Dificultat: baixa

Ingredients: (per a una tarta de 20 cm de diàmetre)

- Per al sablé bretó:

• 70 g de sucre
• 75 g de mantega
• 2 rovells d'ou
• 100 g de farina
• 4 g d'impulsor (Royal)
• 2 g de sal

- Per a la crema de vainilla:

• 300 ml de llet sencera
• 100 ml de nata líquida
• 80 g de sucre
• 30 g de farina de blat de moro (Maizena)
• 3 rovells d'ou
• una beina de vainilla
• 1 fulla de gelatina

• maduixes, maduixetes silvestres i cireres per decorar

Preparació:

- Per al sablé bretó:

En un bol es barreja la mantega i el sucre i amb l'ajuda de les barnilles elèctriques es bat fins obtenir una mescla cremosa.

A continuació s'hi afegeixen els rovells d'un en un, tot remenant amb les barnilles elèctriques. Ha de quedar una mescla amb una textura similar a una maionesa.

A continuació, s'hi afegeix a poc a poc la barreja de la farina, l'impulsor i la sal, i amb l'ajuda d'una espàtula es remena delicadament.
S'estira la massa entre dues làmines de film transparent i es reserva a la nevera un mínim de 2 hores.

Es retira la massa freda de la nevera i amb l'ajuda d'un corró es deixa d'un gruix de 0.5 cm.
Es reparteix la massa dins el cèrcol, i es reserva a la nevera.
Mentrestant, s'escalfa el forn a 170 ºC.
S'enforna la base a 170 ºC durant 20-25 minuts fins que sigui rossa.
Es retira del forn, es pinta la part superior amb clara d'ou i es torna al forn un parell de minuts més.
Es deixa refredar a temperatura ambient abans de desemmotllar (ja que la galeta quan surt del forn és encara tova i a mesura que va refredant, agafa la textura cruixent).
Es reserva.

- Per a la crema de vainilla:

És millor preparar-la el dia abans.

En un cassó, s'hi barreja la llet i la nata juntament amb una beina de vainilla. S'escalfa a foc mig-baix fins que bulli. Es deixa infusionar i quan sigui freda es cola.
En un bol, es barregen uns 25 g de sucre amb la farina de blat de moro.
A continuació, s'hi afegeixen els rovells d'ou, i es barreja amb unes barnilles. Quan la mescla sigui homogènia, es bat un xic fins que la mescla quedi esblanqueïda.
S'afegeix una mica de la llet aromatitzada i es barreja.
S'afegeix la resta de la llet i del sucre, i es barreja.
S'aboca la preparació dins una cassola i es cou a foc mig-alt fins que espesseixi, tot remenant.
Quan comenci a espessir, es retira del foc i es continua remenant fins que l'espuma desaparegui.
Seguidament, es torna la cassola al foc fins que arrenqui el bull i es deixa bullir 10 segons sense parar de remenar (per tal que la farina de blat de moro quedi cuita).
S'incorpora la gelatina prèviament hidratada durant 10 minuts en aigua freda.
S'aboca la crema dins un bol fred de la nevera i es cobreix en contacte amb film transparent.
Es reserva a la nevera.

- Muntatge:

Just abans de fer servir la crema, es remena amb el batedor manual de barnilles.

Es col·loca dins una màniga pastissera per tal de repartir-la millor al damunt de la base sablé.

Es formen botons de crema fins cobrir tota la base.
Es reserva la base amb la crema al damunt durant 10 minuts al congelador per tal que agafi consistència.
Seguidament, es tallen les maduixes per la meitat i es pinten amb una mica de melmelada d'albercoc diluïda amb aigua.
Es decora la tarta amb les maduixes, maduixetes i cireres. (O la fruita que desitgeu).

Bon profit!

A vegades, quan veiem unes postres ben presentades o un plat que fa goig, tendim a pensar que la persona que l'ha elaborat és un expert i sovint oblidem que per tal que una cosa surti bé, cal fer-ne diversos intents abans, com és el cas de la recepta d'avui. Aquesta recepta la primera vegada que la vaig fer, no em va sortir bé, ni de gust ni de presentació. I com m'agrada millorar i fer-ho bé, doncs la vaig repetir fent petits canvis perquè fos com cal: un pastís primaveral i refrescant. ;)

- Per a l'almívar:

• 100 g d'aigua
• 50 g de sucre

S'incorporen les clares a la mescla dels rovells de mica en mica, tot remenant amb una espàtula amb suavitat per tal que no es desmuntin.

Finalment, s'hi afegeix la farina tamisada i una mica de ratlladura de taronja al gust del consumidor i es remena.

