Pastís de xocolata en tres textures

Ara feia dies que no us posava cap recepta amb xocolata... així doncs aprofito per presentar-vos aquest superpastís que vaig fer per festes.
Aquest és un pastís que tal com indica el títol està format per tres textures: la base cruixent de pasta sucrée, una ganache de xocolata, i al seu interior, una sorpresa: un bescuit de xocolata sense farina. Un pastís ultrarecomanat per als amants de la xocolata!!! ;)
Això sí, per menjar aquest pastís fa falta tenir l'estómac bastant buit. ;)

Chocolate tart

Aquest pastís us asseguro que complaurà els paladars xocoaddictes més exigents! :p

Chocolate tart


Chocolate tart

La recepta la vaig extreure del llibre de Pierre Hermé, Postres.

Ingredients: (per a 8-10 persones)

- Per a la base sucrée:
  • 130 g de farina
  • 50 g de mantega a temperatura ambient
  • 50 g de sucre glaç
  • 2 rovells d'ou a temperatura ambient
- Per al bescuit de xocolata:
  • 25 g de xocolata negra (mínim 60% de cacau)
  • 3 ous
  • 200 g de sucre en pols
- Per a la ganache:
  • 300 g de xocolata negra
  • 200 ml de nata líquida
Preparació:

- Per a la base de pasta sucrée:

És millor fer-la el dia abans.
Al damunt de la superfície de treball, s'hi col·loca la farina tamisada i es barreja amb la mantega (amb textura pomada). Es treballa refregant entre les mans els dos ingredients. I veureu que queden com grumolls de serradures humides.
S'hi incorpora el sucre i els rovells, i es barreja tot.
Aquesta massa no s'ha de treballar molt, simplement unir els ingredients fins obtenir una massa homogènia.
S'embolica amb paper film i es deixa reposar a la nevera tota la nit.
El dia següent, al damunt de paper de forn prèviament untat, s'estira amb l'ajuda del corró deixant-la d'un gruix de 0.5 cm aproximadament.
Es col·loca dins un motlle de 25 cm de diàmetre prèviament untat amb un xic de mantega.
Es punxa amb l'ajuda d'una forquilla i es recobreix amb paper de forn. Al damunt, s'hi col·loquen llegums secs o pesos especials per a bases de pastissos.
Es cou al forn a 180ºC (350ºF) dins el forn prèviament escalfat, durant 10-12 minuts.
Es desemmotlla i es deixa refredar.

- Per al bescuit:

Es trosseja la xocolata i es col·loca dins un cassó. Es desfà al bany Maria.
Es separen les clares dels rovells. Es munten els rovells amb la meitat del sucre fins que esdevinguin blanquinosos i espumosos.
Es munten les clares a punt de neu, i a continuació s'hi afegeix l'altra meitat del sucre sense parar de batre, fins que quedin ben fermes.
S'incorpora lentament 1/3 de les clares a la mescla dels rovells, i a continuació s'hi afegeix la xocolata, tot removent amb una espàtula.
Finalment, s'afegeixen la resta de les clares, i es mescla suaument (de baix cap amunt) fins aconseguir una mescla homogènia.
S'aboca la massa dins un motlle circular de 24 cm de diàmetre, prèviament untat amb una mica de mantega.
Es cou a 180ºC dins el forn prèviament escalfat durant uns 15-20 minuts fins que estigui cuit (l'escuradents ha de sortir net).
Es deixa refredar a temperatura ambient i es col·loca al damunt de la base sucrée.

- Per a la ganache:

Es trosseja la xocolata dins un bol.
En un cassó, es bull la nata.
A continuació, s'aboca al damunt de la xocolata a poc a poc tot formant un raig ben fi.
Es remena delicadament formant cercles concèntrics (començant sempre pel centre del bol) amb l'ajuda d'una espàtula.
S'aboca al damunt del bescuit fins omplir la cassoleta i es deixa refredar a temperatura ambient.
Just abans de servir, es decora al vostre gust.

Bon profit!

25 comentaris:

ARA ha dit...

No em puc creure que sigui la primera, jeje, que estrany es fà fer un comentari amb la llista buida. Com tot el que fas, t'ha quedat preciòs, no he fet mai un pastis d'aquest tipus, serà hora de començar.

petonets

Ara.

Maite (Mai) ha dit...

Que cosa más rica niña! y esto, quién se lo va a zampar? no vas a invitar a las amigas? mira que llamo a los del Enterprise y repito lo de "por favor Scott, teletransporte"

Besos

*Eva* ha dit...

i tant que es per xocoaddictes! amb aquesta ganache tan brillant es tan temptadora.
Ara, no entenc com es cou el bescuit i després es posa sobre la masa sucrée... quina textura té perquè es pugui fer això?
pt i bon cap de setmana!

guspires que viatgen amb el vent ha dit...

