altres dolços
postres
Aquesta recepta és un d'aquells clàssics de la Quaresma que encara no havia posat al blog. Així que aprofitant que fa un temps la Fina em va passar la recepta de les rosquilles de la seva mare, Antònia, aquest cap de setmana les vaig fer. Per tant des d'aquí dono les gràcies a la Fina per enviar-me-la i a l'Antònia per una recepta tan bona!! :)
Rosquilles de l'Antònia
I pel que fa a les rosquilles... doncs només us diré que malgrat que a una servidora el metge li ha recomanat beure fluids i menjar pomes, doncs no s'ha pogut resistir a la temptació i ha menjat un parell d'aquestes delícies... ssssshhhhhht (amb el dit davant dels llavis)!! D'això res al metge! ;) jejeje
La recepta original era per 1 kg de farina, però per no fer-ne tanta quantitat, vaig fer-ne la meitat aproximadament. A continuació us poso les quantitats que jo vaig fer servir.
Nota: A aquells qui no us agradi l'anís sec el podeu substituir per un altre licor dolç com la ratafia o el moscatell. I si preferiu no posar-hi cap beguda alcohòlica, simplement substituïu la quantitat d'anís per llet.
- 450 g de farina
- 200 g de sucre
- 1 cullerada petita d'impulsor químic (tipus Royal)
- 1 ou
- 100 ml llet
- 100 ml d' anís sec
- 100 ml d'oli d'oliva de 0.4º (gust suau)
- ratlladura de llimona
- 1/2 cullerada petita de matafaluga (en gra)
- oli de girasol per fregir
- sucre per ensucrar
Preparació:
En un bol, s'hi barreja l'ou amb la llet, l'oli, la ratlladura de llimona, l'anís sec, la matafaluga i el sucre.
Es barreja la farina tamisada amb l'impulsor.
Amb les mans, s'afegeix la farina a la mescla anterior, fins aconseguir una pasta densa.
Es tallen porcions petites d'uns 30-40 g cadascuna i es formen petites boletes i amb els dits es fa un forat bastant gran al mig.
Es fregeixen les rosquilles en una paella amb abundant oli calent fins que agafin un color ben ros.
Es deixen refredar al damunt de paper absorbent per eliminar l'oli sobrer i tot seguit s'arrebossen amb sucre.
Bon profit!
30 comentaris:
T'han quedat ben maques!!!! Jo fa molt temps que no las hi fet. Aquesta recepta segur que cau!!
Petonets
no me extraña que no te pudiera resistir, son una tentación, así que me llevo una, jajaja
Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Que ricas... me encantan las rosquillas, me recuerdan a cuando era pequeña y se hacian grandes ollas llenas de roscas.... que ricas recientitas...
un beso
Ssssttt! Jo no diré res al metge :)
Aquestes rosquilles s'assemblen una mica a uns bunyols, oi? Però amb aquesta forma queden molt més boniques. El gustet de l'anís i la matafaluga ha de ser deliciós.
Mercè, si aixó es menja amb la vista!!!!
Quina meravella.
Apunto la recepta.
Petons
Mira que amenazo con ir por tu tierra a comerme yo todas las rosquillas para que no caigas en la tentación de comerlas y a cambio te preparo un delicioso arrocito blanco cómo te ha dicho muy sabiamente el médico!!!!!!!jajajaja. Quina pinta, no m'extranya res que menjesis un parell!!I les fotos maquíssimes!!!Cuida't moltíssim bonica, mil petons
Mare meva, la carpeta de receptes pendents ja treu fum. Aquí jo m'hi jubilaré i no les hauré acabat de fer totes, això que ara tinc dos anys més! Quina pinta que tenen.
Amb el gust de l'anís son una delícia. Ja l'he apuntat. Ptons
Mmmmmmmmm, que bones, m'agraden les rosquilles de totes les maneres possibles.
