Cargols a la llauna

Sé que la recepta d'avui té molts partidaris i molts detractors. Aquesta bèstia petitona que treu el cap quan plou, a casa té molt d'èxit. I a la nostra terra també. Fins i tot es celebra l'aplec en el seu honor a Lleida cap al mes de maig.
Aquí els cargols són tamany supersize, com tot lo americà. I només de veure'n l'aspecte no m'inspiren la confiança per llençar-me a tastar-los. Així que no us puc dir si són millors o pitjors perquè de moment no els he provat.
Però avui us presento els que ens va preparar la meva mare per aquestes vacances, i que ja sé que potser em faci pesada dient que són els millors, però és ben cert! :) I el millor de tot, la salseta! Sempre acabem deixant la llauna ben neta de tant sucar-hi pa!! :)

Cargols a la llauna

Abans solíem menjar-ne a un restaurant conegut per aquest plat, que està ben a prop de casa. Però d'ençà que la meva mare es va llençar a fer-los ella, ja no hi ha color! ;) A més a més, fets amb productes de qualitat, no tenim cap problema d'indigestió. :p

Cargols a la llauna
Cargols a la llauna

Ingredients:
  • 300 cargols
  • 1 kg de tomata
  • 3 botifarres de carn crua
  • 2 fulles de llorer
  • oli d'oliva verge
  • sal i pebre
  • 3-4 grans d'all
  • julivert
Preparació:

Primer de tot, es netegen els cargols amb aigua abundant, tot repassant-los d'un en un.
Tot seguit, es posen dins una olla amb aigua freda, i es porten a ebullició, d'aquesta manera surten de la clova.
Quan arrenquin el bull, es retiren i es tornen a rentar amb aigua freda i s'escorren bé.
En una cassola amb oli abundant (1/2-3/4 de litre), es couen els cargols ben escorreguts juntament amb dues fulles de llorer i salpebrats al gust, durant una hora a foc mig. Cal remenar-los de tant en tant.
Passat el temps de cocció, es retiren i s'escorren per eliminar l'oli restant.
Es col·loquen dins una llauna de cara cap amunt.
En una paella amb un raig d'oli, es desfan les tres botifarres i es couen fins que la carn quedi ben rossa. Es reserven.
A la mateixa paella, s'hi cou la tomata (prèviament passada pel túrmix) juntament amb l'all i el julivert picats ben petits. Es corregeix de sal i pebre.
Es deixa coure la tomata a foc lent, fins que hagi reduït l'aigua i quedi una textura expessa (aproximadament una hora).
Seguidament, s'hi afegeix la carn de les botifarres, i es deixa coure mitja hora més.
Aleshores, quan està tot cuit, es reparteix la salsa de tomata i carn per sobre dels cargols.
Just abans de servir, es gratinen al forn per a què agafin un punt de ros.

Bon profit!

44 comentaris:

E ha dit...

Ostres Merce' fan molt bona pinta pero es de les poques vegades que no estare d'acord amb tu. Els caragols a la llauna no es fan aixi' :D (tot hi que segur que surten ben bons) des de que ens vam traslladar a viure Girona a casa ja ens vam adonar que teniu la mania de posar-hi tomata (per als de Lleida aixo es un sacrilegi)

Aixi doncs els millors caragols a la llauna els de ma padrina. A casa no els bullim, es posen cap per avall i si n'hi ha algun que vol marxar polsim de sal i cap al forn!(des de ben petit que aquesta es la meva tasca)

Si us agrada el gust del caragol aquesta es la millor manera.
A part d'aixo, Merce sempre tens rao (be amb les croquetes tambe ens podriem barallar :D)

Mercè ha dit...

Enric, ja ho sé que a Lleida els feu així, però per mi són molt millors amb la carn i la salsa de tomata! :p
A part, això de bullir-los... no és bullir-los sinó escaldar-los perquè treguin la baba i quedin ben nets! ;)

maragda ha dit...

Amb tomàquet o sense... els cargols només els puc menjar en llocs que m'inspiren confiança, com a casa de ma mare, però els teus no els desdenyaria pas!
Una entrada genial!
Petons i una excel·lent setmana

Gemma ha dit...

