Tu a Boston i jo a Califòrnia: cupcakes de xocolata i formatge

Recordeu la pel·lícula Tu a Boston i jo a Califòrnia? Aquella on dues germanes bessones les separen de ben petites quan els pares es divorcien i aleshores es coneixen en uns campaments d'estiu quan ja són més grans? (The parent Trap, en versió original). Doncs si continueu llegint sabreu perquè el post d'avui l'he titulat així.
Fa uns dies l'Adriana em va deixar un comentari al meu blog, com tants de vosaltres feu. El seu comentari deia així:

... vet aqui que jo tambe soc una catalaneta als estats units, de moment a boston, si tot va be aviat fent un doctorat en enginyeria quimica (com tu)...

Jo també vaig estar a Boston fa uns anys, així que em van fer gràcia tantes coincidències i li vaig escriure. I d'aquí, uns quants intercanvis de missatges amunt i avall... i una coincidència darrera l'altra... totes dues havíem estudiat la carrera al mateix centre a Barcelona, totes dues havíem fet el projecte de fi de carrera a la mateixa universitat a Boston, i totes dues compartim la passió pels dolços i tenim un blog de cuina (ella en anglès i jo en català)!!!!
El món és ben petit.

I amb tots aquests intercanvis, l'Adriana tota decidida em proposa fer la mateixa recepta: tu a Boston i jo a Califòrnia. Repte acceptat!! :)

Aquesta vegada l'elecció va ser seva i va escollir una recepta del llibre The great book of chocolate de David Lebovitz: black bottom cupcakes.


Cupcakes de xocolata i mascarpone

La recepta original porta formatge cremós (tipus Philadelphia), i aleshores jo vaig fer la meva versió amb mascarpone que no deixa de ser un formatge cremós.
A vegades, hi ha canvis d'ingredients que surten molt bé, però d'altres, com aquest, que fracassen estrepitosament. I és que el mascarpone en comptes de quedar al centre del cupcake, durant la cocció es va repartir per sobre. :(
Això sí, no deixen de ser ben bons!!! :p

Cupcakes de xocolata i mascarpone

Cupcakes de xocolata i mascarpone

Si voleu veure la versió de l'Adriana, la trobareu aquí.

Ingredients: (per a 12 cupcakes)
  • 225 g de formatge cremós (en el meu cas mascarpone)
  • 70 g de sucre
  • 1 ou a temperatura ambient
  • 50 g de xocolata negra
  • 215 g de farina
  • 175 g de sucre morè
  • 35 g de cacau pur en pols
  • 5 g de bicarbonat sòdic
  • 1 g de sal
  • 250 ml d'aigua
  • 75 ml d'oli de girasol
  • 1 cullerada gran de vinagre blanc
  • 1 cullerada petita d'essència de vainilla
Preparació:

Primer de tot es prepara la mescla de formatge. En un bol, es bat amb el batedor manual de barnilles el formatge amb el sucre i l'ou. A continuació, s'hi afegeixen els 50 g de xocolata triturada a trossets ben petits.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol gran, es tamisa la farina juntament amb el cacau i el bicarbonat sòdic. S'hi afegeix la sal i el sucre.
Es forma un forat al centre de la farina, i s'incorporen els líquids (aigua, oli, vinagre i essència).
Es remena amb un batedor manual de barnilles fins aconseguir una mescla homogènia. (No cal remenar excessivament, just fins aconseguir una mescla homogènia).
S'omplen els motlles fins a 3/4 del seu volum, i al centre de cada cupcake, s'hi afegeix una cullerada de la mescla de formatge i xocolata.
S'enfornen durant 25 minuts fins que siguin cuits (l'escuradents ha de sortir net).
Es deixen refredar a temperatura ambient i ja estan llestos!

Bon profit!

40 comentaris:

Marta Padenous ha dit...

Genial el món de les coincidències!!! I aquests cupcakes tenen un aspecte genial!!! A veure si m'atreveixo algun dia!
Ptnts

Eugènia ha dit...

Hola Mercè!!
quina coincidència més fantàstica!!
I quina és l'adreça del seu bloc i hi entraré?
Per cert, el pastís de Sacher va ser un èxit.
I, quan em van demanar la recepta, els vaig dir: de La cuina per a llaminers (és clar!!).
;)

Francesc ha dit...

Quina pinta més bona que fan!!! Pel que expliques de les coincidències, per ací hauríem dit: "el món és un mocador, ple de mocs". La pel·lícula aquesta la vaig veure fa un munt d'anys i crec recordar que era bastant distreta. Això de les "cupcakes" és com una magdalena, no? A veure si un dia em decidesc i les faig. Salutacions.

Anònim ha dit...