Crec q si t'has menjat les rosquilles i t'han sentat bé, ja deus estar curada!!! ;-) (paraula d futur metge "cocinillas")
Gràcies per la recepta!! Jo la recepta cassolana (d'una sra. molt gran) q tinc és amb les mides d llet, farina i sucre dins les closques d l'ou!! Queden bones, xo jo no m'he atrevit mai a fer-les!!!
Petonets!!
han de ser boníssimes! normal que no et poguessis resistir!
petons!
Tranquila no ens xivarem de totes formes inclús el metge hauria d'admetre que davant d'aquestes rosquilles tot intent de resistència és inútil ... a més si el cos te les demanava és que bé et tenien que sentar
Ptonets i cuidat
Que bones que son les rosquilles i tal i com t'han quedat no m'extranya que enganyis al metge....però fes-li cas eh???
petonets
Yo tampoco podría resistirme.
Besos
Entenc perfectament que caiguessis en la temptació!
el metge??? uiuiuuyuiiiii!!!
bueno,però només 1, eh!!
amb aquesta delicia es impossible resistir-se!!
petonets
Tu tranquila que nosaltres mutis!
Però nosaltres també les haguessim provat ;)) mmmmmmmm!
Rècords.
Quina alegria¡¡ i quina alegria per l'Antònia, des de Nadal no està gaire bé... va agafan una coseta radera l'altre, vaja que ara ella tampoc podria com tu menjar les rosquilles.
Per alegrar-la l'he llegit ara mateix, el teu mail i el que has posat al bloc.
La meva mare és una persona no gaire efusiva però molt autèntica, ferma i amb molt bons sentiments, s'ha posat contenta, i m'ha dit: "Es poden fer tot l'any...¡¡¡.
Nosaltres quan erem petits les menjavem amb un xocolate de la casa Nestle de ratlles marrons i grogues que li deiem pijama. I la veritat es que són boniiiisssimes.
Gràcies Mercè per fer-ho i publicar-ho, i quines fotos més maques t'han quedat¡¡
Recuperat aviat.. cuida't i deixa que et cuidin¡¡
un petó.
Bona nit Mercè
Em vindrien be unes quantes per a berenar....
...ja saps... (xantatge)... sinó em xive al metge...jajaja!
Besets.
Tranquil·la, que no direm res! Nosaltres també hauríem caigut en la temptació de menjar-ne unes quantes.
Però ens les haurem de fer, i potser farem servir las recepta original (la de 1 kg de farina), que a nosaltres el metge no ens ha recomanat dieta!
Petons
Estes rosquilles son de les que menjes una, altra y altra.
Impresionantes, ricas, con presencia... Quiero una, al menos... se me hace la boca agua.
Besos.
Quants records les rosquilles!!! la meva mare ens en feia molt sovint! jo de tant en tant! t'han quedat divines!
petó
aquesta recepta em va perfecte! estava pensant l'altre dia que no faig receptes catalanes i aixo no pot ser, haig d'educar millor als roommates! de moment el flam de cafe els agrada... les rosquilles la propera i a veure si m'animo a fer una mona!
petoneeeets!
jejeje!! Mercè, jo tampoc m'hauria resistit davant d'aquestes rosquilles!!
UN PETÓ!!
Ni jo , tampoc m' hauria resistit a la temptació de menjar aquestes rosquilles que han de ser tan bones!!!
Ei...que no havies de estar a dieta blanda...que és això de menjar rosquilles...jeje. Quina bona pinta, m'encanten, però mai les he preparat a casa...si ho fes no podria parar de menjar-les...jeje. M'envies tres o quatre per seur express..
Núria
si si, tienen una pinta estupenda, buen trabajo, besitos desde londres
Jo tampoc hauria pogut aguantar sense menjar-ne :)
(no ens xivarem tranquil·la, això sí, acceptem suborn jajaja)
Que bones Mercè. Tranquil.la que el metge segur que no ho sap i si no li portes unes quantes la propera vegada.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada