Pastís d'aniversari amb fondant II o Lightning McQueen

Aquí els diumenges, sovint esdevenen molt intensos de celebracions. Avui hem celebrat el segon aniversari d'en Bernat Can, el fill d'uns bons amics. I els seus pares, després de veure el pastís que vaig fer per l'aniversari de l'Ona, em van demanar si els podia ajudar amb el pastís per la celebració del seu fill.
Com a en Bernat Can li encanten els cotxes, i sobretot els vermells, vam pensar que una "reproducció" del protagonista de la pel·lícula Cars: el cotxe anomenat Lightning McQueen li podria agradar.


Només de veure la seva cara en veure el cotxe, i les ganes que tenien, tant ell com els seus amiguets, de jugar-hi pensant-se que era una joguina no ha tingut preu! ;)
I un cop ha bufat les espelmes, ja volien fer curses pel circuit muntat sobre del pastís! :)




Un pastís que ha sorprès tan a petits com a grans. :)
Aquesta vegada, com que a en Bernat li agrada molt la xocolata, vam decidir fer el bescuit del seu gust preferit, farcit amb ganache de xocolata, i tot recobert amb un frosting de formatge i taronja.



El pastís el vam fer entre la Tinkerbell i jo, i vam comptar amb l'ajuda de la seva parella, així com del pare d'en Bernat i de l'Alfred. Moltíssimes gràcies nois! :)

El pastís era de 23 cm x 33 cm (9 x 13 in), i 5 cm (2 in) d'alçada. I el cotxe feia 10 cm (4 in) de llarg i 6 cm (2.5 in) d'ample.

I abans d'acabar, un reconeixement especial per les més de 100.000 visites que heu fet a la meva cuina en poc més d'un any!! :) Moltes gràcies a tots els que em llegiu i seguiu! :)


Ingredients:

- Per al bescuit de xocolata:
  • 8 ous
  • 400 g de mantega a temperatura ambient
  • 400 g de sucre
  • 600 g de farina
  • 16 g de llevat tipus Royal
  • un pols de sal
  • 2 cullerades petites d'extracte de xocolata
  • 6 cullerades grans de cacau pur en pols
- Per a la ganache de xocolata:
  • 150 g de xocolata 55% cacau
  • 60 g de xocolata 71% cacau
  • 200 mL de nata líquida
  • 1 cullerada sopera de glucosa
- Per a l'almívar:
  • 260 g de sucre
  • 200 g d'aigua
- Per al frosting de formatge i taronja:
  • 1 paquet de formatge cremós tipus Philadelphia a temperatura ambient
  • 1 cullerada petita de vainilla
  • 3 cullerades de mantega a temperatura ambient
  • 50 g de sucre llustre
  • ratlladura de mitja taronja

- Per al fondant:
Preparació:

- Per al bescuit:

En un bol, s'hi barreja la farina tamisada, el llevat en pols i la sal. Es reserva.
Es bat la mantega a temperatura ambient amb el sucre fins que blanquegi i tot el sucre s'hagi incorporat.
S'afegeixen els ous d'un en un sense parar de batre (en aquest moment, us pot semblar que la mescla es talli, però ja ha de ser així).
S'afegeix la mescla de la farina i el llevat de mica en mica, tot remenant amb moviments suaus.
S'afegeix l'extracte de xocolata i el cacau en pols, i es barreja fins aconseguir una massa homogènia.
Es reparteix la massa en un motlle de 23 x 33 cm, prèviament untat amb mantega i empolsimat amb una mica de farina o cacau en pols.
S'enforna a 160ºC (320ºF) durant 40 minuts fins que sigui cuit (i l'escuradents surti net).

- Per a la ganache:

S'escalfen 100 mL de nata líquida juntament amb les xocolates i la glucosa durant uns segons al bany Maria (o al microones).
Quan la xocolata es comenci a desfer, es retira del bany i es remena fins que quedi una mescla homogènia i llisa.
S'hi afegeix la resta de la nata (freda) i es remena.
Es deixa refredar, sobretot sense posar-la a la nevera!
I passades unes hores, el ganache agafa consistència i ja es pot utilitzar.


