Gelea de robins

A casa, tenim la sort de gaudir de molta fruita i verdura dels horts dels meus oncles. :p Aquest any, els magraners han sigut molt productius i hem collit moltes magranes... tantes que al final ja no sabíem com menjar-les... I casualitats de la vida, que en un Tàpias variades, la Carme Ruscalleda proposava una solució per l'excés de magranes: fer sanguina (gelea de magrana). Una gelea deliciosa que pot combinar amb molts plats i postres.

Magrana


Tal com ens explica la Rosa Maria de Menja Sa, la magrana és una fruita amb unes propietats medicinals i nutritives molt bones i per tant, caldria menjar-ne força ara que n'és temporada. A més a més, és una fruita molt vistosa que dóna un toc elegant a la cuina.


Sanguina



Sanguina


Ingredients:
  • 500 g de grans de magrana
  • 250 g de sucre
  • el suc d'una llimona
Preparació:

En una olla, s'hi posen els grans de magrana juntament amb el sucre i el suc d'una llimona. Es posa a foc mig fins que el sucre s'hagi desfet i arrenqui el bull.
Es retira del foc i es passa tot pel passapurés per tal d'extreure'n el suc.
Es torna el suc al foc fins que arrenqui el bull altra vegada.
Es reserva fins l'endemà per tal que maduri i es desprenguin totes les aromes.
El dia següent es cou uns 15 minuts i es passa pel colador xinès (per extreure'n la polpa).

(La polpa no la llenceu! Queda amb una textura d'una confitura espessa que al damunt d'una torrada és boníssima!)

Aquesta granadina la podeu fer servir per acompanyar un mató, un formatge fresc, un iogurt, un flam...

Bon profit!

P.D.: Visca el Barça!!!

42 comentaris:

Visc a la Cuina ha dit...

Una idea genial aquesta d'aprofitar les magranes per fer-ne gelea, el color és preciós i el sabor ha de ser una delícia!

Núria ha dit...

Quina bona idea...saps al veure rubins he pensat que serà això???
Magrana...i que bones que són, normalment en poso a les amanides...però amb galea ha d'estar molt bona...i per acompanyar mató genial.
petonets

cocina con sabor ha dit...

Una bona idea i el color que queda preciós!

Petonets

Eva Flores ha dit...

una proposta d'allò més interessant. Acompanyant un mató ha de ser deliciosa.
pt!

Judith ha dit...

Doncs saps que jo fins l'any passat no les havia provat? ara m'encanta per posar-les en amanides, postres... la teva recepté és fantàstica! ummmmmmm i les fotos també! petonets

Carmen ha dit...

Sóc una enamorada de les magranes així que aquesta gelea la tastarem, gràcies.
Petonets

Coses de Llàbiro ha dit...

Realment queda un color preciós. M'ha agradat la idea amb el formatge fres.

MARINA ha dit...

Mercè, hola guapa,
Quina bona idea! Ains, quines ganes de tastar-la en gelea!És veritat que és una fruita molt elegant :) i que queda de fàbula amb el formatge fresc. Prenc nota!
Gràcies per compartir-la!
Petonets i feliç setmana,
Marina

Cuinagenerosa ha dit...

mercè, avui no et felicitaré només per la recepta, perquè ja saps que sempre m'agraden; deixa'm dir-te que el nom que li has posat és preciós i definidor, ho diu tot, perquè realment la llavor de la magrana és el més semblant que ofereix la natura a un robí.

Mima ha dit...

Ummm m'encantes les Magranes!!!
Que bó :O)

Anònim ha dit...

Bon dia Mercé,
Aquesta recepta me l'he anotat perquè té molt bona pinta, i és un recurs com el codony, per tenir a la nevera per aquell dia que apareix a la taula un mató, un flam, ... i no saps com em recorda la meva infància la magrana, en menjava sempre. Avui mateix en vaig a comprar unes quantes pels meus fills i per fer aquesta gelea, que m'ha agradat molt.
Una abraçada, i espero que la trobada la puguem fer ben aviat, realment em va saber molt de greu.
Petonets!

Miriam ha dit...

Oooooh, qué fotos! Qué bonita es la granada, si es que dan ganas de disecarlas y colgarlas del árbol de navidad, jaja.

La cuina de l'Eri ha dit...

Bon dia Mercè,
Jo també tinc la sort de tenir una bona amiga que em proveeix de fruita i verdura del seu hortet. En tinc molta congelada per que en tenia tanta i portàvem tants dies menjant que ja no sabia que fer amb ella i ara l’estic aprofitant per amanides i amb plats calents per donar-li un toc de color i frescor, però aquesta idea em va perfecte. Creus que encara que estigui congelada puc aprofitar-la igual per fer la gelea? Gràcies,

Lourdes ha dit...

¡¡¡Tengo mucha congelada en bolsas!!!.. ¡Me acabas de dar una opción magnífica!
Besotes.

Ly ha dit...

Esta receta te la copio ya mismo. Qué maravilla y menudo color!!! me encanta.
bss guapa

Quo ha dit...

Ay, nena... que fotos... por favor, si es que hasta el corte de la granada está precioso jajaja... Qué buena idea, y que rica... yo con la granada soy un poco inutil, así por encima y poco más... pero como pille voy a preparar la jalea... que buena!
Besotes

Irene ha dit...

Amb el teu permís, li passaré la recepta a ma mare, que allà on viu hi ha moltes magranes. Tantes, que gairebé mai ens preocupem de recollir-les...

MaryLou ha dit...

M'agradem molt les magranes, però fora d'amanides o amb vi i sucre no les he fet mai d'un altra manera. Prenc nota de la teva recepta! moltes gràcies!!
Petonets

Teresa ha dit...