S'aboca la preparació al damunt d'un Silpat o paper de forn prèviament untat i s'allisa formant una planxa d'un cm de gruix.

S'enforna durant 8-10 minuts fins que sigui rossa (i l'escuradents surti net).

- Per a l'almívar:

En un cassó, s'hi barreja l'aigua amb el sucre i es porta a ebullició durant uns 10 minuts.
Es deixa refredar a temperatura ambient i es reserva.

Avui us porto una recepta d'aquelles una mica laborioses, però gens complicada de fer. Es tracta d'una variant de les postres que ens presenta la Carme Ruscalleda a la revista Cuina d'aquest mes de maig. Ella ens prepara el típic mel i mató, però presentat de forma ben diferent i acompanyat de cireres. Com que les cireres encara no arriben a ser ben dolces, jo m'he decantat per preparar la recepta amb maduixes ara que ja en tenim de ben dolces del Maresme. La combinació és deliciosa, com la majoria de les receptes de la Carme. Però una servidora que és gran amant del mató, aquest menjat tot sol, queda massa salat pel meu gust. Així que jo la propera vegada que el prepari, seguiré el mètode tradicional de quallar-lo amb quall (com vaig explicar aquí). Cal destacar, que les galetes són finíssimes de gust i tant poden servir per acompanyar aquestes postres com per menjar-les tot acompanyant el cafè.

Hola de nou!

Després d'aquest parèntesis forçat (per culpa de l'ordinador), ja torno a ser aquí! :)

I com no podia ser d'altra manera, torno amb una recepta de xocolata. Avui us porto una mousse de xocolata amb una base cruixent d'avellana i xocolata. Un pastís senzill, però pels amants de la xocolata és d'aquells que fa salivar de valent. Ja veureu que els xocoaddictes en repetiran!! :)

Es reserva i es congela durant 30-60 minuts.
Just abans de servir, es col·loca dins un cèrcol formant una base uniforme i s'enforna a 180ºC dins el forn prèviament escalfat durant 15 minuts.

En un cassó, es bull la nata líquida i s'aboca al damunt de la xocolata.
Es deixa reposar un parell de minuts i es remena fins aconseguir que la xocolata quedi ben desfeta.
Quan la mescla arribi a 40 ºC, s'hi afegeix la mantega i es remena bé amb l'ajuda d'una espàtula (ha de quedar ben brillant).
Per altra banda es munten els rovells fins que quedin blanquinosos i tripliquin el seu volum.
I en un bol a part, es munten les clares a punt de neu i seguidament, s'hi afegeix el sucre i es baten 1 minut més.
A continuació, s'afegeixen els rovells i les clares muntades a la mescla de la xocolata tot remenant amb suavitat per tal de mantenir l'aire incorporat.
S'aboca la preparació dins un cèrcol folrat amb film acetat i s'anivella amb l'ajuda d'una espàtula.
Es reserva al congelador fins l'endemà.

- Muntatge:

Primer de tot, es desemmotlla la mousse.
Amb cura es col·loca al damunt de la base cruixent ja refredada a temperatura ambient.
Es reserva a la nevera fins el moment de servir i es decora al vostre gust.

Bon profit!

Nou mes, nou repte amb les Cooking challenge. Aquest mes, el repte anava a càrrec de l'Elvira del blog Los cerezos en flor que ens va proposar preparar pastissos de formatge. Pels que em seguiu per facebook o twitter ja us haureu assabentat que aquesta setmana no vaig poder publicar recepta per culpa de l'ordinador espatllat. L'ordinador continua igual, així que poder publicar una recepta al blog esdevé una verdadera odissea! Sort que una servidora és molt aplicada i prepara les coses amb temps! Perquè sinó, avui no podria publicar la recepta a la vegada que la resta del grup. Tot i així, fins que no tingui el tema de l'ordinador solucionat, les publicacions no seran regulars com fins ara i ho aniré fent en la mesura que pugui. 

Deixant a banda les dificultats tècniques, aquest és un pastís que quan ja el vaig veure al blog de la Laura Coure coulants, vaig pensar que l'havia de tastar. I efectivament, va ser un pastís de formatge que va agradar moltíssim a tothom!!

• De l'Elvira de Los cerezos en flor
• De la Ly de El olor del café
• De la Maragda de La quinta de luculus
• De la Maria José de Dit i fet
• De la Núria de Cocinarte
• De la Pikerita de La cocina de Pikerita
• De la Quo de Quocinando

Com una servidora no és gens amant d'aquest fruit, els he preparat sense panses. Són uns panets molt aromàtics i flonjos, ideals per esmorzar o berenar. ;)

Per aquells que vulgueu preparar la mona a casa, us deixo unes quantes propostes:

Bona Pasqua a tothom!

