dilluns, 15 de març de 2010

Brunyols de xocolata

En plena Quaresma un dels dolços més típics de la nostra terra són els brunyols (com diem els de les terres gironines). I no parlo dels bunyols de vent que en podem menjar tot l'any, sinó dels brunyols de Quaresma o més coneguts com brunyols de l'Empordà.
Ja he comentat anteriorment que fer brunyols em trasllada a la infantesa, i és d'aquelles tradicions que cada any segueixo al peu de la lletra. ;) A més a més, és una recepta que hi pot participar tota la família, sigui fent la forma, fregint-los o ensucrant-los.
Aquest any, per variar una mica, vaig fer-ne una versió de xocolata. Molt bons! Però malgrat que a una servidora li encanta la xocolata, prefereix la versió de tota la vida.
No us passa que hi ha receptes que ja hi teniu un gust associat i canviar-lo no acaba de lligar? Doncs és una mica el que em va passar amb aquesta versió de xocolata... un semblant dels panellets, com els de pinyons, cap! ;)

Brunyols de xocolata


Brunyols de xocolata


Brunyols de xocolata


Ingredients:
  • 250 g de farina
  • 25 g de llevat fresc de forner
  • 3 ous
  • 3 cullerades grans de llet tèbia
  • 3 cullerades grans d'oli d'oliva o mantega
  • 3 cullerades grans de licor de xocolata
  • 100 g de sucre
  • 50 g de cacau pur en pols
  • un pols de canyella
  • un pols de sal
  • oli d'oliva per a fregir
  • sucre per ensucrar
Preparació:

Es dissol el llevat amb la llet tèbia i s'aboca en un bol gran.
S'hi barregen la resta d'ingredients: l'oli, el licor de xocolata, el sucre, els rovells d'ou, la canyella i la sal. I es barreja.
S'hi afegeix la farina tamisada i s'amassa fins que la pasta sigui ben fina.
Per altra banda, es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a poc a poc, tot remenant amb cura de baix cap amunt.
Ha de quedar una pasta molt enganxosa i força espessa.
Es tapa amb un drap de cuina i es deixa llevar fins que dobli el volum (1 hora aproximadament; si és més temps, no passa res! Tindreu més massa per fer més brunyols! ;)).
Passat aquest temps, es formen els brunyols i es couen amb oli ben calent fins que agafin color per ambdues bandes.
Es deixen refredar sobre paper absorbent i s'ensucren.
Cadascú fa servir la seva pròpia tècnica a l'hora de fer els brunyols. La que faig servir jo consisteix en untar amb oli dues culleres grans (d'aquesta manera la massa no s'enganxa), i jugant amb les dues culleres es dóna la forma arrodonida del brunyol. Una manera senzilla de no empastifar-se les mans. :p

Bon profit!

40 comentaris:

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Merce, tenen molt bona pinta, pero jo estic amb tu....no se si sabria menjar-me un bunyol de quaresma de xocolata...

Una abraçada,

Reme ha dit...

Doncs jo també estic amb vosaltres, però provar una cosa nova no
ve malament.
Petons

Gemma ha dit...

Els clàssics són els clàssics, je je je... Però per variar també està molt bé provar noves formes, oi? Jo tinc ganes de fer els bunyols de xocolata d'en Fermí Puig, que també fan molt bona pinta! ;)

TROTAMUNDOS ha dit...

Si que es cierto ...., hay determinadas cosas que como las de siempre nada, pero la clave está en experimentar .. aveces uno descubre nuevos sabores mucho más buenos.

A mí me parecen que te han quedado estupendos, yo ahora mismito podía desayunar esos que tienes en la mano, ajja ... se ven deliciosos.

Un besote

ARA ha dit...

Jo estic amb tu, els panellets com els de pinyons ningú, i els brunyols de l'empordà. Jo els faig amb el foradet al mig, no son així? I com no sòc garire xocoadicte, per a mi els de tota la vida. La pròxima vegada els farè sense forat, mmmmmmm que bons.

Carmen (Dulces bocados) ha dit...

