dilluns, 8 febrer de 2010

Pollastre amb escamarlans

Avui us presento un altre clàssic que ens va fer la meva mare aquestes festes. :) Un mar i muntanya protagonitzat per aquest crustaci ataronjat, l'escamarlà.
L'escamarlà per desgràcia aquí als Estats Units no arriba ja que només es troba a la zona nord-oriental de l'oceà atlàntic. Així que ja us podeu imaginar les ganes que teníem de menjar-ne!! ;)


Pollastre amb escamarlans

No cal dir que era un plat per llepar-se'n els dits!! Literal!! Sobretot per poder escurar bé els caps dels escamarlans. :p

Pollastre amb escamarlans


Pollastre amb escamarlans

Us transcric la recepta per a 4-6 persones, però si penséssiu en reproduir la foto de la cassola de més amunt, aleshores hauríeu de multiplicar les quantitats per tres. ;)

Ingredients: (per a 4-6 persones)
  • 1 pollastre de pagès
  • 12 escamarlans
  • 1 calamar de 300-400 g
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 1 porro petit
  • 1 tomata petita (de penjar)
  • 1 copa de brandy
  • oli d'oliva verge
  • 50 g d'ametlles
  • all i julivert
  • farina
  • aigua mineral
  • sal
Preparació:

Primer de tot, es neteja el calamar ben net i es talla a rodanxes d'un cm.
En una paella amb un raig d'oli, es salteja el calamar. Quan hagi tret el suc, s'hi afegeix l'all i el julivert picat ben petit, i es deixa coure un parell de minuts. Es reserva.
Per altra banda, es netegen els escamarlans amb aigua freda i a continuació es passen per la cassola amb un raig d'oli (amb compte de no coure'ls massa ja que perden molt la seva textura i gust). Es reserven.
Seguidament, es talla el pollastre a 1/8 (o ho demaneu a la carnisseria que us ho facin) i es salpebra. S'enfarina lleugerament (ha d'agafar molt poca farina).
A la cassola on hem saltejat els escamarlans, s'hi rosseja el pollastre a foc viu.
Quan sigui ros de totes bandes, s'hi afegeix una copa de brandy i es flameja. Es deixa reduir el brandy una mica i es retira el pollastre del foc.
Tot seguit, es tallen totes les verdures (ceba, tomata, pastanaga i porro) ben petites. S'aboquen a la cassola on hem rossejat el pollastre, i es deixen coure lentament fins que estiguin ben confitades i agafin un punt de color.
Quan ja siguin cuites, es passen pel túrmix.
Aleshores, es torna el pollastre a la cassola i pel damunt s'hi escampa la salsa de verdures diluïda amb un xic d'aigua calenta.
Es deixa coure a foc lent durant 1 hora-1.5 hores fins que el pollastre sigui tendre. A continuació, s'hi afegeix el calamar que havíem reservat i es deixa coure mitja hora més. Es corregeix de sal.
Quan estigui gairebé tot cuit, es fa una picada amb les ametlles i s'hi afegeix.
Es deixa coure 10 minuts més i tot seguit, s'hi afegeixen els escamarlans i s'apaga el foc.
Es deixa reposar uns minutets tot tapat abans de servir.

Bon profit!

32 comentaris:

TinkerBell ha dit...

Ja t'ho vaig dir a tu i a la Dolo, a BCN (o almenys nosaltres) no coneixiem aquest plat tan tipic d'alla! De fet encara no n'hem menjat!! :S

Ara de moment, puc intentar fer el "nostre" mar i montanya! Merci per la recepta!

** petonets!

Joana ha dit...

M'encanta. Es un plat que m'agrada moltíísim i a tú t'ha quedat genial. Felicitats, que la salsa té un coloret que....deu ni do.
Petonets.

guspires que viatgen amb el vent ha dit...

Ostres, boníssim! Doncs jo si que n'he menjat, i més d'una vegada. És d'aquells plats per llepar-se els dits i sucar-hi pa!!!
Petonets!!!

*Eva* ha dit...

Aquests plats són tant de la nostra terra... No hauria pensat mai que als States no hi hagués escamarlans, curiós.
pt!

Dolorss ha dit...

Mercè, ja veig que la teva mare us mima moltissim!!!
Aquest plat és una delícia de mar i muntanya.
No sols et llepes els dits sinó que (per educació no es fa) lleparíem fins i tot el plat!!!!
Petons

Núria ha dit...

M'encanta aquest plat, però la veritat es que no tinc ni idea de com es fa, sempre el menjo a casa la meva mare......m'apunto la recepta ara ja no tinc excusa.
Les fotos amb molta llum, molt maques.
petons

Gemma ha dit...

Un clàssic mar i muntanya espectacular, és dels meus preferits.
M'imagino que esperar tot un any per poder gaudir dels escamarlans es deu fer llarguíssim....

PILAR ha dit...

Quin plat més bo Mercè. Un mar i montanya ben complert. Curios que aquí no hi hagin escamarlans ára que es troba quasi de tot a tot arreu.
Petons!