- Per a les creus:

• 70 g de farina
• 30 g d'aigua

- Per a l'almívar:

• 100 g d'aigua
• 100 g de sucre
• unes gotes de suc de llimona

Per aquells que tingueu vacances, gaudiu-les i pels que no, bona Setmana Santa!

- Per a la crema cremada:

• 400 ml de llet
• 100 ml de nata líquida
• 100 g de sucre
• 4 rovells d'ou
• 45 g de midó
• sucre per cremar

Les postres d'avui estan inspirades en els brunyols que us vaig presentar la setmana passada. I és que després d'un dinar copiós, fer petites mossegades d'alguna llaminadura ve més de gust que no pas un bon tros de qualsevol pastís. Així que per les postres del dinar d'ahir diumenge, vaig preparar aquestes mossegades de xocolata, que no deixen indiferents als xocoaddictes. ;)

- Per a la cobertura:

• 150 ml de llet sencera
• 150 g de xocolata negra 70%
• 75 g de mantega

Preparació:

Es desfà la xocolata juntament amb la mantega al bany Maria.
Es separen els rovells de les clares i es baten les clares a punt de neu.
A continuació, s'afegeix el sucre, els rovells d'ou, la farina tamisada i el llevat en pols a la xocolata desfeta.
I finalment, s'afegeixen les clares muntades i es remena amb compte per tal de no desmuntar-les.
Amb l'ajuda d'una màniga pastissera, es reparteix la massa dins les cavitats semiesfèriques d'un motlle de silicona.
S'enfornen a 180ºC durant uns 20 minuts (fins que al punxar-los amb un escuradents aquest surti net).
Es deixen refredar a temperatura ambient.

- Per a la cobertura:

En un bol, s'hi barreja la xocolata trossejada juntament amb la mantega tallada a daus.
En un cassó, s'escalfa la llet fins que arrenqui el bull.
S'aboca la llet al damunt de la xocolata i la mantega, i es deixa reposar durant 2 minuts.
Seguidament, amb l'ajuda d'una espàtula, es remena fins obtenir una emulsió ben homogènia i brillant.

Es banyen les mossegades dins la cobertura de xocolata i es deixen refredar a temperatura ambient.

Bon profit!

El repte d'aquest mes de les Cooking challenge anava a càrrec de la Maria José del blog Dit i fet. I com estem en plena Quaresma, la Maria José ens va proposar preparar bunyols del que volguéssim. En aquesta finestra hi podeu trobar brunyols, bunyols de vent, de carbassa, de poma, i de xocolata, però els que més ens agraden són els nostres brunyols de tota la vida. Així que davant aquest repte, i pensant que aviat serà Sant Josep, vaig pensar en preparar una combinació deliciosa: brunyols amb crema. Per llepar-se'n els dits! ;)

• De l'Elvira de Los cerezos en flor
• De la Ly de El olor del café
• De la Maria José de Dit i fet
• De la Núria de Cocinarte
• De la Pikerita de La cocina de Pikerita
• De la Quo de Quocinando

Dificultat: Mitja

- Per a la crema:

• 300 ml de llet sencera
• 100 ml de nata líquida
• 75 g de sucre
• 15 g de farina de blat de moro (Maizena)
• 17 g de midó
• 3 rovells d'ou
• una branca de canyella
• la pell d'una llimona

Preparació:

- Per als brunyols:

Es dissol el llevat amb la llet tèbia i s'aboca en un bol gran. S'hi barregen la resta d'ingredients: l'oli, l'anís, el sucre, els rovells d'ou, la ratlladura de llimona, la canyella i la sal. I es barreja. S'hi afegeix la farina tamisada i s'amassa fins que la pasta sigui ben fina.
Per altra banda, es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a poc a poc, tot remenant amb cura de baix cap amunt. Ha de quedar una pasta molt enganxosa i força espessa. Es tapa amb un drap de cuina i es deixa llevar fins que dobli el volum (1 hora aproximadament; si és més temps, no passa res! Tindreu més massa per fer més brunyols! ;)).
Passat aquest temps, es formen els brunyols i es couen amb oli ben calent fins que agafin el color marronós. Es deixen refredar sobre paper absorbent i s'ensucren.
Cadascú fa servir la seva pròpia tècnica a l'hora de fer els brunyols. La que faig servir jo consisteix en untar amb oli dues culleres grans (d'aquesta manera la massa no s'enganxa), i jugant amb les dues culleres es dóna la forma arrodonida del brunyol. Una manera senzilla de no empastifar-se les mans. :p

- Per a la crema:


Bon profit!