Jo sóc dels DETRACTORS i més encara si són supersize, je je je...
Clar que si són fets per la teva mare, devien ser molt bons ;)

joana08 ha dit...

Han d'estar bonísims. El meu sogre té la má trencada de fer cargols. Jo no els fet mai. Però la veritat es que m'agraden de qualsevol manera.Per cert la meva cunyada viu a Binéfar i també s'apunten a la cargolada jeje.
Petonets.

Anònim ha dit...

Hola!
A casa meva sempre els hem fet bullits i després rostits a la cassola amb sal i pebre i que quedin força secs. No obstant si alguna vegada els hem fet a la llauna doncs els fem secs, sense salsa. La salsa per acompanyar : un bon allioli, una bona salsa de tomata (tomata, oli, una mica de ceba, sal, pebre ...) ben cuita.

Una pregunta: la botifarra que anomenes et refereixes a una de sal i pebre o a una de perol ?

Carmen ha dit...

Amb els cargols no puc, ja poden ser ben nets i poden estar ben bons, però no gràcies, m'espero a la propera recepta. Ptons

dolorss ha dit...

Mercè, ingredient molt preuat a Lleida, si, i com d’altres coses és pot cuinar de 1000 maneres. Aquesta no la coneixia.
De fet em sembla que els de Lleida no ens compliquem tan per fer uns bons caragols, els mes senzills son els que es fan amb palla iestàn fets en un moment: llauna (una encomanada expressament dons ha de ser gran) es posen mirant al cel i s’espolsem amb sal i pebre per que no s’escapin, es tapen amb palla abundant, es posen damunt de flama viva i es cala foc a la palla, consumida aquesta es bufa per treure les possibles restes de cendra i .... amb un parell de salses tipus vinagreta, o d’all..... que bons.
Ui, veig que m’estés molt, be , de fet el que volia dir-te que hi veig molta feina per part de la teva mare a fer uns bons caragols. La dona se ho treballa molt, podeu estar agraïts!!!
A la llauna no fiquem tomata, ni carn, però clar no has dit pas que son al estil de Lleida ;-)

Petons

ARA ha dit...

Doncs jo, de tot el que heu dit, una ració per a mi, ;), Dolors, no havía sentit mai això de la palla, no es crema?

petonets

Ara

Marc ha dit...

Jo me'ls menjo amb salsa de tomata (quina pinta), amb sal, amb allioli, amb el que sigui...

D'on has tret els cargols a Irvine? o és recepta de Nadal?

dolorss ha dit...

Amb el teu permis Mercè:
Ara, si els caragols es couen per sota i per damunt. La palla és crema. Son uns caragols “sobtats” .
I encara que sembli estrany no queden amb cendres , estan bonissims

Maite (Mai) ha dit...

Yo no soy detractora que me da mucha envidia a quién no les produce asco. Pero yo soy incapaz. Lo más, es que les dejo pasear por mis lechugas y mis fresas (bueno, estas últimas se las zampan hasta el tallo)... pero de ahí a saltar a mi cazuela como que no...
urghhh!
BEsos

La Llibreta Viatgera ha dit...

Mercè, jo no soc gaire amiga dels cargols, ara que a la salseta ja et dic que no mi resistiria pas, ha de ser de vici!

Un petó! Beth

PD: proposo ja mateix el Bloc "La mare de la Cuina per Llaminers" ;)

SUSANNA ha dit...

HOLA A TOTHOM

HE LLEGIT LA RECEPTA DE LA MERCÉ, I JO TAMBÉ ELS HE MENJAT COM ELLA DIU, I LA VERITAT ES QUE ESTÀN DE MORT..JE,JE...AIXÓ ES EL QUE TÉ DE BONA LA CUINA, UNS MATEIXOS INGREDIENTS..I MIL MANERES DE CUINAR-LOS...PETONETS SUSANNA

Anònim ha dit...

A mi els cargons m'agraden molt, però els de la meva mare i els que feia la meva àvia per Sant Sebastià. Des de llavors, que era quan nosaltres els anavem a buscar i els deixavem dejunar per menjar-los el dia 20 de gener, per Sant Sebastià, que ja no n'he tastat més, i eren fets a la casola amb tomàquet.
Gemma

Ly ha dit...