M'encanten de totes les maneres, però he de reconèixer que com els clàssics no hi ha res. Jo també he posat una entrada de bunyols, però tampoc són els clàssics. Em porto un parell. Petonets

Quo ha dit...

Es cierto, hay aromas y sabores que te regalan un viaje al pasado por todo el morro.... mnsss son tantas cosas... las torrijas de la abuela, los mantecados de la otra, las empanadas de mi madre, el gazpacho castellano huele a verano... son tantas cosas... me encanta esta receta. Los buñuelos no son mi plato fuerte, no me han quedado nunca bien del todo, así que me guardo esta receta, a ver si con la tuya doy en el blanco.
Un besazo

la cuina de l'estany ha dit...

Bon dia Mercè, veig que ja és comença a respirar la quaresma, aquests bunyols t'han quedat espectaculars!!

*Eva* ha dit...

Hola Mercè! Tens tota la raó, els gustos que tens de tota la vida quan es canvien ja no són igual. Però els brunyols de xocolata han de ser la bomba.
Per cert, fa uns dies vais preparar la teva recepta clàssica dels bruyonls i a casa van agradar moltíssim. En uns dies els publicaré al bloc. Moltes gràcies per una recepta tan i tan bona.
pt!

Elvira ha dit...

Ohhhhh que m'ha vingut gana amb aquest brunyols!!!!Son maquíssims, i de sabor segur que increibles!!! Quines fotos tan maques!! Sobre tot la de la mà masculina ,jajaja, si es que em convida a un brunyol, no puc dir que no!!!! Petons guapíssima

mercè ha dit...

Si alguna cosa té de bo la cuina és que tenint sempre la base tradicional pots variar formes,gustos..que si no agraden al propi cuiner sempre agradaràn a algú altre, ja que la cuina és això:compartir.La pinta és bona, bona...

surfzone ha dit...

Els brunyols triomfals, sens dubte. Quan anem a Pals, una dona ens en porta, en forma de rosquilla i no rodons, una quantitat increïble... però MAI es fan malbé (de fet, no tenen temps) XDDD

Núria ha dit...

Mercè...també m'agraden els de tota la vida ara no faria un lleig als que has fet de xocolata.
petons

Dolça ha dit...

Que bons i que bonics que t'han quedat!
I jo com tu i la majoria, els clàsics.
PTNTS
Dolça

Adriana ha dit...

Quina pinta!!! jo no soc de fregir coses pero em penso que aquests cal fer-los! i afegir-lis xocolata no pot ser pas dolent, esta clar!

petonets!

MAR ha dit...

Que bons que són els brunyols de l'Empordà !!!!!!!!! aixó si amb xocolata ja deuen ser per plorar, tot i que deuen ser un dolç totalment diferent no ??? haurem de desvetllar la incògnita.

ptonets

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Tan sortit tots tan rodonets i semblants, quina manya! ara mateix en menjava uns quants seguits :D t´han quedat magnífics i la versió amb xocolata ha de ser boníssima!!! petonets

dolçosdesdecasa ha dit...

Els tracidionals no cal dir-ho, però aquests han d'estar molt bons! t'han quedat de luxe!
petó

Ivana ha dit...

l'any passat ja vas fer i tenien una pinta increible i aquest any son...! tinc ganes de cuinar-los, haviam si m'animo!
petonets!

Pikerita ha dit...

Guauuuu... pues le voy a dar una sorpresa a mi padre. Ellos vivieron unos años en Barcelona y siempre dice que le encantan los panellets y los buñuelos de allí... Mi madre no es cocinillas (yo he salido a mi tía) y no los ha vuelto a probar.... creo que si los hago tal como explicas les encantará.
Besotes.

ANNAFS ha dit...

No n' he menjat mai amb xocolata, però per la pinta que tenen deuen ser molt bons.
ptns.

glutoniana ha dit...

Jo n'agafo un sense xocolata que estic empaxada de vore tanta xocolata jajaja.

fem un mos ha dit...

Ummmmm brunyols jo soc dels clàssics, sense res ó de crema
Petons

mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
A mi m'agrada provar coses noves,i mes d'una vegada m'he portat un bolet,i altres vegades m'ha sorprés el resultat.Però la tradició és la tradició i m'agrada seguir-la.A mes, si es fan els mateixos tota la vida per alguna cosa serà.
Besets.