- Per a l'almívar:

En un cassó, es barreja l'aigua i el sucre. Es porta a ebullició durant uns 20 minuts (fins que agafi una mica de consistència).

- Per al frosting:

En el vas de la batedora, es barregen tots els ingredients i es baten amb el batedor de barnilles fins que es formi una crema homogènia. Es reserva a la nevera fins al moment de fer servir.

- Muntatge:

Vaig preparar el bescuits, l'almívar i el frosting el dia abans.
Dos dies abans, vam fer el cotxe.
El dia abans, es parteix el bescuit per la meitat, i s'empapa amb la meitat de l'almívar. (És important empapar-los bé perquè el fondant resseca bastant)
Es farceix amb el ganache, i es cobreix amb l'altra meitat. I a continuació, s'empapa amb l'altra meitat d'almívar.
Si el bescuit no fos uniforme, cal anivellar-lo i allisar-lo de tot volt amb l'ajuda d'un ratllador.
Tot seguit, es recobreix el bescuit amb el frosting, ajudant-vos d'una espàtula i procurant que recobreixi tota la superfície (inclosos els laterals).
A continuació, s'allisa el fondant amb l'ajuda d'un corró i es forma una làmina de 1/2 cm de gruix.
Es recobreix el bescuit amb el fondant, tot ajudant-vos d'una pala allisadora, per evitar que quedin bombolles d'aire. Amb l'ajuda d'un ganivet afilat o un cúter, es talla la vora sobrant.
I la decoració va al vostre gust.
Per treballar el fondant, és aconsellable fer servir guants per no tacar-se quan s'afegeixen els colorants.
Per enganxar els elements decoratius al damunt del fondant que recobreix el bescuit, es realitza afegint una mica d'aigua amb l'ajuda d'un pinzell.
I sobretot, un cop fet, es reserva a temperatura ambient (fora de la nevera)!!

Bon profit!

42 comentaris:

MaryLou ha dit...

Quina maravella!!!!! Qué content que es posaria el nen! De ben segur que no voldria que el tallesiu!
Mercè, els canolis tenen una textura farinosa, semblant a la de la pasta brisa. Son boníssims, t'agradaràn.

Petonets

Ivana ha dit...

guauu!! quina meravella de pastis! el nen estaria content però els grans ja m'ho imagino!! ja! ja!
petons

Margarida ha dit...

Això no és un pastís, sinó una escultura!!!!
Quina paciència per fer tots els detalls!!
Ara me'l torno a mirar, i és que cada vegada que me'l miro, hi veig detalls nous!
Un petó! (I felicitats al Bernat!)

La Llibreta Viatgera ha dit...

Sense paraules, una passada, i quina feinada! Increïble! Felicitats al Bernat, i a tu per aquest pastís!

Un petó! Beth

Núria ha dit...

QUINA PASSADA!!!! ES PRECIOS!!!!

Eva Flores ha dit...

t'ha quedat perfecte!!!! quina xulada!!!
pt!

Ruben ha dit...

Si continues amb receptes i fotos així, compta les 200.000 visites en qüestió de setmanes :-D
Per cert, coincideixo amb la Margarida: això és una obra d'art!

Anna ha dit...

Quina maravella,paciència per fer tots els detalls!!!
Petons

dolçosdesdecasa ha dit...

Mercè, quina passada de pastís!!!!i quina currada!!! això és insuperable!!! un petonàs!

PILAR ha dit...

Coincideixo amb tothom de que, més que un pastis, es una obra d´art. Ha quedat fantástic. Ets un crack. Al meu fill l´hi agradent molt els cotxes en general i el "Rayo" en particular i amb un pastis com aquest quedaría encantat.
Molts Petons!

Núria ha dit...

Mercé, es un pastís espectacular!!suposo que va ser una feinada, però val la pena perque segur que va sorpendre a tothom. M'he quedat bocabadada...

