina cosa més bona. És ua variant molt original de la mítica panna cotta de nata de sempre. Me l'apunto. Mlts petons!

mesilda ha dit...

Bona nit Mercè.
El millor és que no cal que siga Sant Valentí per a poder gaudir
d'aquesta delícia.Que mescla de sabors mes originals!.
Besets.

Elvira ha dit...

Benvinguda al club, una altre de Sant Jordi,jaja, a casa mai s'ha celebrat San Valentí, i si ho he celebrat, mai amb un regal, sino amb un bon menjar una mica especial! Té una pinta aquesta panna cotta! i el color de la gelatina es brutal!!!! Li diré al Marin que la faci per mí, que m'ha demanat una recepta que m'agradi i no sigui complicada, aquesta es perfecte!! Es un gran postre de cullera sense gluten, mil petons bonica i disfruta del cap de setmana

StHilari ha dit...

Uns gotets molt atractius i delicats, els apunto pel proper dia dels enamorats, perdó, volia dir de St jordi!

fina ha dit...

Quin color rogent¡¡¡
postre de Valentin's day versus Sant Jordi¡¡¡
Sant Valentí va ser un invent comercial¡¡
La taronja sanguina és boniiiisssiiima és molt difícil de trobar.
Al sud d'Italia, és ple¡¡¡ aquí ja no se'n veu.
Molt vistos les postres¡¡

Maria Dolores ha dit...

Este postre m'encanta amb litxis però eixes taronges són molt difícils d'aconseguir ara per això em van a empeltar un arbre.
Això de les celebracions no és el meu, preferisc un detall qualsevol dia.

mese ha dit...

Este panna-cotta tiene que ser muy especial y seguro que una mezcla estupenda de sabores.
Besos

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Què bona Mercè!! no he comprat mai litxis però a veure si m´animo...em ve de gust tastar aquesta panna cotta...m´agrada molt com t´han quedat les fotos tan lluminoses...un petonet estimada

Glòria ha dit...

Nosaltres també som de Sant Jordi, però em quedo amb la teva proposta per a qualsevol dia de l'any!. Trobes taronges sanguines fàcilment?. Em sembla recordar que en alguna altra recepta ja n'has fet servir. A Barcelona no en veig.

ELS PEIXOS ha dit...

Sant Jordi , sempre!!!!i amb aquest sugeriment , molt millor!!!

Assur ha dit...

A mi la panna cotta em sembla un invent extraordinari: senzilla de fer i de tantes classes com et dicti la inspiració. Tindré en compte els litxis (sempre en compro per Nadal). Pel que fa a les taronges sanguines, dic el mateix que la Glòria "noctàmbula": fa molts anys que, aquí, per les places no se'n troben. Jo en vaig demanar una vegada a la gent que em portava, des de València, taronges a casa quan les demanava per Internet, però ara a casa en som pocs i ja no en gastem tantes, pel que tampoc sabria on trobar-les.

Aprofito comentari per dir-te que mai he menjat beagles, i que si bé m'han semblat d'un procés llarguíssim, no són gens ni mica complicats de fer, oi?

Una abraçada!

ANNAFS ha dit...

Una aportació molt bona, i amb un color... fa venir ganes de menjar-ne. A mi dia dels enamortas no em diu res, prefereixo també Sant jordi...

Maite (Mai) ha dit...

Qué rico tronquita! y que bonitas fotos. Te ha queda muy majete este postre.
Un beso

La Quinta de Luculus ha dit...

Aquesta recepta me la vaig estar mirant per preparar-la ahir, però no vaig trobar sanguines el divendres, però ahir sí! i és que m'agraden tant! que les compro a cabassos!
Al final no l'he fet però no tardaré...
Petons bonica!

CocinArte ha dit...

Mercé, vaig a preparar aquesta meravella, perque ahir vaig trobar taronja sanguina!! no vegis lo contenta que em vaig possar...jeje. Però no tinc litxis, així que ja veuré que faig...