Bé, jo sóc nova i estic a la búsqueda d'un pastís de xocolata, però veig que les coses se'm compliquen ja que tots em sembles excel·lents!
Felicitats pel bloc, m'agrada molt. Et convido a que visitis el meu, recent sortit del forn. Ups!

MaryLou ha dit...

Quin pastís tan bó!!!! sort que la xocolata no engreixa, qui engreixo soc jo!!!
Petonets

PILAR ha dit...

I jo sense esmortzar! T´ha quedat fantàstic i deu ser molt, molt bo. Aixó sí, amb aquestes postres tan contundents, millor menjar només una amanida per poder disfrutar-ho.
Petons!

Carmen (Dulces bocados) ha dit...

Quina delícia de pastís, amb lo xocolaters que som a casa aquesta recepta m'obligaran a fer-la i jo no no em podré resistir. Ptons

Margarida ha dit...

Jo crec que em menjaria un bon tros d'aquest pastís fins i tot tenint la panxa plena!
Ha de ser molt bo amb aquesta combinació de textures!

Elvira ha dit...

En Martin desprès de babejar una bona estona, m'ha trucat per dir, que mirès els ingredients i si necessitava algún que marxava abans de la feina, per anar al super i arrivar a casa i que fes feina!!!!jajaja, ja t'explicarè que tal, si hi ha un xocoadicte a casa es ell. Unes fotos impactants, mil petonets bonica i bon cap de setmana

Ly ha dit...

Ala y como quieres que no engorde con estas cosas que haces?, con lo que a mi me gusta el chocolate.
Si te sobró algo ya sabes ni se te ocurra tirarla.
Bss

Laura ha dit...

Bona tarda Mercé!

Es un pastis digne dels més xocoadictes com jo!! et puc asegurar que un dia d'aquest cau!

Petonets!

Núria ha dit...

wau!! quina "pintassa"!!! Jo també em teletransporto...i es que on hi hagi xocolata....
petons

Francesc ha dit...

Caram quina cosa més bona!!! Com a xocolataddicte públic i confés estic que balle amb un peu!!! Entre tu i la Gemma (la de "La cuina de casa") m'esteu fent perdre la poca resistència que tinc al xocolate... em sembla que enviaré el meu règim a pastar fang un dia d'aquests... Quina meravella de pastís!!!! Visca la xocolata!!!!

Francesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mesilda ha dit...

Bona tarda Mercè
No passa res dona,per a un pastís d'esta categoria sempre hi ha un lloget en l'estomac, i mes de xocolate... ummmh ...la perdició!
Besets

josep ha dit...

Mercè,
Sensacional com sempre, però amb xocolata encara més. Una abraçada

Marta ha dit...

Pasta sucrée...ha d'estar de mort!!! i amb xocolata..sublim!
(apunto recepta!)
Ptnts

Gemma ha dit...

Per xocoadictes total!!!!!!!!
Llàstima de no tenir la foto del tall, perquè m'imagino que el bescuit sense farina de l'interior ha de ser finíssim i deliciós...
M'encanta la decoració, t'ha quedat molt bonic!

El cullerot Festuc ha dit...

Mercè...no m'ho pots fer això!!! Cada pastís és millor que l'anterior...i aquest de xoco que t'haig de dir..que deu ser IM-PRESIONANTE!!! :)
Petunets,
Eva.

Cristina ha dit...

Mercè és fantàstic, amb les fotos em venen ganes d'agafar-lo!!

ANNAFS ha dit...

Mmmm... un pastís molt adequat per a mi, que m' encanta la xocolata i a més, encara que s' hagi de tenir l' estomac força buit, no hi ha problema; jo sempre deixo un bon forat per a les postres.
ptns.

Manduca ha dit...

Quin pastís..., ha d'estar..., com m'agrada la xocolata!!!!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)

Aquest és un pastís que no us decebrà! :p Malgrat menjar-lo després d'un bon dinar, més d'un va repetir de pastís!! :)

Eva, primer es cou el bescuit en un motlle. Es deixa refredar i aleshores es col·loca al damunt de la base de pasta brisée. I finalment, s'aboca la ganache pel damunt.

Guspires que viatgen amb el vent, benvingut/da a la blogosfera gastronòmica!! :) Gràcies pel link! De ben segur que et visitaré sovint! ;)

Petons a tots/es!!

surfzone ha dit...

Tens alguna foto d'un tall del pastís on es vegin les textures? Em faria gràcia veure com queda per dins :-)

Doña Masita ha dit...

Mercè pero que tarta más linda has hecho. ¡Felicidades por tantas delicias que preparas!

Una forta abraçada,

Doña Masita,
http://www.donamasita.com