Núria

MAR ha dit...

Quina pasada !!!!!!!!!!! és genial no m'extranya que es pensesin que era per jugar ... ostres t'ha quedat en serio espectacular i a sobre si és per donar alegria a un nen ja no té preu !!!!!
Moltes felicitats per fer feliç a un patufo !!!!!!

petonets

Vanesuky ha dit...

Quina monada!!!Fas unes cosetes increibles!!Segur que al nen li va xiflar!!!

Un petonet preciosa.

Vanesuky.

dolçosdesdecasa ha dit...

No se si tinc algun problema d'enllaç o què, però al bloc "planetadecuines" no veig les meves receptes, igual és problema informàtic meu, perquè l'altre dia tampoc podia entrar al bloc... això de la informàtica va molt bé, però quan falla...Moltes gràcies!
petó

María ha dit...

GUAU. Qué perfección. Y esa carretera con forma de dos... Qué originales y bonitos todos los detalles... Felicidades, es una obra de arte.

Un beso

Laura ha dit...

Bon dia,
T'ha quedat molt bé! qui diria que es el teu segon pastis de fondant!
El nen debia estar encantat!
Petonets!

Gemma ha dit...

Ja no sé què més dir-te, a cada pastís et superes :) Després de tots els comentaris, poca cosa més et puc dir...
Al final hauràs de cobrar per aquests pastissos tan espectaculars, si no, no donaràs l'abast amb tants encàrrecs, je je je...

ELS PEIXOS ha dit...

Nena , tot això és pot menjar??? i no poses una pastisseria per els menuts?? Jo no soc capaç de fer tot això ni en broma , la meva germana te trigèmins que ahir vara'n fer 9 anys i això els hages tornat boixos però no sabem fer aquest pastis ni algo sembla'n. Hi anat vigila'n el teu bloc i quedo amb la boca oberta que si no ets un professional tot això no es pot fer.
Moltes felicitats per la part que et toca i per totes aquestes moneries que fas , que jo crec que hauries de fer-ne per vendre'ls i enviar-nos a casa.

ELS PEIXOS ha dit...

h m'hi deixat una cosa !!!! No m'estranya que hagis tingut tantes visites amb un any , crec que ho tens merescut.
Una abrasada des de aquí.

Eugènia ha dit...

Una obra d'art!!

Glòria ha dit...

És increïble!!!!!. Sembla impossible que això tant perfecte es pugui fer a casa!.

Felicitats!

Unknown ha dit...

¡Quina passada!, sembla una joguina de veritat, està perfecte, es una maravella,...a mí si que m'agrada el teu blog,es fantàstic, i estàs molt integrada als EEUU no?. Petons

Elena ha dit...

Merce quina pasada ,,,,,,eses arte y lo demas tonteria,un peto.

Mònica ha dit...

Ja et dic jo qe és molt millor que molts pastissos que et pots trobar a la pastisseria. Ets una artista Mercè, de debò que no has pensa't a dedicar-t'hi?
Ptons
Mònica

bajoqueta ha dit...

INCREÏBLE! Estic al·lucinant de lo bonic que va quedar, jo si fos un xiquet també hagués volgut jugar i no menjar-me'l. És espectacular!

Cristina ha dit...

Quina passada!!!! El meu fill no es creia que sigués un pastís!!
Felicitats per les visites!!

Cuinetes ha dit...

Mercè, és AL·LUSCINANT!!!
El post-grau que estàs fent a les amèriques deu ser d'alta repostaria no???? Sinò no ho entenc!!!
Una abraçada! Cada dia et superes més!

Cuinagenerosa ha dit...

nena, quina virgueria, sembla realment una joguina. a veure si tornes aviat que et puguem demanar un cop de mà com aquest, qual calgui.
això del fondant, que on ets tu veig que és molt freqüent, és cada vegada més als blocs, però no l'he tastat mai. a part d'anar genial per modejar, com es veu, no és una mica empalagós i massa dolç?