Uyyy yo creo que sería de las detractoras pero la verdad es que nunca los he probado, por aquí no es algo tan común comer caracoles, una vez me atreví a probar la salsa,hasta ahí llegue (soy muy cobarde, lo sé) este es uno de esos platos que creo que solo probaría si no supiera lo que es, que fijo que así me encanta pero sabiéndolo no se....
De todas formas seguro que los de tu mami son los mejores, eso no lo dudo.
Bss

Núria ha dit...

Ai Merçè mira que tot el que fas m'encanta però els cargols.....grgrgrgrgrgrgr...no puc....
petooooons

glutoniana ha dit...

Jo avui no vinc a dinar jajajaja. Ja saps de quina banda estic :)

MaryLou ha dit...

A mi m'agraden moltissim!!! pero els faig poques vegades. M'agraden de totes maneres, però que piquin!!!

Petonets

Mesilda ha dit...

Bon dia Mercé
No els he provat mai a la llanda,però si em feres una tapeta per a mi me la portaria,segur que estan de bons per a morir-se.Ací els fem de forma diferent,els escaldem igual però després ho fem en una salseta de tomaca,herba-sana i vitet...i a xuplar-se els dits.A ma mare també li eixien de categoria.
Besets

xaro ha dit...

Jo no els he fet mai, i tant sols en menjo 4 o 5 en llocs de confiança, però sucar pa a la salseta es el millor de tot!!!!!

BuenasMigas. ha dit...

Quina casualitat, jo els faig igual, amb tomàquet i botifarra. Aquesta recepta me la va donar una senyora fa molts anys, també crec que és la millor versió dels cargols a la llauna, estic pensant que no fos la teva mare qui em donés a mi la recepta??? jajaja ... ja seria casualitat...

Quan els faig, em diuen que així no es fan els cargols a la llauna, però ara que t els he vist a tu, tinc curiositat per saber si se li poden dir 'a la llauna' oficialment i d'on sorgeix aquesta recepta, com ho podríem esbrinar?

Sigui com sigui, per a mi, també són els millors.

Salutacions.

Maria ha dit...

Amb aquesta recepta em recordes que tinc que posar-ne una també força bona que faig ..
Res, per mi els millors, bullits i sucats amb una vinagreta normal d'oli, vinagre i pebre, menjats de 3 en 3.
Ja veus, gustos per tots..

Isabel ha dit...

Ostres noieta!! quina pinta tenen aquest cargols!! a casa son molt "cargolers" cuinats de totes maneres. Tot i que els de la mare també son dels millors!!
UN PETO!!

Maria Dolores ha dit...

M'agraden molt, aixi no els he probat, pero no dubte la recepta molt bona.

Unknown ha dit...

Jajajaja, tinc a Martin literalment babejant davant l'ordinador, com continui així, es pot electrocutar!jajaja. A nosaltres dos ens encantan, però a qui més a Marc al meu fill, no deixa ni un!!!! Aquí també son tamany gran, els famosos escargot o com es digui en francès, així que si els tinc que cuinar sempre ho faig a casa!!! La teva mare té unes mans!!!! Ara entenc moltes coses, tens els gens de la mare!!!! Mil petons bonica

Fem un mos ha dit...

Boníssims sens dubte, a casa ens encanten, jo tinc un post del mes de setembre amb els que preparo a casa, son molt semblants potser amb alguna petita variació, potser amb coincidit a menjar-los al mateix restaurant.
Petons

No tot són postres ha dit...

Mercè, aquesta vegada no la faré, la recepta, ni me la poso a la llista dependents...jo sóc d'aquelles que els cargols ni veure'ls, jejej,
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Bé, a mi això dels caragols... però haig de reconèixer que, com els fet a casa, no n'hi deuen haver. Salutacions :D

xisca ha dit...

Idò a ca nostra Mercè ens agraden i molt els cargols . Noltros els feim a la mallorquina i crec que a cada casa hi ha variacions , mai els he menjat de la mateixa manera. A la llauna els vaig menjar una vegada i van ser molt bons. A Canet , a Perpinyà ens vàrem convidar a menjar caragols fets a damunt una graella , també molt bons. Jo sí que me'l apunto i ara que plou ......

Una besada

PILAR ha dit...

No he provat mai els cargols i crec que mai ho farè però al meu marit sí que en menja i com va viure uns cuants anys a Girona diu que allí els va provar cuinats d´aquesta manera i que son bonissims.
Petons!