T'han quedat super bonics!
De les grans concidències a vegades en surten grans amistats! i dels experiments grans receptes, però en el meu cas d'ahir no, ja que més aviat ahir en va sortir un fracàs culinari, una crema d'espinacs que va acabar tota per l'aigüera... i ara crec que acabo de perdre el llàpis (USB)... tenia una entrada preparada d'un braç de patata que vaig fer fa dies. Sort que ja som divendres i a veure si dilluns apareixo amb algun èxit gastronòmic!
Salutacions a tots i bon cap de setmana.
Gemma

Eva Flores ha dit...

ja ho diuen "el mundo es un pañuelo"!
Els cupcakes t'han quedat fabulosos!
pt!

Sonia ha dit...

T'han quedat fantastics!

Una abraçada

Ly ha dit...

Ohhh, ohhh, ohhhh que pinta tiene eso!! qué color ese chocolate y qué esponjoso se ve. No te habrá sobrado alguno que pueda llegar a Gran Canaria por servicio urgente, verdad?
Bss
Con esto cogías fuerzas para tus caminatas??

El cullerot Festuc ha dit...

nenaaaaaaa...no pares amb els reptes de cuina!!! Deus anar bena de bòlit!!! Doncs trobo que t'han quedat preciosos!!!! m'apunto la recepta que la faré ben aviat!!!! quina pintaaaaaaa!!!
Petunets,
Eva.

Núria ha dit...

Mercè que petit es el món eh??? aquesta peli quan era petita l'havia vist mes d'una vegada....
tu diràs el que vulguis però t'han quedat genials s'hagi desfet el formatge o el que sigui...tenen un aspecte que ja n'agfaria mes d 1.
petons

MaryLou ha dit...

El mon és tan petit!!!
Aquestes cupcakes son boníssimes!!!
Petonets

Ruben ha dit...

Jo espero que no acabeu com les bessones Olsen XDDD

Judith ha dit...

No sé quin efecte deuen fer sense mascarpone, peró a tu t'han quedat de luxe!! En quan a les coincidències tens tota la raó el món és com un mocador.
Petons

PILAR ha dit...

No sé que tal quedaràn amb un altre tipus de formatge però amb aquest t´han quedat fabulosos encara que el formatge sigui per sobre segur que el gust es força bo. Aquesta pel-li l´han fet un munt de vegades, d´aquelles de passar un diumenge a la tarda amb crispetes. Com a la pel.li finalmente s´intercanvien en el vostre cas potser podrieu quedar en un lloc intermedi...Aquestes coincidencies son encantadores. Que passis un bon cap de setmana.
Petons!

xaro ha dit...

Que petit es el mon, eh???? Aquestes cupcakes, tot i amb mascarpone, tenen una pinta!!!
Ptnts

Gemma ha dit...

Je je je... Mercè, m'ha encantat la idea :) Quantes casualitats!
Que curiós això que ha passat amb el mascarpone... i creus que amb el philadelphia no passaria el mateix???

Carmen ha dit...

Dons jo els veig fantastics, si amb el formatge philadelphia milloren..... ummmmm. Ptons

Adriana ha dit...

mare meva! els teus tenen molt més bona pinta que els meus eh!

però bé, m'ha agradat aquesta publicació! hem de repetir!!!

un petonet

MAR ha dit...

Ostres el món és super petit quina gràcia no??? i no us sonaveu de Bcn de la uni??? que fort !!!!
La peli jo l'he vist com 33 cops m'encanten aquest tipus de peli i quan tinc el marit de viatge o fora aprofito i veig aquestes pelis que a partir d'ara les acompanyaré amb aquest cupcakes

ptonets

Mesilda ha dit...

Bon dia Mercè.
Moltíssimes genialitats humanes s'ha produït per experiments i innovacions en els projectes originals.En este cas no ha eixit tal com tu volies però segur que estan delicioses.
Encara que mes deliciosa deu haver sigut eixa anècdota tan entranyable que heu tingut tu i l'Adriana.
Una experiancia amb molt de caliu.
Besets.

Fem un mos ha dit...

Quin seguit de coincidències, però han servit per a molt si ha nascut una bona amistat, aquet cupcakes te ha quedat de vici, encara que el mascarpone quedes a sobre, si no dius res hauria semblat que ho havies fet a propòsit.
Petons

Kako ha dit...

Mercé, te quedaron de película! ;-)
Muchos besos.

joana08 ha dit...

Noia, jo no sé si el mascarpone s'ha quedat abaix o adalt, però que t'han quedat de vici, segur.
Si vols fer-ho expressament, no et surt. T'ha quedat com una capa blanca per sobre, que trenca el color del xocolata, i queda genial.
Petonets i bon cap de setmana

glutoniana ha dit...

Quines casualitats!

Osti que curiós lo del mascarpone... però encara així han quedat molt bé de dins :)

Jose ha dit...