Sílvia A. ha dit...

Hola Mercè: m'he quedat amb la boca oberta. Que maco si ho veu el meu fill m'han demana un peñ seu aniversari!!. Una passada!!!

Maria Dolores ha dit...

Que bon gust has tingut, Bernat es quedaria al·lucinat que pastís mes espectacular.
Salutacions

MªJose-Dit i Fet ha dit...

M´ENCANTA!!!! però nenaaaa si t´has convertit en tota una experta del fondant...i tots els detallets...ufff el meu fill alucinaria amb un pastís així perquè el rayo macqueen és la seva passió...bé, torno a veure les fotos estic bocabadada!!! què vas donar forma a un bescuit?? vaig a veure-ho...petonets artista!!!

ANNAFS ha dit...

Mare de deu .. quina feinada! Però segur que val la pena, tan sols per veure la cara dels petits i grans.. més que un pastís... és una obra d' art!

Maria ha dit...

Noia, no se que dir-te de diferent. És realment molt, molt bonic. I sembla realment fet per un professional de la cuina. Meravellada em deixes..

María José ha dit...

Ya me estoy imaginado la cara del niño y de los no tan niños....
¿ No os dio pena comerlo ? Es precioso.Menuda obra de arte.
Enhorabuena.
Un abrazo,
María José.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

La veritat es que ens va quedar mooolt maco, eh??? Encara estic sorpresa amb el resultat final!! jejejeje. Em passaria tot el dia mirant les fotos!! :)

El millor va ser, veure els nens agafant les rodes, les lineas del cami, ... i vinga, a la boca, jajajaja. Com els hi va agradar!!

Marta Padenous ha dit...

Jo vull ser petita, i tenir un pastís d'aquest..porfa....que he sigut bona nena!!!
QUINA PASSADA! i la pregunta és: us el veu menjar?
Ptnts

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Però quina cosa més bonica i elaborada. Això és de professionals. Salut!!!!

Mercè ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots/es pels vostres comentaris!! :)

MaryLou, la que no volia que el talessin era jo!! ;)

Maria José, el cotxe està fet completament amb fondant i moldejat amb les mans. Res de motlles!

Marta, i tant que ens el vam menjar! I ben bo que era!! El gust de xocolata, al punt! ;)

Va ser una feinada fer-lo, però la satisfacció del resultat final no ens la treu ningú! ;) I encara menys, veure la cara dels nens en veure'l!!
Lo més graciós va ser que es pensaven que era una joguina i no de fondant! I quan els vam començar a donar les rodes perquè se les mengessin... llavors ho van entendre una mica.

El pastís és força dolç, però tampoc en excés perquè a mi les coses molt dolces no m'agraden. I el fondant, quan talles el pastís en tants talls, en toca poquet així que tampoc s'hi nota massa.

Petons a tots/es!

RUBEN ha dit...

Mercè! M'estic posant al dia amb el teu bloc! Crec que necessitaré tota la tarda...Per començar t'haig de dir que aquest pastís et va quedar espectacular!!!! Tant de bo m'atrevís a fer-ho pel meu nebot...
Una abraçada

chus ha dit...

Hola Merce,
a meu fil li encanten tambe els cotxes i a mi fer pastisssos, pero no se com posar-me a fer el cote. Es una pessa sencera de fondant que has esculpit com una escultura de pedra o mes aviat fet de plaques de fonant moldejades abans que siguin massa dures?
Si em pots donar algun indici mes per fer el cotxe t´ho agrairia molt.

Mercè ha dit...

Hola chus,
Espero no arribar tard a la teva pregunta. Estava de vacances i he aparcat el bloc i internet durant uns dies.
Doncs el cotxe està fet amb dos blocs de fondant: un per a la part de baix i una altra, per la de dalt. Es tracta d'anar-lo modelant amb les mans fins donar-li la forma desitjada, com si treballéssim un tros de plastilina.
Si tens més preguntes, ja ho saps! ;)
Molta sort i espero que el pastís li encanti al teu fill!