Una bona idea per a menjar magranes! Ha d'estar molt bona amb gelea, per acompanyar algun postre, m'imagino un gelat...Aquests any vaig provar de fer-ne suc, i està boníssim! La meva àvia ens en feia amb sucre i suc de taronja....!
Petons!

Marta Padenous ha dit...

Prenc nota per l'excès de magranes, aquesta granadina...excepcional!
mmm jo en sé d'un que se'n lleparà els dits quan li digui!!!!
Ptnts
M

Mesilda ha dit...

Bona nit Mercè
Verdaderament és un delícia.Jo la congele per a tot l'any en xicotets recipients,i com no queda dura és molt fàcil agafar només la que necessites sense descongelar la resta.
Besets

Miquel ha dit...

Con estas fotos con ese color de rubi y el color blanco, sublime un deu de nota.
Miquel

Madera y Zinc ha dit...

Caram Merce, ets un pou sense fns!! M'encanta aquest post, per bo, per bonic i per senzill!! Ets una crack (com el Barça!! :D)

Maria Dolores ha dit...

M'agrada molt la recepta i em pareix molt útil perquè enguany la collita ha sigut gran.

Margarida ha dit...

Molt bona idea!
I amb lo bones que són les magranes!!! A casa en menjaria cada dia, si no fos tan entretingut treure totes les pells!

Fem un mos ha dit...

Quina sort tindre moltes mangranes per fer una bona gelea, també acompanya molt bé al magret
Petons

Fem un mos ha dit...

Quina sort tindre moltes mangranes per fer una bona gelea, també acompanya molt bé al magret
Petons

Gemma ha dit...

El meu cunyat també té moltes magranes i cada any ens regala un pot de gela feta per ells...
Queda boníssima acompanyant molt plats, tan dolços com salats, o fins i tot com a complement d'una beguda tipus còctel.
T'ha quedat amb un color vermell intens preciós!

Ingrid ha dit...

Ohh.... aquesta gelea em sembla exquisita! com bé dius, és tant vistosa, queden uns plats preciosos, com aquest que ens presentes amb mató! m'ho apunto!
Molts petons.

PD: Unes fotos meravelloses!

Glòria ha dit...

Quan he llegit gelea, pensava que seria com una gelatina, consistent, però veig que és com un coulis. Amb el mató ha de ser boníssima!. Només una "petita pega": haver de pelar moltes magranes fins a fer 500 g de granets, però el resultat s'ho val!

I VISCA EL BARÇA!!!!

la gemmota ha dit...

Quina bona ida Mercè! A més, avui tenia pensat fer formatge fresc a casa, i acompanyat d'aquesta gelea pot quedar fabulós (a més, jo també tinc moltes magranes, perquè se m'hi envà la vista i sempre en compro moltes...).
Ah, jo sóc clienta de Menja Sa, i la Rosa M dóna molt bones recomanacions!

Unodedos ha dit...

Estupenda jalea, me la llevo!

Kako ha dit...

Me parece una receta exquisita, aunque yo nunca he tenido excesos de granadas, de hecho jamás la comía hasta ahora.
La voy a preparar, me parece una excelente idea, sólo quisiera saber cuanto tiempo podemos almacenarla.
Otra duda, puede que sea tonta, pero soy nueva en materia de granadas :), los 500 grs son cuando la has desgranado, verdad?, como poder calcular entonces el peso?
Un beso.

Maduixa ha dit...

Quina idea més bona, Mercè, ha de ser boníssim! i quin color tant bonic, fas unes fotos precioses. :-)

Que visqui!! que visqui!!!!! ;-)

Judith ha dit...

Molt bona idea, Mercè!!
EStava pensant que fins i tot en podem elaborar coctels.

Petons

margot ha dit...

Ohhhhhhhhh quina marevella.
Felicitarte per el postre, i per la paciencia de pelar les mangranes.

El cullerot Festuc ha dit...

Lo més empipador és desgranar les magranes...Però aquesta gelea bé s'ho val!!! Quin color!!! I quines fotos!!! genials!
Petunets,
Eva.

fina ha dit...

El color és tan maco amb el blanc del formatge.¡¡
El truc de la mare: per treure els grans de la magrana: Pelar-la amb les mans i quan la pell et permeti obrir-la "amb les mans" l'obres, la poses girada, que l’escorça toqui la palma de la mà i dónes cops amb una cullera i els grans cauen sols. Mai obrir-la amb el ganivet perquè llavors t’empastifes les mans i perds molts grans i és difícil de treure’ls.
Salut i que vagi de gust.:))
Visca el Barça¡¡¡
Felicitats per l’entrada de petit chef.
Para Kako: El peso se calcula en limpio una vez desgranadas:))

Mercè ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! :)

La cuina de l'Eri, em fa l'efecte que sí que la podràs fer de la magrana congelada. Si ho proves ja m'ho diràs! ;)

Kako, pues desconozco la duración de la jalea... sólo puedo decirte que tengo una desde hace 3 semanas en la nevera y sigue igual. En cuanto a cómo conseguir los 500g de granada desgranada, es sólo una referencia, es decir tu la desgranas y si luego tienes 400g pues haces la proporción de azúcar, o sea 200g y listo. ;)

Petons!!

fina ha dit...

He llegit en un llibre de conserves que la durada és d'un any.¡¡

fina ha dit...

Proporció 1KG per 700 de sucre + ó -

Ruben ha dit...

A mi la magrana no m'acaba de dir res... això d'anar trobant granets i granets no em barrufa gaire. Ara bé, si se'n pot fer gelea, melmelada o alguna cosa similar i ben coladeta, no et dic pas que no :-)