Mercè, no importa molt que el mascarpone quedi a sobre. A mi em sembla que aquests capcakes tenen un aspecte molt bó. Gràcies pel teu missatge de felicitacions pel meu primer aniversari blogaire.

Cuinagenerosa ha dit...

fantàstica coincidència i bona iniciativa la de mantenir-la cuinant el mateix.
diuen que tots tenim un doble al món, tu ja l'has trobat, o almenys s'hi acosta força.

Quo ha dit...

Ehhhh, no repartas tantas que yo tambien quiero una. Estoy en la ofi todavia y mira que hora es (diez menos veinte de la noche hora española que te lías) y veo esto... ESO NO SE HACE!!!! No se si usar mascarpone es o no un fracaso, pero tienen una pinta, blanquitas y todo, que madre mia....
ainss, que hambre....
besos

ANNAFS ha dit...

Quantes casualitats o coincidències, Quina gràcia ,no?
Bona idea, fer la mateixa recepta... A tu t' ha quedat molt bé, Quines ganes de menjar-ne!

Núria ha dit...

Aquest món d'internet i dels blogs és absolutament fantàstic!!M'ha encantat la forma en que us heu conegut i sobretot que tingueu tantes coincidències... que guay!! Però no m'oblidaré de dir que aquest cupcakes són fantàstics...i venen unes ganes de menjar-los...menys mal que estic fent un bescuit de xocolata...jeje...

Unknown ha dit...

Ostres!!!!Com es la vida veritat??? M'encanten aquestes casualitats, son per escriure un llibre i tot!!! El repte ha sigut genial, i el resultat fantàstic, encara que diguis que el mascarpone s'ha escampat, trobo que queden genial!! Me n'hi vaig a conèixer a la teva bessona!!!jajaja. Mil petons bonica

Cristina ha dit...

Quina coincidència!! L'Adriana ja sap el seu destí: California!!
Els cupcakes t'han quedat fantàstics, felicitats!

Miel ha dit...

Sembla que tingueu vides paral·leles, jejejej... us han quedat molt bé a les dues!! Això del philadelphia ho tindré en compte!!! però de tota manera no es veuen gens malament, al contrari!!

Petonassos

Miel

Glòria ha dit...

Ja un diuen que el món és un "pañuelu"!!. Quantes coincidències entre tu i l'Adriana i molt bona idea això de fer la mateixa recepta. No sé com deu quedar els cupcakes amb Philadelphia però amb mascarpone tenen molt bona pinta!!!

Joan ha dit...

Hola Mercé!

M'apunto ara mateix aquesta recepta, aquests cupcakes tenen una pinta espectacular.

Felicitats.

Una abraçada

fina ha dit...

Això si és doctorat en enginyeria quimica¡¡¡¡ genial i bons.
salut Gemma¡¡

Anònim ha dit...

Mercè, hem quedo parada de la teva capacitat creativa i possibilitats de enriquir-nos, cada un de nosaltres amb les nostres tasques... i quan torno entrar al teu bloc, crear crear, crear... ets imparable¡¡¡

fina ha dit...

Mercè, hem quedo parada de la teva capacitat creativa i possibilitats de enriquir-nos, cada un de nosaltres amb les nostres tasques... i quan torno entrar al teu bloc, crear crear, crear... ets imparable¡¡¡ l'anònim era jo

Maite (Mai) ha dit...

Mercè, tronquita! Tú estás segura que esto se puede publicar en horario infantiiiilll??? pero tu has visto que pinta tan provocativa que raya el pornoooo! para comérselos con papel!

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)

Eugènia, si cliques al damunt d'Adriana aniràs al seu blog.
Fantàstic que us agradés tant!! :)

Francesc, els cupcakes són una mica més densos que les nostres magdalenes ja que els ous no es baten com a les magdalenes.

Gemma, això dels fracassos ens passa a tots... fent i desfent aprèn l'aprenent! ;) Espero que hagis trobat el llapis USB!

Sonia, benvinguda a la meva cuina!!

Ly, como me conoces!!! :D

Eva, si, si... de repte en repte, però saps què? És molt divertit i emocionant! ;)

Gemma, doncs a l'Adriana li va passar el mateix i ella va fer servir formatge cremós. Així que la meva teoria no és vàlida.

Adriana, fet!! :) Així que tingui una mica de temps t'envio la recepta. ;)

Mar, com ens portem uns quants anys de diferència, no vam coincidir a Barcelona!

Mai, jajajaja, no me acordaba de tu edad! Perdóname! ;)

Petons a tots/es!!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Visca l´agermanament de cuines!!! :)) t´han sortit uns cupcakes deliosos...i quin munt de coincidéncies no? unides pel destí...petonets

Ivana ha dit...

guauu! quantes coincidencies!!!
aquests cupcakes tenen una pinta deliciosa!! jo els vull tastar!!
petonets