Glòria ha dit...

A mi també m'agraden força els brunyols de Quaresma, ben consistents i amb un bon gustet d'anís!!. Els faries d'un dia per l'altre?.

El cullerot Festuc ha dit...

M'encanteeeen!! Els meus preferits sense cap mena de dubte!!! i jo com tu, prefereixo els càssics...pero no li faria un lleig a probar els de xoco!! jejeje!
Petunets,
Eva.

Xavier ha dit...

Veig que els vostres bunyols no tenen forat, heheheh!

Apetitosíssims!!!

lourdes ha dit...

Bona nit Mercé....Feia dies que no deia res per el teu blog....i ara, que son les o,20 del dia 16 de març, he entrat i per FI, veig la paraula "brunyol"...tant gironina.
Deus pensar a que be aixó....es que l'altre dia vaig "penjar" una recepta al Clubdecuines, i com son tant barcelonins, vaig posar brunyols i ells me'l han rectificat amb, bunyols. Res...era un comentari. Faré els teus "brunyols".
una abraçada
Lourdes

TinkerBell ha dit...

Quina bona pinta!! I felicita a l'Alfred per la pose, jajaja, que ha quedat molt maca la foto!! Li he reconegut la camisa tb!! jajajaja. :)

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Mercé, dia rera dia et superes! Genials aquests bunyols!

Laura. ha dit...

Que delicia, me gustan mucho los de chocolate....


Besos!

StHilari ha dit...

Bé, una novetat per enguany,... de xocolata!! per a mi una alternativa molt i molt temptadora...
Una abraçada

PILAR ha dit...

Jo m´afegeixo als tradicionals però tampoc diría que no als de xocolata. Han quedat esplendits!
Petons!

Maite (Mai) ha dit...

La comida es el mejor plumero para desempolvar los recuerdos porque se recuerda con los 5 sentidos... son preciosas tus peloticas de choco... de choco????? jajajajaja! Me encantan!
Bsssssssss

Maria ha dit...

Mercè, he passat uns fantastics dies per Girona!! M'encanta, n'he tornat enamorada!! I quin accent que teniu, tot Catalunya hauria de parlar com vosaltres!!
A més a més, si m'hi haig de trobar aquests brunyols, em sembla que em mudarè!!!
Petonets

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)

Ara, això del forat va a gustos. A casa sempre els hem fet sense forat, d'aquesta manera s'assequen menys i mantenen més l'esponjositat. ;)

Eva, me n'alegro que us agradessin! :)

Glòria, sí que els pots fer. Ara bé, si no vols que s'assequin, els hauràs de posar dins algun recipient hermètic i llavors el sucre queda mullat. I si vols que no et quedin mullats, doncs els deixes al damunt de la safata. De fet, aquesta vegada no els vaig posar a la bossa fins l'endemà... i no es van pas assecar.
Abans a casa, en fèiem tants que els congelavem amb bosses... i llavors simplement era treure'ls perquè es descongelessin i apa! brunyols tota la temporada. ;)

Lourdes, els hi haurem d'ensenyar als del Club de cuines com es diuen els bRunyols!! Ai, quina incultura! ;)

Maria, doncs ja ho crec que els trobaràs! ;)

Petons!

Cristina ha dit...

No n'havia vist mai de xocolata, jo de bén petita sempre he fet brunyols a casa, ara se'n cuida el meu marit. T'han quedat molt rodons, nosaltres els fem amb un forat al mig, provaré la tècnica de les culleres a veure si me'n surto.

La Casa de Lalaina ha dit...

Que buenos ya me gustaria probarlos
Petons

Mercè ha dit...

La Casa de Lalaina, bienvenida y gracias por tu comentario. :) Estos buñuelos de chocolate estaban muy buenos, pero debo decir que como estamos acostumbrados a los buñuelos del Empordà típicos, el sabor de chocolate es inesperado y pueda que no gusten a todo el mundo. ;)

LA CASA DE LALAINA ha dit...

Me gustan todos.