TROTAMUNDOS ha dit...

Hola Mercé¡¡¡

Justo este domingo comí caracoles, los preparó mi madre ... con distinta salsa, pero buenísimos también.

Como bien dices hay es un plato que despierta sentimientos contradictorios, yo los adoro, me fascinan y aportar una nueva salsa a mi repertorio me encanta .. los probaré la próxima vez.

Besotes guapa

El cullerot Festuc ha dit...

Mercèeeeee...m'encanten els cargols!!!!! Ara fa temps que no en menjo...ohhhhh...quina pinta que fan...i si són de la tva mami segur que brutals!!
El restaurant que comentes no serà can barris??? Nosaltres fem parada obligada cada any per anar menjar cargols a la llauna! :)
Petuents,
eva.

lourdes ha dit...

Hola Mercé
Aquests cargols tenen una pinta que demanan que es mengin. A casa no els bollim mai. Els fem "secs" oli sal i pebre. Desprès de ben rentats amb aigua i vinagre, els posem a una paella (gran) que vagin traien la "baba", els treiem, i tornem a fer la mateixa operació tres vegades (sempre netejan la paella)i quan ja no treuen res, els sal pebrem bastant, i anan-los saltajan. Queden molt bons, la salseta la posem a part. Som cinc (una no en menja i en menjem 400 !!!!
una abraçada

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Quan estudiava a Palma vaig tastar els cargols, allí hi ha molta tradició de menjar aquest ingredient, i reconec que em van agradar però hi puc jajaja es veure les banyetes i...agssss....jajaja...però reconec que l´aspecte és ben bo i que la salsa de la teva mare ha de ser boníssima...petonetsssss

Anònim ha dit...

Hola Mercè,
Primer de tot, et felicito per aquest blog, que tantes bones idees ens dóna!
Aquests cargols segur que estan boníssims! En algun comentari es deia si se'ls pot anomenar "a la llauna". Crec que el que dóna el tret característic a aquesta recepta tradicional és que es couen íntegrament a la llauna damunt del foc viu. Sempre he vist cuinant-los d'aquesta manera: col·locant-los mirant al cel damunt de la llauna, ben juntets, i de seguida anar-los tirant sal de manera que no surtin i vagin deixant anar la baba. La gràcia també és que es coguin en aquesta subtància, amb un bon raig d'oli i empolsats de pebre. Fets d'aquesta manera, i acompanyats d'un allioli o una vinagreta, els trobo deliciosos.
La recepta que ens proposes crec que aprofita la recepta dels cargols a la cassola i dels cargols a la llauna. Una bona idea!
Salut!

Rosa

Mercè ha dit...

Rosa, doncs possiblement la procedència sigui com dius tu. Moltes gràcies pel teu comentari i l'explicació de la recepta dels cargols a la llauna! :)

Xavier ha dit...

Dissabte tinc un dinar a casa i et robo la recepta, quina pinta!

Els deixaré preparats per només gratinar-los al final abans de servir

Unknown ha dit...

A Can barris de Campllong hi falta gent, ¿no? jajajaja. Son impressionants aquests cargols, és un no parar cada cop que hi vaig. Nosaltres també els fem a casa, però.......baixar a Girona de compres i no anar a menjar cargols per dinar és pecat!!!!!Una abraçada

emilio ha dit...

aquesta recepta m´a agradat moltissim que bona

Emilio ha dit...

aquesta recepte esta molt bona

Anònim ha dit...

Llauna,caracoles,sal,pimienta negra,pimentón rojo dulce,aceite y nada más.los caracoles siempre bocarriba,no remover,y el fuego que sea uniforme,para que todos se hagan a la vez.

Unknown ha dit...

Bon dia! Gràcies per compartir la recepta, té bona pinta. M'agradaria provar de fer-los. A Reus a la botifarra crua en diem llonganissa, i les venen de diferents llargades i gruixos. A la recepta dius que s'en necessiten 3, em pots orientar aproximadament amb el pes? Sóc novell a la cuina :)
Moltes gràcies.

Mercè ha dit...

Hola Josep, doncs no les he pesat mai. Però diria que deuen fer uns 100-150 g cadascuna.