StHilari ha dit...

tot un clasic que tant lluny de casa encara ha de ser més i més bo. Una abraçada

ARA ha dit...

Mar i muntanya, m'encantaaaaaaa, mes les gambes que els escamarlans, pero tot i aixi m'agrada moltissim. Quina cassola mes magnífica.

petonets

ara.

Anna de Llepadits ha dit...

Hola!

No et tenia a la ruta blocaire que faig habitualment! veig que tens receptes molt bones i magníficament presentades, a partir d'ara et seguiré, el braç de gitano de llimona t'ha quedat sensacional, i el pollastre amb escamarlans, és un dels clàssics que no poden faltar!

Enhorabona!

Anna

fem un mos ha dit...

Es un plat molt clàssic, i que esta boníssim, i mes per a tu que no el pots menjar si no vens per aquestes terres petons

MAR ha dit...

Aquests mar i montanya són tant i tant bons que són un gust un bon plat d'aquets i un bon troç de pa és la felicitat .....

ptonets

la cuina de l'estany ha dit...

Quina pinta Mercè, t'ha quedat perfecte.

Carmen (Dulces bocados) ha dit...

Aixó es un mar i muntanya espectacular!!!
Ptons

Massitet ha dit...

Ostres!
Quan he vist la foto al facebook no he pogut evitar entrar a veure millor la cassola i llegir l'explicació...

Té una pinta estupenda, aquest pollastre!

Quo ha dit...

Tiene que estar riquísimo... vaya pinta que tiene. Que suerte las mamis, nada sabe igual que lo que ellas cocinan eh?
Mil besos

Dolça ha dit...

És un plat tan bo i amb els escamarlans fresquets... ideal per xuclar, sucar pa , jejj
PTNTS
Dolça

fina ha dit...

Hola Mercè, m'estic posant al dia¡¡¡
Aquest any 2010, "Cuina per Llaminers" pren força i incorporar tot tipus de receptes, enhorabona¡¡¡
Aquest mar montanya és genial, té una pinta boniiiiisssiiiiimaaa¡¡¡
La primera vegada que vaig provar aquest plat va ser Alella. Felicitats.
Mondonguilles amb sèpia???

manel ha dit...

el pollastre amb gambes o amb escamarlans és un dels meus plats preferits, i no hi ha dubte que aquest, amb una execució tan ortodoxa, devia estar boníssim... per sucar-hi pa, que és el millor elogi qu se li pot fer.

Ly ha dit...

Ala!! como te cuida tu mami, ese plato se merece un superabrazo con besos incluidos, no te olvidaste verdad??

Mai ha dit...

Qui ho diria! però bé, si la bèstia només és nostra no saben el que es perden oi? la llàstima és que tu no en pots gadir sovint, però quan vens la mama et contempla d´allò més, i quina pinta!!!!!
petonets bonica

Francesc ha dit...

Ara em menjaria un parell de racions d'aquest plat tan saborós!!! Em sembla una recepta fantàstica. Algun dia d'aquests la faré, si trobe les cigales (=escamarlans,a la valenciana), és clar!!

mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Quina cassoleta mes bonaaaa!,se'm fa la boca aigua només mirant-la.
Ja pots dir que ta mimat ta mare estes vacances,ja pots dir que si!
Besets.

Marta ha dit...

D'aquest mar i muntanya hi han mil variacions...aquest pollastre amb calamars i pollastre es mereix un 10!
Ptnts

Carme ha dit...

Mercè,
Aquest plat està per llepar-se els dits. Una plat per trionfar.
Una abraçada,

Assur ha dit...

El gran clàssic, al meu entendre, del mar i muntanya (amb llagosta surt molt -massa- car), i el fet d'afegir-li calamar em sembla una magnífica idea.

Mercè: És de matinada i visitant amb la tranquil·litat que es mereix el teu blog m'ha entrat una gana que ni et pots imaginar. :))

Una abraçada!

Ivana ha dit...

aquests classics m'encanten!
petonets

Elvira ha dit...

Qué bóooooooooooooooooooo!!!! Soc una gran aficionada del mar i muntanya, es el que més m'agrada, i si es recepte de la mare, encara m'agrada molt més.Aquí si trobo escamarlans, però ja cuits, una llàstima, però amb el meu contrabando normal, es una de les coses que si que porto cap aquí,jaja. Mil petons bonica

Margarida ha dit...

Per llepar-se els dits! I jo sóc de les que escuren també el cap dels escamarlans. Si són frescos, és ben bo!
Quin goig que fa aquesta paella, plena a vessar!
Una abraçada

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!! :)

Tinkerbell, doncs ara ja no tens excusa! Tens la recepta i només et falta comprar un calamar i uns escamarlans ben fresquets, i un bon pollastre de pagès. ;)

Dolorss, i tant!! :)

Anna, benvinguda a la meva cuina!! :)

Massitet, no només la pinta és bona! Sinó que el gust, encara més! ;)

Petons a tots/es!!

CocinArte ha dit...

Uhmmm que bó!!M'el menjaria ara mateix, fa molt fred i ve de gust plats com aquest..